Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dins les masies tancades. 17 novembre. Fa vent i un dia	rúfol	. A mitja tarda el Pirineu es destacava, net, amb ombres acusades i neu
franquistes són a 10 quilòmetres de Bujaraloz. Ha fet un matí	rúfol	, amb vent fred, i nuvolades cap a la banda d'Olot. Però a primera hora de
en novells dolors, i la Natura féu un segon gemec; el cel, molt	rúfol	, bramulà amb trons, i algunes tristes llàgrimes li
no podia haver estat transportat per ell. El temps havia estat fred i	rúfol	, i per tant desfavorable a les abelles. No obstant això, totes les flors
moment de fer la seva presentació en el circuit de les festes. El dia és	rúfol	, fa un vent que gela els ossos i està ennuvolat: l'estranya cafarnaüm de
la clau —em diu el senyor Cerdà. Però després de dinar fa un temps	rúfol	, cauen del cel unes gotes gelades, i tots estem pendents de si se
la clara diada d'agost l'aspra recordança de freds primerencs i de dies	rúfols	, i és la tristesa del seu mirar que ha engroguit les fulles dels
Les orenetes temps ha que són fora. En venir els primers dies	rúfols	, cridaren ajut com cada any al frontis de l'església. Tota la vella
de l'ofici, els taverners amics; després, se quedava ja a casa els dies	rúfols	: darrerament, a mida que el mal empitjorava, gairebé no eixia mai, ara
un airet gebrat duia el tremolor fins al moll dels ossos; el cel,	rúfol	, com ple de cendra, donava tristor, avorriment... La llarga carretera,
de pedra es polia i daurava, era una ombra que s'estenia com la grissor	rúfola	de la pluja. Aquella ombra a plena claror no tenia la força que guanyava
; i estem tots dos sols, la vella i jo, i plourà, perquè el cel és tot	rúfol	, i de tant en tant una rauxada s'emporta entre la pols un garbuix de
pacífic i tranquil que el del cel serè i lluminós. Un regne cruel és	rúfol	i ombrejat de tenebres; tothom tremola i s'espaordeix només de sentir un
desenvolupar-les en un moment determinat i irrepetible (una tarda	rúfola	d'estiu), que ja no serà el mateix moment que quan les rellegeixi.
fumejant en el pendís d'una serra talada i sota la mortalla d'un celatge	rúfol	; provà, encara, d'inspirar als altres el respecte supersticiós que li
mai no havia vist la muntanya encongida sota la grisor dels jorns curts i	rúfols	, ni estremir-se als cops furients de les ventades, ni plorar dies
la selva, de reclots sinistres de Les Guilleries...; melangia de tardes	rúfoles	, de diades de neu, de nits gebrades i de matins boirosos; resignació de
poc a poc van desapareixent a l'interior, desitjosos d'oblidar el dia	rúfol	submergits entre els mil llumets daurats de l'espectacle. A fora queda el
d'aquests arbres no us trastorna tant l'esperit amb l'horror dels dies	rúfols	. Les vides que hi ha en ells sembla que descansin de llur tortura i
de Sant Guim. I enllà, s'ha dit! Són deu hores del matí. Fa un dia	rúfol	, tapat, trist. El cel sembla un cendrer, el griso talla com un ganivet i
feixugues; ara mateix que a cada reconada ombriua hi veig una mirada	rúfola	que m'espia amb uns ulls sortits, rodons i grocs com els d'un gripau
l'enyorava sa illa, la llum de sa illa, les gràcies de sa illa! Els dies	rúfols	i plujosos el deixaven estúpidament atuït. —Quin sol de glòria deu fer-hi
de Lammermoor. En arribar el pas de la cadena, la Lluïsa féu sospirar el	rúfol	Adonis de frondosa barba quadrada que era aleshores el Marquès de Samà,
lleons dels dijous del Passeig de Gràcia, i el noi Guiteres, que de tan	rúfol	hi feien barrila els coneguts posant en els programes de festes
la impertinència d'aplicar a un panorama l'adjectiu perfecte. Capvespre	rúfol	, aire displicent. Els carrers de la vila són deserts. Només es passeja el
contrabandista. Havia navegat damunt de les onades negres sota d'un cel	rúfol	sense celístia i amb tripulants i viatgers improvisats, tenebrosos de
es dilataven entre els espectadors. En Vadoret, betzarrut, amb el rostre	rúfol	i la voluntat anul·lada per la ràbia, s'alçava dret dalt de la roca. La
En Peret camina amb les mans a les butxaques. Fa vent. El dia és	rúfol	. Les bromes cobreixen el cap de les muntanyes. Uns xavals es barallen al
cobria les muntanyes s'ha fos. Que el cel gris torna blau. Que aquest dia	rúfol	de Març torna clar i alegre. Que fins en els camins l'herbei coll-tort
amb bones brotades de flor. Els coloms de la ciutat Avui és un dia	rúfol	d'hivern. Les vies de la nostra ciutat s'omplen de boira, talment una
l'almoina d'un petit benifet de les vostres mans generoses. Avui, dia	rúfol	d'hivern, la Plaça de Catalunya és orfe d'infants, i els coloms de la
un elefant. Quan vaig obrir els finestrons i vaig dar una mirada al matí	rúfol	i amarat tot ell d'una tinta plomosa; i en acabat anant de cambra en
, a fe! I si la senyora el sentís... /Oscar\. —La senyora [(	rúfol	)], la senyora... D'això... no hi té ciri en aquesta... cerimònia...
West Kirby, 6 octubre Som a lloc, amb un temps molt	rúfol	. El trajecte entre Liverpool i West Kirby, que hauré de fer sovint, m'ha
el gebre. —Què voleu que us digui!... Potser no tanta fred!... El dia és	rúfol	, però tolerable... —digué el viatger amb un aire indiferent. Al cap d'una
de Cadaqués, què en queda? Un record incert. Aquest diumenge una mica	rúfol	de març em trobo sant Josep al cafè, a punt d'acabar la partida de cartes
lentament. L'hivern, en canvi, per més fred que sigui, per més fangós i	rúfol	que es presenti, deixa veure en la llunyania —remota, certament— el verd
i disgustos? Olivel, 17. El temps segueix tan	rúfol	que en comptes de sortir a passeig he entrat a la taverna. La Melitona
penco passablement persona, les coses com siguin; però el temps estava	rúfol	, queia la nit, gotes fines i glacials li entelaven les ulleres de carei
seguir el cigne molt de temps. La tarda s'havia anat tornant més i més	rúfola	. Un vent pla arrencava del riu paquets de boira i els refregava per les
constant neguit per als concurrents i l'empresa quan el cel es mostrava	rúfol	i amenaçava pluja. En cas de ploure fort i seguit calia témer,
i, per altra part, el temps propi de l'estació, que solia ésser	rúfol	i variable, no convidava pas a les expansions a l'aire lliure, que eren
d'octubre. Piferrer espera el correu següent; però el temps es posà	rúfol	i el vapor ajornà la sortida; per fi, Piferrer s'embarcà el dia
serra del Tibidabo i que està destinada a la gimnàstica i a jocs en dies	rúfols	i a sala de festes, per ser la de més grans dimensions de la casa. En el
coses com els escacs, el joc de dames i el mah-jong per als dies	rúfols	que no permetien sortir als grans espais lliures o d'excessiva calor en
de l'aire perfumat per totes les flors boscanes, com en dies emplujats i	rúfols	, amb aquella olor característica de la terra mullada o el soroll de la
Nicolau era generós, en Vicenç en treia molt de profit. Feia un dia	rúfol	; de tant en tant, entre dos núvols, sortia un raig de sol esblaimat que
es veia tacat per algún núvol carregat de mals pensaments; quan l'aire	rúfol	refrescava massa l'ambient, posant la pell de gallina a les persones,
la cambra, situada al primer pis, donava al pati. Feia un dia plujós i	rúfol	amb regolfades intenses i intermitents. Els murs de la galeria
verd cendrós, verd intens, verd de verdolaga fresca, verd pensatiu, verd	rúfol	, verd de dip, etc.. Hi ha un gran safareig comunal d'aigües verdes i, a l'

Pàgina 1 (de 3)

50 següents