×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb rampellut |
Freqüència total: 57 |
CTILC1 |
, evoca-ho, aprèn-ho, amor, era, quan li abellia, i sovintejava, | rampelluda | i de llengua diligent, acerba. Aquesta, l'embolic, no piula, almenys per | científica i social, sinó un genial solitari rebec, un Narcís barbut i | rampellut | i cordial. Les "boutades" de l'Unamuno no són més enverinades i | li ha pres el darrer que li restava. És com arbre que un llenyataire | rampellut | ha deixat dret, per mandra o per facècia, després d'abatre i d'estellar | en aquest temps de follia i cataclisme. Ai, primavera arrauxada i | rampelluda | , qui et pogués canviar per aquella nostra tan manyaga i assenyada! Mai no | damunt del casal i de tota la vida que coneixen, l'amenaça d'un poder | rampellut | , que castiga amb clara impietat i raó dubtosa i no dita. Fet el mal, el | l'escorça més aspra i el brancam més nuós i retort, hi ha qui el té per | rampellut | , orgullós i mala jeia. Pensen que tanta força i una aparença tan revessa, | branques, i el món no veurà d'ell sinó la força i el tindrà per esquerp, | rampellut | i mala jeia. Però en tota l'amplada del bosc ningú no és tan amic de nius | (en fi, per rampells d'home, que vostè ja sab que'ls homes en tot son molt | rampelluts | ), encara alguna vegada qu'altra, voldría... ara vegi quína manía! | —"Heu-vos aquí, carets de Déu, que sa mare de Sant Pere era sa dona més | rampelluda | i mala arna que hi haju hagut sota sa capa des cel. Era tant des puny | Acabat, en Xaneta va esclafir la rialla i jo també. —Arri avall sa vea | rampelluda | ! —Avall! Avall! En Lluís se persignà i va dir: —Déu ens guardi de mal | la malalta, aquesta es reféu. La noia va créixer esprimatxada, esquerpa, | rampelluda | . Li agradava passar-se llargues estones mirant la mar, indiferent a tot | com atacats d'una malura verd-groguenca... I es desfeien i es fonien, en | rampelludes | contorsions, vertiginosament engolits per la foscor altra vegada. Aviat | M'ho pregunto. A l'altra part de món, tot sol, amb vosaltres i uns quants | rampelluts | , com jo, em responc... S'apodera del llibre, se'l mira de reüll, somriu | cantell, cantellut; gana, ganut; gruix, gruixut; geni, geniüt; rampell, | rampellut | ; llengua, llengut; cap, caparrut; saber, saberut; tràfec, trafegut; bot, | i continuïtat d'aquelles reunions. Perquè l'apotecari Feliu Giró era home | rampellut | , extravagant, carregat de deutes i, sobretot, extremadament descurat en | tan diferent de les coses a què ella està avesada. Davant d'una Coral | rampelluda | i enutjada, les seves simpaties se'n van amb aquell xicot que ha sabut | sentís ploure! Mut i amb la destral sempre a punt. Ja n'era, de tossut i | rampellut | , aquell home! Ves per què no havia de dir res! Si els tenia al davant, si | tingueren de baratar-lo en la fira de Sant Joan per una haqueta jove i | rampelluda | , a la qual sa mestressa batejà de seguida amb el nom de Serpenta, | minyona que mai no era la mateixa, perquè la tia Gabriela era exigent i | rampelluda | . La veia rarament: mai no venia a casa. Sols algun dissabte escadusser | afalachs ja desde'l primer jorn de conèixerla. Mes com tenía nomenada de | rampelluda | , la Mila pensà desseguida que aquell día l'avia devía tenir el rampell, o | aguantis la grapa poc covarda, que hem caçat un senglar molt | rampellut | . Avui és dia que m'esmolis l'eina i que l'encertis | pugueu trobar-hi el suc i el bruc. —Que és trist, muller, que amb cares | rampelludes | anem avidolant-nos de costat, amb les boques tan poc | blanc. ¿Qui és aquest que posa tanta vida, que tot el | rampellut | fa somrient? ¿Qui serà aquesta boca destenyida, | i no estic avesat a què les dones em rebin amb un aire | rampellut | . Mes us prego, senyora l'Abadessa, que acomiadeu | la torna eixuta de pell i de caràcter, li xucla els atractius i la fa | rampelluda | i maniàtica. Només poden trobar això bonic aquells qui qualifiquen l'amor | pallassa de la brutalitat, i el jo: calla aquest jo | rampellut | i xerraire, engreixat més del compte amb la fruita marcida | que s'apodera de tot malavirat. Ni un moment es l'esbojarrada, la | rampelluda | y cap de pardals a qui embriaguen, de quan en quan, el vici, el luxe y les | al contrari, planyent-la d'haver-se deixat caure en les mans d'un malalt | rampellut | i carregat de pretensions. Tot això vaig deduir del que m'anà explicant, | és capaç de tenir la més mínima cura de la seva salut; és desordenat, és | rampellut | ; tan aviat veu la realitat del seu art i s'anima com li vénen uns | agraïda per l'afecte que li demostra i que a causa del seu marit, que és | rampellut | , que es guardi de mostrar-ne res i que caldrà cercar una manera enginyosa | saps? Qui ets per dir-hi res? Capitá Fes el que vulguis, dona | rampelluda | . Calandrina Gràcies, Marçal! Capitá Adeu, senyor | buscar les meves coses. I les teves, si en tens. I cuita, que el vent és | rampellut | . [Tadeu se'n va. El Senyor de Comes, que esperava que s'acabés la | : —Que torni, home, que torni y... y que no tinga por... Si és més | rampelluda | ! Quan en Geniset arribà a casa, ja las duas dònas l'estavan esperant pera | Las donas, las vellas assiladas, los donan més que fer que'ls homes... | Rampelludas | , envejosas, exigents,... sempre ab la suspicacia de si la monja s'estima | al meu braç, que t'acompanyaré.— Ell no volía, però ella insistí. —No síes | rampellut | ; es tart y aquí t'hi arreplegaría un ayre... Tu sol no ets capaç | per la fumerada espessa de les fabriques d'electricitat. La Bilbaina i la | Rampelluda | , que anaven a guanyar alguns centims, els escometeren i parlaren una | les desgracies presents. Varen repartir-se dos cigarrets de music que la | Rampelluda | va treure, i quan anaven a encendre varen veure que s'atansaven dos | Ditxós dia, be 'l tinch prou en ma memoria. Cansat l' avi de veurem | rampellut | mentres resavam lo rosari: "Vaja, veshi una estona!..." me va dir, ab | lo que aguàntoc! Però la gropada se n'anava tota en paraules, i aquelles | rampelludes | violencies se feien més clares i febles cada dia. Quan la nena començà de | sortí amatenta a la porta, encuriosida pera saber ont anava aquell | rampellut | , i el vegé engolfar pel carrer de l'iglesia cap al camí dels horts. An en | Va patir de debò, pobra dona. Qui sap si en part per culpa del pare, | rampellut | de mena, obrant sovint a ramalades, sempre a remolc del Sindicat... Va | coincidència, potser per voler de Déu, potser per la seva decisió | rampelluda | d'arreglar el violí. Per això, segurament, Rascher havia fet aquella cara | era el meu millor amic però no podia refiar-me d'un borratxot bocamoll i | rampellut | . De la meua missió potser depenia el manteniment de la presència francesa | sega les arestes dels minuts, dels segons, amb timó capriciós, | rampellut | , vagarívol. Adés ens acosta, íntims, gairebé promiscus, | per dignitat. I perquè, realment, no en tinc gens de ganes. Malhumorat i | rampellut | , no era de bona companyia. Bon vent! De menut i de no tan menut havia | seva que he insultat la meva cunyada, sinó per culpa del meu caràcter | rampellut | , del poc tacte que tinc, Eugenia m'estima i és per això que està gelosa. | agafar els cagarros dels gossos casi amb les mans... I tot per un animal | rampellut | , bonic d'estampa, sí, però malparit com ell sol. Si un dia el trec al | van ser enlairats un graó més amunt i moralitzats. El Jehovà guerrer i | rampellut | es va convertir en un ésser sant, de manera que es podia confiar en el | claqué. Estava perdudament encisat per Josephine Baker. Popular i erudit, | rampellut | i eficaç, ultraràpid i pacient, rialler i melancòlic, aventurer i | dues decisions. La primera, basada en l'orgull. Se'l recorda com un home | rampellut | que veia en l'operació de compra una oportunitat de venjança pel tracte |
|