Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

moriria aviat de mort violenta, predita per l'aorbat Polimèstor. El	rancuniós	traci anunciava també a Hècuba el seu propi destí: ella es transformaria
qualificada de gran epopeia de la venjança: de la venjança pòstuma. El	rancuniós	florentí construeix un "infern" de decasíl·labs prodigiosos, i hi situa
fins a l'esbravament. El cop del venjador es caracteritza per ser un cop	rancuniós	. I quan dic que el dèbil espera a deixar de ser dèbil per a prendre
en l'estança i va a seure al caire de la taula. La seva expressió és	rancuniosa	. Indiferent al mal d'Ernestina, apoia el colze en la fusta, inclina el
plàstic. Certament, una negació tan orgullosa —anava a escriure: tan	rancuniosa	— de la realitat, aquesta deliberació d'ignorar-la, d'eliminar-la del
mestresses de Muntanyola retratades per les parets, llancen esguards	rancuniosos	contra la nova mestressa, blanca i nua dins l'embolcall de color de rosa,
en malalts, els metges! —diu el senyor Llibori entre dos sospirs,	rancuniós	contra el seu, per aquell afer del comptable. —El que l'ha de consolar
no gosa travessar la plaça per no sofrir l'experiència de la distracció	rancuniosa	de les senyores escandalitzades. Va per carrers més deserts; tot d'una
entenia, que ell no ens havia ensenyat. Amb quina ràbia, amb quina fúria	rancuniosa	li hauria tornat els cops de fuet que havia rebut d'ell! Em vaig posar al
la curiositat dels veïns m'esmolaven els nervis; la gelosia covava	rancuniosa	al pit. "Quan vindrà l'escanyaré!" —em deia.— Però així que apareixia,
amb unes tenalles, com si me l'haguessin esqueixat. I l'amic, que deia	rancuniós	: —Apa, adéu! Bon profit! Jo em vaig regirar amb un surt. Ell rigué.
amb la precisió d'ara, però remorejava sordament dintre meu com un udol	rancuniós	. Semblava que amb això la voluntat de morir anava a ensenyorir-se de la
del meu amor la redempció de la seva falta, i jo, amb el meu mal humor	rancuniós	que ella interpretava com a desagraïment, tal vegada com una acusació,
vergonya no devia patir un turment com el que li produïa el capteniment	rancuniós	i desagraït del seu fill, de l'amor i la tendresa del qual esperava
que ni tan sols me n'adonava, havia restat frenètic a la meva cambra, on,	rancuniós	i cargolat de fúria, desitjava de reprendre la baralla amb la violència
desig, els ulls adolorits de mirar vanament i l'ànima cansada i potser	rancuniosa	. Ell, com si endevinés els meus pensaments, exclamà adreçant-se a la
que els vau infligir, pesen com el plom en les vostres petites ànimes	rancunioses	i desolades. La Multitud. —Pietat! Egist. —Ah, sí!
i després de donar una resposta que ningú entén se'n va tot mormolant i	rancuniós	. La gent comprèn que aquest acte no té gaire interès; surten personatges
esmeragda amb dos japonesos i la lluna. Un dels nens, el més petit,	rancuniós	i colèric exclamà: —Tu sols penses de dir belles paraules, però no saps o
passat. Els expedicionaris, quan en Ricardet els desafià amb seguir-los,	rancuniosos	amb aquell nen que sempre els humiliava amb son menyspreu, es conjuraren
veia ni el rastre. Una esgarrifança anguilejà per l'esquena fins dels més	rancuniosos	. Se posaren a cridar, una, dues, tres vegades, fent botzina amb les mans;
de l'entrecella; en oir-lo blasfemar i maleir entre bleixos ardents i	rancuniosos	; hauríeu experimentat la vaga temença que la terra, tota la terra, anava
ben certa de la sortida de la noia. María Gloria buscà darrera de la seva	rencuniosa	parenta la figura de donya Fermina, únic ser que en aquella casa, en poc
desapercebuda. Potser un jurament, una riallada nerviosa, un esguard	rancuniós	en feien el comentari, però al farsant no li venia d'aquí i amb un gest
la discreció d'un to correcte, sense pretensions saberudes i sense	rancuniosa	enveja, sempre content i polit. Crida Llibres! llibres! llibres! Que els
d'ací i d'allà us agredeix i fuig segura de la vostra indefensió	rancuniosa	. Vós teniu ara la certesa de la vostra soledat, i potser també de la
el seguírem entusiasmats. Arribà al cim, ventà un cop de peu despectiu i	rancuniós	a les dues mates, que l'havien enganyat i, eixancarrant-se al bell mig de
viu, l'orella estirada i el dit al disparador. Animal dolent, d'instint	rancuniós	, la naturalesa l'ha ajudat amb una formidable força muscular. Tampoc no
que trenca la marxa i de tant en tant es gira a rectificar la fila amb	rancuniós	esguard. Apa, germanets meus! Lleveu la testa, tomba d'ací, ara cap allà.
acostar i volgué consolar-la, el repel·lí nerviosament, entre enutjada i	rancuniosa	, com si del fons de la seva ànima li eixís a flor de pell un odi de la
res. —Ni ganes! —féu en Llorenç Raspall, llançant a l'Arnau una mirada	rancuniosa	. fi
abans, deixa'm anar a passar comptes amb aquell maleït ocellot. —Ets ben	rancuniós	—li respongué en Boi. —Ja ho sé que ho sóc —confessà ell, acotant el cap
en els quals el seu excés de sensibilitat sembla haver-lo fet tornar	rancuniós	i una mica dolent amb els personatges, però no pas amarg. Finalment és
—respongué aquest. I tot seguit desaparegué escales avall. Aleshores la	rancuniosa	dona, posant-se al bell mig del rebedor, començà de cridar dient que
esmeragda servant a dintre els dos japonesos i la lluna. Un dels nens,	rancuniós	i colèric, exclamà de sobte: —Tu sols penses en poesies i belles
A la clara llum del sol de migdia la bella cobradora és una dona	rancuniosa	, cruel. El tètric maquinista —son torturador botxí— és probablement un
i després de donar una resposta que ningú entén se'n va tot rondinant i	rancuniós	. La gent comprèn que aquest acte no té gaire interès; a cada moment
Els homes fan unes barres llargues i xupades i un mirar de reüll tot	rancuniós	. Duen unes bruses fins als garrons, fetes de drap de funeral, i a la mà
les qüestions que soslleven el domini i l'explotació de la terra. Aquell	rancuniós	Navarro Villoslada no era home de puny segur per a recollir l'herència de
integristes d'En Nocedal, no en parlaren ni un mot. Sobre aquell silenci	rancuniós	es muntà la llegenda d'una fi misteriosa solcada d'horribles
on el vell s'entafurà sense canviar de roba, per escapolir-se de les	rancunioses	perquisicions de Donya Sumpta. Heus aquí com les més bones intencions
no es manifestava d'anormal en aquella gentada lluitadora, més alegre que	rancuniosa	, més optimista que amargada. Quan arribà a l'altura del carrer de Tamarit
girà com si hagués rebut una punxada, i, amb la cara desfeta i un esguard	rancuniós	en els ulls, cridà com una desesperada: —Vés! no et vull veure!... Et tinc
amb la bofelluda cara tota congestionada i un fosc esguard de bestiola	rancuniosa	als ulls. "Mireu que trencar-me els vidres de la botiga! —pensava.— Per
el que es feia; per un estat anímic de correlació amb aquella intenció	rancuniosa	de sempre, però el to de la veu ja no tenia aquella aspresa d'abans.
somriure com li va demanar: maliciosament. Potser amb una resemblança	rancuniosa	que l'altre no va arribar a copsar... Callaven. Allà dalt mai no havien
bé o malament, amb reconeixement, en justícia, del que faci, o amb	rancuniosos	planys del que el ciutadà no aconsegueixi obtenir-ne. El socialisme, en
angoixós; rauxa, rauxós; basarda, basardós; joia, joiós; rancúnia,	rancuniós	; angúnia, anguniós; supèrbia, superbiós; perfídia, perfidiós; misèria,
com si les paraules se li escapessin a desgrat seu, exclamà en un to	rancuniós	: —Diem: és la guerra! Però on va la guerra? ¿On és la revolució?
—I jo prenent el sol! —digué Joan amb aquella amargor i aquella	rancuniosa	lluïssor als ulls. Però Herr Schültz, aparentment, també estava fatigat

Pàgina 1 (de 4)

50 següents