×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb rabassa |
Freqüència total: 410 |
CTILC1 |
els conreus i encara a donar naixement a les vinyes pel sistema de | rabassa | morta, es troba amb les portes barrades quan demana treball als monestirs | d'acabar per sempre, arrencant-lo de la terra com si fes un contracte de | rabassa | morta, tan típic del nostre admirable dret català, si les nobles terres | d'entre els quals tenim el deure d'assenyalar triomfalment el contracte a | rabassa | morta, que és el que ha donat vida a les vinyes i al nostre vi. Aquesta | català tenia facultat per a establir en determinades condicions a | rabassa | morta i a cens emfitèutic, adés a causa que podia deduir les millores de | llengut; cap, caparrut; saber, saberut; tràfec, trafegut; bot, boterut; | rabassa | , rabassut; ganxo, ganxut; campana, campanut; esquena, esquenut. | dien de tempir; altres de saó; qui vol de rebatuda; qui que se sequen les | rabassetes | ; uns que més avant; altres que ja lo temps era passat.. i el pobre sastre | on es cremava la llenya per atraure el peix. En el fester hom cremava | rabasses | de bruc, llenya d'olivera, de suro o de pi. En la seva poesia "La | econòmica de les terres, li vaig explicar la nostra institució de la | rabassa | morta. Em digué que al seu país seria impracticable, ja que els | a França, i en ella s'hi notava una certa influència o regust de la | rabassa | morta. La seva finalitat era la plantació de vinya i assegurar a | al nostre entendre, més que el nom de boïgues, els escau el de | rabasses | de cereals, i així crec que són anomenats en alguns indrets de la | estat i són per al conreu de cereals una cosa per l'estil del que fou la | rabassa | morta per al conreu de la vinya. Els contractes de boïga solen ésser | innovacions de notòria transcendència en la regulació dels contractes de | rabassa | morta, parceria, masoveria, arrendament de terres i altres de naturalesa | formaren mur de verdor a un espaiós local, en cual centre la eixamplada | rabassa | de la sòca, que forma a mòdo de graó a rant tèrra, obrintse per damunt a | gicones i els gicóns. Aquélles juen a dònes en la sòca, fent servir a la | rabassa | d' escudeller per a 'ls testos de plats, casòles i canterelles, que | llenya per fer foc, ja que allí no hi ha un bri de llenya, ni cap mata de | rabassa | , botxa o argelaga. A mi llavors no em pesaven les carns ni els anys | vinyes destruides per la filoxera, que per sos contractes d'aparcería i | rabassa | ha pogut tornar ràpida i fàcilment a la producció antiga i porta ja avui | bufa. Sota les arrels dels codonyers, de les oliveres i de les fèrtils | rabasses | d'aquell país, hi havia el sofre de Grècia, i entre l'agricultura dormia | L'agrimònia, cada any a la primavera, rebrota de la seva | rabassa | i viu molts anys donant brots que poden assolir fins un metre d'altura, | bistorta L· Català i castellà: bistorta La bistorta té la | rabassa | grossa i dues vegades torçada, a la qual cosa al·ludeix el nom llatí d'ús | es foresta o reforesta amb qualsevol espècie g) s'arrenquen | rabasses | h) no s'adequa el tractament silvícola al tipus de bosc. | moreta i es pren s'aigo a la nit. 3r· Es bullen estelles (o | rabassetes | ) d'arbocer i es pren s'aigo en dejú. 4rt· Bullir un llimó, pell | soca d'alzina. Bo per a menjar. Viu agrupat en flotes en les soques o | rabasses | d'aquesta planta. Es de color moreno, barret llis, peu llarg, dur i | de barret i cama i viuen agrupats. Aquests viuen al peu dels arbres o | rabasses | mortes, i alguns són comestibles com els Pollancrons, Bolets de soca | Barret vermell o gris Costelles blanques Anell blanc fragment de beina | Rabassa | en forma de bola | batussar, de batre), i en les paraules, carabassa, fogassa, | rabassa | , mostrassa, panís, pastís, vernís, mestís, garbissos, granissa, bardissa, | goig rebria el notari el llibre familiar i com llucaria en llegir-lo, la | rabassa | dels Viciana. Més tou que llit de novençans, hi ha que pensar es posaria | Viciana que navega ja pels escorrims de la Plana. És a Borriana on la | rabassa | dels Viciana reviscolarà, i a l'eriàs d'assenyats i prudents governadors | modernes a Catalunya, s'havien consolidat institucions semifeudals com la | rabassa | morta. La rabassa, vinculada sobretot a la plantació de vinyes en terres | s'havien consolidat institucions semifeudals com la rabassa morta. La | rabassa | , vinculada sobretot a la plantació de vinyes en terres de difícils conreu | paraules de l'historiador Emili Giralt, "la masoveria, la parceria, la | rabassa | morta i, en menor grau, l'arrendament, han estat, doncs, els instruments | llei republicana de 1873 que feia possible la redempció de la | rabassa | , que aconseguiren que fos anul·lada un any després pel govern conservador | efectivament, per part dels propietaris per abolir els contractes de | rabassa | i recuperar el ple ús de la terra, tot i que van trobar una enèrgica | banquers) i Manuel Raventós. D'altra banda, la substitució massiva de les | rabasses | per parceries va tenir —en paraules de Giralt— les següents | del 8% del valor declarat de la terra) i la redempció de la | rabassa | que els permetés accedir a la propietat de la terra. La Mancomunitat, | la supressió de les rendes d'arrendament i parceria, la redempció de la | rabassa | i el repartiment de terres ermes; i, d'altra banda, en la sindicació | (fórmula en la qual han anat desembocant també els antics contractes de | rabassa | morta) i els més nous d'arrendament; en canvi, els assalariats continuen | Guerau de Arellano i Tur, les autèntiques castanyoles pageses es fan amb | rabasses | de ginebre (que així es diu a Eivissa); per netejar bótes de vi, s'empra | Hom observa un nombre realment important de troncs caiguts i de | rabasses | escapçades, molt superior al d'arbrissons joves: les estassades i el | del bosc, en eliminar-ne els individus més vigorosos. l'arrencada de | rabasses | : és el mètode més ràpid i segur per a destruir un alzinar. Aquest sistema | recentment explotacions d'alzinars pel sistema d'arrencar amb un pic les | rabasses | i les arrels, que d'aquesta manera no poden rebrotar. Finalment, caldria | de sol i de feina, se tiraven, finalment, al sostre, i dormien com a | rabasses | . Mes, a trenc d'alba, amb els ulls cosits de son, au! coça al llençol | a Catalunya durant el segle XVIII i fou anomenat plantació "a | rabassa | morta". Conegut i practicat en totes les terres valencianes, la seua | com popularment se'ls diu allí, i alguns a cepa muerta (" | rabassa | morta") realitzats a començaments del nostre segle. 1.3.4. El | prosseguiren amb pas ferm, multiplicant-se els contractes de plantació a | rabassa | morta, que els grans propietaris locals concedien als jornalers i petits | de Subirats, amb el Noble Senyor Josep de Ramon, sobre les vinyes de | rabassa | morta, feta en presència del Notari de Vilafranca del Penedès, Josep | Catalunya Per evitar noves lluites socials, el tipus de contracte de | rabassa | morta, tan habitual en les vinyes mediterrànies, s'ha assimilat al | —Un igual seu. Endevinalles —Què és això? Un morralet de | rabassetes | que no són verdes ni són seques. —Les dents. | més coses. Segons el costum tradicional antic aquesta festa de la | rabassa | de Navidad (Castilló de Sos-Ribagorça), la rabassa | festa de la rabassa de Navidad (Castilló de Sos-Ribagorça), la | rabassa | (Bellanos-Pallars Sobirà), la tronca de Nadal (Pont de Suert, | A Vilaller (Ribagorça) bona estona després de sopar, amorraven una | rabassa | de roure o de freixe a la vora del foc, sota de la qual la mare de |
|