×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb rama |
Freqüència total: 767 |
CTILC1 |
fill rera fill... —No ho sé. És el que volia que m'expliquéssiu. A quines | rames | us referiu? —A les encarregades de guardar l'ordre, d'administrar | que ho manava l'amo, l'arbre va ésser arrencat. Hi havia a l'arbre una | rama | molt dreta de forma elegant, i molt polida. El jardiner va dir-se: | "D'aquí, en podrien sortir algunes estaques". I dit i fet. Va agafar la | rama | i la va portar al fuster. Va dir-li el que volia, i el de la garlopa | Va dir-li el que volia, i el de la garlopa començà el seu treball. De la | rama | van sortir quatre estaques magnífiques; les agafà el jardiner i les féu | a pujar feixugament, aturant-se i tornant a avançar. La punta d'una | rama | seca el ferí al front obrint-li-hi un esquinç. Reculà adolorit i emeté | retret es refereix a la lletgesa. Contrasta l'art actual, llevat de la | rama | abstracta, amb l'art entès i realitzat segons els criteris | caixa de ferro, ó queyan ab igual indiferencia en las mostras de cotó en | rama | que jeyan apilonadas en paquets demunt del copiador de cartas. Per altra | somni. Els límits s'esclarissen i dels pals de la nau més vella brollen | rames | i raïms. En veritat, aquí, a Grècia, el miracle és la flor segura de la | enfilar el viaró costerut de la muntanya, espremia entre els dits una | rameta | de timó florit. Era vora migdia. L'ombra, negríssima, s'estrenyia als | l'angel portava. Era cap-al-tard; la palmera d'or aixamplava sa | rama | movediça; un gai rierol rajava dins l'hort; somreia | mai a encaptivar la primavera, una joveneta que ara canta asseguda en la | rama | i ara s'enfila al damunt d'una roca. Te recorda aquell home dels | Seguia, doncs, aquell caminot, quan veig allà, sota el cobert de la | rama | , un home petit que caminava amb un farcell i una corda que li penjava del | Si la marinada aleteja, el seu cant d'alegria la travessa i oneja amb la | rama | . Passen així tres dies sense que faci un nou esmerç del seu talent. I ve | exemple als Banys de Nossa. Al temps de la canícula, hi formen dins la | rama | un sostre atabalador i mentre s'exhala una flaire de lleixiu, no hi ha | sa confidència: aquesta tonada, mig perduda en el balanceig de la | rama | , referia exactament, amb un no sé què d'esvaït i melangiós, el que jo no | la carena. Vessa un or de somni. Fa nàixer unes ombres sensibles sota la | rama | estesa dels pins o dels avets. Diries que cada arbre s'enamori del seu | el País Basc, el Principat, Aragó. El liberalisme, que encarnava l'altra | rama | de dinastes, era cosa de ciutat: de la burgesia mercantil, de les classes | l'orientació lliurecanvista presa per l'Estat en 1841—, i la | rama | cerealista del nostre camp —l'arròs— era així mateix proteccionista; | record, més pròpies són per nodrir el foc, com rama seca... La | rama | seca d'uns records és el que avui puc oferir, migrat tribut, a la memòria | Després de sopar, en entrar a la cort el bover de n'Ordis per donar la | rama | al bestiar, trobà la vaca rossa ajaguda a la palla mugint amb suaus | les nostres cuixes, vàrem anar-lo preparant, esbrossant-lo de secalls i | rama | sobrera i esfullant els branquinyols cimers i calçant-los amb els | vent. Millor! Baldament s'ho endugués tot en orris! I sí, s'ho enduia tot: | rames | , teles, gent... Els gresols fugien en un torb de pols, giravoltant, fent | la misericòrdia en la terra! —I avançà cautelosament per entremig de les | rames | i la brossa. Ah! Vet allà el Mas Baltrons, el paradís, del qual era estat | engegar-se endins d'una gran lludriguera que hi havia sota el clos de | rama | . Al següent instant Alícia baixava al darrera d'ell, no parant-se gens ni | Conill tota sola: —Agafeu-lo, vosaltres que esteu a la banda del clos de | rama | !;— després silenci i després una altra confusió de veus: —Poseu-li el cap | dels arbres, i he provat les vores dels rius i he provat les tanques de | rama | —continuà el Colom sense parar-hi esment— però, aquests serpents!... No | incomparable filigrana del Claustre de la Catedral ombrejat per les | rames | espesses dels quatre teixos. ¡Qui m'havía de dir aleshores que, al cap de | de recular com qui s'allunya d'un enginy explosiu. Demés, s'armaven de | rames | verdes. Llavors pegà un cop d'ull devés el lloc amenaçat. A penes tingué | al llindar de la porta, com un captaire vergonyant. En Joanet, que feia | rama | en un recó de l'entrada, fou el primer a veure'l. L'aspecte de l'Aspriu l' | esmaltada i brillant. A baix, els pins creixen sobre la roca viva i les | rames | cauen sobre l'aigua. La mar posa els tirabuixons d'escuma blanca en el | No albireu ni un pamet de terra perdut, ni un marge sobrer, ni una | rama | sense fruitar. En aquest indret, l'amor terral de l'home és una cosa | terra i instintivament aneu en compte de no fer-li mal; voleu trencar una | rameta | d'un arbre i a mig aire reculeu la mà temeruc de veure rajar sang de la | els quals, segons poguí apreciar, tenien la gràcia d'ésser fets amb | rames | seques de bruc i estores de ràfia, amb el sant intent de deixar | Tenia fred. L'aire de tardor, colant-se finament per les clarianes de les | rames | seques de bruc, li donava esgarrifances. —Apa; una altra copa de vi, | de Mèxic, palmes i canyes i articles d'esparteria que, arribats en | rama | , eren obrats a sota els porxos. ¿Qui tindria l'art de la descripció prou | facècies d'aquesta història, la mena dels bajàltides era d'heroïcitat en | rama | . Encara, com aquell qui diu, tenia el que havia d'ésser el nostre estrenu | els núvols, feixucs de neu i calamarça. Un corb, damunt el clos de | rama | , cantava un trist regany, de tant de fred. Feia esgarrifar només que de | bell: la Platja Fonda és d'arena blava fosca, d'una blavor apagada. A | rama | de sol, el garbí requinta. El viatge de retorn es presenta, amb el vent | i pescadors, aquell minyó bosquerol que vivia en cabanyes fetes de | rames | de pi i amb un jaç de palla per vigilar les piles fumejants que cremaven | trobada com una poma madura del tot, però invitant al mos des de la | rama | amb un pressentiment de suc total; i la trobava poma madura, sí, però | —On has estat? —Jo soc ací moltes hores aguardant i sense tindre ni una | rameta | per encendre el foc i això que és Nadal! El marit sense dir una paraula | al través dels obstacles, lliscant sobre les pedres, topetant contra les | rames | d'un arbre, fins que caigué en mig dels brasos de Margaridoia que al seu | cosa de màgia. En aquell moment oiren una veu que eixia entre mig les | rames | de la carrasca. Cap allí miraven trobant una gran àliga, més gran que | senyor Ignasi va veure que els nois havien agafat tanta afició a aquella | rama | de la història natural, va fer un bonic present a Victorià. Damunt la | —Ah! Sí! Ja recordo. Ara veurem quants metres corre en un minut una | rameta | que tirarem a l'aigua; d'aquesta manera tindrem: alçada, amplària i | sabia? Per l'estil de com sabia que els noms dels ocells en els closos de | rama | eren pinsà, pardal i griva. Hauria pogut creure que tot plegat no eren | Planta anual, robusta, de 15-90 cm., simple o amb dues | rames | que surten generalment de la part superior de la tija, rarament amb major | generalment de la part superior de la tija, rarament amb major nombre de | rames | , peluda. Fulles obovato-lanceolades o lanceolades, cuneïformes | següent: ssp. © © © Perenne, amb rizoma multicaule, cespitós, de | rames | gruixudes, negroses, terminades per rosetes foliars. Fulles quasi totes | les del disc, amb els lòbuls subdentats. Difereix del tipus pel rizoma de | rames | més gruixudes i per les tiges floríferes més robustes i més densament |
|