Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

advertim al lector que es prepari per tal de divertir-se amb els	quid pro quo	i jocs paradoxals que té la realitat que anem a historiar fidelment,
escorrialles, no feien sinó pensar com s'enginyarien per trobar un	quid pro quo	de la xocolata i per suplir allò que era insubstituïble, especialment per
de Blanes}. Aleshores el general va compendre sobtadament el	quid pro quo	i es sentí dominat d'una passió de riure tan forta, que no trobà maneres
exagerar, i aprofitant l'ocasió que ara s'ha presentat de jugar al	quid pro quo	verbal, que havia saltat més que una cabra. Encara, però, va tenir més
"La Incompatible", "El zapato sin par" —que es presta a un	quid pro quo	— i "La Marquesa", títol aquest d'una cotillaire del carrer de la Canuda
a suprimir les /hh\ suprimides, hi entrá el de evitar els	quids pro quos	a que dona lloch l'ús d'aquesta lletra, tampoch devía perdonarse
a la inferioritat. Teòricament, el sistema de Mahoma disposava un "	quid pro quo	" en el cas de la capitació amb exempció del servei militar. Però aqueix
en el cas de la capitació amb exempció del servei militar. Però aqueix "	quid pro quo	" també volia dir indefensió; i quan un fanàtic ocupava el tron, o el
objectes de les ciències com si fossin el seu concepte, són víctimes d'un	quid pro quo	. Exemple: aquell qui farà un ús conceptual del binomi
senyors academichs, que 'l texte de Bartolo incurreix en lo mateix	quid pro quo	de llenguatje que 'l nostre Códich civil, perque en lo mateix passatje en
mòlts dels xistes de las Gatadas consisteixin en jochs de paraulas, en	quids pro quos	, en exageracions y actualitats, moltíssims d' altres, y aquets son los
perque sia menos fácil los dongui un apotecari "barbilampiño", un "	quid pro quo	", si es que un y altre se arriscassen á péndrer la ploma per escriurer
ab parssimonia, com qui perdona, indulgent, las consseqüencias d'un	quid-pro-quo	, que de segur será esmenat desseguida, y en grand, raija la retafila
's casarán. Romual. ¡Ah! ¡Ah! ¡No he vist en ma vida un	quid pro quo	mès casual! Bernát. Per çó es que jo, no entenentho, he vist que
els mortals han evolucionat més enllà de les fúries primigènies i els	quid pro quo	dels olímpics. Fixeu-vos en l'acusació d'una puerilitat divina que trobem
de la seua afició per Sade, em sembla que més aviat es tracta d'un	quid pro quo	. Sade, efectivament, no és un hedonista, sinó el defensor d'una certa
Presentar el nostre assagista com una mena d'hermeneuta sembla un	quid pro quo	no gaire encertat, en la mesura que en els seus textos hi ha una
265) En el primer cas, ens trobem amb un dels més freqüents	quid pro quo	entre els referits a Foucault. El tòpic habitual, difós ja en vida
nacionalista, inevitablement desvetla la sospita que es tracta d'un	quid pro quo	o, en el millor dels casos, d'una paradoxa. La freqüència amb què hom
—amb un estat d'ànim d'allò més irritat— una refinada comèdia amb tot el	quid pro quo	d'una obra de Molière. Se sap per l'agent la contrasenya per a la trobada
una bona notícia per a tu. Sóc un home de pactes. —Pactes? Quins pactes? —	Quid pro quo	—combine el llatinisme amb una mirada severa—. Treballe en un reportatge
d'encontre a la nau, ara jo pose a la teua disposició els meus dominis.	Quid pro quo	. —Com? —Una cosa per l'altra. Sembla que no tens tirada a la lectura —
conflictes diplomàtics com aquest. Abel.	Quid pro quo	, Clarice. Lina. Com dius?
la boca propi de l'Hannibal Lecter.) Tomàs.	Quid pro quo	, Clarice. Lina. I vosaltres jugàveu a això?
Ara vols negociar? Jesús.	Quid pro quo	, Clarice. Abel. (Riu.) Ni de conya.
(Riu.) Ni de conya. Jesús.	Quid pro quo	, Clarice. Abel. A tu t'interessa conservar aquest
nostàlgia... Però en el fons ets com tots. Abel.	Quid pro quo	, Clarice. Ja tens el que volies. Ara et toca a tu.
Tomàs s'ho pensa uns instants.) Tomàs.	Quid pro quo	, Clarice. Lina. (Riu.) Ara vols jugar?
(Riu.) Ara vols jugar? Tomàs.	Quid pro quo	, Clarice. Lina. D'acord. Què vols saber?
Això no és cosa meva. Tomàs.	Quid pro quo	, Clarice. (La Lina torna a riure i va cap a la
un procediment legal per a la secessió de la nació minoritària, com a	quid pro quo	, a canvi de reforçar la seua autonomia política. Aquest procediment
és prou plausible. Aquesta fórmula podria incorporar també, ara com a	quid pro quo	, la fixació d'un llindar superior al 50% dels vots per tal de validar
que no ens agrada, de seguida els ho comuniquem. —Ja ho entenc, com un	quid pro quo	. —Si fa no fa. Ens ajudem per mantindre l'ordre. Vols jugar? —Sí.
que tirava el lleu. —Gordo, no sabràs per casualitat què vol dir	quid pro quo	? —Fa pinta de ser alemany, no? —Ni puta idea. —Qui t'ho ha
va aturar de sobte, pensatiu. El Gordo ho va agrair—. Hòstia, clar, el	quid pro quo	és llatí —el Llargo reprengué la marxa. —El paio et parlava en llatí?
sobretot endur-se'n personalment el seu suculent tall del pastís. Era un	quid pro quo	en el qual tots hi sortíem guanyant, i que havia de quedar degudament
a Madrid. Don Joan va contestar sense dilació la pregunta de Godfray: —Un	quid pro quo	, comandant. Un intercanvi. —Sempre val més un intercanvi que una
de forma que el nostre homo conciencious pot buscar un	quid pro quo	de cooperació condicional, en el camí d'un egoisme de reciprocitat ('si
set de cultivar els esperits fins i tot va fer-li cometre alguns	quid pro quo	divertits. Una espècie d'igualitarisme superior feia que prengués la seva
perspectiva que delimita la quotidianitat». Aquí entrem en una mena de	quid pro quo	. El diari és potser el gènere literari que pot reflectir millor la vida