Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dispersa i ximple peroració, es va quedar de seguida tan assossegat i	quiet	com la gallina després de pondre l'ou. Uranos Gea, sola o en companyia,
La cèlebre cabra Amaltea, sense alterar-se, pasturava. Entenimentada i	quieta	, la utilíssima bèstia era tan persona, que moltes que ho són o ho
davant l'assenyat suggeriment. Dànae havia de reposar al canapè,	quieta	com morta i nua, perquè qualssevol draps o teles l'acaloraven,
últims batecs d'un cor molt cansat. Després, el silenci, la solitud, una	quieta	pau que l'aire acariciarà. Si de tant en tant la violència del vent
que el plorós, que al seu torn va caure, enyorava en la fosca la lenta,	quieta	suavitat de la llum. Príncep del més alt llinatge, fill d'una nereida,
just desvetllats, els avisos plens de seny d'una rara oreneta. Hals "	Quiet	el cavall, manyac, pobre cavall, ben quiet, que ara l'àvia l'ha de rentar
d'una rara oreneta. Hals "Quiet el cavall, manyac, pobre cavall, ben	quiet	, que ara l'àvia l'ha de rentar i raspallar", anava Hals tranquil·litzant
la casa, bo i escrutant balcons i finestres. Endebades: tot continuava	quiet	, callat, enfonsat tot en una quasi completa obscuritat. I Mila, on era?
i refrena l'impuls. A fora els carrers estan com sempre: silenciosos,	quiets	, batuts per l'aire gelat. De tret en tret una dona s'havia tal vegada
lleva del 1930 només se n'han presentat 13. Fa una nit	quieta	, amb núvols, però hi traspua el clar de lluna, que il·lumina el camí.
ahir creuen que la guerra s'acabarà abans del març... Avui ha fet un dia	quiet	i daurat com ahir, gairebé d'estiu. A l'horitzó unes delicades gradacions
del Matagalls fins a les lloses del pati. Però fa un sol alegre i un dia	quiet	. En Lluís i en Jaume serren troncs de roure damunt la neu: com diu la
uns grans bombardeigs. Com contrasta aquest so sinistre en els boscos	quiets	, entre els roures daurats i extàtics! 21 desembre. Quin
i es posa a ploure. Plou tot el dia. El cel és gris, trist; fa una	quieta	pluja d'hivern. Ve una noia i diu que al poble li han assegurat que ha
on se li han adherit dues gases de l'escampall que s'amuntega a terra. —	Quiet	! —diu l'home al seu costat—. Fan els possibles per salvar-la. Però ell
que va lliscant cap als draps que amaguen la dona. —Es morirà —diu ell. —	Quiet	, vós! L'home de l'uniforme, somrient, assegura: —Són els millors
se subjecta amb una mà, els amenaça amb la pistola que duu a l'altra. —	Quiets	! —crida. El noi, subreptíciament, gira full i esmuny un altre paper
l'extrem de la fondalada, on hi ha una tanca de fusta reixada i, darrera,	quieta	i submisa, una multitud de rostres barrejats a un escampall de cadires,
en les profunditats misterioses. Mira cap a l'individu. —Està molt	quiet	. —Potser s'ha adormit... Escolten tots dos, immòbils i penetrats. —Millor
podien córrer massa, la Dolça era una mula vella que sempre havia estat	quieta	i poc amiga de córrer —la dropa li haurien de dir, rondinava en
de Betlem arribaven a la Rambla. El carrer de la Portaferrissa era més	quiet	, més senyor, empedrat de nou, i quan entraven al portal i sentien
a les set. Acostaven al cap de taula la cadira de l'avi, més ensopit i	quiet	, morint-se una mica més cada dia. Seien entorn de la taula gran, en Tai,
Ella seia a la vora de l'aigua, les cames dins l'aigua bruta, verda,	quieta	; les faldilles arremangades, i ell podia veure les cuixes blanques i els
l'expressió atenta i seriosa, fins capficada, amb què contemplava l'aigua	quieta	, on corrien, si ella es quedava immòbil, espasmòdics sabaterets, només
de la Graduació que no baixarien de 95 lliures catalanes. La	quieta	lluita entre el currotaco barceloní i el fadristern empordanès va
i la instal·laren al llit d'Erasme. Li recomanaren que s'estigués ben	quieta	, car la màrfega de moresc feia soroll al més petit moviment. Erasme es
i s'allunyava, no gaire, fins que ell tornava a jeure i es quedava	quiet	, i ella tornava a seure amb els ulls brillants i seriosa. Jeroni jeia
Oleguer, llamenc enfastidit de l'apetitosa vida, escrivia: Negra, polida,	quieta	aigua que em mires, estic a punt. No puc
un suau copet a la galta. Les dues noies eren primes, malaltisses i	quietes	i ell gairebé ni els coneixia la veu. Què el privà, però, de quedar-se sol
el dolor de la cura mirant-los, només mirant-los. Jaume l'acariciava. —	Quieta	, Canela... No és res, Canela... Ja està. Jaume, després, es mostrà
l'esquena i demanant auxili cada vegada amb veu més defallent. La nit era	quieta	, silenciosa entorn del seu desesper, tràgicament quieta i silenciosa.
La nit era quieta, silenciosa entorn del seu desesper, tràgicament	quieta	i silenciosa. Quan acudiren els primers homes amb el sereno, la veu se li
apagat. El silenci l'havia ofegat instantàniament i tot estava com abans,	quiet	, desert, amb el cantar dels grills per tots els camps, desesperadament
desert, amb el cantar dels grills per tots els camps, desesperadament	quiet	i desert. A dalt, brillaven les estrelles, i era com una nit qualsevol,
aquestes coses passen, però, en el silenci més fi. Papeete és una ciutat	quietíssima	, no s'hi sent ni un crit ni una mosca. La calor del tròpic mata
i aleshores són d'una gran dolçor, però en general callen i s'estan	quietes	com les llebres al jaç, menjant a poc a poquet i sense aixecar els ulls
inaccessibles i a les quals uns canons us priven d'aventurar-vos. Passem	quiets	, orelles baixes i sense respirar gaire fort davant d'Algeciras, de
amb tots els miraments. Es passava hores i hores contemplant com vivíem	quiets	, abraçats, respirant amb pausa. Jo esmerçava el dia ajagut allí on el riu
Sang! Sang d'home! [(S'eixuga les mans amb repulsió.)] L'he deixat	quiet	... mut, sense alè... com una bèstia morta! [(L'escena s'aclareix
moure la llengua. /Musclo\ Ja és ben veritat que no la teniu mai	quieta	. /Maurici\ Això se'ls deu encomanar de tant veure l'aigua que es
de molsa, les benignes mans de la meva mare, són	quietes	per sempre, allí, sota la nit dels xiprers. Encalmada
la llum del sol llevant, vell guia pels	quiets	camins del fum. No deixis res per caminar i mirar
el ball i se'ns torna judici i a poc a poc oblit.	Quietes	branques! No duren al bosc silenciós mans enlairades d'homes,
Però Dona Obdúlia en realitat no dormia, com no dorm l'esquizofrènic que,	quiet	i mut, sense donar senyals de vida, s'abandona a les delícies o als
tard, es va aclarir que s'havia enganxat els dits.	Quiet	per fi (l'ull de les dones a sobre), matava les hores
un altre cos. Rebolqueu-vos tots tres. Idolets Les mans	quietes	als genolls, recorda: deixa que un raig et clivelli
tracta d'obrir-lo. El soroll de la falleva al rodar la sorprèn i resta	quieta	com empedreïda, mirant amb desconfiança a l'entorn. Es revé tot seguit i
tancades amb la persiana de canaleta avall i els aparadors plens de coses	quietes	com ara tinters i secants i postals i nines i roba desplegada i pots
Sense alçar el cap de la feina en Quimet em va preguntar: —Què feies, tan	quieta	? Em va mirar i l'ombra del serrell de color de maduixa li queia damunt de
l'ensopit. I quan ja havia dit pobra Maria, i em veia amoïnada, quedava	quiet	com si no hi fos, però jo el sentia tranquil per dintre. I jo no em podia

Pàgina 1 (de 67)

50 següents