Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Però això era abans. Tino Costa errava per terres llunyanes darrera una	quimera	. La rosella dels camps no s'havia aixecat encara com una flama viva enmig
el dit no solament damunt d'aquells que no saberen resistir llur pròpia	quimera	i la del poble, sinó també damunt dels qui no tingueren prou amplitud
amor sense port, sense aigua mansa. Deixes passar la vida per	quimeres	i no saps que ets feliç, perquè és la vida. VI
de l'hora morta. XIII Albes sense retorn, tristes	quimeres	d'un món que s'ha perdut abans de néixer. Àngels
ombres de terres llunyanes, ¡o somnis a mig dir, vanes	quimeres	, que sola que em deixeu amb la recança! XVI
—No pesa res, eh, Madrona? —Sí que 's va omplint, dona; no tingas	quimera	. Pobret, si no té més que vuyt dias! Digas: ja faig lo meu pes, ja
de la meva adolescència jo no vivia sinó per a la sensualitat i les	quimeres	amoroses. I en realitat no fou així. Altres dos conflictes, un d'ordre
una mà forta prop meu, em tornaren a visitar amb punyent insistència les	quimeres	meditatives, que ja havia conegut d'adolescent, abrandades per un amor
ningú no m'havia orientat en cap sentit, però una profunda i vaga	quimera	arremolinava al meu entorn una polseguera daurada d'esperances, de delits
testa d'una aura de fortitud i humilitat. Quina cosa és de confrontar les	quimeres	amb una realitat forta com aquesta! Recomano una confrontació per l'estil
sofrir i estimar, ¿no em jutjaria ben infeliç d'entretenir-me en aquelles	quimeres	? En llegir els meus versos, ¿no decantaria el cap per plànyer-me, o, tal
podia sortir airosament. Em mancava disciplina i voluntat. En canvi, les	quimeres	, els somnis i les dèries se m'emportaven. Cada dia, damunt la meva taula,
de vegades, d'altres ingènues i llibresques, d'un home ple de força i de	quimeres	que es creu tan malalt com desventurat. Finalment, havent amainat una
de serietat i d'idealitat excepcionals. Afecte i respecte, il·lusions i	quimeres	elevaven les nostres relacions. D'ell, i de l'íntim amic poeta i caixista
alimentada per la sensualitat, disfressada amb gallardets de somnis i	quimeres	, d'aspiracions i deliqüescències impotents. Això és la veritat —m'anava
a deixar-me. La passió deforma la realitat i en crea una altra de	quimera	i de fum. Així vaig viure durant dies i dies, tan enyorós de la meva
prou fort que em mantingués fora de la immediata realitat i en plena	quimera	. La dèria de fugir em feia creure que la trobaria al final del meu
perdonar la seva falta. En lloc d'això, el fill li fugia, abrandat en una	quimera	que ella no comprendria mai, tot ell foc, neguit i força violenta, com el
i jo mateix n'hagués perdut la memòria. Somni impossible! Amb les meves	quimeres	traduïdes en paraules i gestions imprudents, havia creat una realitat més
fet que aquesta tingués una vaga semblança amb l'amiga perduda. És una	quimera	folla, el més absolut dels impossibles. M'acostava a una dona que em
quants anys, et convenceràs que aquesta confiança meva d'avui no era una	quimera	. Si em quedo aquí de mala gana, potser mai no seré res; si em deixes
el món. Aleshores vaig sospitar si aquesta esperança no seria també una	quimera	. "A tot arreu on aniré, no seré sempre el mateix home? M'hauré desprès
music-hall en companyia del mestre. Aquest em contava les seves	quimeres	, jo li contava les meves. Ens vam fer amics. Ell era un xicot lleial. Jo
també viatjo pel món dels somnis, sense bitllet i no sé on vaig. A caçar	quimeres	, com tu lleons! El tren s'és aturat. Tothom baixa, tothom. Jo, no:
les meves quatre idees, els llibres i els poetes em semblaven coses de	quimera	, irreals, fantàstiques, coses inútils i sobreres la coneixença de les
trobar una forma d'acció. ¿No havia fugit a França per esventar les	quimeres	, per barallar-me amb la necessitat? ¿És que esdevindria un ésser inepte a
per vèncer l'allau dels somnis que se m'enduia constantment al país de	quimera	on cap activitat pràctica no és possible. De moment no veia cap altra
real que jo entreveia tan fort. L'altra veu era l'incert, el vague, la	quimera	... Però era el desconegut i feia un cant dolç, misteriós, persuasiu, com
¿Sóc jo el mateix de Barcelona, aquell jove enrunat, derruït, mossegat de	quimeres	, d'angúnies, remordiments, escrúpols, esglais, temences, insomnis? ¿I jo
Serap· No hu dirás per mi. Yo soc un modèlo de... Mer·	Quiméres	y alifacs. Serap· Mira, basta de indirectes y tingám la festa en
que la casa se sent." Pero en el sigle present eixa moneda no pasa, son	quimeres	que rechasa la moderna ilustrasió; per lo tant es ma opinió qu' el lladre
—Heu començat per dir-me que la "variació" insensible era una	quimera	perquè només s'evolucionava fent salts bruscs. Morgan.
—Que el somni daurat de les transformacions de les espècies és una	quimera	de la mateixa magnitud que la que tenien els alquimistes medievals quan
Les moneres només existeixen en la fantasia dels monistes. Són una	quimera	. El primer representant de la vida és la cèl·lula. I la cèl·lula té la
diferents de les flors silvestres, que l'afirmació de Darwin ja no és una	quimera	. Creu, el temps posat al servei de la selecció pot fer evolucionar els
està bé; però somniar amb una indústria eterna això és una	quimera	. Quan una indústria s'eclipsa, se n'ha d'aixecar una altra d'adaptada al
viure a la mateixa època del triomf darwinià, es situa tan lluny de les	quimeres	monistes d'Haeckel com del vitalisme estricte. No s'interessa per altres
fingits, o concebuts per la paüra, gorgones, hidres, hòrrides	quimeres	. Mentrestant, l'Enemic de Déu i l'Home, Satan, encès pel més
entranyes s'havien convertit en les d'un ocell. Jo seguia amb una lleu	quimera	la dansa salvatge i desesperada. Quan jo era noi, la meva imaginació
l'ànima ha arribat al seu cim. Lola, lignit, telefèric, "eternitat",	quimeres	petites, quimeres grans, tot es tornava fum blau, s'espargiren, i només
al seu cim. Lola, lignit, telefèric, "eternitat", quimeres petites,	quimeres	grans, tot es tornava fum blau, s'espargiren, i només quedà un ocell
muntanya em semblava escalar paisatges, interiors meus, passant d'humils	quimeres	a d'altres de més enlairades, de fàcils creences de plana a teories
recerca d'allò que és real. Ens omple d'amors, de desigs, de temors, de	quimeres	de tota mena, i de molta beneiteria, talment que, de fet, com se sol dir,
un igual competents a fer la diferenciació entre la veritat i l'error, la	quimera	il·lusòria i la realitat que batega entorn de nosaltres. És també
arribada, un segón William Wilson venía també a l'escola, vaig posar-li	quimera	de dur aquest nom, i vaig disgustar-me doblement amb el nom perquè un
Rancé), que mai no arriba a una existència completa: en primer lloc les	quimeres	, després els records, en resum, però, mai la possessió: és el darrer
de les rares felicitats possibles, cal tenir l'esperit de limitar-se, les	quimeres	romàntiques són condemnables, etc.: el subjecte pur acaba per explotar
el món va cap a la unitat, i es tenia per un somni arqueològic o per una	quimera	anàrquica el pensament de reconstituir els Estats damunt la base de la
nova, cregut que la darrera és la segura. Tots perseguim la nostra	quimera	, prenent per columna de foc guiadora la vana il·lusió que ens enlluerna.
Temps ha que els cavalls alats són a fer companyia als unicorns i les	quimeres	en les golfes de la faula i la inspiració és una verge que es rendeix

Pàgina 1 (de 15)

50 següents