DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
ramada F 547 oc.
ramadà M 120 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ramada Freqüència total:  667 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

la neu es daura pàl·lidament sota el cel esvaït. A ponent floten unes ramades de nuvolets uniformes, allargats, com translúcids cetacis. Les branques
aplanar-se, deixaven al descobert l'esquena llisquent dels dofins que a ramades seguien el vaixell. Navegar era una cosa nova per a mi que m'embadalia
Les ones verdes es desfeien en blancs serrells d'escuma, els dofins, a ramades, saltaven a flor d'aigua, es capbussaven, s'empaitaven arran mateix del
bella i policromada, amb un cementiri, les tombes del qual eren com una ramada de coloms ajocats. Això em féu reflexionar. ¡Quina idea més incompleta i
àvid de preses, vigilant on tanquen els pastors llurs ramades, al capvespre, dins els barrats, enmig dels camps, segures,
només aquí—, amb sabors deliciosos. Gespes i rasos entremig, ramades pasturant l'herba tendra, muntanyoles amb palmerars;
només del Cel, no destruir-los. Reanimà els caiguts; talment ramada de cabridells o ovelles temoroses que la por
seu hi anà un pastor, més dòcil, amb els primers anyells de la ramada, molt escollits; llavors, sacrificant-los, n'estengué
cruel torneig els esquadrons ajunta; on adés pasturaven les ramades és ara un camp sagnant, ple de desferres, armes i
braolàvem com búfals. Tots la volíem i anàvem cada dissabte al vespre, en ramada, perquè fes l'elecció." "Doncs bé, em creuràs, patró? És un misteri
com si de ta presencia fós tot ell penetrat, i tornen les ramades en l'hora reposada. Vé la nit, vé la nit, i s'encén l'estelada,
oh masía, com avans! I no veurém tornar l'ondulació de les remades, i el só d'esquelles precipitades, ara que ha
—I tu, Aurora? No voldries un coixinet de seda vermella per a vigilar la ramada? —Porteu-li una fogasseta, que ja és prou per a ella. —I què més
És clar que a primera vista un pastor mena una vida lliure. Allarga la ramada on bé li plau. Ningú no el vigila i va deslligat de la vida del mas. Si es
pot privar-le'n. I al fons de tot, talment baix d'una timba, la gran ramada dels que han de trescar tot l'any de grat o per força i venen treball i
És el llop domèstic disfressat d'anyell que pot fer més carnatge a la ramada. Heu-vos el gran combat de tots els dies i totes les hores. Cada home ha
i els anys tenen molts mesos i els mesos molts dies. I vingué que les ramades minvaren en tanta manera, que aviat la bèstia verinosa no podria ser
sou d'una altra mena. De la mena dels homes que els plau d'acollar-se a ramades, ben afilerats i encarcarats, i d'obeir la veu que mana amb més urc, i de
Sant Pare, que volien donar els catalans a un rei foraster, com si fossin ramades d'ovelles que passen capcotes d'una mà a l'altra. I no altrament cantaren
escampadissa de petits núvols esclarissats que hi pasturen, com una gran ramada de cabretes blanques. En el fons de la vall fumen les xemeneies, en els
el raïm trepitjat a la tina? ¿Vols veure't mudat, tu i els teus, en la ramada que borden els mastins sense pietat i menen els mals pastors a cops de
degenerat, oh fill de la Natura, un temps déu protector de conreus i de ramades! Els teus ulls fosforescents ja no relluen, picardiosos i càndids, sota
que era la més negra. Un dia que feia herba dalt d'un marge, passà una ramada forastera, el marrà va envestir-la i la tirà daltabaix. La Pelifeta petà
i l'esquena anà blincant-se-li com una mitja lluna. El pastor de la ramada era malcarat i estrafet, amb posats de simi, i al veure caure la
dels camps muntats en llurs someres, els pastors s'atansen a tancar les ramades en els cortirols, i les dones amb altres someres retornen de la bassa de
ferir la susceptibilitat patriòtica dels ceronencs tan gelosos de llurs ramades de perdius com de llur aigua de bassa. I cada un ens dóna consells per al
matins a la font de les Esqueres o a Sant Martí de Canigó. En Janret La ramada s'escampa un quart d'hora al volt de la barraca, en l'espaiosa jaça de
emporta-te l'espartina que resta, i cap al tard ja hi podes sere ambe la ramada. I bé: ara, santa nit, i bon goig que hi haja son. Els pastors no
sis hores. Hem dormit molt de temps. A mesura que el sol s'aixecava, la ramada semblava tornar a vida nova: totes les bèsties bruelaven; les vaques
dels ulls de la Maria. II Ja s'acabava el bon temps. Les grans ramades d'ovelles abandonaven els pasturatges dels vessants de Costaborda,
no s'hi veu rastre de fites! Comprava bestiar al Conflent, i entrava ramades de xais i de vedells de la manera més traçuda que podia, havent sabut
gran estany Negre d'Èvol, i, en ses frondoses vores, passant en mig de la ramada ja adormida, entrarem en la cabana dels pastors. Però la Nit s'atansa
fills? —Ho he sentit dir algun cop, però mai s'ha escaigut en la nostra ramada ni en el nostre temps —digué Compare Llop. —No té ni una mica de pèl i
un poble lliure —replicà Compare Llop. —Creuen les ordres del cap de la ramada i no les d'un caçador de vedells mal pintat. El cadell d'home és
és meu, Lungri: meu i ben meu. Ningú no el matarà. Viurà per córrer amb la ramada i per caçar amb la ramada; i, després de tot, miri-ho bé, senyor caçaire
Ningú no el matarà. Viurà per córrer amb la ramada i per caçar amb la ramada; i, després de tot, miri-ho bé, senyor caçaire de cadellets nus...
fora, cridà: —Cada gos lladra en el seu jaç! Ja veurem què hi dirà, la ramada, sobre això de criar cadells d'home. El cadell és meu i a la fi l'hauran
en ço que ha dit Shere Khan. Aquest cadell haurà d'ensenyar-se a la ramada. Vols guardar-lo, Comare, tanmateix? —Guardar-lo! —féu ella amb un
tu caçaràs Shere Khan, com ell volia caçar-te. —Però què dirà, la nostra ramada? —objectà Compare Llop. La Llei de la Jungla disposa ben clarament que
ben clarament que qualsevol llop, quan es casa, pot separar-se de la ramada a la qual pertany; però, tan aviat com els seus cadells es poden tenir
els seus cadells es poden tenir drets, els ha de portar al Consell de la ramada, que sol celebrar-se un cop al mes, en nit de lluna plena, per tal que
el gran Llop Solitari, de pèl fosc, que s'havia fet el capitost de la ramada mercès a la seva força i enginy, s'estava tot ajaçat damunt la seva roca,
si s'esdevé alguna disputa sobre el dret d'un cadell a ésser admès per la ramada, l'han de defensar almenys dos membres d'ella que no siguin el pare ni la
No tinc el do de la paraula, però dic la veritat. Deixeu-lo córrer amb la ramada, i que sigui com els altres. Jo mateix l'ensenyaré. —Ara ens cal un altre
¿Quin mal ens pot fer una granota nua? Deixeu-lo córrer amb la ramada. On és el bou, Bagheera? Ja el donem per acceptat. I aleshores tornà
Akela no contestà. Pensava en aquells temps que arriba a tot cap de ramada, quan va perdent les forces i cada dia es va afeblint, fins que, a la fi,
són del Poble Lliure. I així fou com Mowgli va entrar a formar part de la ramada dels llops de Seeonee, mercès al preu d'un bou pagat per la seva vida i
dia Shere Khan el podria matar. I Mowgli li contestava, rient: —Tinc la ramada i et tinc a tu; i el mateix Baloo, mal que sigui tan mandrós, ja podria
és hora de dormir. Baloo sap el que et dic: i ho sé jo i ho sap la ramada i àdhuc ho saben els cérvols més beneits. I el mateix Tabaqui també va
ensenyat Shere Khan) que un home cadell no té cap dret d'estar-se amb la ramada. I tu ja seràs un home d'aquí a poc temps. —¿I què és, un

  Pàgina 1 (de 14) 50 següents »