Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a una pensió barcelonina del carrer del Carme, la Violeta de Palma en	kimono	negre i daurat llegeix /La Vanguardia\. El sol se filtra pels
cada punt la vèieu amatent a corregir, algun pijama blau, unes mitges, un	quimono	autèntic del Japó, o les prodigioses xinel·les de pell esborifada i or,
No trigà gaire Zeni a ésser rebut, a la mateixa porta, per Mizzi, en	quimono	i sabatilles. Sense maquillar, Mizzi semblava encara tenir els ulls més
inflats, i del seu escot s'hauria dit que sortia un perfum de rosada. El	quimono	de Mizzi semblava d'un gruix enorme a Zeni, que ni gosava aventurar com
de persiana sincerament verda, hi havia fixada una demi-vierge amb	quimono	florejat; en un altre, una llevadora seca, de mans filiformes, amb la
petites valls de Suïssa, i en molts païssos del Tercer Món. Al Japó, els	kimonos	de qualitat són tintats amb vegetals; allà el tintat vegetal és molt
dreta hi ha el cor, els components del qual, amb el cap rapat, vesteixen	kimonos	grisos. Les representacions són constituïdes pels recitats d'un
* * [3] Setmana dels infants. Regaleu Vestits, Abrics,	Kimonos	, Bates, Vestits, Bruses. Regaleu Camises, Corbates, Pijames, Suèters,
sota les aspres celles, assegut amb les cames plegades, i una dama amb	quimono	que li feia una lleugera reverència mentre una altra, amb un para-sol
veure'm incompresa de la gent que Déu m'ha dat. Tinc repertori de trucs:	kimono	, edredó, llum somorta, quadrant magnífic, fantàstica gorra que
ho vols treure? Matilde. ¿Què hi fa? Miquel [(treu un	quimono	barat, molt virolat)]. És per a tu, mamà. Ció. ¿Això, tan
l'escudella i m'has parat taula. [(Matilde i les dones fan posar el	quimono	a la Ció, tot rient)] Matilde. T'és un xic llarg. Marta
Semblaria la dona del notari; cada matí corre pel poble amb un	quimono	. Roseta. És la moda de París, ara. Nanga. Semblen
Escena entre dos paravents Maskelini, vestit en	quimono	, retalla dues papallones de paper fi i les fa volar
En pensar-ho, Begonya sentia ara el record dels horts com la carícia d'un	quimono	oriental, de colorit embruixador i lleugeresa estimulant. No, no era una
Joana! [(Entren, per la porta del menjador, Rafel i Laura. Laura amb un	quimono	, ricament brodat.)] Rafel [(Saludant Josep.)] No comptava
la camisa de núvia de la besàvia, l'àvia i la mare, les bates de setí, el	kimono	japonès tot brodat amb fil de plata, els jocs de taula adamascats, els
Escena I [(Colasa, mirant al fons dreta. Vist un llamatiu	kimono	i va fumant un lucky.)] Cola· Por ahí, por ahí. Colóquenlos
Messalina romana, Calamity Jane, una hippie de guarda-roba, la del	quimono	, una versió apòcrifa d'Isadora Duncan i, si no fos perquè la imaginació
casa, prop de la confluència del Segre i l'Ebre. La vídua, vestida amb un	quimono	de seda, enfonsada en un sofà, no contestà al seu bon dia. Va observar-lo
lliura, lent, sensual, perquè l'esclofollem del seu	quimono	delicat. Taxidermista Vés fins al fons del tapís de palmeres,
Fes caure suaument les mànigues amples del teu	quimono	fosc, nit d'amor, fins que el pit rosat de l'aurora
Londres, mai més no me n'havia acabat de fiar. Tenia, també, un parell de	quimonos	de seda que eren una meravella. N'hi havia un de vermell, d'un color
una refinada, exquisida i polida damisel·la japonesa que porta un simple	quimono	de cotó blau ornat amb minúscules flors blanques de llessamí, escampades
Van Ash anés a viure al Japó, on adesiara es deixa fotografiar amb pipa i	quimono	. No llegeix res escrit després de 1940, per no contaminar-se amb l'anglès
a la vegada la sensualitat del cos i la renúncia de l'esperit. Tinc un	quimono	d'un color que anomeno marró-desig, i que no és pas un marró blanquinós,
el conseller en qüestió així, com un flam xinés, i mandarí, amb un	quimono	vermell brodat de flors i dracs, amagant l'uniforme maoista. Perquè
des de dalt d'una tarima perquè tothom el pugui veure. Tothom vesteix un	quimono	blanc, amb l'excepció d'alguns dels instructors, que el porten blau. En
la que vaig tenir davant de tots aquells alumnes. Per començar, l'ús del	quimono	està «passat de moda» en la defensa personal. Actualment s'entrena més
seu repertori tèxtil, hi destacaven les reinterpretacions del tradicional	quimono	i les creacions en punt. El gegant LVMH va adquirir la marca el 1993; al
nord-americà, jo formava part, potser, del patró més estrafolari: duia un	quimono	japonès i una llarga perruca negra. També hi havia disfresses que no
les pel·lícules de submarins. Aquella mateixa tarda, Judit va posar-se un	quimono	, es pentinà com una geisha i anava amunt i avall de la cambra fent