×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb rager |
Freqüència total: 14 |
CTILC1 |
"raiers", o conductors fluvials, que en altres indrets es diuen també " | raigers | " i "raijaders". Noti's que al Pallars sobirà la "g" final | per En Rafael Blasco. El velluter, per en Rafael Blasco, i El | rager | o maerero, per En Joaquim Pardo de la Casta. Després es pert el | classes: Tipus que han desaparegut: El cocoter, El coquiller, El | rajer | o maerero, El femater, El palleter, El porta-violons, El fiel de fechos, | i un neci, més anguniós que les campanes del convent de Santa Tecla. El | Rager | El maerero. De ranxer a majoral. La Verge del Remei. Riu avall. | tenda. Fusta de riu. Les peanyes. Ferran VII i Isabel II. El batalló de | ragers | de Xelva. El rager o maerero amb els saragüells i el ganxo al | Les peanyes. Ferran VII i Isabel II. El batalló de ragers de Xelva. El | rager | o maerero amb els saragüells i el ganxo al muscle, era un tipus | darrer graó d'aquest ofici que cobraven setze o vint quinzets diaris. El | rager | valencià coneixia la geografia d'Espanya pels seus rius. El Túria li era | tot el poble estava en moviment ja que marxaven de cent a tres-cents | ragers | i casa hi havia que marxaven tots els hòmens de la família. Després el | tornarien la salut perduda. Després, encara que l'ofici era de perill, el | rager | tornava riu avall, feliç amb el seu ganxo al muscle i cantant sobre els | eren arrossegats per parelles de mules, que els portaven a la peanya. El | rager | no treballava tots els dies, ni cada dia feien el mateix treball; si la | diaries com era el costum. Amb les provisions també anava l'equipatge del | rager | : un parell de camises i de saragüells i de vegades alguna jaqueta de | es deia la roperia i el mosso que cuidava d'ella ropero. El | rager | era un ofici perillós i sofert que va desapareixer a l'inaugurar-se el | A la guerra de la Independència, un batalló compost la major part de | ragers | de Xelva va batre's amb valor i lleialtat defenent Saragossa contra els | càrrec la conducció fluvial. A la baixa ribera del Segre 'ls diuen | rayjers | y rayjaders; y els rays, o sigui 'l conjunt de fustes |
|