×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ròssa |
Freqüència total: 257 |
CTILC1 |
era un místic que derivava cap a la follia. —Són iguals —digué—, | rosses | daurades, ulls de maragda... ¡Que gran és Déu en els seus misteris | la brusa blava de la Merceneta? És el color que més afavoreix a les | rosses | , segons diu en Pepe. I que en sap de coses en Pepe, i quin | potser ella no hauria atret l'atenció d'aquell home enamoradís de les | rosses | vaporoses. Posada en un nucli de refinament, ell hauria catalogat Laura | contrariat en el seu amor, intentava de distreure's i ho aconseguia; les | rosses | més vaporoses i les brunes més torbadores li passaren per les mans, | parelles. Li semblava que jo seria ben rebut. Em deixaria triar entre la | rossa | i la bruna. —Veniu, us les presentaré. Deixeu la maleta a qualsevol recó, | tot, de tot... Seuries al meu costat, entre el senyor Matisse i aquesta | rossa | galtaplena, i no em causaries ni la més petita inquietud, fins i tot | tingui negre; que'l cabell negre m'agrada molt, —cuytà a protestar la | rossa | .— Ho dich pel contrast que li fa ab el cutis. —Ay, filla, el cutis | y la Camila, desitjant castigar lo qu'elles creyen presumció d'aquella | rossa | .— Aquí està'l mèrit! —Y es clar, —afegí l'atrevida de la Sumpteta, | desitgem saber, es quíns tipus li agraden més a vostè: les morenes? les | rosses | ? ò be aquesta flor extranya de cabell negre y cutis blanch? —No soch | mena i només a Bagheera li hauria vingut la pensada d'arrossegar l'última | ròssa | fins al mig del carrer. Els llogarrencs no tingueren cor d'encendre | que no l'abandonéssim. Això ens obligava a fer parades. —Quin noi més | ròssa | ! —rondinà en Xaneta de baix en baix a la meva orella durant una | Poblaven el restaurant que deia persones de manta mena i edat. Hi havia | rosses | autèntiques i rosses convencionals. cocottes que estrafeien les | que deia persones de manta mena i edat. Hi havia rosses autèntiques i | rosses | convencionals. cocottes que estrafeien les grans dames, i grans | a la ruleta, tirar al colomí i al pim-pam-pum, pessigar les anques d'una | rossa | abundant. Sí, els envelats m'agraden gairebé tan com les sardanes, que ja | els ulls. Han comprès. La bruna esvelta inicia uns passos de dansa. Una | rossa | refila en alemany: —Pa... bo... Els assegurem amb calor que en portarem. | d'aquesta habitació hi ha cambres. En alçar-me veig Leer que, amb la seva | rossa | , se n'hi va de dret, decidit, parlant en veu alta. Ell sap de què van | si fóssim de la família dels protagonistes. Ens presenten una simpàtica | rossa | platinada, petita, petita, que té una taca. No puc ésser més explícit. Té | sòl (terreny, etc.; no l'astre) i el seu plural sòls; | ròssa | (animal de peu rodó, carronya) i el seu plural ròsses; el pronom | ròssa (animal de peu rodó, carronya) i el seu plural | ròsses | ; el pronom interrogatiu i relatiu què (V. §§107 i | costella, costellam; banya, banyam; budell, budellam; paper, paperam; | ròssa | , rossam; mosca, moscam; dona, donam; mossa, mossam; lladre, | banda, el seu sojorn en aquell poble? Jove, bonica —bonica? sí, era una | rossa | encara bonica,— d'on venia? on anava? què feia? ¿qui podia interessar? | Ha arribat? —No, no ho crec. He sentit parlar-ne. —Sí, una | rossa | , però una rossa de debò, perquè avui, Zeni, ja saps que... I Zeni no gosà | No, no ho crec. He sentit parlar-ne. —Sí, una rossa, però una | rossa | de debò, perquè avui, Zeni, ja saps que... I Zeni no gosà preguntar més a | I és fama que, entre el moblatge, s'hi pot trobar alguna d'aquelles | rosses | que el desficien tant. I si veiéssiu els havans que es fuma! Joan | O assajant, al pis esplèndid, la blanor d'un sofà amb una d'aquelles | rosses | que el tractaven, d'entre la ironia dels llavis pintats, d'"espagnol | El càlcul donava un temps bastant llarg, perquè Pruna havia abandonat les | rosses | i s'havia canviat a un pis més modest. Passà encara un quant temps, i | i encara René seguia en èxtasi, però sense desviar la seva mirada d'una | rossa | , alta i bonica, amb uns ulls que donaven un moviment de rotació regular a | les entrades... Tot seguia; la funció no era interrompuda. Només una | rossa | , asseguda en la llotja d'exactament enfront a la de René, al costat de la | vedette d'un número de conjunt de gran music-hall... I la | Rossa | de l'Òpera, sense mirar-los, fregà amb els seus erminis els clavells | si la... la... si es tracta d'aquella senyoreta rossa... —Rossa? Quina | rossa | ? —La que anem a enterrar. —No, no tinc pas entès que fos rossa... — | les que no sou rosses... no ho sé... —I ara!... Et penses que només les | rosses | ?... ps! N'hi ha tantes que...— Anna es va sentir una gran riallada dins de | ¿Potser significava alguna cosa, ara, aquesta inútil aventura amb l'altra | rossa | ? No, oh! no, ingènua criatura que poc sospitava que Winston no faria sinó | disbarat... Tot-d'una es va sentir posseït per la fascinació d'una altra | rossa | , d'una bruna, d'una calba, d'una muda, d'una xicota que tenia set dits | meus companys. —Ell és un professor molt savi —diu l'un. —I ella, una | rossa | molt bonica! —afegeix el xerraire. M'arronço d'espatlles. Toquen les nou. | . I falla tot el que fas per a explicar-te-ho. Un negre madur i una | rossa | , vagament tendra, que s'uneixen. El lògic seria que ell fos ric i que | timidesa, diu: —A més, aquest perdut d'en Gilet m'ha dit que hi ha una | rossa | amb un pentinat i una blancor de pell que fa tremolar la terra... —Us | senyora Budallés fou llavors cèlebre en tota la comarca: era anomenada la | Rossa | de Ripoll i era una dona bella, esvelta i arrogant. El general Savalls i | espatlles neulides sota el vestit de color de rosa, que va tan bé a les | rosses | . Recula del mirall com esporuguida, com si volgués rebutjar l'espectre de | fet flamarada. —De jovenot ja m'agradava el mam de mala manera. I les | rosses | platinades, que en aquell temps eren una raresa. Platinades i... | arbre. Darrera seu —ens deien—, quedava un rastre de carros esbotzats, de | ròsses | esventrades, de cadàvers... A nosaltres, com que gràcies a en Picó havíem | 't deshonre. Fes bé y no fasses mal, y atre sermó no cal. Fill de la polla | ròssa | y el gall favat. Fer com fan no es pecat. Fes bé a besties, y et pagarán | morir amb tots els ets i uts, deixés esteses damunt la sorra set o vuit | ròsses | amb totes les tripes penjant. Respecte a les possibilitats del toreig i a | en compte. Físicament no oferia el més petit valor. Escolàstica era una | rossa | fina, aporcellada i picant. Gastava mal cor perquè sí, i, aparentant una | y les Sitges de Bellsolera erin més farcides d'encantades que una | ròssa | de mosquits. Sols que's veyan pas, ¿entens? Y un hom s'atrapavi a | artístic""; és per la mateixa raó per què agraden les morenes o les | rosses | i muden els ""ideals"" estètics, lligats a determinades cultures." | i en camisa i sabates esportives se'n va a sopar amb bella companyia, una | rossa | preciosa que el vigila, el cuida i comparteix amb ell tots els moments. | com un home"". Van eixir les xiques, ja saps com va, no?, una | rossa | i una morena que comencen a tocar-se entre elles, i una despulla l'altra | en acabar la representació aquell pobre estava que no sabia què feia. La | rossa | i la morena s'havien quedat damunt de la catifa, amb les cames obertes, i | potser alguna cosa que li va posar a la copa, però es va fer primer la | rossa | i després la morena allà mateix, davant de tota la gent, sense llevar-se | mots de complot, mots sublims i misteriosos de conjura i de mort. La " | rossa | i fava" de qui havia cregut sentir parlar, no s'ajustava gens ni mica al |
|