▲
  DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
ran A 1 oc.
ran M 3 oc.
ran PO 1147 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1832-2022)
Imprimir Exportar a .csv  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
Reportar un error  
 
Lema:  Coincident amb ran Freqüència total:  1151 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de l'Hilisos. Sigui com sigui, ens cal més quedar-nos a casa, ran de la llar amb un bon foc encès, quan se'ns atansa aquest amo inclement.
dels podrits, abandonats vivers de musclos i de les barques ancorades, ran del tuf de l'aigua atapeïda de rebuigs i de la fam de vol curt de les
de les festes de les Santes, a la preciosa i aleshores petita ciutat ran del mar. Els bons i pintorescos costums s'han perdut, ja no compten", es
potser d'esma, la mà esquerra a la fulla més baixa de l'últim arbre, ran mateix de la riba. Cap veu no l'ha d'advertir de perills, cap eco no
la finestra. Descalça s'esllavissarà fins al terraplè, que arriba gairebé ran d'ella, es posarà les espardenyes i sortirà al camí. Quan s'adonin de la
i d'angoixa. El cel s'enfosquia més i més; els núvols passaven gairebé ran dels camps, i les aigües corrien amb terrorífic bramular, amb un estrèpit
d'or vell, entremig de la gran fageda moradenca. El vent fa lliscar, ran de carena, uns nuvolets flonjos, blancs. Xiula un merlot tímidament al
elegantment contra la grisor flonja que vela les Agudes. De tant en tant, ran de camí, roques de granit amb taques de liquen, rodones com arxipèlags
El Martí, davant la muntanya blanca. Clapes de calamarsa vora el camí, ran de les ginesteres; enllà —som a migdia— ombra vertical dels avets en la
de Claudel. Quina emoció, punyent, sòbria! Ara es fa fosc. Al camí, ran de l'heura fosca, hi ha una ratlla estrident de neu. Enllà dels avets en
era roja, humida, llevat de la franja prima del marge, d'un verd clar, ran del qual hi ha la perera florida. Bo i llaurant, l'home s'ajupia sota les
to rogenc, misteriós, com d'aurora boreal, amb una línia blava i grisa ran de carena. Tot plegat, irreal, místic (en el sentit dels
de cadells i llunyanies encalitjades), hem vist un cucut que cantava ran d'un dels roures que hi ha vora el quintà —brillaven al sol les lleus
18 maig. Matí clar, amb alguna boirina, lleu i blanca, ran dels cims. Quina flonjor de verd! Diríeu que podeu acariciar la muntanya
posar-me un jersei. Berenem a la bassa de Vilarmau, voltats de falgueres, ran de l'aigua verda on s'emmirallen castanyers, faigs i bardisses florides.
juliol. Dia fresc, amb algun núvol blanc, formes lentes ran de carena. Aquests dies, contemplant les masses nobles dels núvols, de
Després, camí amunt, cap a Vilarmau. El sol es ponia darrera la casa, ran mateix dels sis pallers arrenglerats. Surt una fina lluna amb halo d'or,
L'aclama en la nit pura —el crepuscle dura encara, groguenc: brilla, ran dels castanyers, un estel enorme—. Trobem l'euga, a la fi. "En arribar al
fugitiva, una plorosa nimfa nua i perfecta, vora una platja imaginada, ran d'una aigua transparent i puríssima. El segon poema del recull, el primer
precipicis, els paranys, les teranyines, vora les aigües de vidre també, ran, molt ran del paradís. I jo no vaig saber aprofitar-lo. Regirada, amb el
els paranys, les teranyines, vora les aigües de vidre també, ran, molt ran del paradís. I jo no vaig saber aprofitar-lo. Regirada, amb el rostre
de diumenge a la Portella, ben a prop les sirenes dels vapors i el fum ran de murada... Capvespres al passeig amb nins de marineres blaves i nines
arreplegades a través de tants de contactes superficials, sempre ran de la teva roba, mai a flor de pell... I a tu encara t'agradaven els
d'or i turqueses, moderna, estil segon imperi, que et cenyia el braç ran del canell... La música de l'obertura de Norma començà de
a tu. Sense cap vacil·lació tallaren els cabells fins a deixar-los curts, ran d'orella. L'orgue inicià un Te Deum seguit per les veus de les monges...
jo abominava les tardes de diumenge quan, quasi per obligació, caminava ran d'en Sergi o, anys més enrere encara, vora els meus pares, passeig de
una nit al menjador perquè la veié com tremolava, era sobre una cadira ran del llit. I el dubte al seu cap: donar-lo a rentar, car l'havia usat
i, de tant en tant, el vapor que fa escala per no gaire temps. El passeig ran del moll, des de la veranda on escric aquestes ratlles, podria fer pensar
de la veranda on escric aquestes ratlles, podria fer pensar en el passeig ran del moll de qualsevol vila de la Costa Vermella. A mi, hi ha estones que
Polinèsia. Aquests bungalows són les cambres del seu vast hotel, escampat ran de la platja i entre cocoters i maiorés. El món que viu "Chez Rivnac"
o us enfileu a les goletes, o teniu paciència de reposar unes hores ran de l'aigua, veureu l'única mena d'aus que en aquestes illes tenen una
bec esmoladíssim i d'unes ales com agulles, fan un efecte preciós volant ran de l'aigua. El Thalasseus Vergi, blanc amb una cueta
no l'oblideu mai en aquests climes. Un matí feia el passeig solitari ran del wharf de Vaitapé, a Borabora. No es veia ànima enlloc, el mar
veu ningú! Venia del cel o del mar? O es desvetllava ran mateix de mi? Qui mai haurà pogut merèixer i apreuar tanta
—funàmbul d'horitzons onejats— voga, vaga, divaga ran l'abís encoixinat de flames i gebre. Infern de fred
no dormiria. L'última nit, la vetlla del gran dia! Que em vegi l'auba ran del pòrtic sant. I, en el gruix de la nit tot esperant [(adressant-se a
forta i olor d'aigua de colònia esbravada. I els ulls de mico lluents ran dels meus i a cada banda de la cara la medalleta de l'orella. La cinta de
mig obertes, sempre rient i encantades; i a dalt de tot el front, lluent ran de cabells, per la goma seca amb què estaven enganxats. Les unes estaven
d'aigua del pou per netejar la finestra que tocava al sostre; com que era ran de carrer i passaven carros i camions sense parar, sempre estava bruta de
cel tibant i de color de maduixa a la posta i els coloms se'm van acostar ran de peus, llisos de ploma, amb les plomes on quan plovia la pluja
deixada. Si era fosc, al peu del balcó. Si havien tocat les sirenes, ran de la porta del pis, amb els llavis tremolant, però sense dir res. Com
si els ulls dels infants miressin pel seu rostre. Si es colra, ran de galta, de rovell el somriure, al pas del vent del
madona de Sa Cabana. Pregària Com un aucell que ran de terra vola vaig ésser pres d'amor en els filats i,
ennegrides seu la captaire tota sola, silenciosa ran del mur i amb una mà oberta i vacil·lant. Amb les besllums del
la mateixa mitja rialla resplendent, esmaperduda ran del mur. En la vorera del camí no clama com el cec de Jericó:
va i ve de la cuina sense fer soroll. —Fixa't en la costura de la jaqueta, ran de pit. No deixa veure res de més, però és pitjor —respon aquella ombra
rostre amb la ferrenya delicadesa de les mans dels homes; se li aturaria ran de pit... —Sembla que vulgui tornar a ploure —indica Pere fent una passa
au! Però Laura salta del llit; s'atura a l'altre costat de la cambra ran de porticons. Tomàs s'adona que vacil·la, a punt de caure, blanca com la
ja era enllà, i he sentit el grinyol del tramvia, que s'ha aturat, just, ran de l'aresta de la cantonada. Jo anava a passar, però un tricicle que
siena torrat, bistre, verds negrosos —amb algunes ratlles ran de terra, de verd tendre—, i una claror molt blanca que posa blaus i

  Pàgina 1 (de 24) 50 següents »