Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

escopia les despulles de la seva presa. Arribaven desferres de llaguts,	quillats	, caros, sardinals, palangreres, bussis. Les barques s'anaven atansant.
biliosa corregida pel vi de raig. El manco Serviano és un element dels	quillats	mallorquins contrabandistes. Martí, l'ermità de Sant Sebastià, és un home
El	quillat	foraster Primera Part I "Salvador" era el nom del quillat
El quillat foraster Primera Part I "Salvador" era el nom del	quillat	foraster que havia arribat de nit fugint com un contrabandista. Havia
el "Salvador" atracat a la petita riba de la part de llevant. Era un	quillat	revingut, més gran que els altres atracats, amb l'obra morta pintada de
com un infant esporuguit, hi havia la llanxa submisa i fidel al	quillat	com un ca al costat d'un captaire cec. La coberta del quillat estava
i fidel al quillat com un ca al costat d'un captaire cec. La coberta del	quillat	estava curulla de tot el mobiliari de tres famílies fugitives. Havien
perquè la seva tasca és vigilar. Adesiara el vell Vadó, amo del	quillat	, tot ranquejant mirava el cantó de ponent amb els seus ulls enyoradissos.
han portat a les platges una revolució radical. En Vadó es mirava els	quillats	amb motor com l'ideal de la seva vida de pescador. Si podia morir
l'ideal de la seva vida de pescador. Si podia morir veient-se amo d'un	quillat	, es consideraria com l'home més venturós de la vila. Cada vegada que veia
consideraria com l'home més venturós de la vila. Cada vegada que veia un	quillat	perseguint les milles que tenia al seu davant, tallant les aigües amb
esberlaven ran de les cases, oblidades dels pescadors que posseïen un	quillat	. Ell també tenia una palangrera ben tallada, esvelta i marinera,
esvelta i marinera, construïda a Blanes, que amb la competència dels	quillats	mai més no navegaria, per anar com abans vuit i deu hores lluny mar
panteix de la palangrera que tronava cansada de la seva derrota. Ara els	quillats	surten prescindint dels vents, dels corrents de la mar i de les
encara que es considerava vell, es veia amb cor de fer de patró d'un	quillat	amb els seus dos fills i els remitgers menys barallaires de la platja, i
a la vila un propietari d'un magatzem de salar peix que va fer-se fer un	quillat	per un mestre d'aixa de molta fama que no hi va plànyer res: bones
que havien hajat anant de prima, el salador li proposà la compra del seu	quillat	. En Vadó, aclaparat, va respondre: —No tinc diners! Què més voldria jo! Si
—No tinc diners! Què més voldria jo! Si jo podia deixar als meus fills un	quillat	com el vostre! Què més voldria jo! —¿Quines condicions voldríeu per
va posar la casa per al noi petit, que va casar-se després de posseir el	quillat	. El vell Vadó no es movia del quillat en tot el sant dia. Semblava que,
va casar-se després de posseir el quillat. El vell Vadó no es movia del	quillat	en tot el sant dia. Semblava que, en lloc de netejar-lo, l'amanyagava. Si
les cordes; hissava les xarxes perquè s'eixuguessin, i abans de deixar el	quillat	a l'hora de sopar, es mirava les cadenes de l'àncora i del ruixó i les
romania fins a l'hora d'anar al llit, esguardant amb amor paternal el	quillat	, i trobava que era el més ben pintat i ben tallat de tots els de la vila.
de la vila. Per tradició familiar havia posat el nom de "Salvador" al	quillat	, i amb els dits el comptava, com si fos ésser vivent de la família:
pescant fins que uns minyons forasters van exigir-li que els donés el	quillat	, perquè ell ja no n'era l'amo, ja que els amos no existien. El vell
haver-hi en aquella casa! Rosa culpava En Vadó perquè no havia cedit el	quillat	, en compte d'esgratinyar-se amb els forasters, i En Vadó, en veure's
i En Vadó, en veure's aporrinat per la seva dona, va exclamar: —El	quillat	també és un altre fill! —Calla, mala bèstia! Com es coneix que no els has
els mobles, i es féu una rua de gent que anava des de les tres cases al	quillat	transportant els mobles, robes i atuells casolans. Quan tots eren dins
els mobles, robes i atuells casolans. Quan tots eren dins del	quillat	a punt de fer-se a la mar, van sentir que trucaven a una de les cases amb
que feia cor amb els batecs de tots els cors dels qui eren a bord del	quillat	amb el respir contingut i l'ànima tremolosa. Quan el quillat lliure de
a bord del quillat amb el respir contingut i l'ànima tremolosa. Quan el	quillat	lliure de l'àncora tallava les aigües somortes del petit port, es va
a popa a agafar l'arjau i dirigir la maniobra de sortir entre els altres	quillats	fondejats. Ranquejava. —Tots a dins! Ajupiu els caps! Dóna tota la marxa,
Fugim! —Fugim!... El vell restà sol dalt de la coberta, comandant el	quillat	, revestit d'una autoritat imposant. No semblava el mateix Vadó dels
mateix Vadó dels acudits i plagasitats. Les tres dones tancades dins del	quillat	es miraven amb horror, i sort que la fressa del motor els esborrava el
la nit i no sentiren cap més soroll sinistre arribat d'en terra. Quan el	quillat	era lluny, en Vadó va tranquil·litzar-les amb una folga de les seves, i
rellotge que fes claror. Les ombres pujaven i baixaven per les parets del	quillat	, com si fossin onades de tenebra, i els perfils encisadors de les dues
! ¿Veus com no puc estar dins? Vira, vira, que anem a la murrassa! El	quillat	va carregat com una planxa i tocaríem les seques —i agafà l'arjau i va
sorprès. —Sí, pare! En Quel té la culpa de tot! Ell us volia prendre el	quillat	, i ell us volia fer matar a vós i en Vadoret, perquè així es salvava de
us deu! Ho sé tot, pare!... —¿Vols dir?... Tota la gent del	quillat	va desvetllar-se, i amb les mirades àvides de mirar el Lari i les orelles
braó baronívol que féu esverar les nores. Quina cridòria esclatà dins del	quillat	! —Calleu! Escolteu! —exclamà el vell parant l'orella, i tothom va callar
damunt d'una riba, en la qual estaven amarrats una dotzena de	quillats	que suraven sense moure's. En aquell indret tan clos les aigües no feien
muscle. En Vadó restà embadalit mirant alternativament l'ermita, el seu	quillat	i les dones que el contemplaven amb ulls interrogants esperant que els
totes les portes de la barriada de Porttancat i d'un a un tots els	quillats	es feren a la mar deixant el "Salvador" sol dins del recés plàcid de la
reien de la seva fe, va dir: —Gràcies a Déu, que som al port! El	quillat	és al port del mar i nosaltres al port de la muntanya. Una de les nores,
i seguiren feinejant per dins de la casa dels ermitans. —Rosa! Mira't el	quillat	d'aquí estant! Mai no l'havies vist des d'una alçària com aquesta! Mira
cap de corcat! Només el vol tenir per lluir l'or quan riu! —¿I els del	quillat	de Porttancat, sabeu el que guanyen? Cada dia mil o dos mil duros! I ara
Vadó es va veure els primers diners guanyats amb la primera sortida del	quillat	; la ferida de la cama guarida, l'ermita neta, endreçada, voltada de roba
estesa damunt de les mates; la mainada riallera entre les ventades, i el	quillat	, la seva il·lusió predilecta, fondejat a la badia, es va veure salvat;
uns rampells de llampat! ¿Què hi dius, tu? ¿Quin posat fa quan és al	quillat	? —Va proa a vent i cenyeix com una balandra! —Potser que el féssim mirar
davant de l'evidència, i deia: —Només ens faltaria això, ara que tenim un	quillat	com una fragata! —Mira de fer-li entendre d'anar a veure un metge. Si jo
pesqueres, movia el cap aclaparat, i deia: —Si es mor el noi gran, pobre	quillat	! Tant se val que li calem foc! Li coneix el motor com ningú! —Del quillat

Pàgina 1 (de 3)

50 següents