Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

doblegà les branques dels vells olivers que gemegaren dolorosament; va	rabejar	-se sense pietat amb les últimes verdors del pla; després es perdé en el
que el dèbil —i aquest no ha deixat de ser-ho—, i el dèbil s'hi	rabeja	. No caldrà precisar que venjança és un d'aquells mots que vénen
i la ignorància dels sistemes íntims. A tort i a dret ens	rabegem	, panteixants, bavejants, imperiosos com uns cèsars,
ben curt m'atorgaré tota permesa, patriarca que s'hi	rabeja	. Seré digressiu i cursiu, anacolútic i al·lusiu.
Haurà d'acontentar-se amb més poc! Pepe. [(	Rabejant	les seves mans en les de Júlia.)] I tan poc que encara les tinc
era que portava perdudes una pila de nits en disbauxes. Vaig córrer a	rabejar	-me el cap i la cara sota l'aixeta de la cuina. Altrament, després de les
del honor lo foch las renta. [(Dirigintse al fosso)] Francesos:	rabejéu	s en la venjansa: si voléu foch y sanch, ara comensan. Julia.
l'amplària del seu cos, verificar els límits de la seva energia. Es	rabejà	en l'aigua freda; esbufegava impacient, li trigava enllestir... "No em
incansablement entorn d'aquella monstruosa veritat, del mateix fet. Calia	rabejar	-s'hi, persistir en la ignomínia, abdicar definitivament sense cap mena
bosc l'haurien seguida a casa. Acudia tot sovint a la font roja i s'hi	rabejava	honestament peus i cames. A l'hora de la sesta, quan el ramat murriava,
una dona començava a parar un taulell amb dorques i ferrades d'aigua i a	rabejar	els veires per als romeus que vindrien. Així vaig entendre la providència
densíssim; clapejades de rosa, però, dels centenars de flamencs que s'hi	rabejaven	. Adés, amb silueta d'estampa japonesa, alçaven el vol; adés s'abatien
El pas brutal de la Dictadura per sobre d'Espanya i especialment	rabejant	-se a traponejar Catalunya, ha produït dues reaccions cabdals: la reacció
riquesa de Déu que ell mateix ha volgut que fos també nostra. Déu no es	rabeja	en la nostra pobresa. El fet de veure'm pobre no em minva; senzillament
en comunió compassiva amb la feblesa dels altres, acollint-la, sense	rabejar	-nos-hi, estimant-la. Podríem formular gairebé una llei: perquè hi hagi
per les butxaques, an aquestes platges i escolleres! S'hi pot ben	rebejar	! Ja el pot pendre a raig fet, el qui en vulgui, que no hi escassegen pas
sí mateix! La dòna, que's sent vexada per aquella prohibició tirànica, se	rebejarà	de gust burlantla impunement, y el qui, orgullós, havía somniat en
capaç de lluitar amb un altre, hauría repugnat als séus nobles sentiments	rebejar	-se en la feblesa d'una dòna, per més que aquèsta l'hagués ferit amb tanta
vida amb la claror. Tot s'animava al contacte de la llum; la Natura s'hi	rabejava	amb delícia, mentres tant la nit fugia de pressa envers ponent. En Roc es
els pics enasprats de no ser fites, i les serres s'escampaven al lluny	rabejant	-se en desfer-se en mil amples valls, joioses i segures de pertànyer en
llum veritable que es va atansant triomfalment. Els prats se n'alegren,	rabejant	-se en la frescor dels xaragalls, els murmuris dels quals ja no són
fullam, aleshores se movien silenciosament amb un faldeig vagorós, com	rabejant	-se amb el clar de lluna per a millor sedassar-lo i absorbir-lo. El
paraula escrita farà més tard en la imaginació del lector, aquest home es	rabeja	de la pròpia energia... I sent talment l'obediència de la dona, son
i els animals amen avençar per elles amb els peus a l'aigua, per	rabejar	-se i beure. Així, els elefants, que ni es miren el cocodril, van més de
en la resclosa i arribà que, en el lloc de la bassa quasi eixuta, s'hi	rabejava	una oca sola. Què havia esdevingut en el molí? Oh, el trist molí! La
l'oca, era indubtablement la bassa. I anaren a la bassa, on el petit es	rabejà	pel fang, pescà capgrossos i xupinejà entre els joncs i començà una vida
que et miren com si imaginàriament refessin un record. —Gelós! —Com t'hi	rabeges	, Pina! Cada mirada és un cop de fuet. —Això és més cert del que tu et
tot el cos; hi ha qui tot just de Déu toca l'aigua; hi ha qui s'hi	rabeja	llargament. En Temme submergí una estona les seves cames nues, pregant de
tot el diumenge dintre un teatre brut com un corral i veure el públic	rabejant	-se en la brutícia. El meu company de teatre solia ésser llavors un xicot
unes dones s'aturaren a contemplar-los. —Ai, pobres minyons! Com s'hi	rabejaran	els de l'embusteria! —clamà una d'elles. En ésser a dalt, en la mitja
perdurable. En molts indrets, homes i dones d'aspecte miseriós es	rabejaven	com necrofers damunt d'un cadàver, fent saltar l'escorpit
on no hi ha res o no gran cosa d'inventat, i on a despit de l'obsessiu	rabejar	-se en la preocupació dels seus orígens, el trobem un magnífic evocador
i trèmula. Les tempestats hi són sinistres i sublims, els vents s'hi	rabegen	i les boires hi arrosseguen la seva mandra humida. El país és habitat
quart les campanes dels carillons ressonen sota la pluja. Els pardals es	rabegen	, estarrufats, en els bassals d'aigua del carrer. La cal·ligrafia
mar de fang un joc etern d'estremiments espessos. Els ocells d'aigua es	rabegen	amb una ferocitat delirant en aquestes aspres solituds i a la clarícia
més cèlebres de Nord-Amèrica, i amb ell se'n va a Mallorca per tal de	rabejar	-s'hi una mesada i de passada cop d'emplenar teles i treure apunts fins
posat que en un cluc poden anar a qualsevulla part de la costa, i	rabejar	-s'hi tant com volen, donar sadoll a llur afany d'esbargiment, tornar
tot el bon suc d'aquesta vida terrena, i gusten l'amor a desdir i es	rabegen	com uns déus petits en la pau i bonança d'aquesta dolcíssima Arcàdia de
cosa mediterrània de cara i ulls que ens queda. Gusta de la mar i s'hi	rabeja	voluptuosa. Per això el seu esperit és tan subtil i alhora tan intens i
i uns ulls estupefactes i de seguida es tombaven a mirar-se-la més bé i	rabejar	-se en aquell glop de substància aproximadament, per no dir del tot,
Per això la Valèria tenia una obsessió per l'aigua que a més de	rabejar	-li el cos, l'aïllava de tota immundícia; per això es passava hores i
no hi ha a la vida tan noble com el de conèixer de prop la mare terra i	rabejar	l'esperit en la contemplació de les seves meravelles. Per això, després
no tenia límits. —Què els hi sabies el cau, Dimoni? —digué En Quintana,	rabejant	-se amb el palp d'aquell bé de Déu de bolets. —El cau? —féu el
i barba, li meteren un tap de roba sota cada mentó, quatre funeraris es	rabejaren	en la tasca, empenyent dos per la closca i els altres dos estampint per
Mitja volta a la dreta. Presenteu-vos a la cuina a pelar patates. Ens	rabegem	en aquests records. De sobte, Kropp es clava a riure, i diu: —A Löhne
T'aixeques d'una revolada, desfàs d'un cop de mà la teranyina i et	rabeges	esclafant l'aranya amb el peu just a l'instant que anava a escapolir-se
encantament, varen seguir tots els altres i es varen espontaniejar	rabejant	-se en aquella muntanya de joguines, que es repartiren, si no precisament
fora de si. En Vicentó se n'havia assabentat i ja en tenia prou i s'hi	rabejava	. Un dia els homes nous varen esguerrar un càlcul. Plegaren contrariats,
amb quatre patacs i batzegades, varen rentar-se la cara submergint-la i	rabejant	-la en l'aigua contínuament renovada d'una pica pública que solia servir
sense escarafalls ni esgarrifances. Trobava un goig en la fredor; s'hi	rabejava	; i àdhuc es dolia de no haver-ne més turment. Si allò no era res! Entre

Pàgina 1 (de 7)

50 següents