Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

entre les converses de la gent gran i la cridòria de la	quitxalla	. 8 desembre. Al matí vaig al poble a buscar el pa. La
guanyava ella, entre la cridadissa immensa i els aplaudiments de la	quitxalla	que emplenava el local. El Borni del Ratat parlà adreçant-se al del
que les dones llençaven després d'haver-les fetes servir per a tot. La	quitxalla	, sempre nombrosa, omplia tothora els carrers; clapotejaven en el fang
mentre s'acabava de coure el sopar i esperaven que arribés l'home. La	quitxalla	, mentrestant, es lliurava als darrers jocs amb més delit; jugaven pels
referents al sexe i a l'acte de fornicar, els plors i les rialles de la	quitxalla	, esgarips, udols, marramaus d'alegria o de pena, de ràbia i violència, de
les lliçons dites en veu alta, el trepig i el rum-rum ininterromput de la	quitxalla	l'omplien d'una remor atabaladora i d'una atmosfera de neguit que haurien
aquesta ambició desmaiava, jo no era res, menys que un gos sarnós que la	quitxalla	del carrer pot apedregar impunement. Però quan s'exaltava, jo era un déu.
carrers un sant de carn i ossos no era pas de cada dia. Imaginem-nos la	quitxalla	com devia anar i com devia saltar al costat del sant que caminava com
arada—, i recullen del solc tota mena de llepolies que són llançades a la	quitxalla	. La santantonada sembla la cristal·lització d'un culte anterior ofrenat a
dansaires. Ara en fa enrera un. Ara amenaça, però ja es veu que és broma,	quitxalla	que el provocava. Les autoritats s'han quedat devora el portal. Batlle i
que cal executar, segons les indicacions que el director els ha donat.	Quitxalla	molt menuda, de tres i quatre anys, surt a escena per a fer de comparsa i
A les "filaes" hi concorren homes sols, algunes vegades amb llur	quitxalla	, però no dones; i el mateix succeeix en el sopar de la vetlla del primer
semblen opinar el mateix, i, sense tenir en compte que allò és ple de	quitxalla	, es disposen a guerrejar, no sense rebre abans, de part de l'ambaixador,
d'avellanes buides val quinze pessetes. I veureu que un cop llançades la	quitxalla	s'afanya a collir-les de terra per tal de revendre-les, amb la qual cosa
carrers i disparaven salves amb motiu de les festes de Sant Miquel, i la	quitxalla	s'hi enganxà de seguida. Durant l'any el canó s'estava als baixos de Can
i feien el ferit o el mort, es trobessin on es trobessin. Jo mateix, de	quitxalla	, hi havia anat al darrera. "Senyor rector, volem el canó" El senyor
tenia raó de ser. En saber-se la notícia es va formar una manifestació de	quitxalla	i de desvagats habituals, que demanava la restitució d'aquell esbarjo. I
Des d'alguna llencen qualque grapat de caramels, amb certa gasiveria. La	quitxalla	—mica a mica se n'hi ha afegit— cuita a recollir-los. I el venedor d'
¡amb tant de sucre i de tantes altres coses! Per polidesa reincideixo. La	quitxalla	saltironeja vora nostre. Les dones també s'acosten, ens parlen i riuen;
que segueixen les oracions en alta veu tot baixant les graonades; la	quitxalla	fuig de l'escola cridant i corrent i tustant-se per fer-se passar el fred
ells i nosaltres, en llegir-los, posem la joia colorida d'una bomba de	quitxalla	. La retòrica de les escoles i el sistema decimal bibliogràfic de la
d'aquelles florides luxuriants de margarides, botons d'or i primaveres,	quitxalla	que no para de jugar en sortir d'estudi. El món ha esdevingut formal i ha
no es treu la negra toga, perquè li tinguin més respecte; i els pardals,	quitxalla	entremaliada, sempre a punt de salt i xeric, de cop d'ala i batussa.
serietat primerenca del pobre, que mata en flor el somrís lluminós de la	quitxalla	. Acte seguit compareix també la Teresa, aquella dòna garrida, animosa,
de por; s'escampaven els porcells grunyint y remenant la cueta; la	quitxalla	desgrenyada y bruta, parant de jogar, se'm menjava ab els ulls abans de
a petons, no li dexen òs sencer a estretes y abrassades. Y tota aquella	quitxalla	, boja d'alegría, enlayrant com panderetes les gorres, els bolets y l'obra
molt satisfet, la primera llissó de òptica. L'endemà, tota aquella	quitxalla	comparexía ja provehida de llapideres, paperets, noveles ò setmanaris més
i on els ocells dels grans jardins públics no es mouen dels peus de la	quitxalla	, ni tenen por de la gent. És cert, per desgràcia, que amb la naturalesa
això els vells esguardaven melangiosos, el jovent copsava l'amor, i la	quitxalla	, l'instint despert, seguia l'assumpte amb tota avidesa per apendre ço que
de la petita cort de Weimar, i que produí un divertiment intens a la	quitxalla	que seguí el químic fins al palau de la Sa Excel·lència Goethe. El químic
sentir mestressa. —Noi! Si vinc t'assarronaré de valent! Uix! Quina	quitxalla	! Es dol del tràfic, la muller: diu que fou engany l'amor, i accepta que
l'Àfrica, no us inclini a l'exercici aquest de pujar a l'arbrat; ni hi ha	quitxalla	sarcàstica, noi o noia, que no us suposi un candidat a esquirol, al
regla. D'algunes basses que són mig seques s'aixequen ocells xisclant. La	quitxalla	ens mira passar, sospenent els jocs. Després, la caravana ataca la
tot seguit a prudent distància; començà d'esmolar-lo, i llavors la	quitxalla	fugí esporuguida, xisclant com qui espera ésser degollat i escorxat. A
sorra i xafogor, li agrada l'herba i la pren amb daler, de les mans de la	quitxalla	. El contraria, però, que aquestes mans siguin tan xiques. Si Déu les
lenta i mandrosa com un badall. Desentonaven les fines veuetes de la	quitxalla	: A la una de mi mula, qui toca para. A les dos, el pet del gos
el formigam, intentant salvar el graner i les larves. Les mans de la	quitxalla	furgaven la terra sense pietat. —Noi, també n'hi ha d'alades! —Ui! Com
El sol cremava la plana i encenia de foc la carena. Les veus de la	quitxalla	despertaven el poble: ...Que ballava la turura. Sant Josep i
cridòria, baralles. Avui, l'ensopiment d'una cantarella inacabable. La	quitxalla	rebullia i no podia deixar de tocar, de tant en tant, les carraques, ara
Una ja no pot més. Trista vida! Manava el marit: —Calla, dona. —Tanta	quitxalla	. Tantes boques amb fam. Trista vida! —Mal llamp em rebenti! Callaràs? Un
àdhuc la casa pairal on havia jugat tant, quan era petita, amb la	quitxalla	del veïnat, que en llurs jocs sempre li donaven el paper de reina. ¿Quina
vos, missenyors! —va dir en Bonosi, comprenent el cas. —Això no ès res...	quitxalla	... Són es cristofolets de sa diada, que s'han atalaiat de vosatros i
no'n venían una dotzena. May me so explicat el perqué de la afició de la	quitxalleta	á la gent armada, y á jugar á soldats. Será per lo que te de fantástich y
si ells s'establissen un torn per alegrarnos una estona, sobre tot á la	quitxalleta	sempre a punt per fer rotllo á tota novedat divertida. De figures de cera
aquella lletja figura, ó be sentint les esquellotades y la cridoria de la	quitxalla	, se creyan que un bou de veres els empaytava. En fi, lo crit de, bou,
que, en lloc d'assenyalar fronteres, assenyalessin capricis enigmàtics de	quitxalla	desvagada. En canvi les nenes, ni en feren cabal. Però llur pare concedia
fora del quadradet, la moneda és de qui ha tirat la bala. De vegades la	quitxalla	fèiem quatre trossos de la xocolata que ens daven per berenar i ens en
de casa cada any s'escrostona i s'emblanquina per la festa major. La	quitxalla	no mira massa prim de fer-hi ninots amb un tros de carbó, ni tampoc els
perícia que no sé si dir que més s'hi divertia que no hi treballava. I la	quitxalla	també hi fèiem molta gresca aquells tres o quatre dies memorables i ens
els dos cadellets tingueren de viure de les mamelles maternals. Per la	quitxalla	de vegades tenia una bona paraula, de vegades un regany, segons el temps

Pàgina 1 (de 8)

50 següents