DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
rancorós A 90 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb rancorós Freqüència total:  90 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

altre. La impunitat, per exemple. Un dèbil segur, i per afegidura rancorós, és una de les bèsties més temibles de la història natural. O bé l'ocasió
enutjosa, el seu fill tenia en canvi una memòria present, insubornable, rancorosa. Campdepadrós pare sabia oblidar amb encert i construir sobre el buit, si
sinó destruint, posant en evidència la impossibilitat de tota perfecció, rancorós, sentimental, romàntic, destruint, dic, tota realitat, tota qualitat, per
a arribar a València; devia tornar al pensament, a la consciència del rancorós rei, la visió de la ciutat closa, silenciosa, indiferent al pas del seu
de produir-li alguna cosa més que molèstia o ira, no podem dubtar del rancorós dolor que havia d'acumular, tant més intens com més incomunicat. No ens
al que li es pare. Timb· Ella es meva. Roch· [(rencorós)] Qu' es teva? Tú deliras. Fesme veure al moment si es ta paraula un
se'n devia enamorar per contrast amb la seva indomable sorruderia. I ara, rancorós, es venjarà acusant-la d'una insignificant aventura amorosa... No vol
. Ho acabava de declarar amb ironia. "Els Aguilera sou així!". És a dir, rancorosos, aspres, grollers, incapaços d'apreciar aquesta cosa fina i delicada que
molt més grans de lo que generalment se pensa, —afegí encara, bon xich rencorosa y trista, la eloqüent oradora. —Efectivament, —confirmà la senyora
troba. Així és que al cap de poc vaig llançar una sabata a l'atzar, amb rencorosa vigor. Va colpir la paret, damunt el cap de Harris, i caigué al seu
amagat durant tant de temps; confirmada encara per aquella divulgació rancorosa de l'abús de confiança d'Arnau. Si tenia dret a divulgar-lo? Evidentment.
que fan; tan aviat estan enfadades com fan xerinola! —És que elles no són rancoroses com ho ets tu. —Doncs mira: ara que estan distretes ballant, jo em faré
ja diré a En Tom que et clavi la dent!" Però En Peret no és venjatiu ni rancorós com no ho són els nens bons i ben educats. I en lloc d'adreçar-li
belles plomes. I han volat. I quines belles cantades d'agraïment refilen! Rancorós, no Els tres nois segueixen lligats; el Cabdell se n'ha assegurat força.
veurien pas lliures si En Peret no corregués a desfer-los, perquè no és rancorós. I mentre els bordegassos marxen avergonyits, ell diu a En Tom: —Veus?
era Carme la qui girava el cap enfurismada i llançava un esguard rancorós o un improperi al desconegut. Miserietes humanes, tristes miserietes.
es troben davant del focus de la consciència amorosa o de la consciència rancorosa. Es parlaria, potser, d'una interpretació "normal". Però què és normal?
eventualitat d'error no és reservada a l'amor. Tota actitud —amorosa, rancorosa o "indiferent"— pot equivocar-se i donar lloc a "il·lusions". Amorosa
"simples visions", les idees a "simples idees", és propi de l'esperit rancorós. L'esperit amorós les pot veure, és clar. Però no li és essencial. Veu, en
dues actituds cardinals polarment oposades: l'actitud amorosa i l'actitud rancorosa, l'actitud afirmativa i l'actitud negativa, la que tot ho salva i la que
com totes les altres, els òrgans sexuals i la seva activitat. A la mirada rancorosa o "indiferent", el superior es posa al servei de l'inferior i per
de la fe. Ara es compendrà millor la funció de l'odi i de la consciència rancorosa en la dialèctica amorosa i en la percepció i organització del món que em
no podria mai més. Els seus sentiments han estat pregonament ferits i és rancorosa. —Aloma —balbuceja Robert, mirant-la de fit a fit; tot canviat de pocs
he pogut ofendre. No et coneixia; no sabia, com ara, qui eres. —No sóc rancorós, Arnau. I em serà molt agradable de tenir-te per company d'armes i
acabant els diners. Tot seguit m'assaltaren una pila de pensaments rancorosos envers el comandant sense que jo provés de fer-los resistència. —No els
que ella em bescantava pel poble. Per això no l'hi va llogar. Jo no sóc rancorosa; bé haig d'ajudar una cosina... —la veu de contralt gairebé cantava. És
no plaga de cor; tot mal, però no mal de muller. Casa on plou és la dona rancorosa. No hi ha cap pitjor que el d'un serpent, ni ira que iguali la muller
coniller mallorquí, lleonat de pèl, dret d'orelles i amb un mirar entre rancorós i estúpid. A aquest gos, li deien "Noble", i no sé a sant de què
sol, llampegava allà al lluny. La dòna, apartantne la mirada ab un despit rencorós, pensà: —No hi ha res cert al món... Tot són mentides, faules
innecessàriament dura, pretensiosa, incapaç d'escoltar, envejosa o rancorosa, neguem la misericòrdia i fem més desagradable la vida de tots.
sentir l'urpada del pànic però també una mena de pietat per aquella dona rancorosa, una dona que, al capdavall, havia sofert més que ella perquè li havien
no portis la posta.— Ell li ensellà l'euga i li apuntà el sarró. La dona, rancorosa o despectiva, sense respondre a l'acomiadament del pagès, emprengué el
i no sempre ho aconseguia; la meva mare s'anava fent vella, cansada i rancorosa, i jo a l'Institut procurava aprovar cursos per arribar a ser gran i
en Bernat no m'ho ha perdonat. CII Efectivament en Bernat és un rancorós. I avui li ha estat fàcil venjar-se. No sé a sant de què, ja no
Pe'ls periòdics que's llegeixen. Periòdics impíus, irrelligiosos, rencorosos que's troben a tot arrèu, y en cambi els catòlics no poden oferilshi el
sobre'l breçol innocent de Montpeller l'ascona del almogavar qu'apunta rencorosa a n'el cor d'una altra rassa. ¿De quant ençá el que una familia se
que 's traduheix de part dels de baix en esperit d' imitació y de rencoroses envejes y glatiments. S' escorre continuament, dels cassinos y "penyes"
y capital, com les havía formades l' esperit cristiá, sino de lluyta rencorosa, ferotge, irreconciliable. Y veus aquí incubat, ab aixó y ab lo ans dit,
no sempre porta l' odi. En lo altre hi ha la apostasía, que es sempre rencorosa y no sab més que odiar y no 's cansa may de odiar. Y á propósit,
lo de Fontanella per exemple, expulsat per sempre de sa patria per lo rencorós rey de Castella, li mancá cor y deixá la obra á la dinastía francesa.
com á compradors; la mistificassió no tardá en ser descuberta per los rencorosos cristians vells del gremi, y denunciada als Consellers, los que pera
tractaments que durant cinquanta anys tingué que sufrir Barcelona de sos rencorosos enemichs: nostre patriotisme 'ns impideix aixecar, encara que sols sia la
que D. Rafael Ferrer ha volgut véurer misteris politichs y sentiments rencorosos en certs cants dels que forman part d'aquesta nova colecció; y,
futbol es perdia en la jungla dels preceptes legals i de les posicions rancoroses, en Kubala va debutar amb el Barcelona en un partit amistós celebrat el
és estrepitosa, total, definitiva. Els adversaris, els enemics, els rancorosos, els ofesos, es tiren damunt d'ell com una gossada furiosa, mossegant
y quant las tinguéren apartadas del poble, las feren sentar: luego lo rencorós y venjatiu prengué de la ma á la que havia tractat, y á certa distancia
malalta i desorientada; ara, convertit en un nebot desheretat, irat, rancorós, esmaperdut, encallat en un món petit, en una vida individualista i
pretenia més que una excitant diversió sense transcendència. El seu cor, rancorós i escalivat, no es donava fàcilment a cap il·lusió profunda. Rafel
tendres que varen ser-te amics. O bé la revifalla rancorosa d'aquells menyspreus antics. Si jo no fós per tu
un ambient mortal al seu amor. A ella no podia treure-la del seu mutisme rancorós i la conversa amb el senyor Teodor, tot just començada, es fonia en la

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »