Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

del poble el deuen beneír! Tot és bondat. Á l'ombra hom veu un	rall	sarcir, i una nina en gipó que té uns ulls d'alicante,
i l'aixada i el magall; mentres baverdejaven les dones en el	rall	, t'amorraves, i ferm, sobre la terra avara. I no n'hí havía
la família a prendre cafè i passar-hi la vetlla. Eren fermes columnes del	rall	entorn del braser, la mestressa de la casa, alta com un castell i
de sobte molts duros en peça a la butxaca. I tocaven les deu, i el	rall	es desfeia i tornàvem a casa sota el ruixat que no minvava. I malgrat la
així que les entengué es posava sorruda i feia morriquet, tot el	rall	esclafia a riure i no la deixaven habitar. —Garideta, Garideta: escolta!
amb una llarga cordeta. —Vaig a pescar l'entrant amb un parell de cops de	rall	—digué Brineta. I amb la peça de xarxa o "rall", entre les mans, es
amb un parell de cops de rall —digué Brineta. I amb la peça de xarxa o "	rall	", entre les mans, es ficà de peus a l'aigua i entrà cap a la mar,
de passes, que la Brineta s'aturà. Llavors, prenent embranzida, llençà el	rall	a mar tot donant-li un moviment circular per tal que la xarxa caigués
una bandada de peix. Tot seguit estirà la corda que subjectava el	rall	i aquest sortí de l'aigua aparentant la forma d'una bossa. La pesca havia
forma d'una bossa. La pesca havia estat fructífera. Brineta arribà amb el	rall	ple de peix, tota joiosa de l'admiració amb què en Boi i en Bau l'estaven
corrien tramvies plens de gent, campanejant i sotraguejant, damunt els	ralls	desnivellats. Davant la porta de la casa del bar, s'aturava un auto
caminant de pressa. A la corba de la Travessera grinyolava sobre els	ralls	el primer tramvia del matí. No corregué per agafar-lo; tenia temps, i
Elfin estava allí dins de la seua barca pescant amb un amic. Tiraren el	rall	i quan l'arreplegaren tan sols hi havia un vell sac de cuiro. —Sí que som
no ploris! Però ell no escoltava ningú. Un pescador baixava amb el	rall	al coll i el reconegué... —Què tens? —i afegí per als altres—, és d'
en ús. Raó per la qual, en la majoria dels casos, hi va un colador (	rall	o rallet) arran de coll perquè no s'hi fiquin les brosses i les
per la qual, en la majoria dels casos, hi va un colador (rall o	rallet	) arran de coll perquè no s'hi fiquin les brosses i les cuques. I
a les furioses peixcadores. —¡Pensaven ells que no caurien en lo	rall	!... ¡Badocs! I l'esquilador fent-li l'ullet al company i senyalant en lo
la Gitana i amb la seva petita gitanada, cosint en l'Era del Comú, en el	rall	de les dones i tenint entorn uns quants homes que fumaven, mandrejant mig
ventre, és un espectacle divertit. Els pescadors les agafen tirant-los el	rall	i les utilitzen per escar els palangres i les llences. Els déntols hi són
d'obra, d'olles, de tupins, de dogues, de cèrcols de castanyer, corbes i	ralls	de roure per a fer rodes de carro i balustres, i llistons de poll per a
des de terra Art artet Xàvega Batre Que cala i lleva un sol pescador	Rall	Que estan calats sempre Almadrava Pesques amb ormeigs de ferro Pesques
Tenen menys importància el canyissat, el batre i el	rall	. Les xarxes essent uns ormeigs molt delicats i que l'acció de les
a l'embocadura del gran riu. El mateix podríem dir de la pesca amb	rall	, que hom fa a les Goles del Llobregat, arran de la mar. Les anguiles
i d'escàs valor. Pesques amb xarxa que cala i lleva un sol pescador	Rall	. Així anomenen els pescadors una xarxa circular, amb la
dels rius; quan veu una bandada de peix, tira al seu damunt el	rall	, donant-li amb les mans un moviment de rotació i procurant que caigui
hom l'arrossega cap a la platja, on la desfà, i en treu el peix. Amb el	rall	pesquen mabres, llisses i altre peix menut. El rall és emprat també en la
treu el peix. Amb el rall pesquen mabres, llisses i altre peix menut. El	rall	és emprat també en la pesca fluvial i particularment a l'embocadura del
la comarca. Aquesta xarxa els pescadors de la nostra costa l'anomenen	rall	. Molts se les feien ells i avui encara se les adoben per mitjà d'unes
parla vulgar de la magnífica Pollensa, i En Llorens Riber en el pagesívol	rall	de Campanet. Estam segurs que l' Unamuno va escriure això que comentam
qu' amenassa ensulciarli la vía, trencarli algun pont ó arrabassarli 'ls	ralls	damunt dels quals un jorn y un altre jorn, ahir y suára, de nit y día
i més obert. —Són morenes, fill. I molt gustoses, si les torres, amb un	rallet	d'oli, a la brassa. Anavem un dia per una canal ombriua, cercant bolets.
pala de fèrro apropósit pera assò, y quant está ben calenta se li pòsa un	rall	d' òli y es deixa caurer damunt la coca, primer per una cara y después
á las rodas, las que, per medi de la adherencia ó sía la reacció dels	ralls	, junt ab tota la máquina, la transmetan al gancho de tracció y fan córrer
del vapor á las rodas motrius y en lo punt de contacte d' aquestas ab los	ralls	s' estableix alashoras una verdadera lluyta entre dita forsa y la
y dels wagons la forma cónica, y perque en las curvas s' aixeca més lo	rall	exterior que l' interior y sentiréu á parlar ab tal motiu de la forsa
les coses d'art, sols sabém que son uns trossos de	ralls	vells que's van comprar. Amb eixos pals tan castissos i quatre
per no haberlos fusilat dosentes vòltes en seguideta quels tiraren el	rall	; y els nasionals y els soldats morinse de fam en catorse dinés y el pa
avall; fuig la colla esperitada. El menut s'atura al	rall	. S'acocola i la graneta, perdent l'agulla i el didal,
florida Un xiulet, un trontoll... Mirada esquiva... vora el	rall	estirant sa claror viva, riu la blanca estació de teulat rosa.
de trascantó; i un grapau, boig d'alegria d'oî el	rall	a fer mics-macs, a l'aranya diu: "Bon dia" en
llarg ni punxut el fissó i si, en les blaves nits d'estiu, fan	rall	, encara, a la serena, el fil d'aranya que els-e mena
ó en es satrí des'oli? pero qué? á mi m'ha parescut, que he sentit	rall	, que tendrás amagat cualcú aquí dins? Pat· Deuen esse estats
d'enveges sordes, d'amic falsari, de mestressetes de	rall	mesquí; que no et censurin batle i vicari ni et
dins les ones transparents deu sentir això mateix quan li cau damunt el	rall	. Roser obrí tot seguit el portamonedes. La fornera, ofesa per aquella
se sent cóm se cremen, y que moren en silenci! De sobte rasga'ls aires un	rall	de chispes que brillen com or derretit y fan rialla de foc. Es un
quan pren accions, lo més barato possible, pera que vagin extenent	ralls	camps a travers, en llocs que portin per la drecera, sigui complice de
a les mosques que viatgen; després arregla'l jardí, i planta uns quants	ralls	per barana, fa un parterre, i s'enreda a posar-hi enredaderes, que
de joventut a dintre de la levita; encara's queda hipnotisat mirant els	ralls	, i somnia una estació ben tebiona que no n'hi passessin, de trens, amb un
sa tenassa, es carré la má, es peix jo, y ella sa tiradora de	ray	. No passavan instants sense que'm recomanás amb gestos y paraules que
una mica més el seu home i la seva mainada, en comptes de xafardejar pels	ralls	tot el dia. I, tu, més bestia d'escoltar-la. —Aixís, home!

Pàgina 1 (de 2)

50 següents