×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb racó |
Freqüència total: 6586 |
CTILC1 |
no té temps de vestir-se. S'està pentinant. Quan acabi, prendrà d'algun | racó | l'instrument que la simbolitza, de cordes tothora a punt de rompre's, i | "I d'on l'heu treta?", preguntava el pelegrí. "Oh, d'un remot | racó | del Caucas, que es diu Ibèria", informava el sacerdot. "Non jarri | als braços, i a continuació als flancs, i més tard al ventre i a aquests | racons | que, encara que ja no serviries per a llavorer, també vigilo. I per últim | pàgina en blanc, amb algunes ratlles i unes quantes lletres en un bocí de | racó | , pels quals, si els encetava, sospito que se'm desvetllaria una rara | fa a tot arreu amb idèntiques característiques, i que Santa Maria és un | recó | de món que té, si més no, l'avantatge d'ésser el nostre. Tot això, | a través de la distància i dels anys, continuessin lligant-nos al | recó | on veiérem la llum per primera vegada. Potser ens crida quelcom —algun | al vell xarlatà. A la nit, en absència del vell, els veieren parlar en un | recó | , davant l'hostal, i dos dies després Tino Costa i la noia havien | els seus peus, fins a caure rendida, acabades les forces, a qualsevol | recó | , i morir allí, allunyada de tots. Morir! Només això hauria desitjat: | la mateixa cançó, cantada amb els sons, sempre iguals, que des d'un | recó | quatre músics cansats, de cares gastades i groguenques arrencaven als | darrera nit, cada nit una mica més cansada, com els quatre músics que al | recó | feien sonar llurs instruments, i també com ells, més envellida cada nit. | estona. Tino Costa es tragué la pellissa, la llençà a una vora, en un | recó | d'un obscur portal i continuà caminant. "Estem sols", es repetí. Sentia | de Mila. Anselma, la nena, dorm en un departament més reduït, cap al | recó | , davant del de Mila i el de la seva mare. L'habitació de Mila té una | un vell crucifix. Dues cadires baixes de boga i un petit armari en un | recó | composen la resta del moblatge, a banda del petit llit de fusta. | ajudaven a les perquisicions. Es regiraren tots els encontorns; tots els | recons | de la masia foren remoguts; es baixà a la sínia i es cercà llargament | les seves robes; després s'endinsa encara més en la balma, s'ajup en un | recó | . "Mila deurà ser casada... sí, ella deurà ser casada. Potser també | de blana argila? Passà una ràfega més forta; la pluja, penetrant fins al | recó | on es soplujava, va fuetejar-li el rostre. Tino Costa es despertà, i de | intentà llegir, però hagué de tancar el llibre i llençar-lo en un | recó | ; consumí cigarret darrera cigarret; descoratjat, acabà per dir-se: | les aigües; i la seva ànima petita estava com recollida tota allà en un | recó | del seu ésser, plena de terror i d'angoixa. El cel s'enfosquia més i més; | s'endinsà cap al fons de la casa; cercà l'habitació més amagada, i en un | recó | submergit en la penombra, Munda del Roso s'assegué en una cadira baixa, | vell ambiciós, excitat, somrient amb una punta de bogeria als ulls, en el | racó | més llòbrec de casa seva, que compta i torna a comptar el seu tresor: | 19 gener. Avui fa sis mesos que començà la guerra. Som en un | racó | de muntanya, tranquil i solitari, ben diferent d'aquella ciutat | ve amb mi la Josefina. En Jaume Bofill ens acompanya novament als | racons | germànics del Molí: ortigues, cicuta amb tènue flor de vori, cenyint la | sobre el verd fosc i la roca moradenca, com un altar natural o un | racó | de pessebre, sota el dosser dels faigs. Allí la fageda, jove encara, és | dels faigs, la pedra nua, el glauc fi de l'herba. Quan érem a l'hostal — | racó | amb llibres, carlines i boix grèvol, llar de foc amb tres grossos | donen un vas de llet boníssima en aquella entrada neta, ordenada, amb el | racó | dels càvecs, les destrals, les falçs, la taula de fusta i la porta | la por de la mort violenta, el viure arrecerat, però dur, en aquest | racó | de muntanya. Al matí he anat al poble. Tornant, veig el Matagalls ben | quina cridòria! Alegria trista, com la de Nadal. Reis de guerra en aquest | racó | de món, voltats de grans muntanyes, de gebre i d'inquietud. 7 | del sostre, uns llums dèbils i grocs que s'estavellen contra l'ombra dels | racons | profunds i plens de ressons ara que ell i el carceller desvetllen la | es pot passar —diu. —Netegeu-ho i podreu —replica el guàrdia. Va fins al | racó | de l'altra banda, on es dreça el lavabo, i en torna amb una escombra i | tassa i, seguidament, escombra el terra. Amuntega tota la porqueria en un | racó | mentre la secretària s'asseu impacientment. La veu afemellada pregunta: | les cames. Un suc groguenc rellisca cap al plat i s'arrossega pels | racons | clivellats abans de desaparèixer per la reixeta del desguàs. | No —diu—. És un mascle. Entre tots dos baixen el taüt, el traslladen en un | racó | lliure i l'home torna a enfilar-se per examinar el que hi havia sota. A | ajuda el seu company a desfer les pileres, a refer-les en un altre | racó | , a aixecar les pesades tapes que se li escapen dels dits i percudeixen en | minsa i pàl·lida, dibuixant un ròdol de claror que deixa tots els | racons | en l'ombra. Ell es frega els ulls, torna a mirar, i aleshores s'adona que | cap al carrer que a poc a poc es queda desert de gent vàlida. Pels | racons | d'ombra encara s'arrosseguen unes quantes persones que la riuada ha | direcció als seus dos companys que ja han enllestit i que esperen en un | racó | , prop de la porta. La veu de l'home de l'altra habitació, que torna a | les pàgines que l'home els ha dictat. Un tercer grup es reuneix en un | racó | , on se'ls veu discutir i fumar fins que s'obren les portes de la dreta | cap a sota les escales, per on baixen dos oficials, parlant, s'ajup al | racó | entre les dues parets. —Les ordres han estat diferides fins al vespre i | en l'ombra d'un para-sol que projecta la seva protecció cap al | racó | dels moneders. —No és indispensable que ho sigui —contesta ella | més. El sol va baixant, tota la paret de sota queda ja en l'ombra, però al | racó | dels moneders es recull amb una densitat abusiva que va rostint i | front i rondineja. —Ara torno amb el tricicle. El té allí mateix, en un | racó | d'ombra on n'hi ha dos més, l'empeny sense engegar-lo i, amb un seguit | silenciosament el terra sembrat de papers i deixalles. Més amunt, al | racó | dels moneders, la cua sembla haver-se fet fonedissa, s'ha reduït | d'una mà que s'alça amb un plomall que deuen haver recollit en algun | racó | . L'altra mà estira a poc a poc el paper que limita el cim de la muntanya, | que tot d'una eixampla el ròdol de claror, treu fins i tot de l'ombra el | racó | de l'altra banda, on ell distingeix per primer cop un forat, un munt de | Premsa la fotografia amb els dits i dóna un cop de cap en direcció al | racó | d'ombres on una estona abans s'ha fet visible un clot en el terra. —Ho | de la vida de Jeroni? Hauria pogut guardar les seves Memòries a qualsevol | racó | de la biblioteca i escriure a Erasme que les anés a buscar. Hauria pogut | -li adéu—, el vell Narro donà un repàs a tota la casa; buscà per tots els | racons | , i va cridar, per fi, a la nora: —Busca bé si queda alguna cosa de | la pipa. La buscava per totes bandes, preguntant, regirant tots els | racons | ; llançava insults, amb el cap abaixat, amb el rostre deformat pel furor, | atmosfera fosca i de pànic que portava amb ell el mal. A la taula del | racó | parlava ara Joan Manta. —També té perendengues això!, que no se'n pugui | fer res. Jaume entrà a la masia; s'adreçà a la cambra de darrera, i del | racó | despenjà l'escopeta. Va obrir-la i la tornà a tancar, comprovant-ne tal |
|