×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb ran |
Freqüència total: 1151 |
CTILC1 |
| de l'Hilisos. Sigui com sigui, ens cal més quedar-nos a casa, | ran | de la llar amb un bon foc encès, quan se'ns atansa aquest amo inclement. | | dels podrits, abandonats vivers de musclos i de les barques ancorades, | ran | del tuf de l'aigua atapeïda de rebuigs i de la fam de vol curt de les | | de les festes de les Santes, a la preciosa i aleshores petita ciutat | ran | del mar. Els bons i pintorescos costums s'han perdut, ja no compten", es | | potser d'esma, la mà esquerra a la fulla més baixa de l'últim arbre, | ran | mateix de la riba. Cap veu no l'ha d'advertir de perills, cap eco no | | la finestra. Descalça s'esllavissarà fins al terraplè, que arriba gairebé | ran | d'ella, es posarà les espardenyes i sortirà al camí. Quan s'adonin de la | | i d'angoixa. El cel s'enfosquia més i més; els núvols passaven gairebé | ran | dels camps, i les aigües corrien amb terrorífic bramular, amb un estrèpit | | d'or vell, entremig de la gran fageda moradenca. El vent fa lliscar, | ran | de carena, uns nuvolets flonjos, blancs. Xiula un merlot tímidament al | | elegantment contra la grisor flonja que vela les Agudes. De tant en tant, | ran | de camí, roques de granit amb taques de liquen, rodones com arxipèlags | | El Martí, davant la muntanya blanca. Clapes de calamarsa vora el camí, | ran | de les ginesteres; enllà —som a migdia— ombra vertical dels avets en la | | de Claudel. Quina emoció, punyent, sòbria! Ara es fa fosc. Al camí, | ran | de l'heura fosca, hi ha una ratlla estrident de neu. Enllà dels avets en | | era roja, humida, llevat de la franja prima del marge, d'un verd clar, | ran | del qual hi ha la perera florida. Bo i llaurant, l'home s'ajupia sota les | | to rogenc, misteriós, com d'aurora boreal, amb una línia blava i grisa | ran | de carena. Tot plegat, irreal, místic (en el sentit dels | | de cadells i llunyanies encalitjades), hem vist un cucut que cantava | ran | d'un dels roures que hi ha vora el quintà —brillaven al sol les lleus | | 18 maig. Matí clar, amb alguna boirina, lleu i blanca, | ran | dels cims. Quina flonjor de verd! Diríeu que podeu acariciar la muntanya | | posar-me un jersei. Berenem a la bassa de Vilarmau, voltats de falgueres, | ran | de l'aigua verda on s'emmirallen castanyers, faigs i bardisses florides. | | juliol. Dia fresc, amb algun núvol blanc, formes lentes | ran | de carena. Aquests dies, contemplant les masses nobles dels núvols, de | | Després, camí amunt, cap a Vilarmau. El sol es ponia darrera la casa, | ran | mateix dels sis pallers arrenglerats. Surt una fina lluna amb halo d'or, | | L'aclama en la nit pura —el crepuscle dura encara, groguenc: brilla, | ran | dels castanyers, un estel enorme—. Trobem l'euga, a la fi. "En arribar al | | fugitiva, una plorosa nimfa nua i perfecta, vora una platja imaginada, | ran | d'una aigua transparent i puríssima. El segon poema del recull, el primer | | precipicis, els paranys, les teranyines, vora les aigües de vidre també, | ran | , molt ran del paradís. I jo no vaig saber aprofitar-lo. Regirada, amb el | | els paranys, les teranyines, vora les aigües de vidre també, ran, molt | ran | del paradís. I jo no vaig saber aprofitar-lo. Regirada, amb el rostre | | de diumenge a la Portella, ben a prop les sirenes dels vapors i el fum | ran | de murada... Capvespres al passeig amb nins de marineres blaves i nines | | arreplegades a través de tants de contactes superficials, sempre | ran | de la teva roba, mai a flor de pell... I a tu encara t'agradaven els | | d'or i turqueses, moderna, estil segon imperi, que et cenyia el braç | ran | del canell... La música de l'obertura de Norma començà de | | a tu. Sense cap vacil·lació tallaren els cabells fins a deixar-los curts, | ran | d'orella. L'orgue inicià un Te Deum seguit per les veus de les monges... | | jo abominava les tardes de diumenge quan, quasi per obligació, caminava | ran | d'en Sergi o, anys més enrere encara, vora els meus pares, passeig de | | una nit al menjador perquè la veié com tremolava, era sobre una cadira | ran | del llit. I el dubte al seu cap: donar-lo a rentar, car l'havia usat | | i, de tant en tant, el vapor que fa escala per no gaire temps. El passeig | ran | del moll, des de la veranda on escric aquestes ratlles, podria fer pensar | | de la veranda on escric aquestes ratlles, podria fer pensar en el passeig | ran | del moll de qualsevol vila de la Costa Vermella. A mi, hi ha estones que | | Polinèsia. Aquests bungalows són les cambres del seu vast hotel, escampat | ran | de la platja i entre cocoters i maiorés. El món que viu "Chez Rivnac" | | o us enfileu a les goletes, o teniu paciència de reposar unes hores | ran | de l'aigua, veureu l'única mena d'aus que en aquestes illes tenen una | | bec esmoladíssim i d'unes ales com agulles, fan un efecte preciós volant | ran | de l'aigua. El Thalasseus Vergi, blanc amb una cueta | | no l'oblideu mai en aquests climes. Un matí feia el passeig solitari | ran | del wharf de Vaitapé, a Borabora. No es veia ànima enlloc, el mar | | veu ningú! Venia del cel o del mar? O es desvetllava | ran | mateix de mi? Qui mai haurà pogut merèixer i apreuar tanta | | —funàmbul d'horitzons onejats— voga, vaga, divaga | ran | l'abís encoixinat de flames i gebre. Infern de fred | | no dormiria. L'última nit, la vetlla del gran dia! Que em vegi l'auba | ran | del pòrtic sant. I, en el gruix de la nit tot esperant [(adressant-se a | | forta i olor d'aigua de colònia esbravada. I els ulls de mico lluents | ran | dels meus i a cada banda de la cara la medalleta de l'orella. La cinta de | | mig obertes, sempre rient i encantades; i a dalt de tot el front, lluent | ran | de cabells, per la goma seca amb què estaven enganxats. Les unes estaven | | d'aigua del pou per netejar la finestra que tocava al sostre; com que era | ran | de carrer i passaven carros i camions sense parar, sempre estava bruta de | | cel tibant i de color de maduixa a la posta i els coloms se'm van acostar | ran | de peus, llisos de ploma, amb les plomes on quan plovia la pluja | | deixada. Si era fosc, al peu del balcó. Si havien tocat les sirenes, | ran | de la porta del pis, amb els llavis tremolant, però sense dir res. Com | | si els ulls dels infants miressin pel seu rostre. Si es colra, | ran | de galta, de rovell el somriure, al pas del vent del | | madona de Sa Cabana. Pregària Com un aucell que | ran | de terra vola vaig ésser pres d'amor en els filats i, | | ennegrides seu la captaire tota sola, silenciosa | ran | del mur i amb una mà oberta i vacil·lant. Amb les besllums del | | la mateixa mitja rialla resplendent, esmaperduda | ran | del mur. En la vorera del camí no clama com el cec de Jericó: | | va i ve de la cuina sense fer soroll. —Fixa't en la costura de la jaqueta, | ran | de pit. No deixa veure res de més, però és pitjor —respon aquella ombra | | rostre amb la ferrenya delicadesa de les mans dels homes; se li aturaria | ran | de pit... —Sembla que vulgui tornar a ploure —indica Pere fent una passa | | au! Però Laura salta del llit; s'atura a l'altre costat de la cambra | ran | de porticons. Tomàs s'adona que vacil·la, a punt de caure, blanca com la | | ja era enllà, i he sentit el grinyol del tramvia, que s'ha aturat, just, | ran | de l'aresta de la cantonada. Jo anava a passar, però un tricicle que | | siena torrat, bistre, verds negrosos —amb algunes ratlles | ran | de terra, de verd tendre—, i una claror molt blanca que posa blaus i |
|