Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

no tornà a existir ocasió per a la ironia, ni per a les tocates dels	rabadans	àulics. El gran Cors pensava en Roma: àguiles i llorers sobre les
de la Sal. Era de veure i meravellar la pressa dels criats, majorals i	rabadans	, la cama dels camells, la majestat dels elefants, i encara més que tot la
y brincant per damunt dels banchs escalonats, davallà darrera'ls dos	rabadans	y anà asseguentse per les bancalades baxes com demanava'l professor.
el pla del jaio. Per això deixaren que els mossos i criades, pastors i	rabadans	se n'anessin al llit. Treure'ls en aquelles hores equivalia a
tot ventant desesperadament la cua. Ja hi sóc. Ja trobo un vailet	rabadà	que m'acompanya on és el pastor. El pastor és un jovenot de bona alçada,
fresc, que aixecaven núvols de pols i baf de llana, amb llurs pastors i	rabadans	, que, proveïts de capots i samarres, els duien a passar els mesos de
en un alegre doll. L'home, que vigilava, hi acudeix sense pressa, com un	rabadà	segur; va a la fugitiva, l'encalla, la torna de nou a la fosca i muda
a parells; s'hi morien els de la família, el servei, els pastors i els	rabadans	, i àdhuc els que hi havien anat a auxiliar-los. Dos mesos quotidianament
sometent a Castellfollit. Aquests presenten llurs figures del	rabadà	o de les moces venedores de gallines, i aquells alternen en obres
amb un poc de desconfiança. Li semblaven posats per qualsevulla dels	rabadans	o pastors que transitaven per la sureda i que, en lloc d'assenyalar
no m'és familiar aquell tipu de pastor feréstec del Pirineu, que amb un	rabadà	i mitja dotzena de gossos d'atura pasturava cinc o sis mil ovelles a les
sota tàlem d'un cel que no s'acabava mai. Ben segur que els pastors i els	rabadans	, per tal de seguir-la, fins s'haurien oblidat de les ovelles. I què no
prodigi dels llums. A molts els semblarà excessiu dit nombre de pastors o	rabadans	per aquell abrupte paratge montserratí i el remot temps del succés.
la Maria. —¿Fulles de fantasmes?... ¿Estiraven els braços?... —replicà el	rabadà	, cada vegada més intrigat i desconcertat. —I se'ns han abraonat... —féu
el pare!... —¿No t'ho creus? —preguntà en Toni, en veure que el	rabadà	feia com si vingués de l'hort. Al pobre noi li rodava el cap. No sabia de
vam volar amb les fulles! —afegí, tot fent memòria. —Volar?... —repetí el	rabadà	, com si ja hagués perdut tota consciència de la realitat de les coses,
sabia si somniava o estava despert. En Toni, interpretant el silenci del	rabadà	com una manifestació d'incredulitat o, almenys, de dubte, digué a la seva
serietat i una convicció absolutes. —Heu volat?... —tornà a demanar el	rabadà	, amb una barreja de dubte, d'admiració i d'atabalament.— ¿I com ho heu fet
menut, amb sorna. —No t'enganyem, no, Peret —digué la Maria. Al pobre	rabadà	li sortia fum del cap. Si almenys li haguessin fet una relació ordenada
—I aquella veu que ens responia de lluny!... —De debò?... —anava fent el	rabadà	, tot suggestionat. —Haguessis vist les fulles com dansaven i com ens
com ens deien: "Veniu! Veniu!..." —De debò?... —repetia el pobre	rabadà	. —Sí, sí; de debò, Peret, de debò! —No t'enganyem, no
t'enganyem, no! Els tres nois anaven caminant a poc a poc cap a casa. El	rabadà	, amb la llanterna penjant, anava entremig d'en Toni i de la Maria, els
feia companyia a casa, jo, veient que tardaven massa, vaig enviar el seu	rabadà	a cercar-los, i els va trobar (diu el Peret) colgats de fullaraca...
pastor, veient que la cosa torturava tant l'àvia Antònia, va emprendre el	rabadà	: —Mira, tu. Si sé que tornes a dir una paraula a ningú d'allò dels menuts
tu, que és la veritat? —Que sí, que ho és! —insistí amb fermesa el	rabadà	. —I encara que ho fos! ¿Per què hi has d'anar, fent el manefla pel
d'una pausa, perdent la paciència.— No vull que en parlis més! I prou! El	rabadà	, davant el to imperatiu del pastor, rondinà unes paraules entre dents.
pintades, construïdes per artistes bàrbars: pagesos, caçadors, traginers,	rabadans	, llenyataires i dones que filaven, rentaven roba, cosien o anaven de camí
Llavors, quan l'entusiasme era a punt d'esclatar, sorgia l'incident del	rabadà	escèptic. Ajegut en una màrfega vora la porta de l'església, un rabadà
rabadà escèptic. Ajegut en una màrfega vora la porta de l'església, un	rabadà	autèntic o un vailet que el representava, deixava que li cantessin la
petits balls rodons. La cançó que tenia més de requesta era la del	rabadà	. Un minyonet, generalment el més petit i espavilat de la colla, s'amagava
el pessebre, procurant de no ésser vist pel públic. Iniciada la cançó del	rabadà	, l'amagat feia el paper d'aquest amb les seves respostes de malhumorat
amb el nom de "pastorada", per la seva forma de diàleg entre pastor i	rabadà	. Les curses En alguns pobles de l'Urgell i del Pallars, i també a
descompòndrer la formació d' aquella brava y temuda hòst, pues uns pegant	rabades	, atres brincos y els més rebolcantse per tèrra armaren més que regular
També en algún replá de la montanya es veuen sentats a la redona uns	rabadáns	, que menjaven les miques, en actitud de sorpresa al vorer al ángel que
jornada ab sos deixebles, el diví Mestre, en la aldea de aquells germáns	rabadáns	, qu' el reberen ab la natural alegria; el més gran o vell dels dos, sense
un soberc gat, que desaparegué. Girantse després al més jove dels germáns	rabadáns	, Caro de nòm, li digué: —Caro eres i Caro serás; el teu ganado mai
de cansalada; deien que així no era tan aspre i que els durava més. Els	rabadans	—que s'han anat acabant del tot perquè ara els gossos els fan
guardià, que s'ocupava de la minestra, ajudat per un mig fadrí i un	rabadà	, encenia un bon foc i es posava a fer el sopar. Quan aquest era a punt, el
tonada del tonedor i pastor. Lo pessolaire trava; lo	rabadà	, el carbó... los tonedors esmolen tisora de debò. Fan
tingam temps d'arribar al cap dels plans de les Bordes de Seurí. I tu,	rabadà	novell, puia de seguida per aguest carreró de l'esquerra, que és la
poc, ja me'l veig que, amb cama d'isard vell, venia al meu encontre. —	Rabadanet	! —Què voleu? —Aspera't ací; no et mogues, que ja vinc.— En
meva primera nit de cabana se'm venia al damunt. —Anem fins ací dellanet,	rabadà	, que taleiarem una estona —va dir-me ell, qui sap si per distreure'm una
paisatge que omplien de vida les bellugadisses figuretes dels pastors,	rabadans	i gossos, i la blancor de les masses ondulants dels crestons, moltons i
el palmell de la mà, i vaig sentir que em deia: —Tens molta por, tu,	rabadà	, de les tronades? —Què vos dirè, maioral? Sí que me'n fan; i més
un asborrejat, amb un bram tan recargolat que aspanta de debò. Vès dient,	rabadanet	, que ja t'ascolto. —Jo, maioral, només vos hai de dir lo que vai veure
gravada al cervell, aquella tronada, que no se m'ha asborrat mai més. —	Rabadà	, ja vei que em serviràs pr'alguna cosa. Almenos has vist córrer lo llamp
foscor, tot i sent de dia...— El majoral preveu maltempsada —Doncs allò,	rabadà	, no è res, acomparat amb lo que ací en aguesta muntanya mos podem trobar.
'l; i demprés d'ell, les que vinguen, fins a trencar el cordó. Això sí,	rabadà	, tant tu com tot bon pastor, mal la pedra i el llamp no vos hi deixen
un animal de morir, tens un trosset de cel guanyat. Oi que m'has antès,	rabadà	? —A fe, maioral, que me hu hau axplicat tan rebé, que ja em sembla que
traça, que cop que dono, cap que quede astès a terra. —De tota manera,	rabadà	, podrie ser que, abans d'acabâ's lo dia, haguesses de fer ús del bastó i

Pàgina 1 (de 5)

50 següents