Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dedicaven a Atenes, que coneixem força bé. El seu culte és místic en la	quietud	de l'orfisme, desordenat, violent i salvatge en els seus seguidors
no tornin de buit a les redaccions, els confiaré un meravellós secret.	Quietud	, sense soroll, acostin-se, els el diré baixet, perquè la competència
sobre els camps amb les ales esteses, gairebé immòbil, gronxant-se en la	quietud	de l'atmosfera. Al fons les muntanyes llunyanes apareixien velades per
la mar, i l'aire s'impregnava d'una nova fragància: es pressentia en la	quietud	dels arbres aixecant llurs branques al sol, sobre la qual semblava surar
temps. Un extrem d'angoixa i de tragèdia m'ha dut a un extrem d'oasi i de	quietud	. Sempre havia somniat com una benaurança inabastable de viure una llarga
ha hagut quatre bombardeigs a Barcelona. Però als fronts hi ha una gran	quietud	. 7 març. Treballo tot el dia corregint proves, llevat
profunds i plens de ressons ara que ell i el carceller desvetllen la	quietud	que els acull com un enemic. Una altra porta, aquesta sense panys ni
Per això li cal picar amb el puny que desperta tot de ressons en la	quietud	adormida, i uns segons després, unes passes que s'atansen furtivament per
i camí enllà, en direcció als llums dels carrers. Darrera seu queda una	quietud	absoluta que un instant després trenca el cant d'un grill, tímid i poruc,
fent un pas enfora. Però aleshores la remor cessa abruptament, hi ha una	quietud	oliosa i profunda que després trenca una veu escanyada. —Què deu passar?
li posen la pell tibant i pàl·lida. Totes les portes són tancades i la	quietud	és espessa i tallable mentre va muntant amb l'alè una mica curt, i
preferia conduir el birlotxo per l'Esplanada o la Rambla, i detestava la	quietud	dels camps i l'horitzó blau de muntanyes i no sospirava per altra llum
peresa, egoisme, traïdoria allò que em priva deixar aquesta estovada	quietud	on em submergeixo, condemna'm, perquè tant se me'n dóna. Però si pots
La vida a ca Bruzádola havia canviat i ell es proposava mantenir aquella	quietud	que l'enamorava. I Nerina es devia trobar realment a la intempèrie perquè
imprevisió a la seva nova casa. Ni una mica de soroll de vida destorbà la	quietud	del convalescent. Quan Jeroni sortia a passejar a hora baixa podia veure,
s'apaivaga. Jeroni treballa infatigable, per més que enyori la	quietud	de les Torres de Padrós, per més que penetri pel balcó obert,
vessants; aquí, sobre l'altura, els arbres es dreçaven enmig d'una vasta	quietud	, immòbils, fantasmals. En el silenci profund, tots els sorolls del camp,
forma del temps s'enduia tot l'injust a la plena	quietud	del no-res. Oh, bellíssim, suprem foc! Quan m'atanso
passadís hi havia un armari antic molt alt i ample, i, quan hi havia	quietud	a la casa, era una gran serenata de corcs. Aquell armari era la menjadora
al portal d'orient de la vivenda, fruint la	quietud	de la vesprada en el silenci de la vasta hisenda. Li
llot de la indolència. Així, en l'aigua embassada, la	quietud	engendra pestilència. Obre la porta al jorn assoleiat;
l'adéu a tota cosa que moria. Flor de l'altura En l'alta	quietud	del santuari éreu com una flor dalt un penyal. Us
No troba refrigeri tota sola mon ànima dins l'alta	quietud	. Amb els meus ulls pregons girats al cel, com el Profeta que al
i perfum ma vida incipient, que circumdava la vasta	quietud	de la mar blava. Joiosa alhora i plena de sospir, ta mirada va
i a poc a poc els rems es tornen blaus. A dins la santa	quietud	de l'arca cauen els cossos, de l'encís esclaus. He vist, a la
amb reflexes de llum, i les sirenes desfan la dolça	quietud	dels aires. Els reflectors, en l'alta nit, il·luminen
la calma dels camps quan l'hora esdevé rogenca. I la	quietud	del mar quan els vents dormen la sesta. I mentre vola
tard es casaven en aquell recó de la Barcelona antiga, somnolent i amb	quietuds	de poble. Avui fa un mes que la seva mà freda i suau va posar-se, per
caure la boira, de passar els núvols de l'hivern. Vetlles de pluja i de	quietud	acompassada pels senyals de campanes que el vent s'emmena ara lluny a
que vindrà a escalfar cadires, li faré un trenc al cap. Es submergí en la	quietud	enorme de la soledat al camp. Les Aulines eren un escampall de pagesies
l'aigua, morada per les resplendors tardorals dels núvols esbiaixats. La	quietud	del lloc li agreujava la depressió. Sentia angúnia fins d'acostar-se a
de les altres indústries hi desdiuen; el retruny dels camions profana la	quietud	dels carrers. Laura, per no desdir-se es lleva tard, a l'hora en què
l'aigua cansada i amb reflexos de mercuri, un puntet enterbolida per la	quietud	; és a dir, amb la pàtina del paisatge lentament elaborat i civilitzat de
distráurela, parlantli de cosas indiferents y excitantla á abandonar la	quietut	del llit, com massa propicia á l' entristiment. Lo moviment, lo treball,
tots ells velats per transparents de colors esmortuhits. La fonda	quietut	qu' allí regnava, dava al cant d' un pobre canari, presoner dintre una
no 's fica al llit avans. —Potser los metjes han encomenat molta	quietut	... quí ho sabrá...— La Madrona responía ab l' indiferencia d' una persona
ab l' indiferencia d' una persona capficada per altras materias. —Qué	quietut	, quietut! que soch una barrauhera jo? que porto cascabells á sobre?...—
indiferencia d' una persona capficada per altras materias. —Qué quietut,	quietut	! que soch una barrauhera jo? que porto cascabells á sobre?...— Una
que esperavan. Lo temps se feya cansoner, pesat y endormiscador com la	quietut	que allí regnava, trencada no més de tant en quant per sorolls somorts de
d' aqueixas cerimonias, dins la freda capella y en mitj de sepulcral	quietut	. Mentres la llevadora tornava á abrigar al nen, la Toneta y sas amigas
la Madrona ab los ulls espurnejantli. —Ara com ara, nó; peró cal molta	quietut	, moltíssima; se li ha d' allunyar lo nen, que no 'l pot humanament criar,
la dida, que 'l nen no pot continuar aixís, y... fins á la tarde. Molta	quietut	eh? molta quietut. Pocas personas al quarto; ab una sola n' hi há prou.—
nen no pot continuar aixís, y... fins á la tarde. Molta quietut eh? molta	quietut	. Pocas personas al quarto; ab una sola n' hi há prou.— En havent tancat
li cerquem dida. Ja veyeu quíns fatichs! Qu' anavau á dalt? Donchs molta	quietut	: lo metje no m' ha recomenat altra cosa. —Perdeu cuydado... També daré
gent, del traüt, de la vida. Oh, si hagués pogut tornar sobtadament a la	quietud	del meu poble! Tot i agradar-me força de veure les coses noves, els
un gest, ni un respir, com si no m'hagués vist, com si no existís. Aquesta	quietud	, aquesta immobilitat m'esglaia més que no pas si l'home s'hagués aixecat
uns trucs eixordaven aquell tros de suburbi negrós, en aquella hora de	quietud	. No calia preguntar qui era. Jo em llevava, contrariat de vegades. A mig
d'esquellerincs? ¡Quina música més dolça fan aquests picarols dintre la	quietud	de la tarda!. Té, un xarret que baixa per la carretera. Algú que deu anar
seques. Algun vestit s'esquinça amb sets o forats. La placeta deixa la	quietud	i la son per als altres dies; el batibull és un autèntic inici de batalla
arrasa. Yo qu' esperaba encontrar en lo meu novio cachasa, en lo meu tio	quietút	y hasta en mi el que descansara, m' encontre que res de tót arreplegue.

Pàgina 1 (de 32)

50 següents