Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en francès. Tot a l'inrevés; és ben bé un cas d'improvisació, un	rampell	involuntari. Jo vull creure que es tracta d'una facultat verament
Sovint em tenia una ràbia jo mateix, que m'hauria destruït en un	rampell	de fúria. Sí; havia arribat a odiar-me profundament. Per què tot això?
t'ha fet invitar deu ser simplement amb ganes de coneixe't. És home de	rampells	però no d'imaginació... ¿Què vols que sàpiga si no es mou de la fàbrica i
ràbia, però callava, s'empassava l'amargor que li omplia la boca. En un	rampell	d'ofuscació es va separar del llit, obrí la porta d'una revolada i es
es burla, tu, el seu esclau, forçat a executar-li els	rampells	del furor, que en diu justícia, i que tots dos un dia han
com ara l'autor d'una violència al seu pare o a la seva mare en un	rampell	d'ira, que n'ha tingut remordiment tota la resta de la vida, els qui,
de cotó. Tot el seu còs era saccejat, d'una manera ridícula, per un	rampell	del que Tarpaulin nomenava "els espaumes". Els seus quiexos, rasos de
per les àvoles coses que és prudent de tenir ben endreçades perquè en un	rampell	no en facin una, quan no s'ho tem ningú, l'Aigua s'hi conforma, perquè li
no m'eren plaents ni a l'orella ni a les cames, mai prou segures d'un	rampell	sobtat i d'una mossada traïdora. Cert que l'adagi diu: gos que lladra, no
a guaitar. —Dona'm la teva i ho veuràs... La bandada semblà sorpresa del	rampell	. Hi hagué deliberació a mitja veu, rialletes entre dents, i el grandassàs
maligna que ho entenebria tot, que omplia aquelles relacions de	rampells	, de fredors, de recriminacions, de malesvolences, inexplicables en bona
. —Què vols que et diga?... Aquestes coses... no es pregunten. Ell, en un	rampell	, li prengué la mà que ella duia penjant i l'apretà contra son pit. En
, com que no està desganat com jo, ò no sé per què, (en fi, per	rampells	d'home, que vostè ja sab que'ls homes en tot son molt rampelluts), encara
cal que respecteu llurs petits prejudicis, i els dispenseu llurs petits	rampells	, i aguanteu llurs petites flaques fins que comencin a empantanegar-vos
l'aire il·luminat, gairebé a ran de terra; el petit, empès per un	rampell	d'entusiasme infantívol, com si sentís dintre seu tot l'optimisme del
conegut: els locus, vatja! Ell agafava a l'infeliç que patia de	rampells	o de llunes, que pel cas tot és u (encara que fos un dels que estan
No hi ha prou escarabats i granotes a les cisternes, que ara li vé el	rampell	de menjar carn humana, i, encara, en terra nostra! La Llei de la Jungla,
de Mas Baltrons no n'era de coquí amb els que sabien suportar-li els	rampells	i deixar-lo content. Es recalçà de pit a la taula i es posà a menjar. Rica
El marit observava la muller. La muller, el marit. —Ja li ve el	rampell	! —Si li agafa, s'ho passarà sol. —Sí, sí, que es rebenti.
el savi. En tots els altres, no hi ha pas raó, sinó enganys, insídies, i	rampells	de passió desordenada, els quals compta amb els fets d'atzar; però tot
tot té els seus límits, i el rei (segurament mal aconsellat) va tenir un	rampell	d'insospitada energia. Mentre la reina gemegava damunt el llit reial amb
minyó es va acabar de despullar i Ramona, fatigada, de resultes del seu	rampell	, més aviat que no solia, no va trigar a adormir-se-li als braços. I
de pell-roja. A dir veritat, res no temia del mal estudiant. Allò era un	rampell	de criatura inofensiva que fa el bot perquè no li endevinen el mal i no
inconfessables. En l'ombra maragdina, allí on, un capvespre, en un lúbric	rampell	imaginatiu havia vist la filla del masover, ara hi contemplava Eugènia,
un premi exagerat a la seva obediència i aplicació. Segons com, també un	rampell	d'aquella gelosia selvàtica, no del tot apaivagada, el feia perillós i
vèrbola del senyor Marcel·lí i un dels pocs que el suportaren en els seus	rampells	de franquesa brutal. El Cuereta i el Cisteller figuraven entre la colla
li feia cercar totes les ocasions de sentir-se maltractat i punit per un	rampell	de l'amada. Es lliurava amb passió a les ires dels elements. I els seus
dir això que sempre, sempre, contés la veritat. La seva imaginació tenia	rampells	d'avalotaments i en aquells moments els seus somnis (valgui la paraula)
veu venir l'Eulàlia fa com si es trobés embriac... De sobte, dut per un	rampell	d'entusiasme, entra a la cuina, on s'hi troben reunides treballant la
us el donaria en música el tema de Deyà! —Caramba! —diu Don Bep, en un	rampell	de letícia—. ¿Vostè toca es violí? Idó, anem, anem a cerca-ló,
sorpresa! Si serà el mateix d'abans?... —Idò? —fa el Catxurro, en un	rampell	letífic—. Li he tret totes les noses i així farem més via. En efecte: ara
mi està una mica guillat. —Quan estudiàvem ja tenia manies. —I aquells	rampells	! —Suposo que és solter. Encara li fan por les dones? —Passa per les
de contrària al dret natural, i, per tant odiosa, és absurda. Els mals	rampells	quan no es fan de tortes es fan de mortes; qüestió de més o menys
Coneixia tots els malalts, el tractament de cadascun, la mena de llurs	rampells	i les hores de llur bonança. I els malalts, àdhuc els més tarumbes, no
la seva sola presència bastava per apaivagar-li instantàniament el mal	rampell	. En dir-li, només, que vindria l'Eufrasi a reptar-la si per cas no
disbauxa amb un gavell de caps de carabassa, i aleshores m'ha entrat un	rampell	de gelosia tan punyent... —Mentiderot..., —féu ella dubtosa, però
puix que els efectes psíquics de l'embaràs la feien caure sovint en	rampell	. Però, l'Eufrasi no va perdre mai l'agaliu i curava d'ella com si fos una
com vibrants espases d'or, i les línies dels vaixells, pintats en un	rampell	de letícia, damunt la fina blavor de l'aigua, i les fulgents taquetes
llit, amb els ulls envidriats, en el fons dels quals encara espurnava un	rampell	de luxúria entre les cendres de la mort, quan se li acostava la Úrsula.
altres la d'En Constantí Clavell, tant i tant es morfonia que li venien	rampells	d'anar-se'n, de fugir. I és que hi ha una mena de llenguatge, que
d'essencial en la nostra existència. En la soledat de la nit li agafaven	rampells	de follia, monstruoses volicions que devien muntar-li de les mares de la
, encara, una bona estona. Kropp s'ha calmat. Ja sabem de què va. És el	rampell	del front. Tots l'hem patit alguna vegada. Müller li pregunta: —A
ho sap tot, els adverteix: —No us deixeu pas operar. Això no és sinó un	rampell	de saberut d'aquest gueto. S'engresca com un salvatge quan en pot
sinó dir-li: "Boig!" i deixar-lo fer, car aquests atacs de "	rampell	del front" esdevenen perillosos si hom no pot tirar de seguida l'home
passant. El canvi de la seva muller li semblava un atac de bogeria, un	rampell	d'histerisme. —Les dones són histèriques, incomprensibles —es deia.— No
la Biblioteca, tinc un instant de descoratjament, de desgana —una mena de	rampell	enyoradís de la vida primària. Recloure's en aquesta tomba emparedada de
es dissol per excés. Així, el pamflet de Baroja acaba fent l'efecte d'un	rampell	de pare de família bonari que s'ha enrabiat per alguna cosa vaga i sense
seguits, Els nervis em feien fer moviments estranys amb les mans. Uns	rampells	plens de temor i angúnies em solcaven el cap, acompanyats d'imatges sense
l'espant! Sembla que el cap li brandi i acabarà malament! Li agafen uns	rampells	de llampat! ¿Què hi dius, tu? ¿Quin posat fa quan és al quillat? —
estava absort, allunyat dels seus, els quals refusava enfellonit, amb un	rampell	de foll. El seu capteniment insòlit va encuriosir tothom, i mentre

Pàgina 1 (d'11)

50 següents