Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
raier M 72 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb raier Freqüència total:  72 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

si n'haguessis de fer molts, exposant-te als perills a que s'exposen els raiers, i haguessis d'anar amb els peus ficats a l'aigua, com ells, ja ho
llet, lleter; carn, carnisser; peix, peixater; cotxe, cotxer; rai, raier; carro, carreter; mainada, mainadera; cabra, cabrer; bou, bouer; vaca,
fatigats d'existir, com presoners d'una trampa invisible. Memòria dels raiers. Damunt d'Escaló hi ha la borda del Tort. És hora d'explicar què és
tenia dos grans protagonistes: els "picadors", o llenyataires, i els "raiers", o conductors fluvials, que en altres indrets es diuen també
es passava de barranquejar a enraiar; cada rai el portaven només dos raiers, el "davanter" i el "cuer", que amb el temps i l'experiència es
esposa és rayera, rayer vull morir.\ El barceloní ja no ha vist cap raier. La central elèctrica anomenada de la Torrassa, que troba una mica més
"peials", que era un calçat de drap gruixut de llana blanca —els raiers també l'usaven molt—, i que tallaven i cosien els sastres de la comarca:
les fustes fins a la riba del riu. Aquí la feina ja corresponia als raiers, que acoblaven un nombre determinat de troncs que posaven els uns al
certa mobilitat, ja podia lliscar riu avall. El rai era conduït per dos raiers; un, al davant, dit el davanter, que era el que conduïa i dirigia
a l'últim tram, que ajudava a maniobrar el davanter. Per a ésser raier calia ésser valent i decidit, ja que és una feina molt perillosa, car
causa de la destrucció del rai i fins i tot posar en perill la vida dels raiers. Per qualsevol contingència, el davanter portava una destral per a tallar
soltes fins a tornar a part navegable, on es reconstruïa el rai. Els raiers només navegaven de dia: en fer-se fosc, lligaven el rai a la riba i es
Setcases, o un llenyataire cerdà, o un bover de les valls d'Andorra, o un raier del Pallars, o un contrabandista aranès, o un pastor de l'Alta Ribagorça;
[1, 2] lo raier. Revista del Pallars i l'Alta Ribagorça Any VI. No. 59.
No. 59. Novembre 87. Preu: 140 Ptes.. lo raier. La nova revista pallaresa. Director. Consell de Redacció.
amb el vostre esforç i amb la vostra il·lusió, que una revista com "Lo raier" hagi pogut sortir durant aquests cinc anys. Com el rai, també vosaltres
comarcal i regional és el darrer gran tema de la conversa que Lo raier tingué amb el president del Pallars Sobirà. "Vaig estar sorprès que la
d'un dels treballs guanyadors del Primer Concurs de Periodisme Lo raier. Aquest és un assaig sobre la febre de la neu al Pallars, que
* * [2] Ja tenim local! Ja fa un cert temps que dins Lo raier es gestava la idea de l'adquisició d'un local més o menys funcional, de
gust, escoltarem les vostres paraules. * * * [2] Lo raier no es fa necessàriament solidari de les opinions expressades en els
adreça, població, codi postal, telèfon. se subscriu a la revista Lo raier mitjançant el pagament de: 1.650 ptes. l'any (subscripció
corrent-llibreta núm.. A nom de. Atengui els rebuts que presentarà Lo raier a nom de. Atentament. * * * [24] Toca-la. La revista
demanar les vostres participacions de loteria als punts de venda de Lo raier, o mitjançant una carta fent constar la vostra comanda, acompanyant
constar la vostra comanda, acompanyant un xec nominatiu a nom de Lo raier. Bon nadal. 30.754, 56.263. lo raier. Veguer Nou. Magistrat
a nom de Lo raier. Bon nadal. 30.754, 56.263. lo raier. Veguer Nou. Magistrat Saura 22. Tremp, Ap. correus 68.
de Bertran, Josep Durany, Carles Feixa, Josep Tarrat i en nom de Lo raier, en Jordi Gabarrell. El jurat del premi era compost per Ramona
tema turístic on porta el camping que hi ha a Sort, ha declarat a Lo raier, que "els mitjans de comunicació ens negaven poder presentar-nos en
aquestes preguntes i moltes més les trobareu al proper número de Lo raier amb el títol "El retorn del Pelegrí".. "Vell Pelegrí, tu vas fent
Coll de Nargó, per aquesta circumstància, havia esdevingut un poble de raiers. Hom comptava en els últims temps d'aquesta activitat, ara fa quinze
els últims temps d'aquesta activitat, ara fa quinze anys, un centenar de raiers. Era la primera població de Catalunya en aquest ram; la seguia, un xic de
i aquest transport havia donat origen a un perillós ofici: el de raier. Un cop tallats els troncs, i esporgats de totes les branques, se'ls
en els cursos fluvials pirinencs— es llençaven els rais a l'aigua, i els raiers s'enfilaven en aquestes precàries i perilloses embarcacions. Es tractava,
les terres baixes. Els rais eren governats mitjançant grans pals que els raiers recolzaven al fons del riu, i que servien per a esquivar qualsevol
bruscament amb les pedres i el rocam del fons del riu, i fer caure els raiers a les aigües turbulentes. Aquests havien de fer veritables prodigis de
havien de fer veritables prodigis de força i d'habilitat. L'ofici de raier exigia una llarga experiència, i unes qualitats de força i de valor fora
i de valor fora mida. Era ofici que sovint passava de pares a fills. Els raiers del Segre sortien generalment de famílies d'Alinyà i de Coll de Nargó,
Coll de Nargó, tradicionalment dedicades a aquest ofici arriscat. I els raiers de la Pallaresa solien ésser de la Pobla de Segur o bé de Pont de
és a dir, durant el regnat de Felip III. Era un raval de serradors, raiers, albèitars, i menescals-ferrers. El lloc era escaient i apte per a la
Els rayers Transport fluvial de la fusta en les comarques lleydatanes L'explotació
y ben entesa, y, per tant, beneficiosa pera tot-hom. Avuy en dia els rayers catalans ab prou feynes se mouen de les riberes del Segre y del Noguera
de fusta al servey dels quals treballen els picadors y rayers. Els primers són els que piquen la fusta en el bosc, y els
A la banda del Segre 'ls picadors són del poble d'Alinyà, y els rayers de Coll de Nargó; mentre que a la ribera pallaresa uns y altres
picador ha de portar-se les eines de treball, y, lo mateix que an els rayers, al sortir de casa se 'ls avancen unes 25 pessetes, van cobrant
una pesseta per cada rem que desbasta y que després acaba d'arreglar el rayer; emperò, quan a més de desbastar-lo l'ha d'arreglar el picador, cobra
més de desbastar-lo l'ha d'arreglar el picador, cobra jornal ordinari de rayer, que sol ésser de 16 y 17 rals. La llargada dels rems
pera llates o bé per construir les barres que han de portar els rayers; despreciant-se la cimada, capcina o cappinada, de la qual
Així que 's té la fusta a la vora del riu, entren en funcions els rayers. Si la corrent no té prou empenta per fer marxar un ray, la fusta ha
cap a la corrent quan s'avoren o s'entrebanquen. A l'efecte cada rayer ha d'anar proveït d'una ganxa de la seva proprietat, portant-ne
en sallents y estrets rocosos posen en greu perill la vida dels soferts rayers, poden també perjudicar a les proprietats riberenyes, havent
y comença l'operació d'enrayar, que porten a terme 'ls rayers mateixos. Primerament construeixen els trams, en els quals entren

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »