DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
rabejar V 308 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb rabejar Freqüència total:  308 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

doblegà les branques dels vells olivers que gemegaren dolorosament; va rabejar-se sense pietat amb les últimes verdors del pla; després es perdé en el
que el dèbil —i aquest no ha deixat de ser-ho—, i el dèbil s'hi rabeja. No caldrà precisar que venjança és un d'aquells mots que vénen
i la ignorància dels sistemes íntims. A tort i a dret ens rabegem, panteixants, bavejants, imperiosos com uns cèsars,
ben curt m'atorgaré tota permesa, patriarca que s'hi rabeja. Seré digressiu i cursiu, anacolútic i al·lusiu.
Haurà d'acontentar-se amb més poc! Pepe. [(Rabejant les seves mans en les de Júlia.)] I tan poc que encara les tinc
era que portava perdudes una pila de nits en disbauxes. Vaig córrer a rabejar-me el cap i la cara sota l'aixeta de la cuina. Altrament, després de les
del honor lo foch las renta. [(Dirigintse al fosso)] Francesos: rabejéus en la venjansa: si voléu foch y sanch, ara comensan. Julia.
l'amplària del seu cos, verificar els límits de la seva energia. Es rabejà en l'aigua freda; esbufegava impacient, li trigava enllestir... "No em
incansablement entorn d'aquella monstruosa veritat, del mateix fet. Calia rabejar-s'hi, persistir en la ignomínia, abdicar definitivament sense cap mena
bosc l'haurien seguida a casa. Acudia tot sovint a la font roja i s'hi rabejava honestament peus i cames. A l'hora de la sesta, quan el ramat murriava,
una dona començava a parar un taulell amb dorques i ferrades d'aigua i a rabejar els veires per als romeus que vindrien. Així vaig entendre la providència
densíssim; clapejades de rosa, però, dels centenars de flamencs que s'hi rabejaven. Adés, amb silueta d'estampa japonesa, alçaven el vol; adés s'abatien
El pas brutal de la Dictadura per sobre d'Espanya i especialment rabejant-se a traponejar Catalunya, ha produït dues reaccions cabdals: la reacció
riquesa de Déu que ell mateix ha volgut que fos també nostra. Déu no es rabeja en la nostra pobresa. El fet de veure'm pobre no em minva; senzillament
en comunió compassiva amb la feblesa dels altres, acollint-la, sense rabejar-nos-hi, estimant-la. Podríem formular gairebé una llei: perquè hi hagi
per les butxaques, an aquestes platges i escolleres! S'hi pot ben rebejar! Ja el pot pendre a raig fet, el qui en vulgui, que no hi escassegen pas
sí mateix! La dòna, que's sent vexada per aquella prohibició tirànica, se rebejarà de gust burlantla impunement, y el qui, orgullós, havía somniat en
capaç de lluitar amb un altre, hauría repugnat als séus nobles sentiments rebejar-se en la feblesa d'una dòna, per més que aquèsta l'hagués ferit amb tanta
vida amb la claror. Tot s'animava al contacte de la llum; la Natura s'hi rabejava amb delícia, mentres tant la nit fugia de pressa envers ponent. En Roc es
els pics enasprats de no ser fites, i les serres s'escampaven al lluny rabejant-se en desfer-se en mil amples valls, joioses i segures de pertànyer en
llum veritable que es va atansant triomfalment. Els prats se n'alegren, rabejant-se en la frescor dels xaragalls, els murmuris dels quals ja no són
fullam, aleshores se movien silenciosament amb un faldeig vagorós, com rabejant-se amb el clar de lluna per a millor sedassar-lo i absorbir-lo. El
paraula escrita farà més tard en la imaginació del lector, aquest home es rabeja de la pròpia energia... I sent talment l'obediència de la dona, son
i els animals amen avençar per elles amb els peus a l'aigua, per rabejar-se i beure. Així, els elefants, que ni es miren el cocodril, van més de
en la resclosa i arribà que, en el lloc de la bassa quasi eixuta, s'hi rabejava una oca sola. Què havia esdevingut en el molí? Oh, el trist molí! La
l'oca, era indubtablement la bassa. I anaren a la bassa, on el petit es rabejà pel fang, pescà capgrossos i xupinejà entre els joncs i començà una vida
que et miren com si imaginàriament refessin un record. —Gelós! —Com t'hi rabeges, Pina! Cada mirada és un cop de fuet. —Això és més cert del que tu et
tot el cos; hi ha qui tot just de Déu toca l'aigua; hi ha qui s'hi rabeja llargament. En Temme submergí una estona les seves cames nues, pregant de
tot el diumenge dintre un teatre brut com un corral i veure el públic rabejant-se en la brutícia. El meu company de teatre solia ésser llavors un xicot
unes dones s'aturaren a contemplar-los. —Ai, pobres minyons! Com s'hi rabejaran els de l'embusteria! —clamà una d'elles. En ésser a dalt, en la mitja
perdurable. En molts indrets, homes i dones d'aspecte miseriós es rabejaven com necrofers damunt d'un cadàver, fent saltar l'escorpit
on no hi ha res o no gran cosa d'inventat, i on a despit de l'obsessiu rabejar-se en la preocupació dels seus orígens, el trobem un magnífic evocador
i trèmula. Les tempestats hi són sinistres i sublims, els vents s'hi rabegen i les boires hi arrosseguen la seva mandra humida. El país és habitat
quart les campanes dels carillons ressonen sota la pluja. Els pardals es rabegen, estarrufats, en els bassals d'aigua del carrer. La cal·ligrafia
mar de fang un joc etern d'estremiments espessos. Els ocells d'aigua es rabegen amb una ferocitat delirant en aquestes aspres solituds i a la clarícia
més cèlebres de Nord-Amèrica, i amb ell se'n va a Mallorca per tal de rabejar-s'hi una mesada i de passada cop d'emplenar teles i treure apunts fins
posat que en un cluc poden anar a qualsevulla part de la costa, i rabejar-s'hi tant com volen, donar sadoll a llur afany d'esbargiment, tornar
tot el bon suc d'aquesta vida terrena, i gusten l'amor a desdir i es rabegen com uns déus petits en la pau i bonança d'aquesta dolcíssima Arcàdia de
cosa mediterrània de cara i ulls que ens queda. Gusta de la mar i s'hi rabeja voluptuosa. Per això el seu esperit és tan subtil i alhora tan intens i
i uns ulls estupefactes i de seguida es tombaven a mirar-se-la més bé i rabejar-se en aquell glop de substància aproximadament, per no dir del tot,
Per això la Valèria tenia una obsessió per l'aigua que a més de rabejar-li el cos, l'aïllava de tota immundícia; per això es passava hores i
no hi ha a la vida tan noble com el de conèixer de prop la mare terra i rabejar l'esperit en la contemplació de les seves meravelles. Per això, després
no tenia límits. —Què els hi sabies el cau, Dimoni? —digué En Quintana, rabejant-se amb el palp d'aquell bé de Déu de bolets. —El cau? —féu el
i barba, li meteren un tap de roba sota cada mentó, quatre funeraris es rabejaren en la tasca, empenyent dos per la closca i els altres dos estampint per
Mitja volta a la dreta. Presenteu-vos a la cuina a pelar patates. Ens rabegem en aquests records. De sobte, Kropp es clava a riure, i diu: —A Löhne
T'aixeques d'una revolada, desfàs d'un cop de mà la teranyina i et rabeges esclafant l'aranya amb el peu just a l'instant que anava a escapolir-se
encantament, varen seguir tots els altres i es varen espontaniejar rabejant-se en aquella muntanya de joguines, que es repartiren, si no precisament
fora de si. En Vicentó se n'havia assabentat i ja en tenia prou i s'hi rabejava. Un dia els homes nous varen esguerrar un càlcul. Plegaren contrariats,
amb quatre patacs i batzegades, varen rentar-se la cara submergint-la i rabejant-la en l'aigua contínuament renovada d'una pica pública que solia servir
sense escarafalls ni esgarrifances. Trobava un goig en la fredor; s'hi rabejava; i àdhuc es dolia de no haver-ne més turment. Si allò no era res! Entre

  Pàgina 1 (de 7) 50 següents »