Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Per a tots ells, l'amnistia d'Obert i de Knochen és una aberració. La	rancúnia	hi perdura. Les consideracions ètiques són importants. Però, els qui ens
d'aquella figura bíblica depèn, en el fons, de la feresa de la	rancúnia	prèvia —un pare ofès!— que havia superat. Potser l'actual decandiment del
o saludar, o enamorar, i expressaria el seu desacord i la seva	rancúnia	. I per això l'univers blau-rosa i els imbècils personatges d'aquest
no ho era, de vell, s'hauria pogut acusar a si mateix amb la mateixa	rancúnia	amb què ho feia contra el seu fill, car si bé és cert que ell no hauria
dotze anys. No podia sospitar que Jeroni havia conservat intacta tota la	rancúnia	acumulada, durant el temps que endebades esperà a les Torres, durant els
de la vida de província. Els prejudicis, les enveges, les	rancúnies	, les antipaties, les xafarderies, tot allò que crea un ambient provincià
doncs, la misèria dels camperols, la passionalitat del cavaller i les	rancúnies	dels canonges i rectors en una simbiosi gairebé estable, superior a les
li donarem!" exclamà càndidament. Perquè Eva no guardava gens de	rancúnia	a Jahvè. Ai! Aleshores érem incapaços de nodrir cap mala passió! Des del
m'ha vingut de nou... Després, a una pregunta desgraciada de Frederic: —	Rancúnia	? No, no és que te'n tingui gens... Silenci, un gran sospir de Rosa, un
natural de l'escala, s'hi afegeix aquest tuf de queixa, de mal humor, de	rancúnia	, de protesta sense impuls. De vegades, el tuf ve del safareig; de
Tomàs. —No m'estranyaria; i el primer de tots serà l'oncle Llibori. Em té	rancúnia	perquè quan anem de cacera, jo encerto bé els trets, mentre que a ell li
justament no l'havia vista mai fins avui! L'oncle segueix amb un matís de	rancúnia	: —Ja pot ben donar-nos gràcies. Però, d'agraïda, no ho és gaire.
conciliadors, però no amoroseix l'efecte de les paraules del marit. La	rancúnia	de la cunyada, esvaïda uns quants segons, s'enverina més quan el seu
sóc pas de moda, jo. Si visqués a Barcelona sí, que faria estrany! —Quina	rancúnia	teniu a la pobra Barcelona! —No ho cregui —observa Beatriu amb veu
calaix, en silenci. Després torna prop de Beatriu, i amb la veu neta de	rancúnia	, només una mica emmelangida, parla: —Ja saps que rebutges, no pas aquella
i amb Teresa, Laura es sent colpida per una impressió de fred. Mira amb	rancúnia	aquell intrús mig enze, cobert de taques, que fa olor de pobre malgrat
per fer el desentès —observa la senyora de Torroella, amb la seva	rancúnia	contra d'aquell xicot que li havia fet fer tants de projectes per a
noia! La Remei de Torroella ha fet ben bé de pregó; ja se li coneix la	rancúnia	perquè en Tomàs no li va voler la filla. —S'ha sabut res d'ell, d'en
despòtic que no admet raons de ningú— i en Jaume i la seva colla, amb la	rancúnia	que ens tenen, ho han inflat per bescantar-nos, i ara nosaltres n'hem de
les cames i les espatlles. En alguns de nosaltres es desvetllava una	rancúnia	profunda. Arribats els exàmens, però, l'ex-seminarista va fer un vaitot.
meva presència. Jo endevinava en la seva actitud de menyspreu una secreta	rancúnia	contra meu. I aquesta era tan evident, tot i voler ell fer veure que no
d'ella, i la tendresa i la dolçor dels primers temps se'm convertien en	rancúnia	. Em sembla que a ella li passava el mateix quan veia desfer-se-li la
d'odi, de vergonya i d'oprobi. Jo havia nascut per miracle, entre	rancúnies	i vileses, i vivia per miracle. Moltes hores després del naixement, ningú
seva amiga, tot demanant-li perdó, humilment. Ell seguia guardant-me una	rancúnia	sorda. Jo tornava a humiliar-me per fer-me perdonar. Res no em dolia per a
cruel, com si, instintivament, hagués volgut ofegar aquella onada de	rancúnia	que brandava allí dins. No sé quant de temps vaig restar en aquesta
els homes com germans, i l'endemà odiava tothom, devorat pel tedi i la	rancúnia	? Sovint em tenia una ràbia jo mateix, que m'hauria destruït en un rampell
la vida, i m'ho suportava tot, sense protesta, com si veiés en les meves	rancúnies	i dureses la justa expiació del seu pecat. De vegades no podia més i es
mala gana, potser mai no seré res; si em deixes partir, alegrement, sense	rancúnia	, jo et juro que demà seré tot un home. I no pas un home com tothom, segons
estant l'espectacle és magnífic. Però jo no el puc admirar. La meva	rancúnia	em priva de trobar-lo bell. Em giro a la dreta. Allò ja és el camp.
a ell li entrava un desfici, un estrany malestar que es traduïa en	rancúnia	en contra meu. De vegades endevinava en els seus ulls una mena d'odi, que
puguem anar junts mentre a tots dos ens vingui de gust. —Però no em tens	rancúnia	d'haver intentat...? —No, gens ni mica, va respondre sense deixar-me
evidentment, no ens volíem dir allò que pensàvem. Jo em sentia ple de	rancúnia	i d'enuig. Si aquest brètol no hagués jugat, ara no ens trobaríem així:
forçosament de demanar, tot agreujava la falla de Josep. I tota la meva	rancúnia	s'acumulava en contra d'ell. El veia preocupat i no li'n volia preguntar
la nostra situació per a jo poder-lo acusar amb tota la força de la meva	rancúnia	. Ell, amb la pipa a la boca, anava llançant fum i avançant-me d'un pas
tots els meus pensaments foren per a Josep. Què s'havia fet de la meva	rancúnia	del matí? Ara veia com, sovint, era d'injust amb ell. Perquè jo tenia una
esforços per contenir les ganes de barallar-me amb ell, tanta era la meva	rancúnia	; ara gairebé l'adorava. Potser ara exagerava les seves qualitats i de
on dormir! —No t'haguessis jugat els diners! Dintre meu tornava la	rancúnia	contra Josep. Davant Lió La tarda es descoloria; la seva grisor passava
hauria fetes amb ell. Era cert, tanta indignació, o, més ben dit, tanta	rancúnia	venjativa havia produït en mi la covarda crueltat d'aquell home. —Anem,
ple de polls! De tot tenia la culpa Josep. Però ara no li tenia gens de	rancúnia	, perquè també era una víctima del fred i el sentia bleixar tan pobrament
només et vas transformar en objecte de la meva gelosia i les meves	rancúnies	. I, això no obstant, pensava en tu, matí, tarda i nit, en una mena
deu anys d'absència, les recriminacions van perdre validesa, s'esvaïren	rancúnies	, despits i es van quedar abraçats, llargament abraçats, com si
Aguilera contemplava el foc i mentre atiava les brases excitava la seva	rancúnia	. Intentava apropiar-se amb humilitat els mateixos arguments dels qui
a Déu un càstig per al culpable... Quants arguments per a excitar la	rancúnia	dels obrers! Quina fòbia, quantes malediccions si ella arribava a morir!
interrogant-lo en silenci, esperant ansiosos la seva decisió, no era	rancúnia	el que experimentava, sinó pietat... El to de la seva veu es tornà íntim,
si l'estrangulés. Ella es planyia, gemegava. Es van mirar uns moments amb	rancúnia	i amb ràbia. El rostre de Ramona es trasmudava; pressentia que havia
com les que li agradaven. Però no hi haurà res que aplaqui la seva	rancúnia	, i aquesta nit... aquesta nit el tindré al llit. Un Home. —Té
hora tindràs un àpat dolç o un son benigne; amb	rancúnia	infernal una emboscada t'espera, oculta enmig de flors i
el seu enyorer. Sembla que el seu plany expressi la dolça i amenaçadora	rancúnia	dels fondals. La feina del boletaire és doble i la va complint amb igual
els pitjors temps dels Àustries. Això agreujava les contradiccions i les	rancúnies	inherents a l'estructura de la societat, que la política "il·lustrada"
la història ens ha condemnat a la mediocritat, obstruint per enveja o per	rancúnia	les vies de la nostra il·lusió. Cal tenir el coratge de reconèixer que

Pàgina 1 (de 15)

50 següents