Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

haguessin de continuar renyits. Ni l'un ni l'altre no es guardaven	rancor	; no en tenien tampoc motiu. Així Tiago un dia que encertaren a
Bisa; la idea li resultava intolerable, i de primer antuvi fins sentia	rancor	contra ell. Després Tino Costa s'entristia: es deia que tenien raó, i
la més petita ombra de remordiment? Veritat, també, que no em guardaries	rancor	, que tu també m'has comprès, pare? Ell, incapaç ja d'articular cap mot,
el que la preocupava més. Li jurà per darrera vegada que no li guardava	rancor	i que tot el que havia fet, ella ho tenia com el que era: com proves de l'
aquests anys que després la detesta i la maltracta, i sens dubte el seu	rancor	contra Cinta es fonamenta més en la desil·lusió d'aquests anys que no en
la màxima docilitat, les seves paraules, els seus entusiasmes, els seus	rancors	, les seves fòbies; i en la mesura que Luciènne estimava, agombolava,
de la seva llegítima, sense autorització paterna. A llarga distància el	rancor	pot haver modificat la bellesa suau d'aquell matí de novembre, un matí de
ser el resultat d'una deliberació i pensava trobar-hi aquell ambient de	rancor	propici al seu esperit de revolta? O l'escollí perquè Venècia era el
del seu esperit, ¿no eren precisament aquella barreja d'enyorança i	rancor	que caracteritza l'home allunyat per força de la seva terra? És probable
fugien de conversar-hi, i molts deixaren d'anar-hi. Això provocà en Borra	rancors	més vius, es llançà a audàcies noves, a noves provocacions, i buscà la
la capa de l'oblit aparent, s'havia anat alimentant un odi secret, un	rancor	inextingible. El record de la humiliació que li havia inferit s'afegia
sense respondre. Joana li endevinà el pensament i parlà: —No és hora de	rancors	, sinó d'oblidar. Fes-ho per ta mare. Ell digué: —Acompanya'm. A
saludables i confiades, desconeixent l'amor romàntic però també el	rancor	. Elles no diran, com Mme. Sand, que els mallorquins són antropòfags: les
el poc que deixava a Dona Maria Gradolí. Les persones a les quals menys	rancor	tenia en aquells moments eren el confessor, perquè quasi no el veia, i Na
adquirir sobre 'ls desafiats;— doneuvos la ma y abandoneu en bona hora lo	rencor	que fins avuy os habiau guardat. Recordeus, si sou casats, de la vostra
ja no s' ha de parlar mes d' aquest asumpto. Prous disgustos, prous	rencors	y prous gelosías. Jo'us demano que establiu entre vosaltres la pau y la
veu sa pátria trepitjada per un rey, y per qué es lo rey de Fransa ja te	rencor	al francés. Veu son poble y encontradas posadas al vil saqueitx, víctimas
Enrera l' esperit de la venjansa: enrera dels dos pobles lo	rencor	: miréu com ab lo nostre etern amor fem lo abrás fraternal d' Espanya y
ocupa el seu lloc, ningú no crida; no existeixen enveges, maledicències,	rancors	, cobejances; només temps, repòs, un mateix espai i un immens domicili
carta. Era home estrafolari, fidel a les seves manies i als seus	rancors	. Es pot esperar d'ell la més inversemblant de les decisions; un canvi
cos, en contacte amb la terra, es desprenia de sentiments obscurs, vells	rancors	, fins i tot de pecats i petites misèries. Es va adormir amb la idea que,
callava; era preferible no excitar-lo ni provocar les revifalles del seu	rancor	. —Saps què vol dir aquesta nota? Has pogut entendre què significa aquest
fals. —Aleshores, ¿què en treus, de cultivar només el teu despit, el teu	rancor	? Encara podria ser la teva dona, Cosme; ens faríem companyia en aquests
ens privaria, assaborint només un trist desfici i	rancor	i despit i orgull, revolta contra Déu i aquest jou que per
tragèdia que li asclava el cor, pensava amb Donya Mència: hi pensava amb	rencor	, amb un impuls d'amenaça i revenja que no havia de tenir terme. Son
romangué un moment, vençuda, ferida; després va apartar-se amb el mateix	rancor	violent que vibrava a la veu de Ramona: —Res! Arnau va escoltar com la
perquè aquesta lluita, si no era aturada, portaria enemistats, odis,	rancors	, venjances, saqueig, sang, morts, desvastacions, profanacions de
en les classes pobres l'odi contra de les riques i produirà inquina i	rancor	contra de les autoritats sostenidores de la tranquil·litat pública,
—Ella viu en un món i jo en un altre —es digué. I no sentí mica de	rencor	. Segur que no es trobaria un metge que el donés per boig, ni un advocat
em miren sinistrament i fan anar les barres ossudes amb una expressió de	rancor	... No sé pas on poso els peus, diria que m'enpaiten. Ensopego amb una
es troba a cada moment. No saludar-se implica l'existència d'elements de	rancor	, somorts però latents. Tot això és un resum d'escenes esvaïdes de la vida
en persones de bona salut una clara tendència a l'oblit —a l'oblit del	rancor	, de la malvolença, de la venjança, de la crueltat. Sense una memòria molt
la mar i allí féu estada i reflexions d'allò més profundes. Covava el seu	rancor	. La conclusió fou arribar al convenciment de què s'havia de fer taula
saludables i confiades, desconeixent l'amor romàntic, però també el	rencor	. Elles no diran, com Mme. Sand, que els mallorquins són antropòfags:
el poc que deixava a Da. Maria Gradolí. Les persones a les que menys	rencor	tenia en aquells moments eren el confessor, perquè quasi no'l veia, i Na
estimar, ve't ací l'ensenya nostra; allunyar els infants de les ires i	rancors	; fer homes justos... —insistia "El més petit de tots". En aquest dia
i de llessamí... Tot d'una vaig dir al comissari, amicalment, sense	rancor	: —Voleu anar-vos-en a dormir? Demà al matí, tal volta podreu dir-
quin fàstic! —exclama una velleta del banc, tota ella una capseta de	rancors	. Ja és tard. Carme s'aixeca convençuda que ha esperat inútilment, com
no sap resistir perquè ens encisa, però que hom odia perquè ens devasta.	Rancors	entre veïns, records mal païts de velles renyines i topades, és cert,
clamor, color, dolor, error, favor, fragor, fulgor, furor, honor, horror,	rancor	, rigor, rubor, sabor, sopor, temor, terror, valor, vigor, etc..
pervenen les discòrdies entre els ciutadans, les agres disputes i els	rancors	. Una opinió pública nodrida amb l'error i la calúmnia, no fa més que
embajada ambaixada, esmeralda maragda, rencor	rancor	. En les síl·labes inaccentuades s'esdevé a vegades que a una
repulsius amb un rastre sinistre de sang, causa de dol, de llàgrimes i de	rancors	que desfermen els odis, molts dels homes de la Lliga, com s'escau al seu
Tanos però paguen amb la seva vida aital audàcia. La condensació del "	rancor	pobletà" s'explica per la limitació de les seves possibilitats de
denominat Complexe de Caín, però la patogènia d'aquestes situacions de	rancor	no s'esgota, a judici nostre, amb la interpretació freudiana i és molt
per sota de la ficció que aquesta organització imposa s'incoben múltiples	rancors	i ressentiments. D'altra banda, tota la família tendeix a funcionar en
serà amb motiu del primer embaraç i part; en aquestes condicions el	rancor	de sogra assolirà mantes vegades un maquiavelisme refinat; en ascendir a
no li resta altre camí que el de la intriga ni altra actitud que la del	rancor	. No és rar que aleshores funcioni el procés de "projecció" psíquica i
així adquireix la categoria de rival prepotent i serveix de blanc al "	rancor	envejós". Ara bé, per a fixar-se en el bé dels altres cal no sentir-
individual. El recel, la desconfiança, la prudència, el dissimul, el	rancor	, la suspicàcia són les més conegudes, però no les més freqüents. La

Pàgina 1 (de 8)

50 següents