Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
qui C 21 oc.
qui DEM 42 oc.
qui M 2 oc.
qui REL 93889 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb qui Freqüència total:  93954 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

el vell. "Encara que no sàpiguen si algú m'escolta, em manen de parlar. Qui m'ho ordena i em belluga alhora, com un titella, és un home també vell
sina fecunda, va sorgir després i, abans de prendre una més clara forma, qui sap si va emplenar la mencionada buidor i va ser alhora omplerta per
Nit, sigui de la Necessitat. És corrent per a tothom de no saber del cert qui és el seu pare, però ens és ben singular i fins vexatori ignorar el
Va esdevenir la personificació de la memòria, una gran qualitat per a qui la posseeix, si és prompta i tenaç. Enorme auxiliar de la intel·ligència,
sembrats, herbes, boscos. I vaig envejar, per aquelles belleses, els qui les produïen i les curaven. Aquestes són les veritables riqueses per a
moment els bruels dels quatre Titans, i la femella, com d'habitud, era la qui bramulava més. Pobres, van repetint sense pausa les mateixes blasfèmies,
fóra correcte que em denominessin Stheino, i a tu, Euryale o Euryalé. I qui gosaria designar-te a tu sota la forma de Mèdusa? El cert és que som un
d'or, si no és per escampar amb els nostres vols l'esglai i la desolació? Qui ens mira es torna pedra o de pedra. D'aquí va venir l'estúpida dita:
on varen provocar les Muses en una lluita musical. Victorioses les qui he indicat en darrer lloc, varen arrencar, en puniment, les plomes de les
de les seves cançons, a les orelles humanes. Res, però, de més perillós. Qui les escolta oblida deures, família, pàtria, tota rectitud, i corre cap a
dents llargues i blanques, s'abaten damunt els cossos dels caiguts, dels qui elles promouen el sacrifici, i els xuclen la sang. Quan ja no en queda ni
del normatiu homònim, de les petites onades blanques d'escuma que qui sap si, en acariciar-la, la refrescarien i l'apaivagarien. La banda
veu clara o a crits, simples matisos temperamentals—, prop o davant dels qui més directament en alguna anecdòtica ocasió els afectaven, si no abellia
cua com de serp. És a l'entrada de l'infern, de portes sempre obertes. El qui les traspassa és festejat pel gos amb l'escurçó de la cua i fins amb les
és festejat pel gos amb l'escurçó de la cua i fins amb les orelles. El qui en vol sortir és devorat per l'estrany i tothora despert porter. Mastega
de Sicília. Avui és el meu últim parlament aquí —o tal vegada no, qui sap—, i altres ben diverses veus contaran potser al seu torn vells i
pena, el nou coper, va fingir, prudent, que no l'havia sentit. Leda "El qui senyorejava en els cims, en un dels seus innombrables passeigs per la
de les seves víctimes, amb el dolor dels cossos i de les ànimes dels qui fereix. Segons els òrfics, a l'origen del temps, la nit, fecundada pel
el conductor i el navegant que protegeix la fundació de colònies, el qui sap guarir i també matar, amb una mort ràpida, clement. El qui presideix
el qui sap guarir i també matar, amb una mort ràpida, clement. El qui presideix secrets de la màntica i les arts de la poesia i de la música.
cabellera no ha estat mai tallada. És el gloriós i l'hiperbori, el qui se'n va a les misterioses terres del nord i retorna d'allí als seus
sollaments d'aquella lluita, va servir durant nou anys de pastor —hi ha qui malicia alguna cosa més— prop d'un rei. Tal vegada algun altre: en certes
del meu jardí." Màrsias El silè Màrsias —o potser, millor, Marsyas: qui ens aclarirà d'un cop, i quan, en rosalbacavà, els nostres dubtes sobre
amics inseparables, i el mort va acompanyar i aconsellar sempre el qui encara és viu, una mica més jove que aquesta recent víctima de la
engolirà de seguida el matador de l'ajagut i, molt poc temps després, el qui ara, en lamentar-se, es decideix a una funesta venjança. No és cert que
Sí, la vida pròpia és certament un rierol, però sovint triga molt, per al qui amb ell arrossega, a perdre's en l'engolidora basarda del mar. La dona ha
Nicolau Mutsu-Hito. "En segon lloc, perquè només prediu desgràcies, i a qui interessen, si no es poden evitar?", filosofava l'anomenat. "Després,
s'anava a poc a poc escalfant al baterell del sol. Perseu i la Medusa "Qui jo sigui, senyores i senyors, no importa", va dir el sinistre
i de l'Èrebos, una obscena monstruositat." "Totes aquestes persones de qui vostè amb tanta freqüència ens parla no s'estaven mai de res, ja ho
—perdó pel mot, el detesto—, el senyor Marinatos era, amb algú altre, el qui sabia més sobre aquestes esplèndides troballes. Ara no ho asseguraríem,
tots dos sols en la cambra on dormíem l'abnegada Alcestis i jo. Qui sap on para l'ex-hoste nobilíssim, a l'encalç dels seus treballs, però no
quem tibi finem di dederint nec Babylonios temptaris numeros, o qui no s'arrisca no pisca, xaró, malló, o qualsevol altra importuna
incomparable, meravella dels altres candorosos déus i dels homes, qui gosarà en cap ocasió, fins a la meva segona remota mort, desobeir-me?
s'impacientava. "En alguna novel·la oblidada, o on sigui, he llegit qui de debò ets tu, però la memòria em flaqueja. Coses dels anys", va
d'altres, i el fenomen darrer, si m'afalaga i no em sorprèn, no m'agrada. Qui gosarà acusar-me d'alguna culpa, si la meva bellesa és perfecta? Ni la
claca—, el seu paper. "En el meu llit he cercat, durant la nit, el qui estimava la meva ànima, l'he cercat i no l'he trobat", començava a
tractava d'avisar-los. Però ells ja estaven massa embrancats. "Qui és aquesta que s'aboca com l'aurora, bella com la lluna, resplendent com
clar. Però l'home no va deixar que arrodonís la modesta creació poètica, qui sap si per motius de purisme, i abatia la víctima d'una sola garrotada.
i girem, subtils hipòcrites, de seguida full. Un heroi No sabem qui és, però per la seva actitud militar el suposem un heroi. Com que una
"Amb la història del jove que veiem en tenim prou." "No sé ben bé qui és", va respondre, força humiliat, un tros afligit, Pulcre Trompel·li.
encara, perquè ens sembla nou de trinca, a defensar-se o a atacar. De qui o qui? No arrisquem cap hipòtesi. És jove, i el dibuixant no l'ha
perquè ens sembla nou de trinca, a defensar-se o a atacar. De qui o qui? No arrisquem cap hipòtesi. És jove, i el dibuixant no l'ha mutilada. Ens
però potser en ella beus una dura i desolada saviesa. Guarda'n silenci. Qui la vulgui aprendre per lluir-la en una conversa frívola, la pot buscar en
conversa frívola, la pot buscar en un text prestigiós, que no citarem. Qui la vulgui conèixer per meditar-la, que es limiti a veure, sense
hem pogut contemplar amb fredor l'enorme i contradictòria complexitat del qui va néixer dos cops. Les llegendes que a ell es refereixen es trenen i es
ni de lluny no arribi ni a un terç d'un quart de grossa el nombre dels qui de debò i per sempre han escrit per a ell. Nysa Et previnc, estudiós, que
de Bròmios comporta molts perills, tristeses i vessament de sang per als qui accepten sense mesura els seus dons. Ja convertit en un home jove
per obstinat que siguis, ni en els mapes alemanys més minuciosos. Qui sap, només, si l'has d'entreveure, boirosa, molt de tard en tard, en el
marge d'un conat de nou aldarull, Ludovicus Baronet a Estanislau Forns. "Qui?", s'encaparrava l'últim. "Ella", medicava, caritatiu, per dissipar la
els altres, en porc. Màgica envellida, el meu poder no m'entreté. Que els qui viatgen pel mar passin, d'ara endavant, sense perill, a frec del meu

  Pàgina 1 (de 1880) 50 següents »