Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

substitució de dinasties o un renversement d'aliances, el pas d'un	règim	a un altre, una guerra civil o una guerra internacional, ja no reposa en
què serà, sense el general De Gaulle? La perduració de tal o tal altre	règim	autocràtic, ¿no sembla netament lligada a la salut física o mental de
allò que algú ha indicat respecte a l'alta traïció o complot contra un	règim	: són crims castigats si "fracassen" i honorats si "reïxen". El
les arrels de la conducta civil dels individus, sigui quin sigui el	règim	polític en què s'instal·lin. El "costum" adquireix una insidiosa
Diu que no sap com s'organitzarà Espanya l'endemà de la victòria: el nou	règim	serà el que vulgui el poble. Però més endavant afirma que serà el triomf
creu en un determinisme psicològic i per ell explica la formació dels	règims	polítics. El bolxevisme d'avui respon al patriotisme, més "místic" que
començà negant les pàtries i en l'únic país on s'ha instaurat un	règim	aproximadament socialista s'ha anat a parar a una exaltació patriòtica
centre-socialista, probablement presidida per Prieto. Però no un	règim	comunista, sinó un règim burgès. Jo li observo: "Però feia uns moments
probablement presidida per Prieto. Però no un règim comunista, sinó un	règim	burgès. Jo li observo: "Però feia uns moments que em dèieu: —Al món no és
entre aquests dos extrems—. Com és, doncs que preveieu per a Espanya un	règim	ni feixista ni comunista?" Ell em diu que el que vindrà no serà una
1931, sinó una República socialista que, a la llarga, acabarà en	règim	comunista. "Però ni els mateixos comunistes no volen ara per a Espanya
a Espanya la implantació del comunisme, ja que no és possible passar d'un	règim	feudal o semifeudal a un règim comunista; cal, abans, una etapa de
ja que no és possible passar d'un règim feudal o semifeudal a un	règim	comunista; cal, abans, una etapa de democràcia burgesa." (Efectivament:
els extremismes: feixisme i comunisme, i que quedarà a Espanya un	règim	moderat. També Peiró, segons unes declaracions que publicava ahir a
que, per llur tremolor, no poden empunyar l'espasa" i constata que els	règims	autoritaris guanyen terreny perquè els dirigeixen uns quants big
un repartiment equitatiu de les patates (segons les normes de l'antic	règim	) i una propina de cols. Quan caigué Lleida els presents de cebes tendres
llei que tota persona devia obediència al senyor de la terra. S'acabà el	règim	romà que aferrava el pagès al camp, com un instrument qualsevol de la
acabat mai de desprendre's del tot de les formes menys plaents d'aquell	règim	. Em refereixo a la pervivència de l'esperit de senyor, d'amo, una vegada
de xoc contra el patriciat urbà, l'arma dels qui volien un canvi de	règim	. I ho aconseguiren. De la menestralia sortí el primer clam de llibertat a
proletariat obrer, ha reeixit en la comesa de bloquejar l'aparició d'un	règim	de castes a Catalunya. Ha estat un conducte fàcil d'encimbellament de les
Les matrícules de "ciutadans honrats", els privilegis militars, el	règim	"de sac", estabilitzaren la situació de l'alta burgesia, per bé que
manera la descoberta d'Amèrica. Ja hem dit abans que àdhuc admetent el	règim	d'exclusió decretat per la Monarquia a benefici de Sevilla, hi havia en
els catalans. I així fou com l'Església catalana caigué en el parany del	règim	senyorial. Durant el segle XI el país havia restat bastant pobre
tradició d'una monarquia secular, acceptessin gairebé sense neguit un	règim	de govern aliè. I és que aquest règim no solament no pretengué
acceptessin gairebé sense neguit un règim de govern aliè. I és que aquest	règim	no solament no pretengué d'imposar-los una concepció distinta de la vida,
Cal parar esment que Carles I havia inaugurat en 1529 un	règim	econòmic colonial de tipus bastant liberal i que en les Corts de
la Constitució dels Notables, el sistema d'autoengany parlamentari, el	règim	social al camp i a la ciutat, la monarquia. La pregunta: què era Espanya?
i, després, al País Basc—, i en els altres una fossilització del	règim	agrari latifundista, a recer de l'extensió al camp de les fórmules
adversaris polítics —o sigui tradicionalistes i carlins—. Com que mai el	règim	constitucional no respongué a les exigències de la base social que havia
per a imaginar Espanya i proposar una alternativa a l'Estat de l'antic	règim	. Perquè cal dir que, a més de les fórmules abans esmentades, els catalans
dels francesos, castellans i catalans que descobriren i aplicaren el nou	règim	. Tot anà aigua avall en 1714. I així els catalans conegueren
a l'engròs, d'industrials i capitalistes, i aquesta gent desitja un nou	règim	polític en el qual pugui intervenir, encara que només sigui per protestar
encara que només sigui per protestar i reclamar. L'ensulsiada del Vell	Règim	en 1808 abocà els catalans a fer-se ràpidament amb una mena
Els intel·lectuals, no cal ni dir-ho; ningú no estava d'acord amb aquell	règim	eixorc, incapaç de qualsevol progrés material i, cosa pitjor, amb la
Però a Madrid hi coïen tot un altre arròs, i els grans primats del	règim	parlamentari o caciquista no volgueren ni escoltar aquella cançó. Tenien
representaven el vell ordre de coses, o sigui el despotisme de l'Antic	Règim	, començant pel famós Consejo de Castilla i acabant en les
els és comú, perquè tots ells van ser fundats en un cert	règim	que ara agonitza, en el decenni penúltim del segle
pren amb displicència.)] Hauria, donya Rosa, de subjectar-la a un	règim	sever. Molta carn crua, molt sol i molta expansió. Rosa. És clar
se li podia amagar l'ou. A Guillem no se li havia administrat mai aquell	règim	de vigilància, no s'havia espiat detectivescament si tots els divendres,
de pompa grotesca, d'exhibició i compra-venda de títols nobiliaris. El	règim	d'aleshores afalagava en les parades d'or i uniformes, i en les xarangues
S'afirmava que era persona d'influència decisiva en totes les coses del	règim	, que destituïa capitans generals i a Madrid se l'escoltaven com a la
terregada enriquida Déu sap com, van tant darrera del dictador i del	règim	actual com els vells aristòcrates que tu condemnes. —Hi van més encara.
d'aquest general beneit i demà serien partidaris d'una república o d'un	règim	comunista, si trobaven manera de fer quatre quartos. Molts d'aquests
de política feminista i creia que les dones tenien d'intervenir en el nou	règim	; fins es féu presentar un regidor de l'Esquerra, i acabà trobant simpàtic
ni amb els desesperats; escoltava les llàgrimes dels afligits pel nou	règim	, i fins en algunes ocasions els donava per la banda, però en el fons i en
ros i baixet. Al costat dels potins sobre les persones del nou	règim	caigut, començaven a córrer potins divertits sobre les persones
començaven a córrer potins divertits sobre les persones del nou	règim	. Entre la gent brillant de Barcelona, sempre hi ha hagut un cert esperit
la circulació la tarda del Dijous sant. Aquesta protesta contra el nou	règim	, aquesta tristesa en veure acabades les parades militars i
dintre un aire viciat per una burgesia massa saturada de l'antic	règim	. A Hortènsia i a aquelles dames els preocupava més que res el seu món de
en els tes de cinc pessetes, es barrejaren amb algunes odalisques del	règim	caigut, que s'havien pintat els llavis amb un vermell de carmanyola i

Pàgina 1 (de 222)

50 següents