Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

versos, li sortiran pedestres i àcids; si intenta pronunciar discursos,	quequejarà	, per indecís o per escrupolós; si intenta elaborar disquisicions sobre
ab tot y esser, al present, tan poca cosa. —Per...per...mètim, —	quequejà	a la fi don Santiago,— vostè es de Pratbell? —Per servirlo. —Té memoria
que és l'únic que deuen pescar a la costa de Mataró. —Ah, sí?... —	quequeja	, tot picat, el senyor Maginet—. Doncs miri: a Mataró tenim un peix que és
Tjaden, amb tot de taques vermelles a la cara. Està tan emocionat, que	quequeja	. Radiant de satisfacció ens engega, recalcant cada síl·laba: —Himmelstoss
que es tenen per més grans teòlegs com més bàrbarament i bruta parlen;	quequegen	tant que només un quec podria entendre'ls, i anomenen "agudesa" allò
trencadissa, el vent deu fer-li mal... —Ni per camàlic no serveixo, jo —	quequeja	, humil—. Ho odio tot, quasi tot. N'he après sol, d'odiar, m'
dues úniques coses que recordo amb gust són una evocació del Partenó feta	quequejant	i gairebé plorant per don Antoni Rubió i Lluch en parlar del classicisme
i, per encoratjar-se, begué el primer glop abans de parlar. Tímidament,	quequejant	, amb l'esguard llisquent va dir: —Hauríeu de marxar. (Quina manera més
Ex.: a) agre, agrejar; ample, amplejar; balb, balbejar; quec,	quequejar	; poc, poquejar; blanc, blanquejar; fosc, fosquejar; dolç, dolcejar;
d'un altre, de quecquègia que, tot recordant-nos el popular	quecquejar	, suscita fàcilment a qualsevol la idea del trastorn que vol indicar.
respiratoris. Segons l'accepció més corrent, doncs, un individu "	quecqueja	" perquè no pot pronunciar les dites lletres, i no pot pronunciar-les
podem evidentment admetre-la només que en aquells casos on el subjecte "	quecqueja	", malgrat de no haver sentit parlar mai els seus pares o avis taquimuts.
els surt de trascantó; intercalar en el diàleg exclamacions bufes, i	quequejar	, cosa que altrament els permet d'esperar que el consueta repeteixi una
emoció mal dissimulada i la seva profunda timidesa, que gairebé el feia	quequejar	. Eugeni era un noiet d'uns vint-i-dos anys, aprenent d'escriptor, que es
a parlar el senyor Soler de las Casas, fill de "Pitarra". Soler	quequejava	molt quan parlava i, a més, tenia una tendència a donar la llauna. Al cap
concert esgalabrant i espès, ara de gemecs, ara de jaculatòries, o bé el	quequejar	bestial, que era la música bàrbara d'aquell ramat d'infeliços. I, un cop
somiaven que eren al Japó i es despertaven sobresaltats, de nits,	quequejant	japonès. Molts d'ells sobrevisqueren a aquest ensenyament eficacíssim, i
rodona i ulls brillants que li parla tímidament, gairebé vergonyós, i	quequejant	davant seu a l'altra banda de la magnífica taula de ministre. I la vida,
demanà, amb una cara més llarga que un pa de barra. —Veurà... és que... —	quequejava	el pobre senyor Josep— és cosa de la senyora, comprèn?... Creu que
la vetllada assistint-la. Però no, no queia. —Bona... nit... tenguen... —	quequejà	. —Què, Rosa? —demanà, jovial, en Mike—. ¿De què li hem
una bestiola, l'homenet grassó i temorenc. "Què, què... Jo, jo...",	quequejava	, rodejat per les tres figures endolades. Amb veu baixa, va dir la Bel:
—na Maria-Antònia s'adona que hi ha molta gent que l'escolta, encara	quequeja	del trastorn i vol donar a entendre, vol fer patent que el seu sentiment
i consideració, —intervingué amb certa timidesa el foraster castellà.	Quequejava	un xic, li mancaven moltes dents i la veu li sortia sibil·lant. Malgrat
El vent s'esperava... Corrien ombres ran de murs... Dalt del campanar	quequejà	una metralladora. Tot fou inútil... El vent saltà sobre els caiguts...)
és quan s'adona de l'Agustí. La sorpresa la priva d'obrir boca. Mig	quequejant	, com un xiuxiueig, encara pot dir en veu baixa...)] Tuuuu...? [(Es
de fret. —Y... vós... ¿què responíeu... mestressa?...— s'atreví a	quequejar	. La mestressa estossegà y arranjà una mica la gira del llençol. —¿Jo?...
teva alçada. No perdis el temps amb mi, no m'ho mereixo. Pere [(	quequejant	)]: No, no sé per què les coses han arribat a aquest punt. He vist massa
com que em sents. Vas matar en Misèries, anit. —Però si m'havien dit... —	quequejà	la veu de dins. —Oh, d'això jo no en sé re, creu-me.
—Malànima! Ho hauria d'haver suposat! —Què vols dir? —tingué esma de	quequejar	en Soler, els ulls fora d'òrbita. —Això!—. La ganivetada fou precisa: li
cop més nerviós. —Sí: bons, bonics i barats. Què? —Podria... —vaig	quequejar	tímidament—, po-dria... podria dir que no els vull? —No. —Doncs —vaig
la foto fins als seus ulls. —Que ha fet res mal fet, aquesta noia? —va	quequejar	—. Una mica estranya ja m'ho semblava... com trista, ja li ho diré. —I
i novament a mi. —Però... però... Si jo el vaig veure el diumenge... —va	quequejar	. Ara vaig haver de ser jo qui dominàs els meus propis recursos
. Mè Tresserres, no. Bala Cap de cony! I el peu pel... pel... [(	Quequeja	de la ràbia)] Ventura T'enganossis pas, Jau, respira, respira!
delicadesa li inspeccionà la documentació. —Tu... tu no et despulles? —	quequejava	l'Andreu. —Sí..., però m'agrada tenir un home nu al costat. —Va sospirar
la sang del cap i es marejà. —Com és que ho tenia aquest individu? —va	quequejar	. —Encara no ho sabem. L'hem d'interrogar. —No! —De fet, don
Els va obrir una dona amb grenyes que no va dir res. Mestre Perramon va	quequejar	-li que li havien dit que truqués allà perquè... per veure el seu fill,
que se la mirava com si es tractés d'una aparició. —Baronessa... —va	quequejar	sa senyoria. Evidentment, ni li podia dir que la buscava com un
poder dir que aquesta mala puta me'l torni—. És un anell molt valuós —va	quequejar	. —Ja ho sé. És una prova. Don Leches de Setúbal va pegar un cop de colze
signaré més tard, tot això —va fer sense tombar-se. —Se... Senyoria... —va	quequejar	el secretari de dia—: Em permeto recordar-vos que heu de tornar la
a la sala barbotejant que algú m'esperava amb urgència. Ella em seguia	quequejant	amb confusa indignació i citant-me encara Goethe, confiant esbojarrada en
estremir-se, amollà un so gutural. El dependent, observant-nos de reüll,	quequejava	vermell i amb una mà a la butxaca intentava sufocar-se l'empalmada. Sense
—Ni sé si la meva mare és adúltera ni quin adulteri és pitjor! —plorava	quequejant	de la borratxera el capellà, torturat no pel que havia passat sinó pel
la primera tarda que la va veure popar de la ruca. —Quela, Queleta! —	quequejà	, mentre li passava la mà per l'esquena. Des de llavors li deia Quela, com
preguntava algú, tot rient per sota el nas. —Merda! —xisclava ell sense	quequejar	. Aquesta era una de les poques paraules que sovint dedicava als humans.
jo. I el senyor empal·lidia, el somriure se li congelava i començava a	quequejar	i mirava a veure si la mare de la Teresa ho havia sentit i li clavava un
que ja no era tampoc la seva veu habitual —tan clara, tan rotunda— i ara	quequejant	, feble, com ja sortida del fons de les edats... Quin esforç per mantenir
de toros, em vaig quedar glaçada. És absurd, oi? I, en saludar-la,	quequejava	! Ella em va dir de seure... en el llit. Ho vaig fer, a la punteta,
o potser amb l'autosuggestió i la hipnosi. Mentre es recargolava i	quequejava	, anava pronunciant les paraules incoherents del seu oracle. Els
Li agrada, senyora Constable? Sra. Constable: (	Quequejant	, desconcertada.) Oh, sí... Gertrude: Senyor
ha, sintètica, precisa i màgica, una manera de dir això que jo ara només	quequejo	. A partir d'aquest descobriment, t'adones que el gran compromís que

Pàgina 1 (de 2)

50 següents