Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

molt poc les conseqüències de càstig. Si engolir un glop de vi, o	queixalar	una cotna de cansalada era pecaminós, per què havia de ser molt més greu
a la cuina a preparar-se unes torrades guarnides de polpa de tomàtec, que	queixalà	voraçment amb una volguda despreocupació rural. A l'hora de retirar-se,
en el divan que Dorotea feia servir per les migdiades, i començà a	queixalar	un sandwich improvisat. Quan el sandwich era a les acaballes, i en el
vaig empassar el meu dinar, que estava intacte. Devorava com un afamat,	queixalava	la carn freda com un lleó. "Jo, malalt? —em deia—. Ja ho veureu
Solament se sentia el soroll de les barres mastegant o de les dents	queixalant	. Entre el moltó i els pollastres hi hagué una pausa, una mena
agulló, agullonar; deixuplines, deixuplinar; urpa, urpar; queixal,	queixalar	; tos, tossar; estontol, estontolar; faixa, faixar; soga, sogar; segell,
la paret del flanc i s'hi veien els compartiments dels pisos variadament	queixalats	. —N'hi ha molt, d'això? —digué Josep Pruna, perdent momentàniament la
que tenia tot ell i que, en veritat, aleshores cap ganes feia venir de	queixalar	-lo. Però sempre, en havent dinat i en havent sopat i molts cops en les
Davant seu, ran de vorera, hi havia un pilot d'escombraries. Tot	queixalant	el pa amb calma, hi descobrí un ram de flors marcides, un clavell fosc
les roses, llença-les. Vaig mirar-lo amb els ulls mig closos i anava	queixalant	la fulla de rosa... Amor meu... Quan vaig pujar l'escala sabia on era, on
estar l'espatlla com si es cremés. Pere collí un préssec a l'atzar i el	queixalà	. Era massa aspre. L'anava a llençar, però s'ajupí i el deixà a terra
a fugir ràpidament del lloc privat; altrament s'exposarien que el gos els	queixalés	les potes del darrera, per més que no s'hi deixen arribar gaire; però
canalla la seva mitja presa de xocolata de les Mil i una Nits, jo vaig	queixalar	amb arrogància la meva mitja presa de ca l'Artigues, i després
estranys, udolava, es picava amb el dit el cos i el cap i obrint la boca	queixalava	l'aire. Tothom estava una mica perplex. Uns deien si parlava d'una bèstia
venía reraçagat, arrossegant els peus, sens abandonar sa santa calma y	quexalant	una gran llesca de pa. Empès per la tafanería, En Daniel va córrer a
en les seves butxaques, en treu un nap i l'hi dóna)] Gràcies. [(El	queixala	. Planyívol)] És un nap! V· —Oh, perdó! Hauria jurat que era una
sí; jo no sé com es vosté —interposá hipócritament la pubilla, tot	caixalant	la sucada que tenia en la boca. Peró en aquest moment entrá Da. Isabel.
dreta, los ocrosos barris de Ponent, fumant la vegetació del Montjuich,	caixalant	la verda catifa del hermosíssim plá del Llobregat, que, tot d'una pessa,
probem. [(pren la bota que Borrego té al costat.)] Bor·	Caixala	l' all! Ara deixem aqui 'l tall, [(aixi que ho fa, Bato que ha passat
cap de l'altre era capell; i com sol menjar pa boca afamada,	queixalava	el de sobre el seu company al lloc que uneix el cap amb
el pecador, i als pèls se la torcà del cap que pel darrera	queixalava	. "¿Tu vols que renovelli" començà "desesperat dolor que el
riallada seguida dels esbufecs nasals de l'esforç per reprimir-la. Clavà	queixalada	a la cuixa i va sospirar. La va fer servir per assenyalar cap a sa
havia passat sense cap «incident» notable, si els gossos no havien	queixalat	les cames de cap pres per culpa d'un innocent o
que feia per posar-me dret; però no vaig poder; dos cadellots em retenien	queixalat	per la roba; vaig haver-me de quedar assegut. «T'aguanten la roba de part
no diria. Quan ell ja era al llit, la Palmira desembolicava la berena i	queixalava	el pa i aquella truitada que havia preparat el vespre abans, sense
un cop arrabassades, les treien amb rapidesa de l'aigua i els	queixalaven	amb decisió el cap. Als gorgs picaven arrel de tei, entre dues
estat ferits, al fons, per un esvoranc enorme, com si un monstre hagués	queixalat	i devorat cases senceres i d'algunes n'hagués deixat, de moment, restes
amb els llavis, per no fer-li mal, i l'hi xumo. Després, l'hi	queixalo	amb suavitat. L'hi agafo com si fos un micròfon i me la passo, molt de
blat, ni pell, ni os. Del ressuscitat vull la sang i	queixalar	el pa del seu cos. Sóc peix que desitja aquest ham:
de la forma i la intensitat del color verd de la pera que anava a	queixalar	, en aquella platja de Paros de corba tèbia i de nom tan poc hel·lènic com
n'ha adonat massa tard: Ei, Bruna, no! Hòstia, Anna; mira: l'ha	queixalat	tot. És mitja tarda i l'Anna ja ha desat el protector del matalàs. Al
de sobte en un fossar. La por de la mort, latent fins ara, de sobte em	queixala	el cos sencer. El nostre conductor ha parat en sec i, immediatament,
per fer-me mal, prou que m'hauria defensat, jo, si intentava	queixalar	-me!, i va optar per la segona solució. I tots dos ens vam entaular al bar
pans. Brillants, cruixents, amb la grenya a punt perquè algú l'arrenqui i	queixali	la peça, uniformes sense ser idèntics i una bona varietat per escollir.
d'un temps encara cruixent però ullat que ja no ens és donat	queixalar	com abans: més aviat ha estat ell qui s'ha ensenyorit
Em faré grassa? Cada nit mirant un flim,	queixalant	un queixalim! Em faré grassa? Un queixalim queixalat
queixalant un queixalim! Em faré grassa? Un queixalim	queixalat	i la son que em ve d'embat. Em faré grassa?
de la mona que renunciava a menjar el fruit d'una noguera perquè quan	queixalava	la closca la trobava massa amargant: «... y se quedó sin corner.
s'està d'abastir-me de delicadeses cada cop que passa pel meu costat. A	queixalar	s'ha dit! La segona. Una altra tarda, a la sortida del dentista que
Pot sonar una mica agressiu, però és així. En Tremulles va riure i va	queixalar	una porra. Després va dir, amb la boca plena: —És un propòsit ben
a fons contra els atacs i que els predadors es morissin tan bon punt els	queixalessin	? Els arbres que viuen en comunitat no es plantegen aquesta alternativa
"Déu's ho pagui", "Déu ho faci". Ells partien	queixalant	els crostons, desats els cèntims, vers altres viles, per
i si alguna es despista ella ja hi és, li borda i si es posa tossuda li	queixala	la cuixa. El Joan se la mira poc la Diana, per a la seua companyia ja l'ha
blavosos, que es menja les fulles de vern amb una gana sistemàtica:	queixala	el dors de la fulla fins que hi obre un forat. Aleshores comença a desfer