DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
rossa F 232 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ròssa Freqüència total:  232 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

era un místic que derivava cap a la follia. —Són iguals —digué—, rosses daurades, ulls de maragda... ¡Que gran és Déu en els seus misteris
la brusa blava de la Merceneta? És el color que més afavoreix a les rosses, segons diu en Pepe. I que en sap de coses en Pepe, i quin
potser ella no hauria atret l'atenció d'aquell home enamoradís de les rosses vaporoses. Posada en un nucli de refinament, ell hauria catalogat Laura
contrariat en el seu amor, intentava de distreure's i ho aconseguia; les rosses més vaporoses i les brunes més torbadores li passaren per les mans,
parelles. Li semblava que jo seria ben rebut. Em deixaria triar entre la rossa i la bruna. —Veniu, us les presentaré. Deixeu la maleta a qualsevol recó,
tot, de tot... Seuries al meu costat, entre el senyor Matisse i aquesta rossa galtaplena, i no em causaries ni la més petita inquietud, fins i tot
tingui negre; que'l cabell negre m'agrada molt, —cuytà a protestar la rossa.— Ho dich pel contrast que li fa ab el cutis. —Ay, filla, el cutis
y la Camila, desitjant castigar lo qu'elles creyen presumció d'aquella rossa.— Aquí està'l mèrit! —Y es clar, —afegí l'atrevida de la Sumpteta,
desitgem saber, es quíns tipus li agraden més a vostè: les morenes? les rosses? ò be aquesta flor extranya de cabell negre y cutis blanch? —No soch
mena i només a Bagheera li hauria vingut la pensada d'arrossegar l'última ròssa fins al mig del carrer. Els llogarrencs no tingueren cor d'encendre
que no l'abandonéssim. Això ens obligava a fer parades. —Quin noi més ròssa! —rondinà en Xaneta de baix en baix a la meva orella durant una
Poblaven el restaurant que deia persones de manta mena i edat. Hi havia rosses autèntiques i rosses convencionals. cocottes que estrafeien les
que deia persones de manta mena i edat. Hi havia rosses autèntiques i rosses convencionals. cocottes que estrafeien les grans dames, i grans
a la ruleta, tirar al colomí i al pim-pam-pum, pessigar les anques d'una rossa abundant. Sí, els envelats m'agraden gairebé tan com les sardanes, que ja
els ulls. Han comprès. La bruna esvelta inicia uns passos de dansa. Una rossa refila en alemany: —Pa... bo... Els assegurem amb calor que en portarem.
d'aquesta habitació hi ha cambres. En alçar-me veig Leer que, amb la seva rossa, se n'hi va de dret, decidit, parlant en veu alta. Ell sap de què van
si fóssim de la família dels protagonistes. Ens presenten una simpàtica rossa platinada, petita, petita, que té una taca. No puc ésser més explícit. Té
sèus; sòl (terreny, etc.; no l'astre) i el seu plural sòls; ròssa (animal de peu rodó, carronya) i el seu plural ròsses; el pronom
sòls; ròssa (animal de peu rodó, carronya) i el seu plural ròsses; el pronom interrogatiu i relatiu què (V. §§107 i
costella, costellam; banya, banyam; budell, budellam; paper, paperam; ròssa, rossam; mosca, moscam; dona, donam; mossa, mossam; lladre,
banda, el seu sojorn en aquell poble? Jove, bonica —bonica? sí, era una rossa encara bonica,— d'on venia? on anava? què feia? ¿qui podia interessar?
Ha arribat? —No, no ho crec. He sentit parlar-ne. —Sí, una rossa, però una rossa de debò, perquè avui, Zeni, ja saps que... I Zeni no gosà
No, no ho crec. He sentit parlar-ne. —Sí, una rossa, però una rossa de debò, perquè avui, Zeni, ja saps que... I Zeni no gosà preguntar més a
I és fama que, entre el moblatge, s'hi pot trobar alguna d'aquelles rosses que el desficien tant. I si veiéssiu els havans que es fuma! Joan
O assajant, al pis esplèndid, la blanor d'un sofà amb una d'aquelles rosses que el tractaven, d'entre la ironia dels llavis pintats, d'"espagnol
El càlcul donava un temps bastant llarg, perquè Pruna havia abandonat les rosses i s'havia canviat a un pis més modest. Passà encara un quant temps, i
i encara René seguia en èxtasi, però sense desviar la seva mirada d'una rossa, alta i bonica, amb uns ulls que donaven un moviment de rotació regular a
les entrades... Tot seguia; la funció no era interrompuda. Només una rossa, asseguda en la llotja d'exactament enfront a la de René, al costat de la
vedette d'un número de conjunt de gran music-hall... I la Rossa de l'Òpera, sense mirar-los, fregà amb els seus erminis els clavells
si la... la... si es tracta d'aquella senyoreta rossa... —Rossa? Quina rossa? —La que anem a enterrar. —No, no tinc pas entès que fos rossa... —
les que no sou rosses... no ho sé... —I ara!... Et penses que només les rosses?... ps! N'hi ha tantes que...— Anna es va sentir una gran riallada dins de
¿Potser significava alguna cosa, ara, aquesta inútil aventura amb l'altra rossa? No, oh! no, ingènua criatura que poc sospitava que Winston no faria sinó
disbarat... Tot-d'una es va sentir posseït per la fascinació d'una altra rossa, d'una bruna, d'una calba, d'una muda, d'una xicota que tenia set dits
meus companys. —Ell és un professor molt savi —diu l'un. —I ella, una rossa molt bonica! —afegeix el xerraire. M'arronço d'espatlles. Toquen les nou.
. I falla tot el que fas per a explicar-te-ho. Un negre madur i una rossa, vagament tendra, que s'uneixen. El lògic seria que ell fos ric i que
timidesa, diu: —A més, aquest perdut d'en Gilet m'ha dit que hi ha una rossa amb un pentinat i una blancor de pell que fa tremolar la terra... —Us
senyora Budallés fou llavors cèlebre en tota la comarca: era anomenada la Rossa de Ripoll i era una dona bella, esvelta i arrogant. El general Savalls i
espatlles neulides sota el vestit de color de rosa, que va tan bé a les rosses. Recula del mirall com esporuguida, com si volgués rebutjar l'espectre de
fet flamarada. —De jovenot ja m'agradava el mam de mala manera. I les rosses platinades, que en aquell temps eren una raresa. Platinades i...
arbre. Darrera seu —ens deien—, quedava un rastre de carros esbotzats, de ròsses esventrades, de cadàvers... A nosaltres, com que gràcies a en Picó havíem
't deshonre. Fes bé y no fasses mal, y atre sermó no cal. Fill de la polla ròssa y el gall favat. Fer com fan no es pecat. Fes bé a besties, y et pagarán
morir amb tots els ets i uts, deixés esteses damunt la sorra set o vuit ròsses amb totes les tripes penjant. Respecte a les possibilitats del toreig i a
en compte. Físicament no oferia el més petit valor. Escolàstica era una rossa fina, aporcellada i picant. Gastava mal cor perquè sí, i, aparentant una
y les Sitges de Bellsolera erin més farcides d'encantades que una ròssa de mosquits. Sols que's veyan pas, ¿entens? Y un hom s'atrapavi a
artístic""; és per la mateixa raó per què agraden les morenes o les rosses i muden els ""ideals"" estètics, lligats a determinades cultures."
i en camisa i sabates esportives se'n va a sopar amb bella companyia, una rossa preciosa que el vigila, el cuida i comparteix amb ell tots els moments.
com un home"". Van eixir les xiques, ja saps com va, no?, una rossa i una morena que comencen a tocar-se entre elles, i una despulla l'altra
en acabar la representació aquell pobre estava que no sabia què feia. La rossa i la morena s'havien quedat damunt de la catifa, amb les cames obertes, i
potser alguna cosa que li va posar a la copa, però es va fer primer la rossa i després la morena allà mateix, davant de tota la gent, sense llevar-se
mots de complot, mots sublims i misteriosos de conjura i de mort. La "rossa i fava" de qui havia cregut sentir parlar, no s'ajustava gens ni mica al

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »