DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
rancúnia F 667 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb rancúnia Freqüència total:  667 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Per a tots ells, l'amnistia d'Obert i de Knochen és una aberració. La rancúnia hi perdura. Les consideracions ètiques són importants. Però, els qui ens
d'aquella figura bíblica depèn, en el fons, de la feresa de la rancúnia prèvia —un pare ofès!— que havia superat. Potser l'actual decandiment del
o saludar, o enamorar, i expressaria el seu desacord i la seva rancúnia. I per això l'univers blau-rosa i els imbècils personatges d'aquest
no ho era, de vell, s'hauria pogut acusar a si mateix amb la mateixa rancúnia amb què ho feia contra el seu fill, car si bé és cert que ell no hauria
dotze anys. No podia sospitar que Jeroni havia conservat intacta tota la rancúnia acumulada, durant el temps que endebades esperà a les Torres, durant els
de la vida de província. Els prejudicis, les enveges, les rancúnies, les antipaties, les xafarderies, tot allò que crea un ambient provincià
doncs, la misèria dels camperols, la passionalitat del cavaller i les rancúnies dels canonges i rectors en una simbiosi gairebé estable, superior a les
li donarem!" exclamà càndidament. Perquè Eva no guardava gens de rancúnia a Jahvè. Ai! Aleshores érem incapaços de nodrir cap mala passió! Des del
m'ha vingut de nou... Després, a una pregunta desgraciada de Frederic: —Rancúnia? No, no és que te'n tingui gens... Silenci, un gran sospir de Rosa, un
natural de l'escala, s'hi afegeix aquest tuf de queixa, de mal humor, de rancúnia, de protesta sense impuls. De vegades, el tuf ve del safareig; de
Tomàs. —No m'estranyaria; i el primer de tots serà l'oncle Llibori. Em té rancúnia perquè quan anem de cacera, jo encerto bé els trets, mentre que a ell li
justament no l'havia vista mai fins avui! L'oncle segueix amb un matís de rancúnia: —Ja pot ben donar-nos gràcies. Però, d'agraïda, no ho és gaire.
conciliadors, però no amoroseix l'efecte de les paraules del marit. La rancúnia de la cunyada, esvaïda uns quants segons, s'enverina més quan el seu
sóc pas de moda, jo. Si visqués a Barcelona sí, que faria estrany! —Quina rancúnia teniu a la pobra Barcelona! —No ho cregui —observa Beatriu amb veu
calaix, en silenci. Després torna prop de Beatriu, i amb la veu neta de rancúnia, només una mica emmelangida, parla: —Ja saps que rebutges, no pas aquella
i amb Teresa, Laura es sent colpida per una impressió de fred. Mira amb rancúnia aquell intrús mig enze, cobert de taques, que fa olor de pobre malgrat
per fer el desentès —observa la senyora de Torroella, amb la seva rancúnia contra d'aquell xicot que li havia fet fer tants de projectes per a
noia! La Remei de Torroella ha fet ben bé de pregó; ja se li coneix la rancúnia perquè en Tomàs no li va voler la filla. —S'ha sabut res d'ell, d'en
despòtic que no admet raons de ningú— i en Jaume i la seva colla, amb la rancúnia que ens tenen, ho han inflat per bescantar-nos, i ara nosaltres n'hem de
les cames i les espatlles. En alguns de nosaltres es desvetllava una rancúnia profunda. Arribats els exàmens, però, l'ex-seminarista va fer un vaitot.
meva presència. Jo endevinava en la seva actitud de menyspreu una secreta rancúnia contra meu. I aquesta era tan evident, tot i voler ell fer veure que no
d'ella, i la tendresa i la dolçor dels primers temps se'm convertien en rancúnia. Em sembla que a ella li passava el mateix quan veia desfer-se-li la
d'odi, de vergonya i d'oprobi. Jo havia nascut per miracle, entre rancúnies i vileses, i vivia per miracle. Moltes hores després del naixement, ningú
seva amiga, tot demanant-li perdó, humilment. Ell seguia guardant-me una rancúnia sorda. Jo tornava a humiliar-me per fer-me perdonar. Res no em dolia per a
cruel, com si, instintivament, hagués volgut ofegar aquella onada de rancúnia que brandava allí dins. No sé quant de temps vaig restar en aquesta
els homes com germans, i l'endemà odiava tothom, devorat pel tedi i la rancúnia? Sovint em tenia una ràbia jo mateix, que m'hauria destruït en un rampell
la vida, i m'ho suportava tot, sense protesta, com si veiés en les meves rancúnies i dureses la justa expiació del seu pecat. De vegades no podia més i es
mala gana, potser mai no seré res; si em deixes partir, alegrement, sense rancúnia, jo et juro que demà seré tot un home. I no pas un home com tothom, segons
estant l'espectacle és magnífic. Però jo no el puc admirar. La meva rancúnia em priva de trobar-lo bell. Em giro a la dreta. Allò ja és el camp.
a ell li entrava un desfici, un estrany malestar que es traduïa en rancúnia en contra meu. De vegades endevinava en els seus ulls una mena d'odi, que
puguem anar junts mentre a tots dos ens vingui de gust. —Però no em tens rancúnia d'haver intentat...? —No, gens ni mica, va respondre sense deixar-me
evidentment, no ens volíem dir allò que pensàvem. Jo em sentia ple de rancúnia i d'enuig. Si aquest brètol no hagués jugat, ara no ens trobaríem així:
forçosament de demanar, tot agreujava la falla de Josep. I tota la meva rancúnia s'acumulava en contra d'ell. El veia preocupat i no li'n volia preguntar
la nostra situació per a jo poder-lo acusar amb tota la força de la meva rancúnia. Ell, amb la pipa a la boca, anava llançant fum i avançant-me d'un pas
tots els meus pensaments foren per a Josep. Què s'havia fet de la meva rancúnia del matí? Ara veia com, sovint, era d'injust amb ell. Perquè jo tenia una
esforços per contenir les ganes de barallar-me amb ell, tanta era la meva rancúnia; ara gairebé l'adorava. Potser ara exagerava les seves qualitats i de
on dormir! —No t'haguessis jugat els diners! Dintre meu tornava la rancúnia contra Josep. Davant Lió La tarda es descoloria; la seva grisor passava
hauria fetes amb ell. Era cert, tanta indignació, o, més ben dit, tanta rancúnia venjativa havia produït en mi la covarda crueltat d'aquell home. —Anem,
ple de polls! De tot tenia la culpa Josep. Però ara no li tenia gens de rancúnia, perquè també era una víctima del fred i el sentia bleixar tan pobrament
només et vas transformar en objecte de la meva gelosia i les meves rancúnies. I, això no obstant, pensava en tu, matí, tarda i nit, en una mena
deu anys d'absència, les recriminacions van perdre validesa, s'esvaïren rancúnies, despits i es van quedar abraçats, llargament abraçats, com si
Aguilera contemplava el foc i mentre atiava les brases excitava la seva rancúnia. Intentava apropiar-se amb humilitat els mateixos arguments dels qui
a Déu un càstig per al culpable... Quants arguments per a excitar la rancúnia dels obrers! Quina fòbia, quantes malediccions si ella arribava a morir!
interrogant-lo en silenci, esperant ansiosos la seva decisió, no era rancúnia el que experimentava, sinó pietat... El to de la seva veu es tornà íntim,
si l'estrangulés. Ella es planyia, gemegava. Es van mirar uns moments amb rancúnia i amb ràbia. El rostre de Ramona es trasmudava; pressentia que havia
com les que li agradaven. Però no hi haurà res que aplaqui la seva rancúnia, i aquesta nit... aquesta nit el tindré al llit. Un Home. —Té
hora tindràs un àpat dolç o un son benigne; amb rancúnia infernal una emboscada t'espera, oculta enmig de flors i
el seu enyorer. Sembla que el seu plany expressi la dolça i amenaçadora rancúnia dels fondals. La feina del boletaire és doble i la va complint amb igual
els pitjors temps dels Àustries. Això agreujava les contradiccions i les rancúnies inherents a l'estructura de la societat, que la política "il·lustrada"
la història ens ha condemnat a la mediocritat, obstruint per enveja o per rancúnia les vies de la nostra il·lusió. Cal tenir el coratge de reconèixer que

  Pàgina 1 (de 14) 50 següents »