×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb quitxalla |
Freqüència total: 377 |
CTILC1 |
| entre les converses de la gent gran i la cridòria de la | quitxalla | . 8 desembre. Al matí vaig al poble a buscar el pa. La | | guanyava ella, entre la cridadissa immensa i els aplaudiments de la | quitxalla | que emplenava el local. El Borni del Ratat parlà adreçant-se al del | | que les dones llençaven després d'haver-les fetes servir per a tot. La | quitxalla | , sempre nombrosa, omplia tothora els carrers; clapotejaven en el fang | | mentre s'acabava de coure el sopar i esperaven que arribés l'home. La | quitxalla | , mentrestant, es lliurava als darrers jocs amb més delit; jugaven pels | | referents al sexe i a l'acte de fornicar, els plors i les rialles de la | quitxalla | , esgarips, udols, marramaus d'alegria o de pena, de ràbia i violència, de | | les lliçons dites en veu alta, el trepig i el rum-rum ininterromput de la | quitxalla | l'omplien d'una remor atabaladora i d'una atmosfera de neguit que haurien | | aquesta ambició desmaiava, jo no era res, menys que un gos sarnós que la | quitxalla | del carrer pot apedregar impunement. Però quan s'exaltava, jo era un déu. | | carrers un sant de carn i ossos no era pas de cada dia. Imaginem-nos la | quitxalla | com devia anar i com devia saltar al costat del sant que caminava com | | arada—, i recullen del solc tota mena de llepolies que són llançades a la | quitxalla | . La santantonada sembla la cristal·lització d'un culte anterior ofrenat a | | dansaires. Ara en fa enrera un. Ara amenaça, però ja es veu que és broma, | quitxalla | que el provocava. Les autoritats s'han quedat devora el portal. Batlle i | | que cal executar, segons les indicacions que el director els ha donat. | Quitxalla | molt menuda, de tres i quatre anys, surt a escena per a fer de comparsa i | | A les "filaes" hi concorren homes sols, algunes vegades amb llur | quitxalla | , però no dones; i el mateix succeeix en el sopar de la vetlla del primer | | semblen opinar el mateix, i, sense tenir en compte que allò és ple de | quitxalla | , es disposen a guerrejar, no sense rebre abans, de part de l'ambaixador, | | d'avellanes buides val quinze pessetes. I veureu que un cop llançades la | quitxalla | s'afanya a collir-les de terra per tal de revendre-les, amb la qual cosa | | carrers i disparaven salves amb motiu de les festes de Sant Miquel, i la | quitxalla | s'hi enganxà de seguida. Durant l'any el canó s'estava als baixos de Can | | i feien el ferit o el mort, es trobessin on es trobessin. Jo mateix, de | quitxalla | , hi havia anat al darrera. "Senyor rector, volem el canó" El senyor | | tenia raó de ser. En saber-se la notícia es va formar una manifestació de | quitxalla | i de desvagats habituals, que demanava la restitució d'aquell esbarjo. I | | Des d'alguna llencen qualque grapat de caramels, amb certa gasiveria. La | quitxalla | —mica a mica se n'hi ha afegit— cuita a recollir-los. I el venedor d' | | ¡amb tant de sucre i de tantes altres coses! Per polidesa reincideixo. La | quitxalla | saltironeja vora nostre. Les dones també s'acosten, ens parlen i riuen; | | que segueixen les oracions en alta veu tot baixant les graonades; la | quitxalla | fuig de l'escola cridant i corrent i tustant-se per fer-se passar el fred | | ells i nosaltres, en llegir-los, posem la joia colorida d'una bomba de | quitxalla | . La retòrica de les escoles i el sistema decimal bibliogràfic de la | | d'aquelles florides luxuriants de margarides, botons d'or i primaveres, | quitxalla | que no para de jugar en sortir d'estudi. El món ha esdevingut formal i ha | | no es treu la negra toga, perquè li tinguin més respecte; i els pardals, | quitxalla | entremaliada, sempre a punt de salt i xeric, de cop d'ala i batussa. | | serietat primerenca del pobre, que mata en flor el somrís lluminós de la | quitxalla | . Acte seguit compareix també la Teresa, aquella dòna garrida, animosa, | | de por; s'escampaven els porcells grunyint y remenant la cueta; la | quitxalla | desgrenyada y bruta, parant de jogar, se'm menjava ab els ulls abans de | | a petons, no li dexen òs sencer a estretes y abrassades. Y tota aquella | quitxalla | , boja d'alegría, enlayrant com panderetes les gorres, els bolets y l'obra | | molt satisfet, la primera llissó de òptica. L'endemà, tota aquella | quitxalla | comparexía ja provehida de llapideres, paperets, noveles ò setmanaris més | | i on els ocells dels grans jardins públics no es mouen dels peus de la | quitxalla | , ni tenen por de la gent. És cert, per desgràcia, que amb la naturalesa | | això els vells esguardaven melangiosos, el jovent copsava l'amor, i la | quitxalla | , l'instint despert, seguia l'assumpte amb tota avidesa per apendre ço que | | de la petita cort de Weimar, i que produí un divertiment intens a la | quitxalla | que seguí el químic fins al palau de la Sa Excel·lència Goethe. El químic | | sentir mestressa. —Noi! Si vinc t'assarronaré de valent! Uix! Quina | quitxalla | ! Es dol del tràfic, la muller: diu que fou engany l'amor, i accepta que | | l'Àfrica, no us inclini a l'exercici aquest de pujar a l'arbrat; ni hi ha | quitxalla | sarcàstica, noi o noia, que no us suposi un candidat a esquirol, al | | regla. D'algunes basses que són mig seques s'aixequen ocells xisclant. La | quitxalla | ens mira passar, sospenent els jocs. Després, la caravana ataca la | | tot seguit a prudent distància; començà d'esmolar-lo, i llavors la | quitxalla | fugí esporuguida, xisclant com qui espera ésser degollat i escorxat. A | | sorra i xafogor, li agrada l'herba i la pren amb daler, de les mans de la | quitxalla | . El contraria, però, que aquestes mans siguin tan xiques. Si Déu les | | lenta i mandrosa com un badall. Desentonaven les fines veuetes de la | quitxalla | : A la una de mi mula, qui toca para. A les dos, el pet del gos | | el formigam, intentant salvar el graner i les larves. Les mans de la | quitxalla | furgaven la terra sense pietat. —Noi, també n'hi ha d'alades! —Ui! Com | | El sol cremava la plana i encenia de foc la carena. Les veus de la | quitxalla | despertaven el poble: ...Que ballava la turura. Sant Josep i | | cridòria, baralles. Avui, l'ensopiment d'una cantarella inacabable. La | quitxalla | rebullia i no podia deixar de tocar, de tant en tant, les carraques, ara | | Una ja no pot més. Trista vida! Manava el marit: —Calla, dona. —Tanta | quitxalla | . Tantes boques amb fam. Trista vida! —Mal llamp em rebenti! Callaràs? Un | | àdhuc la casa pairal on havia jugat tant, quan era petita, amb la | quitxalla | del veïnat, que en llurs jocs sempre li donaven el paper de reina. ¿Quina | | vos, missenyors! —va dir en Bonosi, comprenent el cas. —Això no ès res... | quitxalla | ... Són es cristofolets de sa diada, que s'han atalaiat de vosatros i | | no'n venían una dotzena. May me so explicat el perqué de la afició de la | quitxalleta | á la gent armada, y á jugar á soldats. Será per lo que te de fantástich y | | si ells s'establissen un torn per alegrarnos una estona, sobre tot á la | quitxalleta | sempre a punt per fer rotllo á tota novedat divertida. De figures de cera | | aquella lletja figura, ó be sentint les esquellotades y la cridoria de la | quitxalla | , se creyan que un bou de veres els empaytava. En fi, lo crit de, bou, | | que, en lloc d'assenyalar fronteres, assenyalessin capricis enigmàtics de | quitxalla | desvagada. En canvi les nenes, ni en feren cabal. Però llur pare concedia | | fora del quadradet, la moneda és de qui ha tirat la bala. De vegades la | quitxalla | fèiem quatre trossos de la xocolata que ens daven per berenar i ens en | | de casa cada any s'escrostona i s'emblanquina per la festa major. La | quitxalla | no mira massa prim de fer-hi ninots amb un tros de carbó, ni tampoc els | | perícia que no sé si dir que més s'hi divertia que no hi treballava. I la | quitxalla | també hi fèiem molta gresca aquells tres o quatre dies memorables i ens | | els dos cadellets tingueren de viure de les mamelles maternals. Per la | quitxalla | de vegades tenia una bona paraula, de vegades un regany, segons el temps |
|