Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
quilogram M 2021 oc.
quilògram M 122 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb quilogram Freqüència total:  2143 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Pere March, conservats en col·leccions italianes, pesen 1,650 Kg, 1,895 kg i 2,700 kg. La definició del capmall és molt
en col·leccions italianes, pesen 1,650 Kg, 1,895 kg i 2,700 kg. La definició del capmall és molt clara: Un
italianes, pesen 1,650 Kg, 1,895 kg i 2,700 kg. La definició del capmall és molt clara: Un capmayll, verament, vos
de peso de noventa o más", pes que equival a 31.500 kg. També en dóna el pes Lluís Margarit (1477) quan proposa:
dit pes". El pes proposat equival a 27 i 28 kg; i si el comparem, juntament amb els 31 kg i mig de la lletra de
i 28 kg; i si el comparem, juntament amb els 31 kg i mig de la lletra de Jerónimo Dansa, amb el de les armadures existents
Grancsay reprodueix una armadura del 1460 que pesa 25 kg i una altra del 1480 que en pesa 33. Té tota la raó
de les peces enumerades per Lluís Crespí fa un total de 19,632 Kg, però l'armadura de la Wallace Collection, que té alguns
elements més, pesa, quant a les defenses del cavaller, 27,161 Kg. Per a saber el preu de les armadures disposem de dos comptes, tots dos
trenta lliures, cosa que, en pes de Castella, equival a 13,800 kg. Una mica més lleugera és la que proposa Pere de Montagut (1403):
car segons el valor de la lliura valenciana fa 12,425 Kg. 48. A les darreries del segle XIV enregistràvem, en el
de pes de vint i cinc lliures". Aquest pes equival a 8,875 kg. Sense indicació de pes les proposen Joan Tolsà (1432): "cascú haja
sobre el pes de les plates o cuirasses al segle XV, reduït a quilograms. Una de les vegades que al /Tirant lo Blanch\ es divisen armes
(cap. 71; pàg. 160), o sia de 7,100 kg en avall. Aquests pesos són reals, com demostra una comparació amb dues
entre els anys 1475 i 1485, el peto pesa 3,700 kg i el dorsal 3,820, total 7,520 Kg; en l'altra datada
pesa 3,700 kg i el dorsal 3,820, total 7,520 Kg; en l'altra datada entre 1500 i 1510, el peto és de
datada entre 1500 i 1510, el peto és de 3,740 kg i el dorsal de 2,540, o sia, en conjunt, 6,280 kg. Els
kg i el dorsal de 2,540, o sia, en conjunt, 6,280 kg. Els cuirassers de Barcelona, la primera meitat del segle XIV,
i 20 lliures (o sia entre 6,400 i 8,000 kg), taxada en 11 florins i mig. 2.on, la "cuyraça
de cinquo liuras non sean", pes que equival a 2,300 kg. Als Capítols del Pas de Joan de Bonifaci (1434*1445) llegim:
la manyopa del primer, en lliures castellanes, equival a 1,380 kg, i els guants del segon, en lliures valencianes, a 1,065. El pes
e de cuxa de pes de quinze liures", que equival a 4,325 kg, pes que ja hem considerat (§ 45). Joan d'Íxer (1434)
e miga", o sia que, entre les dues peces, feien 4,260 kg. Galceran de Besora (1472) divisa "cabacets blanchs comuns
e miga, quart poch més o menys", la qual cosa fa 0,612 kg. Un tipus especial de daga, que alguns tractadistes qualifiquen d'espasa
pes de l'atxa: sis lliures de Montpeller, que equivalen a 2,448 kg; i les mides: la daga de tres quarts de pam de Montpeller (o sia
cristalleria a Bohèmia, rellotges a Suïssa (a 90 pessetes el quilogram), bronze a Bèlgica, motocicletes a Java (a 400 pessetes),
Rosselló pel Marxant Gros. És un home d'un pes considerable: cent trenta quilograms. Es fa tirar, avui, a la llarga, per dos cavallets irrisoris, flacs,
li esclafà el cap. Dissortada noia! Pes de la pedra: 5,60 kgrs. Què cal afegir? Visitant Però aleshores no era sinó un visitant. Abans
la força donada i l'efecte de la que prenem per unitat. Així: 4 kg és una força equivalent a 4 forces d'intensitat unitat
una força equivalent a 4 forces d'intensitat unitat 1 kg. La unitat d'intensitat sol ésser la de pes: gram, quilogram, tona, etc..
unitat 1 kg. La unitat d'intensitat sol ésser la de pes: gram, quilogram, tona, etc.. 4. Representació gràfica de les forces. Una
Així, una força F (fig. 2) d'intensitat 5 kg, de la qual coneixem el punt d'aplicació O, la direcció donada
a una unitat de força. Així, a l'escala d'1 cm = 1 kg, a cada centímetre de longitud correspondrà 1 kg d'intensitat.
cm = 1 kg, a cada centímetre de longitud correspondrà 1 kg d'intensitat. Si escollim una escala d'1 tona per 25
al dibuix per una longitud de © mm, i a una escala d'I kg = 1 cm, una longitud de 80 mm representa una força de
cm, una longitud de 80 mm representa una força de © kg. Quan en un mateix pla hi ha diverses forces, cal, a més, prendre una
O F i © representen, a l'escala d'1 cm © kg dues forces paral·leles de 5 i 3 kg, respectivament,
cm © kg dues forces paral·leles de 5 i 3 kg, respectivament, situades a l'escala d'1,5 cm © m, a
nombre. Per exemple, la resultant de 7 forces de 20 kg és una força de © kg. b) Forces de sentits
de 7 forces de 20 kg és una força de © kg. b) Forces de sentits contraris. En el cas de dues forces
(fig. 14) si volem cercar la resultant de les forces © kg i © kg aplicades al punt O, la línia d'acció de les
si volem cercar la resultant de les forces © kg i © kg aplicades al punt O, la línia d'acció de les quals és la recta
segment O b ens donarà la valor de la resultant R © © kg. 15. En el cas d'ésser moltes les forces que hi ha de cada mena,
sentit. Així (fig. 15) la resultant de les forces © kg, © kg, © kg i © kg és la de dues forces F
(fig. 15) la resultant de les forces © kg, © kg, © kg i © kg és la de dues forces F © © kg i
la resultant de les forces © kg, © kg, © kg i © kg és la de dues forces F © © kg i © © ©
de les forces © kg, © kg, © kg i © kg és la de dues forces F © © kg i © © © kg. Llavors
kg, © kg i © kg és la de dues forces F © © kg i © © © kg. Llavors prenent, com en el cas 14, des del
i © kg és la de dues forces F © © kg i © © © kg. Llavors prenent, com en el cas 14, des del punt O una
la recta O b ens donarà la valor de la resultant R © © kg. En ambdós casos és indiferent l'ordre en què es prenguin les forces

  Pàgina 1 (de 43) 50 següents »