×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb ramada |
Freqüència total: 680 |
CTILC1 |
| la neu es daura pàl·lidament sota el cel esvaït. A ponent floten unes | ramades | de nuvolets uniformes, allargats, com translúcids cetacis. Les branques | | aplanar-se, deixaven al descobert l'esquena llisquent dels dofins que a | ramades | seguien el vaixell. Navegar era una cosa nova per a mi que m'embadalia | | Les ones verdes es desfeien en blancs serrells d'escuma, els dofins, a | ramades | , saltaven a flor d'aigua, es capbussaven, s'empaitaven arran mateix del | | bella i policromada, amb un cementiri, les tombes del qual eren com una | ramada | de coloms ajocats. Això em féu reflexionar. ¡Quina idea més incompleta i | | àvid de preses, vigilant on tanquen els pastors llurs | ramades | , al capvespre, dins els barrats, enmig dels camps, segures, | | només aquí—, amb sabors deliciosos. Gespes i rasos entremig, | ramades | pasturant l'herba tendra, muntanyoles amb palmerars; | | només del Cel, no destruir-los. Reanimà els caiguts; talment | ramada | de cabridells o ovelles temoroses que la por | | seu hi anà un pastor, més dòcil, amb els primers anyells de la | ramada | , molt escollits; llavors, sacrificant-los, n'estengué | | cruel torneig els esquadrons ajunta; on adés pasturaven les | ramades | és ara un camp sagnant, ple de desferres, armes i | | braolàvem com búfals. Tots la volíem i anàvem cada dissabte al vespre, en | ramada | , perquè fes l'elecció." "Doncs bé, em creuràs, patró? És un misteri | | com si de ta presencia fós tot ell penetrat, i tornen les | ramades | en l'hora reposada. Vé la nit, vé la nit, i s'encén l'estelada, | | oh masía, com avans! I no veurém tornar l'ondulació de les | remades | , i el só d'esquelles precipitades, ara que ha | | —I tu, Aurora? No voldries un coixinet de seda vermella per a vigilar la | ramada | ? —Porteu-li una fogasseta, que ja és prou per a ella. —I què més | | És clar que a primera vista un pastor mena una vida lliure. Allarga la | ramada | on bé li plau. Ningú no el vigila i va deslligat de la vida del mas. Si es | | pot privar-le'n. I al fons de tot, talment baix d'una timba, la gran | ramada | dels que han de trescar tot l'any de grat o per força i venen treball i | | És el llop domèstic disfressat d'anyell que pot fer més carnatge a la | ramada | . Heu-vos el gran combat de tots els dies i totes les hores. Cada home ha | | i els anys tenen molts mesos i els mesos molts dies. I vingué que les | ramades | minvaren en tanta manera, que aviat la bèstia verinosa no podria ser | | sou d'una altra mena. De la mena dels homes que els plau d'acollar-se a | ramades | , ben afilerats i encarcarats, i d'obeir la veu que mana amb més urc, i de | | Sant Pare, que volien donar els catalans a un rei foraster, com si fossin | ramades | d'ovelles que passen capcotes d'una mà a l'altra. I no altrament cantaren | | escampadissa de petits núvols esclarissats que hi pasturen, com una gran | ramada | de cabretes blanques. En el fons de la vall fumen les xemeneies, en els | | el raïm trepitjat a la tina? ¿Vols veure't mudat, tu i els teus, en la | ramada | que borden els mastins sense pietat i menen els mals pastors a cops de | | degenerat, oh fill de la Natura, un temps déu protector de conreus i de | ramades | ! Els teus ulls fosforescents ja no relluen, picardiosos i càndids, sota | | que era la més negra. Un dia que feia herba dalt d'un marge, passà una | ramada | forastera, el marrà va envestir-la i la tirà daltabaix. La Pelifeta petà | | i l'esquena anà blincant-se-li com una mitja lluna. El pastor de la | ramada | era malcarat i estrafet, amb posats de simi, i al veure caure la | | dels camps muntats en llurs someres, els pastors s'atansen a tancar les | ramades | en els cortirols, i les dones amb altres someres retornen de la bassa de | | ferir la susceptibilitat patriòtica dels ceronencs tan gelosos de llurs | ramades | de perdius com de llur aigua de bassa. I cada un ens dóna consells per al | | matins a la font de les Esqueres o a Sant Martí de Canigó. En Janret La | ramada | s'escampa un quart d'hora al volt de la barraca, en l'espaiosa jaça de | | emporta-te l'espartina que resta, i cap al tard ja hi podes sere ambe la | ramada | . I bé: ara, santa nit, i bon goig que hi haja son. Els pastors no | | sis hores. Hem dormit molt de temps. A mesura que el sol s'aixecava, la | ramada | semblava tornar a vida nova: totes les bèsties bruelaven; les vaques | | dels ulls de la Maria. II Ja s'acabava el bon temps. Les grans | ramades | d'ovelles abandonaven els pasturatges dels vessants de Costaborda, | | no s'hi veu rastre de fites! Comprava bestiar al Conflent, i entrava | ramades | de xais i de vedells de la manera més traçuda que podia, havent sabut | | gran estany Negre d'Èvol, i, en ses frondoses vores, passant en mig de la | ramada | ja adormida, entrarem en la cabana dels pastors. Però la Nit s'atansa | | fills? —Ho he sentit dir algun cop, però mai s'ha escaigut en la nostra | ramada | ni en el nostre temps —digué Compare Llop. —No té ni una mica de pèl i | | un poble lliure —replicà Compare Llop. —Creuen les ordres del cap de la | ramada | i no les d'un caçador de vedells mal pintat. El cadell d'home és | | és meu, Lungri: meu i ben meu. Ningú no el matarà. Viurà per córrer amb la | ramada | i per caçar amb la ramada; i, després de tot, miri-ho bé, senyor caçaire | | Ningú no el matarà. Viurà per córrer amb la ramada i per caçar amb la | ramada | ; i, després de tot, miri-ho bé, senyor caçaire de cadellets nus... | | fora, cridà: —Cada gos lladra en el seu jaç! Ja veurem què hi dirà, la | ramada | , sobre això de criar cadells d'home. El cadell és meu i a la fi l'hauran | | en ço que ha dit Shere Khan. Aquest cadell haurà d'ensenyar-se a la | ramada | . Vols guardar-lo, Comare, tanmateix? —Guardar-lo! —féu ella amb un | | tu caçaràs Shere Khan, com ell volia caçar-te. —Però què dirà, la nostra | ramada | ? —objectà Compare Llop. La Llei de la Jungla disposa ben clarament que | | ben clarament que qualsevol llop, quan es casa, pot separar-se de la | ramada | a la qual pertany; però, tan aviat com els seus cadells es poden tenir | | els seus cadells es poden tenir drets, els ha de portar al Consell de la | ramada | , que sol celebrar-se un cop al mes, en nit de lluna plena, per tal que | | el gran Llop Solitari, de pèl fosc, que s'havia fet el capitost de la | ramada | mercès a la seva força i enginy, s'estava tot ajaçat damunt la seva roca, | | si s'esdevé alguna disputa sobre el dret d'un cadell a ésser admès per la | ramada | , l'han de defensar almenys dos membres d'ella que no siguin el pare ni la | | No tinc el do de la paraula, però dic la veritat. Deixeu-lo córrer amb la | ramada | , i que sigui com els altres. Jo mateix l'ensenyaré. —Ara ens cal un altre | | ¿Quin mal ens pot fer una granota nua? Deixeu-lo córrer amb la | ramada | . On és el bou, Bagheera? Ja el donem per acceptat. I aleshores tornà | | Akela no contestà. Pensava en aquells temps que arriba a tot cap de | ramada | , quan va perdent les forces i cada dia es va afeblint, fins que, a la fi, | | són del Poble Lliure. I així fou com Mowgli va entrar a formar part de la | ramada | dels llops de Seeonee, mercès al preu d'un bou pagat per la seva vida i | | dia Shere Khan el podria matar. I Mowgli li contestava, rient: —Tinc la | ramada | i et tinc a tu; i el mateix Baloo, mal que sigui tan mandrós, ja podria | | és hora de dormir. Baloo sap el que et dic: i ho sé jo i ho sap la | ramada | i àdhuc ho saben els cérvols més beneits. I el mateix Tabaqui també va | | ensenyat Shere Khan) que un home cadell no té cap dret d'estar-se amb la | ramada | . I tu ja seràs un home d'aquí a poc temps. —¿I què és, un |
|