Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i passejava un xic per l'estança; amb els dits es feia cap enrera un	rínxol	de cabell que li queia sobre el front, s'eixugava potser una imaginària
em sé, et desheredo. I si em demanes, com ahir, un xarop, et faig un	rínxol	i et posaré pantalons curts i una gorreta amb una cinta. [(Transició
el grapat d'ametllons. I ja tenia el llavi tot aombrat de pèl moixí!, els	rínxols	ingenus de la primera Comunió i la malícia als ulls dels desvaris
els seus dits s'entretenien a cargolar i descargolar innecessàriament un	rínxol	. De tant en tant, es sentia al pis de dalt la veu dels seus fills, que
en canvi, tots estesos, davallen com un vel, daurats, en	rínxols	sense ornaments, a la cintura esvelta, i,
i els humils arbustos i els bardissars amb llurs cabells en	rínxols	; a l'últim, com dansant, els alterosos arbres, que
vast i bell llençol de finíssim llinó de l'India; el cabell li penjava a	rínxols	damunt del coll; un somriure suau joguinejava-li entorn de la boca; però
rosa i cendra, els llavis onejants de parlar amb melodia, i els llargs	rínxols	de cabells que li vessen per damunt l'espatlla. Aquí on els veieu,
recons un a un. De cua d'ull ella s'hi mirava i amb un dit recargolava un	rínxol	de vora l'orella o amb una punta del mocador humitejava el plec del
del caminant a l'aventura, i les vidielles hi estenen en graciosos	rínxols	les seves garlandes florides. Jo prou sé que tots els pobles de muntanya
fogonada del revòlver li cremà una garrofa de la galta i un dels	rínxols	agitanats que li sortien de la gorra. A dintre del pati d'en Met, restava
Quedà nua. Era una magre nuesa d'adolescent, prometedora de plenitud. Els	rínxols	de la cabellera acaronaven la pell de l'espatlla en un protector gest
jove maorí, de músculs tivants i de pell daurada. Porta el tors nu i els	rínxols	a l'oratge. Somriu distret, el volant a la mà, els ulls indiferents, un
Si els mullava massa, li feien blens que se li agafaven a la pell, els	rínxols	espessos li amagaven el front que a ell tant li plaïa de besar i els
pisos. Del de baix li penjaven xavos i monedes; el segon era fet amb	rínxols	de cabells bufats; el tercer tenia una tendència piramidal més aviat
qual, embellida per la rojor de les galtes, pel panteix de la sina i pels	rínxols	dels cabells despentinats, seguia esgrimint la fràgil vareta màgica,
resplendent. Per bé que duia la camisa neta, anava espitragat. Els	rínxols	de pèl gris li eixien enfora, escapant-se de la boscúria interior que el
ulls petits i febrosos i el somriure amarg d'uns llavis molt prims. I els	rínxols	menuts, curts del davant, espessíssims al clatell. La mateixa
una princesa, amb el ric braçalet de Marciana en el braç, i els formosos	rínxols	que li emmarcaven la cara, es sentí tan profundament emocionada, que
tocador, ensenyant el mitjó vermell, el cigarret darrera l'orella, amb un	rínxol	de cabells caragolats com una neula a sobre el front, es rodejava de la
la donzella al bell mig del front, allí on els cabells fan un rengle de	rínxols	sobre els ulls. Oh meravella! Al rei les cames se li segaren, li
estretament al bell mig del front, allí on els cabells fan un rengle de	rínxols	sobre els ulls, i damunt la claredat immortal de l'esguard, i damunt la
pla apareix Pere, demacrat, esgrogueït, redreçant-se triomfal, amb els	rínxols	negres tots esborrifats. La germana Llibertina, el rostre radiant de
l'altra, ensenyant el mitjó vermell, el cigarret darrera l'orella, amb un	rínxol	de cabells, cargolats com una neula sobre el front, rodejat d'una
queda dubitatiu i perplex, silenciós, s'estufa el bigoti, s'espolsa els	rínxols	laterals —com petits penja-robes— de la seva gran calba amb un aire
ha que tenen el cabell ros, i d'altres que el tenen negre, adornant de	rinxols	el coixí. Però no pot veure el color dels seus ulls, perquè dormen. I fa:
mans. Quines mans, Elvira! Amb quina distinció insuperable arranjaven un	rínxol	dels cabells, reposaven sobre el respatller d'una cadira, prenien un
untar; envestir, invitar, canvi, minvar; enxiquir, planxa, anxova;	rínxol	, benzina, onze, bronze. Excepcions: somriure, premsa, comte
cèrcol, encercolar; joia, enjoiar; capçal, encapçalar; rotlle, enrotllar;	rínxol	, enrinxolar-se; creu, encreuar; núvol, ennuvolar-se; boira, emboirar-se
ondulacions es movien delicades formant una superfície indefinible; els	rínxols	i caulicles es desprenien formant una hèlix; la massa general que
negres cabells, obstinadament negligits, s'obstinaven a cargolar-se-li en	rínxols	; i els seus ulls negres miraven el món amicalment, de vegades amb una
amb desimboltura. El de dalt oferia l'aspecte d'un ésser mitològic.	Rínxols	de tres pams li coronaven la barba; era musculat com l'estàtua del Faune
pupil·les; la seva testa, no vulgar, sempre descoberta, adornada d'uns	rínxols	de cabell blanc indòmit que encerclen una mitja calba; les mans, petites,
benvolgudes. Rossa com un fil d'or, amb la clenxa partida al mig i els	rínxols	que li queien a banda i banda damunt del front, Maria Dolors era
núvia, i sentí damunt els llavis, i damunt el front, el pessigolleig dels	rínxols	rossos de la verge, la flaire inefable dels seus cabells d'or clar,
de seda morada —rossa com un fil d'or, amb la clenxa partida al mig i els	rínxols	que li queien, a banda i banda, damunt el front—, Maria Dolors, com
fou mudat ràpidament el davantalet nou pel més usat, reclenxinats els	rínxols	del caparró d'angelet, com si en comptes d'anar al camp hagués d'anar a
una rosa vera i encara duia, de gairell, el floc del dia abans, però els	rinxolets	daurats se li menjaven mitja cara. La Mònica saltà del llit, tornà a
és normal, l'aigua rellisca sobre la fusta, fina com la seda, com un	rínxol	continuat, com si ens passessin una forma ondulada entre el clatell i el
de l'amistat que el senyor Niubó tenia amb el senyor Pastells.) Els	rínxols	del cap em feien un cert endeny i el coll em feia suar. De tant en tant
forts, durs com una pedra, tenien unes ales estretes i cargolades com un	rínxol	tibant. Els pantalons eren estrets i tubulars. Les sabates eren llargues
té transcendència. Davant de les golfades i els platjars curvilinis, el	rínxol	del vent, el cargol de l'onada, segueixen voluptuosament les formes
El vent, perdut, posa una taca llunyana sobre el dors de l'aigua, un	rínxol	de blau més fort que s'acosta o s'allunya o desapareix com si es
desaparegué totalment. Hem caigut en la tirania del pentinat, en els	rínxols	grossos o en els rínxols petits de la permanent, o en les platabandes
Hem caigut en la tirania del pentinat, en els rínxols grossos o en els	rínxols	petits de la permanent, o en les platabandes fixades i intocables. I tan
Longobardi en figura d'una dona molt formosa, escotada, amb pentinat de	rínxols	, faldilles de color de rosa i unes elegants sabates molt ben ajustades
en el temps de les grans epopeies usaven el cabell llarg trenat o en	rínxols	, entortolligant-s'hi bagues en espiral, d'or, usant barbes sense mostatxo
i donés personalitat al subjecte que la duia, estirada, estufada o amb	rínxols	, tot deixant-la llarga o escurçant-la, el cap pla del mig i enflocat per
a l'espatlla; més sovint, però, el cap anava enterament arrissat i els	rínxols	anaven disposats en sentits diferents, que donaven al conjunt un aspecte
ens ocupa, duia el cabell llis, partit per una clenxa, amb monyo aixafat,	rínxols	al volt del cap o bé, les noies, portaven llargues trenes deixades anar,

Pàgina 1 (de 5)

50 següents