Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

són lluny encara les flors que alegraran aquestes esquifides pomeres del	quintà	, de soques rovellades de liquen... Els galls canten llargament a migdia,
fantàstic, com una pintura surrealista. Vora l'estany salta una merla. Al	quintà	llauren els bous. Una mallerenga diu, en grups de tres notes, la seva
20 febrer. Ahir, a la tarda, ens vam adonar que en un	quintà	pròxim ja hi havia un arbre florit. Era una toia rosada damunt la verdor
seves flors preferides". 9 març. Torna a nevar. Del	quintà	blanc emergeix la verdor del sègol. La mallerenga que s'atura un moment a
hem vist un cucut que cantava ran d'un dels roures que hi ha vora el	quintà	—brillaven al sol les lleus esgarrifances del sègol. A mitja tarda he
familiar d'aquests encontorns. Avui cantava als roures de vora el	quintà	; en veure'm, ha fugit i, amb llarga volada, s'ha anat a posar en una
ha ramat: és la verdor flonja i delicada de la fageda. Les pomeres del	quintà	, amb el blat com una aigua verda fins a genoll, són ben florides. Flors
carena, les boires lleus s'eslleneguen amb pausa. Les vaques llauren el	quintà	humit. Llegeixo els assaigs de Johannet sobre Charles Péguy.
Llegeixo biografies de Fox, Burke i Burns. Reposo llargament al marge del	quintà	de can Balet, a ple sol, davant les pomeretes agitades i decorades de
semblava que tinguessin cinquanta anys. Els vam preguntar de quina	quinta	eren, pensant que no eren de cap quinta de poc. I ens van dir que
vam preguntar de quina quinta eren, pensant que no eren de cap	quinta	de poc. I ens van dir que eren de la del 37! Estaven passats i
del poble, ha sortit una ullada de sol. Les pomeres i els castanyers d'un	quintà	dibuixaven les blanques siluetes contra la boira assolellada que mig
L'àvia ha mirat per la finestra i ha vist molts soldats que pujaven	quintà	amunt. Jo també m'he alçat un moment del llit i els he vistos avançar
posat en l'extrem de la mort". Lluís de Vilarrasa. Ets de la	quinta	del 42. Et veig, famós de correatge i de llustroses
aquelles mans, les mans que amargament recorde. Ets de la	quinta	del 42. Recorde com ens vàrem conéixer un dia
fos l'hora; si necessitava passaport, si el fet de tenir nombre alt de	quintes	m'eximia de tot requisit i podria partir lliurement quan volgués.
de sant Agustí —que era precisament aquell fadrí que al sorteig de les	quintes	havia tret el número més alt i per tant es considerava lliure del servei
portar-los." Obrí els seus ulls, i al seu davant va veure un	quintà	conreat, amb unes garbes de la sega recent; llocs de pastura
ordre de Carles IV exigia al regne de València el corresponent tribut de	quintes	. La gent del país va revoltar-se —contra el decret i, de passada, contra
són, en el fons, uns éssers inquiets: no troben en el present la	quinta	essència del propi ésser. Són inquiets, insatisfets, com tots els apòstols
exteriors. D'aquesta manera Catalunya, en altre temps alliberada de	quintes	, no veuria truncada la carrera ni deformada l'educació pairal del seu
mercès a les bestretes de Don Pasqual, que ja l'havia lliurat de la	quinta	i donat la mà en tota ocasió. La filla del Carolí, la Nieves, i el
perdut; per bous tindreu els cérvols a vora un erm	quintar	, car la karela, l'amarga karela, on fou
Davant d'Innocenci s'escalonaven, en davallada, les feixes d'un	quintar	interminable, amb rengleres de serments i de moresc. Al fons, lliscava la
vers l'era d'en Sunyer. Es trobava dominant les terres del	Quintar	, de l'Horta daltabaix d'un pendís ermot, i allà, com una nafra en
quan haguessin cremat tota cosa cremadora. Sotalada amunt, hi havia el	quintar	de cal Pobric i de l'indret de contravent un sacostei de greda i
El foc restava completament vençut. Van veure com envestia el marge del	Quintar	, que limitava el Sot de les ànimes, i com en resseguir la vorada de
el meu marit és jugador i mai ens veiem una pesseta a casa. I ara ve la	quinta	del noi gran i no sé pas com ho farem. —Escolteu, bona dona. De vegades
-lo estar bé a casa. Ni una paraula de malhumor, sabeu? Per això de la	quinta	, envieu el noi que ho parli amb el Josep de casa; no sé si s'hi podrà fer
i formosíssima dama francesa qui sojornà unes mesades en una deliciosa	quinta	del cap de Catània. La dona era capriciosa i tastanera i amb més pardals
taula, vaig veure un home que en el precís moment que jo entrava feia una	quinta	de tos amb els ulls injectats i un mocador d'herbes a la boca. Vaig donar
esperar tímidament que el dit suposat senyor trenqués definitivament la	quinta	, i després vaig presentar-me. —Entri, entri... El senyor P.... ja me
de veu. En el lloc més impensat, en qualsevol moment, es pot sentir una	quinta	de tos aparatosa —o produir-la. He passat uns quants anys el mes
parelles que treien les barques sobre la platja i les que llauraven en el	quintar	! En tots aquests mesos no hi havien pensat i ara tot d'una els tornaven a
cercàreu amb els vostres ulls errants? Mon pare (i no és broma) era de la	quinta	de Castelar. Fins a un rústic poblet, on la terra és del color de la
tocàs dels altres— i no hi hauria contribucions ni consums, ni lleves, ni	quintes	, ni foscor de capellans, ni tirania de Governs lladres. Aquestes
arribà a presidir el Govern i féu bona la promesa: no n'hi hagué de	quintes	; tothom hagué d'anar a servir. A mon pare li tocà la glòria d'inaugurar
la tasca de militaritzar els catalans, per mitjà de la implantació de les	quintes	. Com que això no havia estat aconseguit a Catalunya ni pel centralisme
la deserció de les files patriòtiques i l'odi als galons i a la	quinta	, "amb què", diu un pamflet demagògic, "un govern seduït
causa comuna. Però els procediments taxatius per a sotmetre el poble a la	quinta	—la força brutal—, la Junta superior no els podia admetre, perquè —deia,
deixà d'obeir-la. Ni menys pot dir-se, encara, que els desertors a la	quinta	ho fessin per traïció, sinó per eixelebrament o indisciplina. I quant als
La Caille no hauria comès en els seus càlculs un error portant sobre la	quinta	decimal. Votà sense discussió el report de l'Acadèmia. I és així com
i, més tard, el rumor que s'anava a subjectar els catalans a les	quintes	, cosa inusitada en aquest territori, contribuïren a escalfar els ànims.
s'exigia l'atorgament d'un privilegi a favor del Principat, respecte les	quintes	, i que es volia resoldre, per la força, la qüestió cotonera". El que
a Barcelona un altre rebombori ocasionat per un nou intent d'establir les	quintes	. El 10 d'octubre del 1846 s'efectuaren els matrimonis
a aquells i els pregava que li compressin llibres. —Haig de pagar la	quinta	del noi —els deia. Gairebé tots li'n compraven. A les seves darreries va
Climent era el pare dels pobres i dels humils; i en el rebombori de les "	quintes	" o lleves del 1773, va procurar d'apaivagar els ànims del poble
de son nebot, quan ja cursava lo tercer any, el Govern, va demanar la	quinta	de l'estudiant per a anar a lluitar ab los moros. No era questió de
recorregut; lo sinyô Mingo, llaurador de tres corbelles, acomodat, de la	quinta	del quaranta, lliberal fins la paret d'enfront, home rematat de bo que té
feta que va passar-li en unes festes del carrer de Sant Blai, l'any de la	quinta	de Xales. I va començar la contalla: La nit, encara que gelada, no ho era

Pàgina 1 (de 9)

50 següents