 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb rancor |
Freqüència total: 365 |
CTILC1 |
| haguessin de continuar renyits. Ni l'un ni l'altre no es guardaven | rancor | ; no en tenien tampoc motiu. Així Tiago un dia que encertaren a | | Bisa; la idea li resultava intolerable, i de primer antuvi fins sentia | rancor | contra ell. Després Tino Costa s'entristia: es deia que tenien raó, i | | la més petita ombra de remordiment? Veritat, també, que no em guardaries | rancor | , que tu també m'has comprès, pare? Ell, incapaç ja d'articular cap mot, | | el que la preocupava més. Li jurà per darrera vegada que no li guardava | rancor | i que tot el que havia fet, ella ho tenia com el que era: com proves de l' | | aquests anys que després la detesta i la maltracta, i sens dubte el seu | rancor | contra Cinta es fonamenta més en la desil·lusió d'aquests anys que no en | | la màxima docilitat, les seves paraules, els seus entusiasmes, els seus | rancors | , les seves fòbies; i en la mesura que Luciènne estimava, agombolava, | | de la seva llegítima, sense autorització paterna. A llarga distància el | rancor | pot haver modificat la bellesa suau d'aquell matí de novembre, un matí de | | ser el resultat d'una deliberació i pensava trobar-hi aquell ambient de | rancor | propici al seu esperit de revolta? O l'escollí perquè Venècia era el | | del seu esperit, ¿no eren precisament aquella barreja d'enyorança i | rancor | que caracteritza l'home allunyat per força de la seva terra? És probable | | fugien de conversar-hi, i molts deixaren d'anar-hi. Això provocà en Borra | rancors | més vius, es llançà a audàcies noves, a noves provocacions, i buscà la | | la capa de l'oblit aparent, s'havia anat alimentant un odi secret, un | rancor | inextingible. El record de la humiliació que li havia inferit s'afegia | | sense respondre. Joana li endevinà el pensament i parlà: —No és hora de | rancors | , sinó d'oblidar. Fes-ho per ta mare. Ell digué: —Acompanya'm. A | | saludables i confiades, desconeixent l'amor romàntic però també el | rancor | . Elles no diran, com Mme. Sand, que els mallorquins són antropòfags: les | | el poc que deixava a Dona Maria Gradolí. Les persones a les quals menys | rancor | tenia en aquells moments eren el confessor, perquè quasi no el veia, i Na | | adquirir sobre 'ls desafiats;— doneuvos la ma y abandoneu en bona hora lo | rencor | que fins avuy os habiau guardat. Recordeus, si sou casats, de la vostra | | ja no s' ha de parlar mes d' aquest asumpto. Prous disgustos, prous | rencors | y prous gelosías. Jo'us demano que establiu entre vosaltres la pau y la | | veu sa pátria trepitjada per un rey, y per qué es lo rey de Fransa ja te | rencor | al francés. Veu son poble y encontradas posadas al vil saqueitx, víctimas | | Enrera l' esperit de la venjansa: enrera dels dos pobles lo | rencor | : miréu com ab lo nostre etern amor fem lo abrás fraternal d' Espanya y | | ocupa el seu lloc, ningú no crida; no existeixen enveges, maledicències, | rancors | , cobejances; només temps, repòs, un mateix espai i un immens domicili | | carta. Era home estrafolari, fidel a les seves manies i als seus | rancors | . Es pot esperar d'ell la més inversemblant de les decisions; un canvi | | cos, en contacte amb la terra, es desprenia de sentiments obscurs, vells | rancors | , fins i tot de pecats i petites misèries. Es va adormir amb la idea que, | | callava; era preferible no excitar-lo ni provocar les revifalles del seu | rancor | . —Saps què vol dir aquesta nota? Has pogut entendre què significa aquest | | fals. —Aleshores, ¿què en treus, de cultivar només el teu despit, el teu | rancor | ? Encara podria ser la teva dona, Cosme; ens faríem companyia en aquests | | ens privaria, assaborint només un trist desfici i | rancor | i despit i orgull, revolta contra Déu i aquest jou que per | | tragèdia que li asclava el cor, pensava amb Donya Mència: hi pensava amb | rencor | , amb un impuls d'amenaça i revenja que no havia de tenir terme. Son | | romangué un moment, vençuda, ferida; després va apartar-se amb el mateix | rancor | violent que vibrava a la veu de Ramona: —Res! Arnau va escoltar com la | | perquè aquesta lluita, si no era aturada, portaria enemistats, odis, | rancors | , venjances, saqueig, sang, morts, desvastacions, profanacions de | | en les classes pobres l'odi contra de les riques i produirà inquina i | rancor | contra de les autoritats sostenidores de la tranquil·litat pública, | | —Ella viu en un món i jo en un altre —es digué. I no sentí mica de | rencor | . Segur que no es trobaria un metge que el donés per boig, ni un advocat | | em miren sinistrament i fan anar les barres ossudes amb una expressió de | rancor | ... No sé pas on poso els peus, diria que m'enpaiten. Ensopego amb una | | es troba a cada moment. No saludar-se implica l'existència d'elements de | rancor | , somorts però latents. Tot això és un resum d'escenes esvaïdes de la vida | | en persones de bona salut una clara tendència a l'oblit —a l'oblit del | rancor | , de la malvolença, de la venjança, de la crueltat. Sense una memòria molt | | la mar i allí féu estada i reflexions d'allò més profundes. Covava el seu | rancor | . La conclusió fou arribar al convenciment de què s'havia de fer taula | | saludables i confiades, desconeixent l'amor romàntic, però també el | rencor | . Elles no diran, com Mme. Sand, que els mallorquins són antropòfags: | | el poc que deixava a Da. Maria Gradolí. Les persones a les que menys | rencor | tenia en aquells moments eren el confessor, perquè quasi no'l veia, i Na | | estimar, ve't ací l'ensenya nostra; allunyar els infants de les ires i | rancors | ; fer homes justos... —insistia "El més petit de tots". En aquest dia | | i de llessamí... Tot d'una vaig dir al comissari, amicalment, sense | rancor | : —Voleu anar-vos-en a dormir? Demà al matí, tal volta podreu dir- | | quin fàstic! —exclama una velleta del banc, tota ella una capseta de | rancors | . Ja és tard. Carme s'aixeca convençuda que ha esperat inútilment, com | | no sap resistir perquè ens encisa, però que hom odia perquè ens devasta. | Rancors | entre veïns, records mal païts de velles renyines i topades, és cert, | | clamor, color, dolor, error, favor, fragor, fulgor, furor, honor, horror, | rancor | , rigor, rubor, sabor, sopor, temor, terror, valor, vigor, etc.. | | pervenen les discòrdies entre els ciutadans, les agres disputes i els | rancors | . Una opinió pública nodrida amb l'error i la calúmnia, no fa més que | | embajada ambaixada, esmeralda maragda, rencor | rancor | . En les síl·labes inaccentuades s'esdevé a vegades que a una | | repulsius amb un rastre sinistre de sang, causa de dol, de llàgrimes i de | rancors | que desfermen els odis, molts dels homes de la Lliga, com s'escau al seu | | Tanos però paguen amb la seva vida aital audàcia. La condensació del " | rancor | pobletà" s'explica per la limitació de les seves possibilitats de | | denominat Complexe de Caín, però la patogènia d'aquestes situacions de | rancor | no s'esgota, a judici nostre, amb la interpretació freudiana i és molt | | per sota de la ficció que aquesta organització imposa s'incoben múltiples | rancors | i ressentiments. D'altra banda, tota la família tendeix a funcionar en | | serà amb motiu del primer embaraç i part; en aquestes condicions el | rancor | de sogra assolirà mantes vegades un maquiavelisme refinat; en ascendir a | | no li resta altre camí que el de la intriga ni altra actitud que la del | rancor | . No és rar que aleshores funcioni el procés de "projecció" psíquica i | | així adquireix la categoria de rival prepotent i serveix de blanc al " | rancor | envejós". Ara bé, per a fixar-se en el bé dels altres cal no sentir- | | individual. El recel, la desconfiança, la prudència, el dissimul, el | rancor | , la suspicàcia són les més conegudes, però no les més freqüents. La |
|
