Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

del cos, com a defensa del fred. No en sofrien pas, sinó que suaven a	raig	—amb una olor molt agra, és de suposar—, perquè sempre estaven ballant
"Allà baix, a la meva habitació, hi ha llum. —Que lluny arriben sos	raigs	!— Com la resplendor d'una obra bona en aquest món pervers, així brilla en
El vell professor era per a ell com un sol molt brillant, però els	raigs	del qual, a causa de la distància i del fred, no podien penetrar en la
la meva felicitat passà de pressa: fou com la neu de març, que el primer	raig	de sol la desfà. Morí la meva esposa, i em vaig quedar sol amb la meva
de llibertat que a través de les reixes espesses penetrés, barrejada amb	raigs	de sol, fins al recinte on es sentia presoner; eren com un toc de
color, o potser el somriure que de tant en tant l'il·luminava com un	raig	de sol tardoral. Tino Costa romangué plantat a un costat de la plaça, una
ell tremolava. Mila aixecà el cap i el mirà a través de les llàgrimes; un	raig	d'esperança semblà brillar en les seves pupil·les. Amb quina joia, amb
de tots i preguntar a crits; però llavors una resta de consciència —un	raig	de llum que travessà el seu cervell, nascut del desig de veure'l, la féu
dels infants, també fins a l'ànima closa d'ella semblava arribar un	raig	de l'alegria que ells difonien. La vella Arcisa es mantingué forta encara
Cap al Martí, a la tarda. D'una clariana dels núvols grisos sortien	raigs	de sol oblics, a la manera de Gustau Doré. Molta ginesta florida. Flors
dinàvem, pedrega. Les muntanyes s'emblanqueixen, i a mitja tarda un	raig	de sol daura l'ermita de Sant Segimon, només, just, l'ermita, voltada de
una veu humida que cantusseja: —Un obstinat, oi? Veu els pantalons, el	raig	que descriu un arc abans d'alterar la superfície ja remoguda per la seva
li impossibilita tot moviment. —Prosseguirem així, ara —li diu. El	raig	s'escurça, minva i veu les mans de l'individu de la veu humida que corden
la porta, sense acabar de tancar-la, i ell es queda tot sol sota el	raig	, fregant-se gairebé rabiosament el pit, els braços, el ventre, les cames.
porta de la dreta per on de primer havia desaparegut l'escamot, filtra un	raig	de llum en direcció al qual s'orienta a poc a poc. Palpa la fusta,
s'allarguen sota les parets de la fira, l'últim rastre de llum és un	raig	oblic i pàl·lid que frega sense força els murs dels magatzems tancats de
mai. Aleshores s'adreça al menjador. El llum que encén s'aplana en tot de	raigs	negres en la testa de l'infant que seu davant la taula, la cara inclinada
les estrelles de mar, els vaixells de veles blanques, els sols espurnant	raigs	, les llunes com tallades de meló. Sí, que a canvi de tots aquests burots
i pintar grans masses de núvols al seu gust, per a perforar-los amb els	raigs	més apoteòsics i resseguir-les amb inflamades i etèries serpents. És per
de la sang del peix i sense poder obrir els ulls, de tant sol i del	raig	de suor que li venia del front i se li escorria en dos reguerots pels
deliri blau, de les primeres tardes assolellades de l'Atlàntic. El	raig	verd de la posta del sol que observava abans d'arribar a les Tuamotu, i
Tan vehement, va dir-se un calamar, faig el ridícul: un	raig	fi de tinta ja desvia aquests monstres, ben poc crítics.
grans salons, mig a les fosques, esfumaven les pròpies perspectives. Un	raig	de llum, sortint de la cambra llunyana, travessava la primera sala per
...Des de la cambra arribava una remor confusa d'anants i vinents; el	raig	de llum, variant la direcció, es va reflectir un moment dins el mirall
mig correguts. Alguna retxillera deixava entrar, aquí i allà, un feble	raig	de sol engolit dins les púrpures de les tapisseries i cortinatges. Quan
Les mans quietes als genolls, recorda: deixa que un	raig	et clivelli el recer fosc i mira la pols dels anys.
que de mos llavis —si no m'ho vedes— ixen a	raig	i sense empatx. Si la veïna lluu més que tu
el mes de maig tot s'adalera, i del desig us sobta un	raig	. Mes de maig, mes de maig, no sé si resto o si me'n
el mes de maig tot s'adalera; ai, del desig, on és el	raig	? ¡Mes de maig, mes de maig! [S'allarga el ròssec
que mai ningú no la gosà enterrâ: damunt de cada tomba un	raig	d'estrella sota de cada estrella un català. Tan a la
pel mig amb paper de diari. Estava núvol i serè. Quan sortia un	raig	de sol, la mantellina de la senyora brillava i el darrera de l'abric de
de pedreria clara; i d'entre els braços de la creu, a la juntura, sortien	raigs	de llum vermella, que volien ser llum i semblaven sang. Em vaig anar
la ribera; d'ésser menys que l'herbei que cus els	raigs	de sol en el cor de les ombres; menys que aquell doble joc
d'un tel de pedres, dues aranyes, un punt d'ombra captant els	raigs	del sol. 15 El pastor El pastor guarda el
el penyalar ferest, si ell somiqueja ventada, tu lligues un	raig	de sol amb un bri d'herba gelada. 20 La
i a l'estiu buscaves l'ombra, a l'hivern un	raig	de sol. Les teves mans, totes roges, corrien dins
del color que té el suc de les taronges esclafades en el port. Era un	raig	de llum que passava per l'escletxa dels finestrons, i que anava
Havia oblidat l'existència de la virilitat; només creia en aquells	raigs	policolors que engegaven cada nit des del Palau Nacional. Amb prou feines
del Baró de Falset, Guillem va trobar un sentit a la seva vida. Aquell	raig	de dutxa freda que li va rebotre damunt del pectoral li acabà els
i t'amagues darrera la muntanya, deixant mon cor sense cap	raig	d'amor! El jardí de les novícies Finit el cor del matí,
de la lluna. S'estén damunt la plana un to sanguinolent. Un	raig	de llum somorta s'apaga en la grisor. Sona en la solitud la veu
en la sagnant dolor de l'agonia, vos quedava aquell	raig	omnipotent que, dins el vostre cor, Jesús fonia. —Mai fou com
del nou besar i, en sos ulls, la mirada beneïda com	raig	d'un sol d'estiu he vist brillar. Si tu gaudires sempre amb mon turment,
enmig de la serena solitud. I quan la llum sos primers	raigs	esflora —l'alba, amb son vel, cobreix el firmament—
Pàl·lid jardí d'hivern on sols floria el tímid	raig	de sol d'unes besades. Gèlid jardí d'hivern, ànima meva,
de l'esforç, i per anar posant tot el que se m'acudeixi, deixat anar a	raig	i sense mirar gaire si té o no té solta. No escric gaire, així; sóc massa
que, com el de la conversa dels tres estudiants, va ésser escrit quasi de	raig	—, i l'havia ordenada després, a força d'esmenes, per anar-la encaixant. La
que ho era. I, quan vaig tornar a casa, en poques setmanes i d'un sol	raig	, vaig escriure els sis darrers capítols de la novel·la i la vaig deixar
la de Proust. La visió creadora, presa sobre la pròpia vida, és feta de	raig	, tal com li ha sortit, sense la decantació i l'esforç que calen per a
o si més no garbelladores, en tant que no deixen passar molts dels	raigs	reflectits; dels raigs que "jo veig" a dins de mi —perquè jo "també"

Pàgina 1 (de 98)

50 següents