×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb rafega |
Freqüència total: 228 |
CTILC1 |
anava corrent. El temps, entre tant, havia anat empitjorant; fortes | ràfegues | sacsejaven de temps en temps els arbres, i una fosca nuvolada es | La pluja s'anà fent més forta, tant com ell s'internava pel camp; | ràfegues | de vent sotragaven amb força les branques, l'aigua l'havia amarat | un míser tronc d'olivera o en un trist grapat de blana argila? Passà una | ràfega | més forta; la pluja, penetrant fins al recó on es soplujava, va | no l'era. De sobte, la imatge es commovia com un núvol fuetejat per una | ràfega | i es canviava en forma que infonia terror; i de seguida després tornava a | la nit i enmig d'una tempestat terrible. La pluja batia els arbres amb | ràfegues | d'huracà i s'escoltava el soroll de la mar esvalotada. Quico, com sempre, | amb farolets encesos, la guitarra profunda, arribaven les | ràfegues | d'una música nova dita "la carioca", nits de | sentir un fort cop en la porta del terrat, despues del qual vingué una | ráfaga | d' aire que se 'n portá 'l fum y 'm deixá respirar. Allavoras vaig | de la primavera carregada de fragàncies. Adesiara arribaven del pati, com | ràfegues | de vent, les fúnebres melodies. Un rossinyol, vora la finestra, es posà a | mateix. Era rodó de capçada, esparpelladet i d'una negror ufanosa que, a | ràfegues | , s'esbandia de finíssims gira-sols argentins; els canonets de canya hi | si misteriosos efluvis n'omplissin l'estança. L'aire s'estremí com en una | ràfega | triomfal, en agitar-se, alçar-se, caure a terra la combinació de Ramona. | d'una pineda d'avets alterosa i pelada, clapejada d'aigua, espolsada per | ràfegues | de vent moll. La pluja en aquella hora, em transportava a una naturalesa | més autèntica volada. Noble figura!... Mirada així a distància, amb la | ràfega | de follia empordanesa, vent de tramuntana que li fueteja l'ànima, pren | descordada. La gent s'abraça, crida, sua, canta. Passen sobre la multitud | ràfegues | d'entusiasme que acaben amb remolins d'entendriment humanitari. Surt una | marca en la fondària tenebrosa una taca allargassada, clapada d'unes | ràfegues | de llum verda i fugaç que oscil·len en l'aire com focs-follets. Són els | misteri, la roca abrupta i pelada de la Dragonera, amb una inquieta | ràfega | de claror verda al seu cim. Dret cap allí apuntem la proa de "La | al tard, la ventada s'assossega. De tant en tant, però, es desperta una | ràfega | sobtada que dibuixa sobre el camp un pampalluc d'ombra blava. Santes | que n'hi ha que tenen un riolet musiquer que mou en l'aire una fina | ràfega | d'alegria, i veureu, finalment, que hi ha terres que somriuen, només, | ens els esquinços unes ullades de blau marí. Tot d'una es deixonda una | ràfega | que sacseja el brostam i fa xiular les branques descabellades, i | tant-se-val. És la festa major. Tot va d'amunt d'avall, l'aire és una | ràfega | d'or, els carrers unes garlandes, les mosses i fadrins un jardí vivent, | i s'esvanien com flors d'un dia, compendrà la punyida del terror, aquella | ràfega | de mortal angoixa, que com flagell de mort en mig del tiberi, | hiverns són crus, hi neva. I, en ser a ple Atlàntic, a la impensada, unes | ràfegues | bestials de vent del Nord, seguides de violentes estropades sacsegen de | —Sí, anem, m'agafa fred... D'entrada al passeig de Colom, una imprevista | ràfega | de trets. Alguns es fan fonedissos d'una correguda; d'altres, com | . —Jo, tampoc... M'aferrava allà on fos amb les ungles, amb la boca, les | ràfegues | de vent m'estampien contra la paret, em cremaven o em gelaven, no ho sé; | els pilots de grava, arrapava els rocs, la terra i, mentrestant, les | ràfegues | de bales brunzien, espetegaven allà mateix, s'incrustaven al mur que fa | Són orenetes, però si afines l'oïda, molt lluny, diries que se senten | ràfegues | de metralladores. Baixes. Surts. Llevat d'un gos, pel carrer, ningú... | 12 De setembre. El temporalet continua, petit. Cauen | ràfegues | intermitents de pluja. A la tarda, el temps s'aclareix i el soroll greu | ratxa d'alegria que animava la seva cara adusta i feréstega. Diria's una | ràfega | de la tramuntana que omple de vida la mar tranquil·la de Porttancat. | ja de neu, o són certament pocs els llocs que encara n'estan coberts. | Ràfegues | i ciclons XII. [1] Hi ha unes menes de vents produïdes pels | no moure's gens. Sentim el soroll dels motors com s'apropa, i després les | ràfegues | de les metralladores que van repassant el paisatge. Estem segurs que, a | última) eren interrompudes per tempestes violentes amb caiguda de pedra i | ràfegues | de vent furiós. El setembre encara trobà Aragó i Rodríguez sobre el mont | Llàtzer, órgano orgue, rábano rave, ráfaga | ràfega | , tálamo tàlem, tráfago tràfec; terminació de plural | arran de la paret, passat el tercer pis, per a deixar pas a aquella | ràfega | . Algú altre esperà d'obrir les portes de l'ascensor tement de fer-li mal. | a demostrar que també hi entenia. Es regirà en el seient. Aquelles | ràfegues | de trets semblaven impulsar-lo a moure's, alçar-se, anar-se'n sobretot. | estona hi hagué silenci en la foscor. I els sorolls de fora minvaven. Les | ràfegues | de trets havien cessat, les canonades s'espaiaven. —Sembla que calma | donar un exemple de serenitat. No tinc dret a deixar-me arrossegar per la | ràfega | sentimental. La meva família és al rebedor, acompanyada d'un parent i | és tot foradat d'estels encesos. En el cim el vent és més fort i quan les | ràfegues | fan bellugar les branques dels arbres, sembla que també facin bellugar | una bomba al mig de la sala. Fins els que jeien s'han redreçat. És una | ràfega | d'esverament. "Si s'acaba la benzina, això serà una catàstrofe", pensen | flama. Un i altre cop es mig-obre la gran porta del mas i amb una | ràfega | d'aire fredíssim entra un home, que no és pas Manelic, ans bé el masover, | L'astre ha caigut darrera les muntanyes. Sento passar una freda | ràfega | de tristesa. A Catalunya s'ha post el sol. Desaparicions i | paisatge llumínic —en el sentit vulgar d'aquesta paraula: d'exaltació, de | ràfega | , de terbolí. És un paisatge de línies i de formes precises dins d'una | del punteig verd rosa de la primavera, al verd aspre de l'estiu, a la | ràfega | d'or incendiat de la tardor. Aquelles vinyes feren mala fi. A mitjans del | el pas de l'aleta del vent sobre la pell, la lleugeresa de la | ràfega | és d'una subtilitat fascinadora. Un queda tan sorprès de la carícia que | posa't alguna cosa al damunt i bevem per la teva felicitat...— I, com una | ràfega | que aixequés l'aigua per damunt el pont, Martel va sentir ran seu la | subterrani, no indicat. Altres, ens cosia el gel sobre les parets de les | ràfegues | . Altres, sentint el falutx que cruixia, fregat per algun penyal que | fora de les conques; semblava un posseït. Va passar entre nosaltres una | ràfega | de metralladora i va tocar-ne una colla. Vam esperar que pugessin més | i vam explicar a l'enemic el rellevament amb la nostra inexperiència. Una | ràfega | de metralladora que va cantar en la fosca, va alarmar-nos notablement. | cada vegada més i estàvem preparats —val a dir-ho— per al que fos. Una | ràfega | de fusell-metrallador podia ser eficacíssima contra els llenyataires. La | com si somniés; s'estirava i s'apropava a la màquina; engegava una | ràfega | i tornava a quedar immòbil, de colzes al parapet. D'altres conversaven, | un imprevist: —¡/Pretenciosos\!— I van rubricar l'escarn amb una | ràfega | de foc. Eren allí, a uns metres. Els havíem vist abaixar-se sota les | ara dret, ara de quatre grapes. Sentir el tret sec de l'antitanc i la | ràfega | del fusell-metrallador. I el psssst de la granada de morter, que |
|