Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Revolució. Recordo el frenesí de les primeres setmanes: les parades a la	Rambla	i al carrer de Pelayo, amb innúmers mocadors "CNT-FAI", retrats de
A primera hora de la tarda he vist una llarga cua en un cinema de la	Rambla	; més avall, les floristes de sempre, amb les parades plenes de mimosa, de
abril. Vaig a Barcelona. Dia tebi, assolellat. Moltes flors a la	Rambla	. Un enorme milicià de guix, pintat amb color de terra cotta, es
10 juny. De bon matí vaig a Barcelona. Flors, gent a la	Rambla	. Sol. Calor. La Dépêche anuncia fortes ofensives dels dos
vaig a agafar el tramvia, carrer de València enllà. Quan travessava la	Rambla	de Catalunya m'ha semblat sentir una detonació llunyana i profunda, però
Hi havia uns mariners francesos, caravermells, en un bar de la	Rambla	de Catalunya. 2 octubre. Dóna bo de tornar a ser en
de trinxera. Deambulen entre la glòria dels crisantems, sota el sol de la	Rambla	. Cap al tard vaig a Premià. Cal travessar el Besòs per una passarel·la,
A Barcelona —lluminosa, tranquil·la i suau en la llum de novembre, amb la	Rambla	plena de flors: crisantems, gladiols, nards, roses, nadales— he parlat
amb la dalla de la Mort dissimulada en la blavor del cel d'hivern. A la	Rambla	, mimoses, gladiols, nadales, clavells rojos. Hi ha molta més gent ben
en la nit tranquil·la de pleniluni que, pujant entre els til·lers de la	Rambla	de Catalunya, m'havia recordat aquelles meravelloses impressions de
Col·legi Tridentí, que ha recollit disminuïda la fama dels Estudis de la	Rambla	. Entre les primeres obres que fa per a instal·lar-se a la masia dels
pollí negre i llustrós, preferia conduir el birlotxo per l'Esplanada o la	Rambla	, i detestava la quietud dels camps i l'horitzó blau de muntanyes i no
Santa Eulàlia, i donant la volta per l'església de Betlem arribaven a la	Rambla	. El carrer de la Portaferrissa era més quiet, més senyor, empedrat de
temps de la Guerra Gran, i ni la de Napoleó els la va fer oblidar. Per la	Rambla	es podien veure gavatxos molt mudats, amb les calces viades, i els badocs
de la Revolució. Jeroni es cansava, però la dida no. La dida l'estirava	Rambles	avall, implacable en la seva curiositat, i el seu instint educatiu,
el voltava: dels crits dels carreters que s'encallaven al fangar de la	Rambla	, del reclam de les marmanyeres del Pla de la Boqueria, dels cops de picot
aquell xicot mort, estès sobre la terra polsosa plena de pedruscall de la	Rambla	, enfront el convent dels Agustins. Era un fadrí forner, mort d'un
a Barcelona, a omplir hostals, cases particulars, convents, i les	Rambles	i l'Esplanada i la Muralla de Mar? L'efecte més immediat de l'arribada de
la Ciutadella. L'últim dia de Carnaval la rua que sol passejar-se per les	Rambles	ha canviat de rumb, ha corregut cap als baluards de Santa Madrona. Les
sortís de l'illa, esperitada, s'obria pas entre la gent i desapareixia	Rambla	avall, corrents. I quan tombava la cantonada començava a caminar amb
es Círculo i es Líric, que passi pes Born, Mercat, Gran Hotel,	Rambla	i cap a Son Trillo. An es cotxers i criats, els donaran un duro en peça a
i la pobra Maria a passeig per tu... Anàvem cap al carrer Gran per la	Rambla	del Prat. Es va aturar davant d'un adroguer que tenia tot de sacs a
la nit. Encara li fa mal la cama? preguntava la seva mare. Un dia, a la	Rambla	de les Flors, davant d'una tempesta d'olors i de colors, vaig sentir una
Tibidabo, de les Planes, dels banys de Sant Sebastià, dels cafès de la	Rambla	i dels prostíbuls corrents, d'una manera anònima, com tants estudiants i
mulata a coll i be, i es va construir una casa de pedra picada a la	Rambla	de Santa Mònica. La mulata s'anà expandint com una dàlia mandrosa i
com una dàlia mandrosa i ondulant, en els balancins de la casa de la	Rambla	, sota un pentinador de seda amantegada que deixava transpirar tot el
una matinada es va trobar el gosset que anava perdut per les	Rambles	i li va posar les dues potetes sobre l'abric de castor. Rosa s'indignà
a vigilar els objectes del Palau Nacional i es passejarien per la	Rambla	vestits de paisà i fumant un puro. Entre cert element masculí el tema
els donen un maquillatge especial, i els mateixos homes posats a la	Rambla	ja són tota una altra cosa. En aquell veïnat s'hi veien persones de
de "Villa Rosa" a quarts de cinc de la matinada. Arribaren a la	Rambla	i saltaren dintre dels automòbils de la mateixa manera que un es desperta
no els tingués, se n'anava a Montjuïc. Quan es tancava l'exposició, les	Rambles	i els cabarets rebentaven. L'esquadra americana engegava a darrera hora
mai a la plaça de Catalunya, i amb prou feines havia tret el nas a la	Rambla	, passant per la Porta-Ferrissa. De la nostra ciutat, coneixia
d'Alcalde; el diputat Companys passejant quatre-centes dones nues per la	Rambla	que proclamaven l'amor lliure i altres vilipendis... Don Tomàs
i al "Cafè Colonial". Sabartés actuava en establiments de vora la	Rambla	; a mig carrer de Sant Pau, a mig carrer de l'Unió, a mig carrer Nou, a
o de "Gambrinus". Aquest món d'intel·lectuals que no arribaven a la	Rambla	era aleshores considerable. Molts havien passat per la presó, i no
dels rostres, de les sabates, de les gorres i les camises. Camí de la	Rambla	, les parets i les botigues s'anaven tornant grises i reservades com un
i feia una calor sobtada de mes de juny, amb envelat de boires. A la	Rambla	el que a ell li semblava més humà i més comprensiu eren els clavells
a la galta l'agressiu egoisme dels ulls que passaven. Ulls a milers. La	Rambla	anava plena. Amb aquella inconsciència, aquella manca de compassió i
i aquell escoltar només les veus pròpies que dóna el caminar per la	Rambla	a qualsevol hora del dia. La gent no tenia cap culpa si se'l mirava com
i la boca del mort, i tot això projectat damunt de la mòbil cortina de la	Rambla	, damunt d'aquell fons de rostres mecànics, de galtes de cautxú, d'ulls
Bobby era aficionat a les coses que tenien un aire elegíac. A les	Rambles	hi trobava mil gustos; el barcelonisme de Bobby s'estovava a les Rambles;
Rambles hi trobava mil gustos; el barcelonisme de Bobby s'estovava a les	Rambles	; allí fins deixava d'ésser escèptic. Creia amb tota la fe que en cap
del món, no hi havia un carrer tan original, tan viu, tan humà com les	Rambles	de Barcelona. L'estat de la Virreina li feia una mica d'angúnia; ell
al moll de Barcelona i la deuria tenir tancada dintre aquest palau de la	Rambla	, sense adonar-se que en el vaixell que la portava del Perú, la dansarina
vestits de blanc —de vegades d'un blanc brut— profanant la	Rambla	, Bobby creia positivament que el país no tenia cap mena de salvació.
i de fustes oloroses. Pilar es feia dur cada matí, de les parades de la	Rambla	, grans garbes de roses de tots colors. Les roses eren les úniques que no
les orenetes feien els xiscles de la gran indiferència. Les parades de la	Rambla	estaven atapeïdes de roses blanques i vermelles, d'aquelles roses que
Romaní deia que eren exactament iguals que les roses del seu temps. A la	Rambla	s'hi sentia una olor barrejada de noctàmbuls, d'excursionisme i de
translúcida del rellotge s'obre a mig aire del campanar. Tomben per la	Rambla	, vorejada d'arbres, de convents, amb el banc de pedra que la segueix de
d'aparadors de modes i d'ornaments religiosos. Al punt d'arribar a la	Rambla	, tenen la sort de veure com la Teresa de cal Calçot fa la camada

Pàgina 1 (de 65)

50 següents