Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

promesa, prosa, prosàpia, prosèlit, prosòdia, prosopopeia, provisional,	rabosa	, rasar, rasurar, recusar, refusar, remesa, represàlia, requisa, requisit,
llebrot, perdiu perdigot, merla merlot, tita titot, gavina gavinot,	rabosa	rabosot, bruixa bruixot (i també bruix), dida didot (i
la festa del Belem, la més gojada, somniada i dalerada de la infantesa.	Raboseta	Raboseta és un xiquet que té, quan el coneixem, tretze anys. No té més
del Belem, la més gojada, somniada i dalerada de la infantesa. Raboseta	Raboseta	és un xiquet que té, quan el coneixem, tretze anys. No té més bens que la
son nom ni cognoms, ni a on va ni d'on ve; a ell tots el coneixen per	Raboseta	. I Raboseta va, i Raboseta torna. Si li preguntem per sos pares dirà, com
cognoms, ni a on va ni d'on ve; a ell tots el coneixen per Raboseta. I	Raboseta	va, i Raboseta torna. Si li preguntem per sos pares dirà, com sempre, que
on va ni d'on ve; a ell tots el coneixen per Raboseta. I Raboseta va, i	Raboseta	torna. Si li preguntem per sos pares dirà, com sempre, que no
ganyades negrenques i en l'altra un grapat de papeletes del loto.	Raboseta	l'acompanya, i per la seua vivor i enjuassament, millor que el guia,
mentres l'agüelo, abandonat, allargant la mà, el cridava anhelós: —	Raboseta	, ¿a on estàs?— No podia renyir-lo, era la seua sang... era el
Sequiota! Més que viviendes pareixen amagatalls. Va vindre el dia en que	Raboseta	, ja no tenia que acompanyar a ningú... ¡s'agüelo era mort! —pocs
d'agarrar, si se'ls esmunyia de les mans? Desperdigolat per el món va	Raboseta	. Ell sap que tots els dissabtes se donen xavos en alguns punts i no
-se, amagar-se el pa, i tornar a pendren més... No coneix la fam	Raboseta	; sap mantindre's. Quan l'instint de la llar colpeja en son cor, acudirà a
les veïnes tinguen a la mà, quan ell s'arrima, d'allò tindrà i menjarà	Raboseta	; que el pillet se fa de voler, puix sabent-ho com ho sap, farà el graciós
de la vila. Esta classe de xiquets, no, no en saben de picardies com	Raboseta	; i la innata admiració del xiquet per lo solt, per lo lliure i
ullet, i senyalant al companyeret ignorant de la broma. —¿A on, a on està,	Raboseta	? —Veniu en mi, veniu i vos ho diré. Tots seguixen a l'entremetent, fins
llom; el de baix, seguix boca en bé, creent-se-ho, i quan comprèn	Raboseta	que ja és l'hora, s'agarra bé d'un cimal i comença a pegar patades
deixant al desllomat pixavinet, aclamant-se a la seua mamà.	Raboseta	, és com els donçainers, està en totes les festes i tornades. Per un
prospectes; com els volantiners, que ja ho saben, ja conten en els	Rabosetes	. Quan d'ells se fa amic, ja se sap, no eixirà ni mort ni viu d'allí
sap on se tiren les colilles més llargues, i si quan arriba, els altres	Rabosetes	ja les han agarrades, sap matinar i seguir per los rastells de les
per los rastells de les vora-vies fins encontrar per al vici. Eixe és	Raboseta	: el xiquet que mai falta a on hi ha gent; el que va davant, davant sempre
pico en rama, eva, fava, guimbarra, burro, canet i altres.	Raboseta	, travessa la vida content i gojós, ufà i satisfet; els anys li corren
de sa casa, li passarà el forrellat... ¡ah! ¿Què serà llavors de	Raboseta	? De ferm sentirà rosegar-li la necessitat, desconeixent la lligassa de
repetia a cada punt, quan juntets anaven per el món buscant la caritat: —	Raboseta	, sigues bo sempre, enrecorda't que t'ho diu t'agüelo. ¿Qui sap, si el
de diferents classes de fieres; primer es presentaven les descarades	raboses	que més llaugeres que l' aire per tot anaven olent y tots els puestos
gellits y les maldiçións que li tiraven; el galliner en el que entra la	rabosa	no mou tan gran guirigall; volíen algúns fins beurers la sanch de la
a la finestra cara de raim florit, cabellera de	rabosa	per a tú no hi ha marit. Eres guapa com la mèrla,
aixina anomenen al maestral. Si al anar a peixcar algú anomena a la	rabosa	, s' en tornen a tèrra; ho prenen molt fòrt els mariners. "Cala vèla, que
més astutes de les que viuen a nostra part de món, la Guilla, o	Rabosa	, consegueix qualques vegades devorar a l'Erissó valent-se de la següent
de la següent manya, quan se troba a prop d'una font o d'un xaragall. La	Rabosa	fa corre a l'Erissó enrotllat cap a la font, xaragall o riera, de manera
si t'ho exigeix la vida. La Guilla La Guilla, nomenada també Guineu,	Rabosa	, Volp i Volpell, pertany a la familia Canidae, una de les de
a acusar, casera, camisa, fusell, filosa, gatosa, llosa,	rabosa	, rosada, rosegar). L'explicació que Coromines en dóna és que els
l'alçada dels animals més petits i també dels grans. Hem parlat ja de la	rabosa	i de la cuspinera, però hi ha moltes altres plantes, com l'agrimònia de
o social acceptables. És allò de la faula cèlebre d'Esop en què una	rabosa	, en no poder copsar el raïm, exclama: "No és madur!". I bé:
carretera i van ocupar l'Ajuntament. L'alcalde, que era més viu que una	rabosa	, com va sentir que venien es va amagar no sé on, i no el van saber trobar.
dir. I a mi no em fa gens de gràcia, entens? Don Joan Monfort és una mala	rabosa	, que és capaç de fotre a Maria Santíssima, si tant li convé." "Però a mi
dotzenes de "pardescs crus", 300 pells de "	raboses	" adobades, 10.000 "panxes de vairs" (esquirols)
Quant mes adins mes grosses Pues senyor açó diu qu' era un llop y una	raboseta	, que vivíen, per més que separats, en el mateix paraje. Aquéll, encara
llebres y conills qu' havía per la contornada, sense que li deixara á la	raboseta	ni siquiera un caxáp, tenint la pòbra que alimentarse de les figues, que
dient al cap d' un rato el llop que, ab els ulls encarniçats, mirava á la	raboseta	al mateix temps que tot eren pegar badalls: "mira, yo no puch ya
abans que la fam en carpixca més, tinch pensat el menjarte, comare	raboseta	". Dissimulant ésta el susto, que més que les paraules li donaven els
El llop, un tant estranyat y recelós, respongué: "deixat d' embolichs,	raboseta	, que tú á mí no m' enganyes. ¿Cóm tenim que pillar els peixos?" "Mòlt
Estes rahons convenceren al llop y passant per el cau de la malicciosa	raboseta	pera arreplegar el artefacte, s' encaminaren al toll. Ya en la vòra d'
s' encaminaren al toll. Ya en la vòra d' éste, va lligar ben fòrt la	rabosa	el còve al rabo del llop y éste es va esmonyir per entre els junchs,
si el vea en perill li donara ausili, còsa que li jurá la guilopeta de la	rabosa	que el animava dientli: "ya vorás qué peixos; y em sembla que també hi
adins, més gròsses"; y més gròsses deixava caurer les pedres; "comare	raboseta	, día el de dins del toll, ajudam á eixir, que ya estich aufegantme; mira
pes del còve arrastrá hasta el fons al famolench llop, aufegantlo; y la	rabòsa	s' en aná, espolsantse les orelles y dient: "més val manya que
pico de "córfa" tindrá. Ara pareix qu'el que priva en éll es Ruis de la	raboseta	, á qui se creu li mane arreglar ministéri al gust dels venerables masons
de tot camí i hi ha més de vint coves i badalls i avencs on fan cau les	raboses	i els gats cervals i no m'estranyaria que alguna parella de llops. Bon
agenollat al davant de les mules, enmig d'aquell insegur viarany de	raboses	. Roc, una mica bruscament, llevà la caravina de les mans de l'amo, que
de l'orella. No el podien soltar més que a les nits per a terror de les	raboses	i dissuassió dels lladregots. Albert va desmuntar i se li acostà a fi que

Pàgina 1 (de 3)

50 següents