Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

una veu inintel·ligible i enrabiada. De darrera del tendal s'escapa un	rajolí	de líquid espès i groguenc. —Què li fan, ara? —pregunta ell. —S'ha
vestida d'un color de violetes de sucre, i amb la guitarra i amb un	rajolí	de veu ha cantat una cançó romàntica que fa així: /Adieu, Madras!
bé que limitada activitat mercantil amb Sicília, a la qual s'afegia un	rajolinet	del tresor americà, que feia cap a Gènova pels ports de Catalunya, el
, jo entrava a la cuina. I paret. I l'aixeta. I obria l'aixeta només un	rajolí	i amb un dit tallava el rajolí d'una banda a l'altra, com el bastonet que
I l'aixeta. I obria l'aixeta només un rajolí i amb un dit tallava el	rajolí	d'una banda a l'altra, com el bastonet que neteja el vidre dels autos
aquell brou aixecantne culleradetas que deixava caure en daurats	rajolins	entre la suau fumareda que de l' escudella eixía. La Toneta, la
coixí. No s' escapá est moviment á la Madrona que, tot bufant los daurats	rajolins	, la veya ben bé de cua d' ull. Mes com son delicat instint substituhía
píndoles i omplint ampolles d'aigua de l'aixeta a les quals afegia un	rajolí	d'un líquid intensament morat d'una ampolleta que m'havien ensenyat de
devien haver deixat un dit obert es filtrava, com per una escletxa, un	rajolí	de llum que anava a tocar en un ull de l'ajudant. Aquest ull era obert i
mà en mà i deixa caure al gargamell, passant la cova de la boca, aquell	rajolí	frescal a força de ser prim. Després es mengen les pastes, les llepolies
son pocs els que hí beuen i la font és nostra; i quin	rajolí	tant silenciós mostra, i com á sa vora és dolça la són! I és
que hi resa cada raig. Uns peixets de mitologia hi escampen els nou	rajolins	. Tot per damunt, un lleó els vigila, encara que tingui el cap escabornat
No n'hi ha per a tant. Més val que el caçador novici es malfiï del	rajolí	que la salva. Res de més comú que aquesta efusió vesical. Molts insectes
bullir l'olla en un foc de paper de talc. Una dòna omplint el canti en un	rajolí	de vidre verd. Un bou que llaura al mig d'una plana. Un remadet de bèns
la salut del cos. Una aixeta de llautó deixava caure constantment un	rajolí	d'aigua clara i tres cops al jorn, a manera de reforçant, eren servides
de gràcia al senyor Buxareu, perquè esperava un noi, però que, com un	rajolí	de sol, va il·luminar l'ànima grisa de la seva pobre mare, que suportava
I ell s'acotava per a recollir la remor d'aquella veueta que era com un	rajolí	. Imaginava com havia estat que aquella tarda en Joan parlés amb ella, a
i fugí d'aquell fil de veu que sonava altra vegada net i segur com un	rajolí	. En arribar a casa, entrà de dret a la seva cambra. Un sangloteig li
diumenge, tampoc, des del punt de mira del cos, no ha estat trivial. Un	rajolí	d'esperit, un poc d'alegria dels sentits, heus aquí el que, a desgrat de
la gent. De sobte, la reina s'ajup. Se sent un soroll nou, inesperat, de	rajolí	discret. Turei "la Cortesana" —Qui és aquesta divina criatura, dona o
i netejar llurs cossos. Després sortien joioses, totes regalimant de	rajolins	transparents. Pentinaren llurs frondoses cabelleres, varen córrer d'ací i
les tres Gràcies sota la petxina del sortidor, embolcades de fins	rajolins	d'aigua. I no sap si es va asseure en un pedrís, o en un parterre, o
guis, aquest vespre! Amb un suquet que jo em sé... veuràs, veuràs... un	rajolí	d'oli, alguns granets d'all dauradets, una mica de farina... veuràs,
un muscle i, esmunyint-se per un plec de la mànega, va caure al mar com un	rajolí	gotellós. —Desgràcia sobre desgràcia! —exclamà el cavaller, adonant-se'n.
sigui, el beuratge consistent en una tassa de cafè a la qual hom aboca un	rajolí	de llet. El tallat és una subtilesa diferent del tradicional cafè amb
al fons de tot de la cofurna humida, feia la servitud de canal. El minso	rajolí	formava un bassiot on mai no solia mancar una salamandra. A penes
el llenyer i les bardisses. Cada arbre era un degotall i cada teula un	rajolí	. Dues o tres galledes dels masovers s'anaven emplenant, pleret a pleret,
per entre un ramell de pollancres, les seves parets escrostonades i el	rajolí	de fum que sortia per la seva xemeneia mig enrunada. Cent passes abans
estat endebades. Les últimes paraules d'en Boi Delit havien estat com el	rajolí	que fa vessar la mesura. —Filla meva, Marciana! —exclamà el baró, corrent
buida. De la porta central del primer centre docent en surt un	rajolinet	d'estudiants. Un capellà. Són de filosofia i lletres, però raja brut.
a la font en vesprejar. Ell s'assegué vora la pica. Queia dolçament el	rajolí	sonor. Hi havia voladúries d'ocells damunt les branques. Ella havia
ni un arbre que faci bonic, ni una mota xiroia de verd tendre, ni un	rajolí	d'aigua corredora. Tot té un posat auster, un to muscat de sallagusa de
li obrí la porta i es tragué el barret de copa alta, va caure en terra un	rajolí	de sucs retinguts entre les ales corbades, que escampà per la cambra una
i de les argentades aixetes queien constantment a les aigüeres densos	rajolins	d'aigua. Gots i copes, els trencaven, omplint-s'hi o rentant-s'hi,
Vaig al mas. La tarda és una mica més clara. Als recs, se sent un	rajolí	d'aigua. En els bassals, hi deu haver créixens i herbes aquàtiques, que
el camí quan el sol fa més bullida, vas xuclant el	rajolí	i t'ageus estabornida. L'ardentor del juliol és la
a fer-se gran amb llum de consciència humana. I bevent el	rajolí	sota el sol estabornida, fes que enllà del seu camí
i sexes, sinó que, àdhuc, els agermana. Ja que el fresc i cristal·lí	rajolí	que graciosament cau a la boca, igualment sadolla la set del ric que del
les noies, matineres i endreçades, al tornar de la font, amb el joliu	rajolí	del càntir, no solament reguen llurs flors casolanes, sinó que àdhuc
porticó, torricó. Uc. Menjucar. Ol.	rajolí	, ratolí, rioler, enriolar-se, ventolejar, ventolí, banyolí, casolà,
color de la cara sense maquillar, el ventre inflat i, sobretot, aquell	rajolí	vermell al llavi. El xoc d'aquella visió li donà un calfred tal que
el casquet de Quimet sobre els ulls. Damunt cada cuixa d'Elvira queia un	rajolí	de sorra —tasca a què es dedicaven els dos minyons per fer-li pessigolles
la meva ànima, com una dolcíssima simfonia. M'adormia amb el tendre	rajolí	de música que eixia del flabiol d'una pastorel·la voltada del seu ramat,
El xofer surt del seu mutisme per a dir, amb una veu prima i freda com un	rajolí	glaçat: —Ja quasi hi som. Dalt de La Conreria. Cinc minuts més de
per darrera vegada. Dels narius ennegrits, a la dreta, s'escorria un lleu	rajolí	de sang fosca, tènue teranyina de porpra, que en caure damunt la grogor
i hauria contemplat la caiguda de les serradures, com la caiguda del	rajolí	d'un rellotge de sorra. I, després d'haver contemplat durant un parell
de l'època daurada que no es baratà. La música li aclaria l'ànima amb un	rajolinet	de feble llum; la música i més tard la Quitèria, la veïna, una senyora
giravolta. Diríeu que sou morts si no us trobàveu lligats al món pel	rajolí	de l'aixeta, per la tos en una alcova del costat o per les passes d'un
tancaria uns quants dies en una capsa encoixinada, i abans hi tiraria un	rajolinet	de perfum... Si augmentava la quantitat de les gotes massa de pressa, es
Waldo, amb un gerro entelat d'aigua fresca a la mà, n'anava abocant un	rajolí	sobre un terròs de sucre que es fonia en un coladoret damunt el seu got.

Pàgina 1 (de 5)

50 següents