DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
racó M 6586 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb racó Freqüència total:  6586 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

no té temps de vestir-se. S'està pentinant. Quan acabi, prendrà d'algun racó l'instrument que la simbolitza, de cordes tothora a punt de rompre's, i
"I d'on l'heu treta?", preguntava el pelegrí. "Oh, d'un remot racó del Caucas, que es diu Ibèria", informava el sacerdot. "Non jarri
als braços, i a continuació als flancs, i més tard al ventre i a aquests racons que, encara que ja no serviries per a llavorer, també vigilo. I per últim
pàgina en blanc, amb algunes ratlles i unes quantes lletres en un bocí de racó, pels quals, si els encetava, sospito que se'm desvetllaria una rara
fa a tot arreu amb idèntiques característiques, i que Santa Maria és un recó de món que té, si més no, l'avantatge d'ésser el nostre. Tot això,
a través de la distància i dels anys, continuessin lligant-nos al recó on veiérem la llum per primera vegada. Potser ens crida quelcom —algun
al vell xarlatà. A la nit, en absència del vell, els veieren parlar en un recó, davant l'hostal, i dos dies després Tino Costa i la noia havien
els seus peus, fins a caure rendida, acabades les forces, a qualsevol recó, i morir allí, allunyada de tots. Morir! Només això hauria desitjat:
la mateixa cançó, cantada amb els sons, sempre iguals, que des d'un recó quatre músics cansats, de cares gastades i groguenques arrencaven als
darrera nit, cada nit una mica més cansada, com els quatre músics que al recó feien sonar llurs instruments, i també com ells, més envellida cada nit.
estona. Tino Costa es tragué la pellissa, la llençà a una vora, en un recó d'un obscur portal i continuà caminant. "Estem sols", es repetí. Sentia
de Mila. Anselma, la nena, dorm en un departament més reduït, cap al recó, davant del de Mila i el de la seva mare. L'habitació de Mila té una
un vell crucifix. Dues cadires baixes de boga i un petit armari en un recó composen la resta del moblatge, a banda del petit llit de fusta.
ajudaven a les perquisicions. Es regiraren tots els encontorns; tots els recons de la masia foren remoguts; es baixà a la sínia i es cercà llargament
les seves robes; després s'endinsa encara més en la balma, s'ajup en un recó. "Mila deurà ser casada... sí, ella deurà ser casada. Potser també
de blana argila? Passà una ràfega més forta; la pluja, penetrant fins al recó on es soplujava, va fuetejar-li el rostre. Tino Costa es despertà, i de
intentà llegir, però hagué de tancar el llibre i llençar-lo en un recó; consumí cigarret darrera cigarret; descoratjat, acabà per dir-se:
les aigües; i la seva ànima petita estava com recollida tota allà en un recó del seu ésser, plena de terror i d'angoixa. El cel s'enfosquia més i més;
s'endinsà cap al fons de la casa; cercà l'habitació més amagada, i en un recó submergit en la penombra, Munda del Roso s'assegué en una cadira baixa,
vell ambiciós, excitat, somrient amb una punta de bogeria als ulls, en el racó més llòbrec de casa seva, que compta i torna a comptar el seu tresor:
19 gener. Avui fa sis mesos que començà la guerra. Som en un racó de muntanya, tranquil i solitari, ben diferent d'aquella ciutat
ve amb mi la Josefina. En Jaume Bofill ens acompanya novament als racons germànics del Molí: ortigues, cicuta amb tènue flor de vori, cenyint la
sobre el verd fosc i la roca moradenca, com un altar natural o un racó de pessebre, sota el dosser dels faigs. Allí la fageda, jove encara, és
dels faigs, la pedra nua, el glauc fi de l'herba. Quan érem a l'hostal —racó amb llibres, carlines i boix grèvol, llar de foc amb tres grossos
donen un vas de llet boníssima en aquella entrada neta, ordenada, amb el racó dels càvecs, les destrals, les falçs, la taula de fusta i la porta
la por de la mort violenta, el viure arrecerat, però dur, en aquest racó de muntanya. Al matí he anat al poble. Tornant, veig el Matagalls ben
quina cridòria! Alegria trista, com la de Nadal. Reis de guerra en aquest racó de món, voltats de grans muntanyes, de gebre i d'inquietud. 7
del sostre, uns llums dèbils i grocs que s'estavellen contra l'ombra dels racons profunds i plens de ressons ara que ell i el carceller desvetllen la
es pot passar —diu. —Netegeu-ho i podreu —replica el guàrdia. Va fins al racó de l'altra banda, on es dreça el lavabo, i en torna amb una escombra i
tassa i, seguidament, escombra el terra. Amuntega tota la porqueria en un racó mentre la secretària s'asseu impacientment. La veu afemellada pregunta:
les cames. Un suc groguenc rellisca cap al plat i s'arrossega pels racons clivellats abans de desaparèixer per la reixeta del desguàs.
No —diu—. És un mascle. Entre tots dos baixen el taüt, el traslladen en un racó lliure i l'home torna a enfilar-se per examinar el que hi havia sota. A
ajuda el seu company a desfer les pileres, a refer-les en un altre racó, a aixecar les pesades tapes que se li escapen dels dits i percudeixen en
minsa i pàl·lida, dibuixant un ròdol de claror que deixa tots els racons en l'ombra. Ell es frega els ulls, torna a mirar, i aleshores s'adona que
cap al carrer que a poc a poc es queda desert de gent vàlida. Pels racons d'ombra encara s'arrosseguen unes quantes persones que la riuada ha
direcció als seus dos companys que ja han enllestit i que esperen en un racó, prop de la porta. La veu de l'home de l'altra habitació, que torna a
les pàgines que l'home els ha dictat. Un tercer grup es reuneix en un racó, on se'ls veu discutir i fumar fins que s'obren les portes de la dreta
cap a sota les escales, per on baixen dos oficials, parlant, s'ajup al racó entre les dues parets. —Les ordres han estat diferides fins al vespre i
en l'ombra d'un para-sol que projecta la seva protecció cap al racó dels moneders. —No és indispensable que ho sigui —contesta ella
més. El sol va baixant, tota la paret de sota queda ja en l'ombra, però al racó dels moneders es recull amb una densitat abusiva que va rostint i
front i rondineja. —Ara torno amb el tricicle. El té allí mateix, en un racó d'ombra on n'hi ha dos més, l'empeny sense engegar-lo i, amb un seguit
silenciosament el terra sembrat de papers i deixalles. Més amunt, al racó dels moneders, la cua sembla haver-se fet fonedissa, s'ha reduït
d'una mà que s'alça amb un plomall que deuen haver recollit en algun racó. L'altra mà estira a poc a poc el paper que limita el cim de la muntanya,
que tot d'una eixampla el ròdol de claror, treu fins i tot de l'ombra el racó de l'altra banda, on ell distingeix per primer cop un forat, un munt de
Premsa la fotografia amb els dits i dóna un cop de cap en direcció al racó d'ombres on una estona abans s'ha fet visible un clot en el terra. —Ho
de la vida de Jeroni? Hauria pogut guardar les seves Memòries a qualsevol racó de la biblioteca i escriure a Erasme que les anés a buscar. Hauria pogut
-li adéu—, el vell Narro donà un repàs a tota la casa; buscà per tots els racons, i va cridar, per fi, a la nora: —Busca bé si queda alguna cosa de
la pipa. La buscava per totes bandes, preguntant, regirant tots els racons; llançava insults, amb el cap abaixat, amb el rostre deformat pel furor,
atmosfera fosca i de pànic que portava amb ell el mal. A la taula del racó parlava ara Joan Manta. —També té perendengues això!, que no se'n pugui
fer res. Jaume entrà a la masia; s'adreçà a la cambra de darrera, i del racó despenjà l'escopeta. Va obrir-la i la tornà a tancar, comprovant-ne tal

  Pàgina 1 (de 132) 50 següents »