Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

o de jugadors que han vist jugar sovint. Ahir, per exemple, de la	radiació	es deduïa prou el magnífic partit que va jugar el defensa central Gensana
a la dels quanta de llum relatiu a la teoria electromagnètica de la	radiació	. En realitat, qualsevol intent de traçar la marxa detallada d'un procés
de les característiques de l'equilibri tèrmic entre la matèria i la	radiació	, que, d'acord amb els principis generals de la Termodinàmica, ha d'ésser
estats, amb emissió de l'energia despresa en forma d'un simple quàntum de	radiació	electromagnètica. Aquesta concepció, íntimament emparentada amb la
la percepció visual o la inducció de les mutacions de gèns per mitjà de	radiacions	penetrants, que impliquen indubtablement una amplificació dels efectes de
les quals hom ha intentat visualitzar els efectes diversos de la	radiació	, ha conduït, de fet, a una solució enterament satisfactòria dels enigmes
el que guià Planck en el seu plantejament penetrant del problema de la	radiació	tèrmica, i el conduí a la seva descoberta fonamental. Mentre Planck, en
Einstein fou conduït pas a pas a la conclusió que qualsevol procés de	radiació	implica l'absorció o l'emissió de quanta de llum individuals o "fotons"
imprevist, ja que qualsevol representació corpuscular simple de la	radiació	és evidentment irreconciliable amb els efectes d'interferència, que
d'interferència, que representen un aspecte essencial dels fenòmens de la	radiació	, i que solament poden ésser explicats per mitjà d'una representació
no podia ésser qüestió d'intentar una anàlisi causal dels fenòmens de	radiació	sinó solament, mitjançant l'ús combinat de les representacions oposades,
les probabilitats de que tinguessin lloc els processos individuals de	radiació	. No obstant això, és molt important de comprendre que el recurs a les
sobre l'equilibri radiatiu, on mostrava que la llei de Planck de la	radiació	tèrmica podia deduir-se de manera simple a partir de suposicions d'acord
suposant no solament que, quan un àtom és exposat a un camp de	radiació	tindran lloc tan aviat processos d'absorció com d'emissió, amb una
una probabilitat per unitat de temps proporcional a la intensitat de la	radiació	, sinó que, fins i tot en absència de pertorbacions externes, es produiran
exigències de la Termodinàmica pel que fa referència als problemes de la	radiació	, Einstein accentuava encara més el dilema subratllant que l'argumentació
dilema subratllant que l'argumentació implicava que qualsevol procés de	radiació	és "unidirigit", en el sentit que no solament correspon a un fotó un
inevitable el desenvolupament d'una teoria pròpiament quàntica de la	radiació	. La debilitat de la teoria resideix en el fet que, per una banda, no és
la conservació de l'energia i de l'impuls en els processos individuals de	radiació	; aquest punt de vista, però, va haver d'ésser ràpidament abandonat davant
que ja s'havia plantejat la profunda analogia entre les propietats de la	radiació	tèrmica i les propietats dels gasos en l'estat que hom anomena degenerat.
de qualsevol aparell, com, per exemple, un microscopi, que utilitzi una	radiació	d'alta freqüència, anirà obligatòriament acompanyada, segons les
referents al caràcter unidireccional dels efectes individuals de la	radiació	, en contrast vigorós amb tota representació ondulatòria simple (vegeu
hi ha a l'interior. Si, d'antuvi, la caixa conté una certa quantitat de	radiació	i si el rellotge és preparat de manera que en un moment donat obri
radioactives i les regles de probabilitat que governen els efectes de	radiació	individuals (vegeu pàg. 67) fou confirmada per l'explicació
primers anys d'aquest segle per una anàlisi penetrant de les lleis de la	radiació	tèrmica. Aquesta descoberta revelà en els processos atòmics un caràcter
sobre les mutacions produïdes per l'exposició dels organismes a les	radiacions	penetrants ofereixen una aplicació colpidora de les lleis estadístiques
de la matèria. Com hom ja sap, l'anàlisi acurada dels fenòmens de la	radiació	tèrmica esdevingué la pedra de toc de l'abast de les idees de la Física
però en intentar descriure mitjançant aquestes idees l'equilibri de	radiació	, hom es trobà amb dificultats insuperables. La circumstància que el
les substàncies materials correspongués a l'absorció d'un sol quàntum de	radiació	. Ja que la idea d'ona és indispensable per a la descripció de la
tot moviment dels electrons entorn del nucli atòmic hauria de produir una	radiació	contínua d'energia que impliqués una contracció ràpida del sistema, fins
del quàntum d'acció per a l'estabilitat i el comportament envers la	radiació	dels àtoms. El punt de partida fou el que hom anomena postulat quàntic,
o bé poden viatjar com a energia lliure. En aquest cas tenim una "	radiació	" de les que es propaguen per ondulació sinusoïdal. Ciutadà.
Einstein. —Doncs, molt fàcil. Es tracta purament i simplement de	radiacions	invisibles. Les recollim amb l'ajuda d'ulls artificials. Una vegada feta
forma de llum, de soroll, de calor, etc.. És a dir, en forma de "	radiacions	" ajustades als nostres sentits. Descartes. —Quan parleu
Einstein. —No. Em refereixo a uns aparells detectors de	radiacions	invisibles. Ciutadà. —Deixeu que us hi posi llum. Segons sembla,
—Deixeu que us hi posi llum. Segons sembla, es tracta d'unes	radiacions	misterioses. No fa gaire m'ha explicat que aquests fantasmes omplien
mai no n'havíem tingut esment. Descartes. —I heu trobat moltes	radiacions	invisibles? Einstein. —Sí. Infraroges, Ultraviolades, Raigs X,
còsmics, Heterodines, etc.. Descartes. —I amb totes aquestes	radiacions	què feu? Einstein. —Podem veure els ossos, fer enraonar les
—La vista encara és més esquifida. És de creure que al món exterior hi ha	radiacions	fins a l'infinit, no? Descartes. —Sembla. Einstein.
Darwin. —I això, com ho podeu fer? Morgan. —Amb	radiacions	molt més curtes que les de l'espectre solar. Raigs X, ultraviolats, raigs
Raigs X, ultraviolats, raigs Y. Darwin. —¿I d'aquesta mena de	radiacions	n'hi ha pel carrer o bé són un producte artificial de la física del
—N'hi ha pertot i algunes vénen dels planetes veïns o de la	radiació	solar. Són anomenades còsmiques o penetrants per la seva procedència i
admeteu tot simplement les coses segons aquest ordre? 1··r Les	radiacions	còsmiques actuen sobre els cromosomes. 2··n La modificació d'un
molt remota. Els fils invisibles Avui ningú no gosaria dubtar de les	radiacions	ultraviolades. Són invisibles, però s'estenen com una xarxa que empresona
per bé que invisible. Entre els enigmes de l'home podríem citar les	radiacions	(?) que, a partir d'ell, travessen l'espai i es posen pertot arreu. El
imagineu per uns moments que tots aquests fils invisibles —com ho són les	radiacions	— es tornen xarxes de fils que es poden tocar. Totes surten de l'Home i es
i quinze mil cicles per segon. La velocitat de propagació de les	radiacions	lluminoses és de tres-cents mil quilòmetres per segon i l'ull humà les
intel·lectual. No tenen aqueixes pintures l'esplendidesa vibranta, les	radiacions	intenses dels espectacles pròxims del món exterior, perquè són
lo que els enterbolís la transparencia de l'aire, tot lo que entelés la	radiació	solar, tot lo que fes ubaga la vibració de les ombres, tot lo que
va saber evocar l'espectacle dels cels i dels mars, inundats d'astral	radiació	. Quasi d'una manera espontania, potser sense obeir sinó de lluny a

Pàgina 1 (de 43)

50 següents