DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
quimera F 704 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb quimera Freqüència total:  704 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Però això era abans. Tino Costa errava per terres llunyanes darrera una quimera. La rosella dels camps no s'havia aixecat encara com una flama viva enmig
el dit no solament damunt d'aquells que no saberen resistir llur pròpia quimera i la del poble, sinó també damunt dels qui no tingueren prou amplitud
amor sense port, sense aigua mansa. Deixes passar la vida per quimeres i no saps que ets feliç, perquè és la vida. VI
de l'hora morta. XIII Albes sense retorn, tristes quimeres d'un món que s'ha perdut abans de néixer. Àngels
ombres de terres llunyanes, ¡o somnis a mig dir, vanes quimeres, que sola que em deixeu amb la recança! XVI
—No pesa res, eh, Madrona? —Sí que 's va omplint, dona; no tingas quimera. Pobret, si no té més que vuyt dias! Digas: ja faig lo meu pes, ja
de la meva adolescència jo no vivia sinó per a la sensualitat i les quimeres amoroses. I en realitat no fou així. Altres dos conflictes, un d'ordre
una mà forta prop meu, em tornaren a visitar amb punyent insistència les quimeres meditatives, que ja havia conegut d'adolescent, abrandades per un amor
ningú no m'havia orientat en cap sentit, però una profunda i vaga quimera arremolinava al meu entorn una polseguera daurada d'esperances, de delits
testa d'una aura de fortitud i humilitat. Quina cosa és de confrontar les quimeres amb una realitat forta com aquesta! Recomano una confrontació per l'estil
sofrir i estimar, ¿no em jutjaria ben infeliç d'entretenir-me en aquelles quimeres? En llegir els meus versos, ¿no decantaria el cap per plànyer-me, o, tal
podia sortir airosament. Em mancava disciplina i voluntat. En canvi, les quimeres, els somnis i les dèries se m'emportaven. Cada dia, damunt la meva taula,
de vegades, d'altres ingènues i llibresques, d'un home ple de força i de quimeres que es creu tan malalt com desventurat. Finalment, havent amainat una
de serietat i d'idealitat excepcionals. Afecte i respecte, il·lusions i quimeres elevaven les nostres relacions. D'ell, i de l'íntim amic poeta i caixista
alimentada per la sensualitat, disfressada amb gallardets de somnis i quimeres, d'aspiracions i deliqüescències impotents. Això és la veritat —m'anava
a deixar-me. La passió deforma la realitat i en crea una altra de quimera i de fum. Així vaig viure durant dies i dies, tan enyorós de la meva
prou fort que em mantingués fora de la immediata realitat i en plena quimera. La dèria de fugir em feia creure que la trobaria al final del meu
perdonar la seva falta. En lloc d'això, el fill li fugia, abrandat en una quimera que ella no comprendria mai, tot ell foc, neguit i força violenta, com el
i jo mateix n'hagués perdut la memòria. Somni impossible! Amb les meves quimeres traduïdes en paraules i gestions imprudents, havia creat una realitat més
fet que aquesta tingués una vaga semblança amb l'amiga perduda. És una quimera folla, el més absolut dels impossibles. M'acostava a una dona que em
quants anys, et convenceràs que aquesta confiança meva d'avui no era una quimera. Si em quedo aquí de mala gana, potser mai no seré res; si em deixes
el món. Aleshores vaig sospitar si aquesta esperança no seria també una quimera. "A tot arreu on aniré, no seré sempre el mateix home? M'hauré desprès
music-hall en companyia del mestre. Aquest em contava les seves quimeres, jo li contava les meves. Ens vam fer amics. Ell era un xicot lleial. Jo
també viatjo pel món dels somnis, sense bitllet i no sé on vaig. A caçar quimeres, com tu lleons! El tren s'és aturat. Tothom baixa, tothom. Jo, no:
les meves quatre idees, els llibres i els poetes em semblaven coses de quimera, irreals, fantàstiques, coses inútils i sobreres la coneixença de les
trobar una forma d'acció. ¿No havia fugit a França per esventar les quimeres, per barallar-me amb la necessitat? ¿És que esdevindria un ésser inepte a
per vèncer l'allau dels somnis que se m'enduia constantment al país de quimera on cap activitat pràctica no és possible. De moment no veia cap altra
real que jo entreveia tan fort. L'altra veu era l'incert, el vague, la quimera... Però era el desconegut i feia un cant dolç, misteriós, persuasiu, com
¿Sóc jo el mateix de Barcelona, aquell jove enrunat, derruït, mossegat de quimeres, d'angúnies, remordiments, escrúpols, esglais, temences, insomnis? ¿I jo
Serap· No hu dirás per mi. Yo soc un modèlo de... Mer· Quiméres y alifacs. Serap· Mira, basta de indirectes y tingám la festa en
que la casa se sent." Pero en el sigle present eixa moneda no pasa, son quimeres que rechasa la moderna ilustrasió; per lo tant es ma opinió qu' el lladre
—Heu començat per dir-me que la "variació" insensible era una quimera perquè només s'evolucionava fent salts bruscs. Morgan.
—Que el somni daurat de les transformacions de les espècies és una quimera de la mateixa magnitud que la que tenien els alquimistes medievals quan
Les moneres només existeixen en la fantasia dels monistes. Són una quimera. El primer representant de la vida és la cèl·lula. I la cèl·lula té la
diferents de les flors silvestres, que l'afirmació de Darwin ja no és una quimera. Creu, el temps posat al servei de la selecció pot fer evolucionar els
està bé; però somniar amb una indústria eterna això és una quimera. Quan una indústria s'eclipsa, se n'ha d'aixecar una altra d'adaptada al
viure a la mateixa època del triomf darwinià, es situa tan lluny de les quimeres monistes d'Haeckel com del vitalisme estricte. No s'interessa per altres
fingits, o concebuts per la paüra, gorgones, hidres, hòrrides quimeres. Mentrestant, l'Enemic de Déu i l'Home, Satan, encès pel més
entranyes s'havien convertit en les d'un ocell. Jo seguia amb una lleu quimera la dansa salvatge i desesperada. Quan jo era noi, la meva imaginació
l'ànima ha arribat al seu cim. Lola, lignit, telefèric, "eternitat", quimeres petites, quimeres grans, tot es tornava fum blau, s'espargiren, i només
al seu cim. Lola, lignit, telefèric, "eternitat", quimeres petites, quimeres grans, tot es tornava fum blau, s'espargiren, i només quedà un ocell
muntanya em semblava escalar paisatges, interiors meus, passant d'humils quimeres a d'altres de més enlairades, de fàcils creences de plana a teories
recerca d'allò que és real. Ens omple d'amors, de desigs, de temors, de quimeres de tota mena, i de molta beneiteria, talment que, de fet, com se sol dir,
un igual competents a fer la diferenciació entre la veritat i l'error, la quimera il·lusòria i la realitat que batega entorn de nosaltres. És també
arribada, un segón William Wilson venía també a l'escola, vaig posar-li quimera de dur aquest nom, i vaig disgustar-me doblement amb el nom perquè un
Rancé), que mai no arriba a una existència completa: en primer lloc les quimeres, després els records, en resum, però, mai la possessió: és el darrer
de les rares felicitats possibles, cal tenir l'esperit de limitar-se, les quimeres romàntiques són condemnables, etc.: el subjecte pur acaba per explotar
el món va cap a la unitat, i es tenia per un somni arqueològic o per una quimera anàrquica el pensament de reconstituir els Estats damunt la base de la
nova, cregut que la darrera és la segura. Tots perseguim la nostra quimera, prenent per columna de foc guiadora la vana il·lusió que ens enlluerna.
Temps ha que els cavalls alats són a fer companyia als unicorns i les quimeres en les golfes de la faula i la inspiració és una verge que es rendeix

  Pàgina 1 (de 15) 50 següents »