×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb queixalar |
Freqüència total: 44 |
CTILC1 |
molt poc les conseqüències de càstig. Si engolir un glop de vi, o | queixalar | una cotna de cansalada era pecaminós, per què havia de ser molt més greu | a la cuina a preparar-se unes torrades guarnides de polpa de tomàtec, que | queixalà | voraçment amb una volguda despreocupació rural. A l'hora de retirar-se, | en el divan que Dorotea feia servir per les migdiades, i començà a | queixalar | un sandwich improvisat. Quan el sandwich era a les acaballes, i en el | vaig empassar el meu dinar, que estava intacte. Devorava com un afamat, | queixalava | la carn freda com un lleó. "Jo, malalt? —em deia—. Ja ho veureu | Solament se sentia el soroll de les barres mastegant o de les dents | queixalant | . Entre el moltó i els pollastres hi hagué una pausa, una mena | agulló, agullonar; deixuplines, deixuplinar; urpa, urpar; queixal, | queixalar | ; tos, tossar; estontol, estontolar; faixa, faixar; soga, sogar; segell, | la paret del flanc i s'hi veien els compartiments dels pisos variadament | queixalats | . —N'hi ha molt, d'això? —digué Josep Pruna, perdent momentàniament la | que tenia tot ell i que, en veritat, aleshores cap ganes feia venir de | queixalar | -lo. Però sempre, en havent dinat i en havent sopat i molts cops en les | Davant seu, ran de vorera, hi havia un pilot d'escombraries. Tot | queixalant | el pa amb calma, hi descobrí un ram de flors marcides, un clavell fosc | les roses, llença-les. Vaig mirar-lo amb els ulls mig closos i anava | queixalant | la fulla de rosa... Amor meu... Quan vaig pujar l'escala sabia on era, on | estar l'espatlla com si es cremés. Pere collí un préssec a l'atzar i el | queixalà | . Era massa aspre. L'anava a llençar, però s'ajupí i el deixà a terra | a fugir ràpidament del lloc privat; altrament s'exposarien que el gos els | queixalés | les potes del darrera, per més que no s'hi deixen arribar gaire; però | canalla la seva mitja presa de xocolata de les Mil i una Nits, jo vaig | queixalar | amb arrogància la meva mitja presa de ca l'Artigues, i després | estranys, udolava, es picava amb el dit el cos i el cap i obrint la boca | queixalava | l'aire. Tothom estava una mica perplex. Uns deien si parlava d'una bèstia | venía reraçagat, arrossegant els peus, sens abandonar sa santa calma y | quexalant | una gran llesca de pa. Empès per la tafanería, En Daniel va córrer a | en les seves butxaques, en treu un nap i l'hi dóna)] Gràcies. [(El | queixala | . Planyívol)] És un nap! V· —Oh, perdó! Hauria jurat que era una | sí; jo no sé com es vosté —interposá hipócritament la pubilla, tot | caixalant | la sucada que tenia en la boca. Peró en aquest moment entrá Da. Isabel. | dreta, los ocrosos barris de Ponent, fumant la vegetació del Montjuich, | caixalant | la verda catifa del hermosíssim plá del Llobregat, que, tot d'una pessa, | probem. [(pren la bota que Borrego té al costat.)] Bor· | Caixala | l' all! Ara deixem aqui 'l tall, [(aixi que ho fa, Bato que ha passat | cap de l'altre era capell; i com sol menjar pa boca afamada, | queixalava | el de sobre el seu company al lloc que uneix el cap amb | el pecador, i als pèls se la torcà del cap que pel darrera | queixalava | . "¿Tu vols que renovelli" començà "desesperat dolor que el | riallada seguida dels esbufecs nasals de l'esforç per reprimir-la. Clavà | queixalada | a la cuixa i va sospirar. La va fer servir per assenyalar cap a sa | havia passat sense cap «incident» notable, si els gossos no havien | queixalat | les cames de cap pres per culpa d'un innocent o | que feia per posar-me dret; però no vaig poder; dos cadellots em retenien | queixalat | per la roba; vaig haver-me de quedar assegut. «T'aguanten la roba de part | no diria. Quan ell ja era al llit, la Palmira desembolicava la berena i | queixalava | el pa i aquella truitada que havia preparat el vespre abans, sense | un cop arrabassades, les treien amb rapidesa de l'aigua i els | queixalaven | amb decisió el cap. Als gorgs picaven arrel de tei, entre dues | estat ferits, al fons, per un esvoranc enorme, com si un monstre hagués | queixalat | i devorat cases senceres i d'algunes n'hagués deixat, de moment, restes | amb els llavis, per no fer-li mal, i l'hi xumo. Després, l'hi | queixalo | amb suavitat. L'hi agafo com si fos un micròfon i me la passo, molt de | blat, ni pell, ni os. Del ressuscitat vull la sang i | queixalar | el pa del seu cos. Sóc peix que desitja aquest ham: | de la forma i la intensitat del color verd de la pera que anava a | queixalar | , en aquella platja de Paros de corba tèbia i de nom tan poc hel·lènic com | n'ha adonat massa tard: Ei, Bruna, no! Hòstia, Anna; mira: l'ha | queixalat | tot. És mitja tarda i l'Anna ja ha desat el protector del matalàs. Al | de sobte en un fossar. La por de la mort, latent fins ara, de sobte em | queixala | el cos sencer. El nostre conductor ha parat en sec i, immediatament, | per fer-me mal, prou que m'hauria defensat, jo, si intentava | queixalar | -me!, i va optar per la segona solució. I tots dos ens vam entaular al bar | pans. Brillants, cruixents, amb la grenya a punt perquè algú l'arrenqui i | queixali | la peça, uniformes sense ser idèntics i una bona varietat per escollir. | d'un temps encara cruixent però ullat que ja no ens és donat | queixalar | com abans: més aviat ha estat ell qui s'ha ensenyorit | Em faré grassa? Cada nit mirant un flim, | queixalant | un queixalim! Em faré grassa? Un queixalim queixalat | queixalant un queixalim! Em faré grassa? Un queixalim | queixalat | i la son que em ve d'embat. Em faré grassa? | de la mona que renunciava a menjar el fruit d'una noguera perquè quan | queixalava | la closca la trobava massa amargant: «... y se quedó sin corner. | s'està d'abastir-me de delicadeses cada cop que passa pel meu costat. A | queixalar | s'ha dit! La segona. Una altra tarda, a la sortida del dentista que | Pot sonar una mica agressiu, però és així. En Tremulles va riure i va | queixalar | una porra. Després va dir, amb la boca plena: —És un propòsit ben | a fons contra els atacs i que els predadors es morissin tan bon punt els | queixalessin | ? Els arbres que viuen en comunitat no es plantegen aquesta alternativa | "Déu's ho pagui", "Déu ho faci". Ells partien | queixalant | els crostons, desats els cèntims, vers altres viles, per | i si alguna es despista ella ja hi és, li borda i si es posa tossuda li | queixala | la cuixa. El Joan se la mira poc la Diana, per a la seua companyia ja l'ha | blavosos, que es menja les fulles de vern amb una gana sistemàtica: | queixala | el dors de la fulla fins que hi obre un forat. Aleshores comença a desfer |
|