Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

anava corrent. El temps, entre tant, havia anat empitjorant; fortes	ràfegues	sacsejaven de temps en temps els arbres, i una fosca nuvolada es
La pluja s'anà fent més forta, tant com ell s'internava pel camp;	ràfegues	de vent sotragaven amb força les branques, l'aigua l'havia amarat
un míser tronc d'olivera o en un trist grapat de blana argila? Passà una	ràfega	més forta; la pluja, penetrant fins al recó on es soplujava, va
no l'era. De sobte, la imatge es commovia com un núvol fuetejat per una	ràfega	i es canviava en forma que infonia terror; i de seguida després tornava a
la nit i enmig d'una tempestat terrible. La pluja batia els arbres amb	ràfegues	d'huracà i s'escoltava el soroll de la mar esvalotada. Quico, com sempre,
amb farolets encesos, la guitarra profunda, arribaven les	ràfegues	d'una música nova dita "la carioca", nits de
sentir un fort cop en la porta del terrat, despues del qual vingué una	ráfaga	d' aire que se 'n portá 'l fum y 'm deixá respirar. Allavoras vaig
de la primavera carregada de fragàncies. Adesiara arribaven del pati, com	ràfegues	de vent, les fúnebres melodies. Un rossinyol, vora la finestra, es posà a
mateix. Era rodó de capçada, esparpelladet i d'una negror ufanosa que, a	ràfegues	, s'esbandia de finíssims gira-sols argentins; els canonets de canya hi
si misteriosos efluvis n'omplissin l'estança. L'aire s'estremí com en una	ràfega	triomfal, en agitar-se, alçar-se, caure a terra la combinació de Ramona.
d'una pineda d'avets alterosa i pelada, clapejada d'aigua, espolsada per	ràfegues	de vent moll. La pluja en aquella hora, em transportava a una naturalesa
més autèntica volada. Noble figura!... Mirada així a distància, amb la	ràfega	de follia empordanesa, vent de tramuntana que li fueteja l'ànima, pren
descordada. La gent s'abraça, crida, sua, canta. Passen sobre la multitud	ràfegues	d'entusiasme que acaben amb remolins d'entendriment humanitari. Surt una
marca en la fondària tenebrosa una taca allargassada, clapada d'unes	ràfegues	de llum verda i fugaç que oscil·len en l'aire com focs-follets. Són els
misteri, la roca abrupta i pelada de la Dragonera, amb una inquieta	ràfega	de claror verda al seu cim. Dret cap allí apuntem la proa de "La
al tard, la ventada s'assossega. De tant en tant, però, es desperta una	ràfega	sobtada que dibuixa sobre el camp un pampalluc d'ombra blava. Santes
que n'hi ha que tenen un riolet musiquer que mou en l'aire una fina	ràfega	d'alegria, i veureu, finalment, que hi ha terres que somriuen, només,
ens els esquinços unes ullades de blau marí. Tot d'una es deixonda una	ràfega	que sacseja el brostam i fa xiular les branques descabellades, i
tant-se-val. És la festa major. Tot va d'amunt d'avall, l'aire és una	ràfega	d'or, els carrers unes garlandes, les mosses i fadrins un jardí vivent,
i s'esvanien com flors d'un dia, compendrà la punyida del terror, aquella	ràfega	de mortal angoixa, que com flagell de mort en mig del tiberi,
hiverns són crus, hi neva. I, en ser a ple Atlàntic, a la impensada, unes	ràfegues	bestials de vent del Nord, seguides de violentes estropades sacsegen de
—Sí, anem, m'agafa fred... D'entrada al passeig de Colom, una imprevista	ràfega	de trets. Alguns es fan fonedissos d'una correguda; d'altres, com
. —Jo, tampoc... M'aferrava allà on fos amb les ungles, amb la boca, les	ràfegues	de vent m'estampien contra la paret, em cremaven o em gelaven, no ho sé;
els pilots de grava, arrapava els rocs, la terra i, mentrestant, les	ràfegues	de bales brunzien, espetegaven allà mateix, s'incrustaven al mur que fa
Són orenetes, però si afines l'oïda, molt lluny, diries que se senten	ràfegues	de metralladores. Baixes. Surts. Llevat d'un gos, pel carrer, ningú...
12 De setembre. El temporalet continua, petit. Cauen	ràfegues	intermitents de pluja. A la tarda, el temps s'aclareix i el soroll greu
ratxa d'alegria que animava la seva cara adusta i feréstega. Diria's una	ràfega	de la tramuntana que omple de vida la mar tranquil·la de Porttancat.
ja de neu, o són certament pocs els llocs que encara n'estan coberts.	Ràfegues	i ciclons XII. [1] Hi ha unes menes de vents produïdes pels
no moure's gens. Sentim el soroll dels motors com s'apropa, i després les	ràfegues	de les metralladores que van repassant el paisatge. Estem segurs que, a
última) eren interrompudes per tempestes violentes amb caiguda de pedra i	ràfegues	de vent furiós. El setembre encara trobà Aragó i Rodríguez sobre el mont
Llàtzer, órgano orgue, rábano rave, ráfaga	ràfega	, tálamo tàlem, tráfago tràfec; terminació de plural
arran de la paret, passat el tercer pis, per a deixar pas a aquella	ràfega	. Algú altre esperà d'obrir les portes de l'ascensor tement de fer-li mal.
a demostrar que també hi entenia. Es regirà en el seient. Aquelles	ràfegues	de trets semblaven impulsar-lo a moure's, alçar-se, anar-se'n sobretot.
estona hi hagué silenci en la foscor. I els sorolls de fora minvaven. Les	ràfegues	de trets havien cessat, les canonades s'espaiaven. —Sembla que calma
donar un exemple de serenitat. No tinc dret a deixar-me arrossegar per la	ràfega	sentimental. La meva família és al rebedor, acompanyada d'un parent i
és tot foradat d'estels encesos. En el cim el vent és més fort i quan les	ràfegues	fan bellugar les branques dels arbres, sembla que també facin bellugar
una bomba al mig de la sala. Fins els que jeien s'han redreçat. És una	ràfega	d'esverament. "Si s'acaba la benzina, això serà una catàstrofe", pensen
flama. Un i altre cop es mig-obre la gran porta del mas i amb una	ràfega	d'aire fredíssim entra un home, que no és pas Manelic, ans bé el masover,
L'astre ha caigut darrera les muntanyes. Sento passar una freda	ràfega	de tristesa. A Catalunya s'ha post el sol. Desaparicions i
paisatge llumínic —en el sentit vulgar d'aquesta paraula: d'exaltació, de	ràfega	, de terbolí. És un paisatge de línies i de formes precises dins d'una
del punteig verd rosa de la primavera, al verd aspre de l'estiu, a la	ràfega	d'or incendiat de la tardor. Aquelles vinyes feren mala fi. A mitjans del
el pas de l'aleta del vent sobre la pell, la lleugeresa de la	ràfega	és d'una subtilitat fascinadora. Un queda tan sorprès de la carícia que
posa't alguna cosa al damunt i bevem per la teva felicitat...— I, com una	ràfega	que aixequés l'aigua per damunt el pont, Martel va sentir ran seu la
subterrani, no indicat. Altres, ens cosia el gel sobre les parets de les	ràfegues	. Altres, sentint el falutx que cruixia, fregat per algun penyal que
fora de les conques; semblava un posseït. Va passar entre nosaltres una	ràfega	de metralladora i va tocar-ne una colla. Vam esperar que pugessin més
i vam explicar a l'enemic el rellevament amb la nostra inexperiència. Una	ràfega	de metralladora que va cantar en la fosca, va alarmar-nos notablement.
cada vegada més i estàvem preparats —val a dir-ho— per al que fos. Una	ràfega	de fusell-metrallador podia ser eficacíssima contra els llenyataires. La
com si somniés; s'estirava i s'apropava a la màquina; engegava una	ràfega	i tornava a quedar immòbil, de colzes al parapet. D'altres conversaven,
un imprevist: —¡/Pretenciosos\!— I van rubricar l'escarn amb una	ràfega	de foc. Eren allí, a uns metres. Els havíem vist abaixar-se sota les
ara dret, ara de quatre grapes. Sentir el tret sec de l'antitanc i la	ràfega	del fusell-metrallador. I el psssst de la granada de morter, que

Pàgina 1 (de 5)

50 següents