Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i de no agafar quatre pulmonies? I ell, insistint en la burla: —Això	rai	, mirem-ho... I jo aleshores aixeco la lona i veig sortir una mà, i de
. [(A Caín.)] I tu calla! Adam. Gràcies, àngel... I ara	rai	! El costum ja ens ha tornat mig mesells. Els principis, després de la
de caçar ocells vius, trapella? Abel. [(Vanitós.)] Jo	rai	! ¿Els ocells es paren a les branques per reposar, oi? ¿El vesc enganxa, oi
ha conegut aquella vida mai no s'acontentarà d'aquesta. Adam. Tu	rai	! La ira de Jahvè va descarregar gairebé tota damunt meu: "Amb la suor de
no val una bufada. Caín. Oh, per tu no! Però jo sóc un home... Tu	rai	! Presenta-me'n una altra i aviat estarem entesos... ¿Què en saps alguna
penses que podríeu estar molt pitjor encara? Adam. Sí, sí... Tu	rai	! A tu totes et ponen... Eva. [(Al Querub amb simpatia i
se li agafen són els musclos. /Xela\ Però si són com vosaltres,	rai	, me'ls trec de sobre d'una cleca. [(Xela entra dins el clos
quatre fàstics. /Xela\ Ui, que corres! /Musclo\ Jo,	rai	, és el temps, els dies i els mesos i els anys, i tururut i bona nit i
Allà la tocaven a l'hora d'anar a dormir, i encara en aquesta hora,	rai	. El que feia tristesa era al matí, quan un dormia. ¿No saps d'on vinc?
et quedaràs sense resposta. /Xela\ Ni ganes, fill. És clar, tu,	rai	, que al vespre trobes un llit fet amb plomes de canari i pots somniar.
Musclo.)] /Antònia\ I l'Amèlia és molt jove. D'experiència,	rai	! D'això ens en sobra a les que anem tot el dia com un escarrassot, amb
/Xela\ Què més vol de mi? Pel que jo li serveixo, ja en trobarà, això	rai	. /Amèlia\ Doncs per què t'hi casaves? /Xela\ Per
perquè he fet el què he fet. /Andreu\ Ja ens vagarà, això	rai	: ara no és hora. /Xela\ Ara mateix, ho sents? Escolta, Andreu, t'
El primer: no pensaràs!" I que Jhavè pacienciegi. Ell	rai	, que encara té a mà un Diluvi —o temperis afins—
[(Molt baix, talment com si ho digués per ell.)] Regalar,	rai	: no costa gaire; és el pagar-ho, Júlia! Júlia. Què murmures, què
indolència i gràcia.)] Rosa. No hi pensem més, filla! Ell	rai	! És al cel. Qui sap el que l'esperava en aqueix món! Júlia. Va
jo vaig cuidar-me'n. Júlia. Hauria anat molt magre. En Víctor	rai	! Rosa. Pobre infantó! Només mancava que l'haguéssim deixat
Qui ho sap! La mare diu que no. Ernestina. La mare,	rai	! Merceneta. La va renyar molt l'altre dia el doctor Riera. Li'n
llavis es decantaria fins que la meva set... —Això	rai	! Sia: Podeu beure a galet. XI "/L'enfant apporte
fet de callar i fer veure que no ens sents... —No sé per què?... —Això	rai	, parlem d'una altra cosa. Jo t'ho deia, Casals, perquè sé que a tu t'
veure tantes canallades... La República!... Quina colla de brètols. A mi	rai	! Pel que em queda de tot això... Ja poden venir els rabassaires, i en
de res per aquests miraments, que només són meus: perquè en Tomàs,	rai	; és desmemoriat com tots els homes. I subratlla la frase en un to de
; però Laura es separa, confusa. —Tomàs; si algú ens veiés!... —Aquí,	rai	; és molt sol. A tu t'agraden les portes ben tancades. —No. D'això,
sorrut. —No, a la Caritat no vull pas que hi posis els peus. D'esglésies,	rai	; ens en sobren. —Com que és la parròquia! —Però hi ha mossèn
parlaríem, riuríem, m'ajudaries a fer coses menudes... —Oh! de feina,	rai	; ja en tinc, ja —respon "l'avorrida" amb una mitja rialla que no basta
de ningú. —Gràcies a Déu, vaig anar a "costura" fins gran. Aleshores,	rai	, que el pare era viu! —Fa temps que se't va morir? —Quatre anys i
els ulls lluents d'orgull. —Tu vina, i sortirem —insisteix Laura. —Vostè,	rai	!, ja té la minyona que l'acompanya. —Per a acompanyar-me, sí; però
presenta l'home. —No fan tossir? —Tenen sabor d'ambre. Prova-ho; ara	rai	que estem sols! —Sols, dius! —I Teresa riu una mica; allarga més el coll
Què fas tan capficada? Et cuses algun altre parrac bonic? Les dones,	rai	!: amb tal que les deixeu anar ben mudades, se'ls en van tots els mals de
meva si encara faig enveja! En canvi tu, cada dia més corsecat. —Això,	rai	!: mentre no em vegi en el cas d'haver de trucar a la teva porta per
noi, des que és aquí? —pregunta l'oncle Llibori. —Treballa gaire? —Plets,	rai	; cada dia n'hi ha més!; però ja comença d'haver-hi massa advocats, a
—És que hem sortit de casa que començava a ploure. —L'aigua de pluja,	rai	!, no deixa taca a la roba de dol. Per a mi, amb la mullena el negre
ho sents? Demanarem a les masies i dormirem a la palla o al fenc. Ara	rai	, que encara no fa fred! Què hi dius? Et va bé? —Molt bé, Josep
? —Però si el sol ja es pon... On anirem a sopar, ara? —Avui,	rai	, que tenim diners. —No es veu cap poble enlloc... —Busquem una masia.
—Aviat. —Oh! no pas tant. Fa molt de temps que caminem. —Això,	rai	; mirem-ho. Ell es va treure la capsa de llumins i jo el rellotge. La
de frábica. Y encara gracias: bon goig que poguem menjar... ¡Are	ray	, senyor! —¿Qué vol dir are ray? —Vull dir qu' are estich al cel,
gracias: bon goig que poguem menjar... ¡Are ray, senyor! —¿Qué vol dir are	ray	? —Vull dir qu' are estich al cel, quan recordo las qu' hi passat en
dit qu' esteu á la frábrica d' en Rovirat? Donchs ¡si treballeu	ray	! Treballant se fan pocas ó moltas economias, y ab lo qu' estalvieu, á
hábits á la figuera. Pep. No tenia vocació. Xich. Aixó	ray	, prou que s' arregla. Jo tampoch tinch vocació pe 'l trevall, y per mes
m' afectan. Pep. Si que serás bon guardiá. Xich. Aixó	ray	, jo ja 'm sé entendre. Pep. Ara noy: á pastá un rato.
sempre d' aquest ángel tot lo seu aburriment? Pep. Lo prés	ray	, no ho mereix mica. Timb· Feho per mí. Car· [(Mirant
Qui les redacta i les implanta? Ells o nosaltres? Si ells legislaven,	rai	, adéu fàbrica! A base de beneficis magres ens descapitalitzaríem en tres
perquè aprenguis de blasfemar!" L'oncle Anagnostis es persignà. —I això	rai	! —digué—, Déu sia lloat! Perquè ella em podia fer cec o cretí, o bé
ella em podia fer cec o cretí, o bé —Déu me'n guard— una noia. Això	rai	, jo em prostro davant de la seva gràcia! Omplí els vasos: —Que la seva
l'establa. Mal vestides com anem la gent se burlaria de nosaltres. —Això	rai	, serà com voldreu —va dir el pare—. Demà, segons van els preus, la venda
germans. I raó en tinc, de plorar, perquè vaig descaminada." —"Això	rai	! —digué la vella—, ja els faré venir o t'ensenyaré on són, sols me donis
cosa d'una mitja horeta, sap...?" La mitja horeta s'allargava. I això	rai	encara! Ens esperava el suplici de les sabates, que vindrien massa justes
els camins eren de mal passar, amb el pedruscall que hi rodolava. Això	rai	! Hi era avesat des de petit. Hi transitava sense pressa, fins més enllà
—Salimandres... El vell acatà el cap en senyal d'assentiment. —Això	rai	! Prova que l'aigua és sanitosa... Però què havia dit i què sabia jo
no veniu per mal i sou bona gent. Si falta una cambra a l'hostal, això	rai	, sempre hi ha una escala per a pujar a la pallera, i una nit és aviat

Pàgina 1 (de 25)

50 següents