Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dels pervertits, més cruel, més egoïsta que el seu pare assassinat per	rapinyaire	i carnal. A trenc d'auba es llevà i abandonà el far, camí de La Caleta.
que la del vi i la de l'amor, esdevenint més egoïsta que el pare carnal i	rapinyaire	... Els amics l'escoltaven com si fos una veu de l'altre món, talment com
i robustes columnes, compreneu que si els normands eren sovint un poble	rapinyaire	i destructor, poguessin, quan volien, construir damunt de fonaments
del furt. Sant Pau ha dit: "Ni els lladres ni els avars, ni els	rapinyaires	no posseïran el regne dels cels" (I Cor. VI,
que podrien esser preses de l'arpellot. Àguiles i milanes Són, aquests	rapinyaires	, de gran tamany, d'ales en general digitades, és a dir, de rèmiges un poc
i ben armats, oposables dos a dos (i no un a tres, com és usual als altres	rapinyaires	) constitueixen una arma eficacíssima per a la pesca. Per moltes vegades
i tot presenten comportament paràsit, emparant-se de les preses d'altres	rapinyaires	, com és ara el falcó pelegrí o l'àguila peixetera. Com a caçador, captura
obtusa. Això el distingeix, a ell i a altres arpelles, de la resta de	rapinyaires	. La d'albufera és obscura, amb una mica de color crema al cap i les
així com pot. Però quan arriba al centre del grup, aquest s'obri i el	rapinyaire	passa de llis... Això se repeteix una i altra vegada fins que el falcó se
Falco eleonorae (Foto 18) (38 cms.) és el	rapinyaire	més bell i un dels més fàcils d'observar de les Balears. Arriba a les
ja que sol ser més oriental (Sicília). Ens falta parlar d'una petita	rapinyaire	, freqüent i fàcil de veure: el xoriguer, Falco tinnunculus (Foto
aspror a les refregades. Els sentits són fins i tot més refinats que als	rapinyaires	diürns. La vista és molt poderosa, i els basta la claror de la lluna per
Molts altres aucells regurgiten també egagròpiles, però sols les de	rapinyaire	nocturn tenen els ossos intactes. L'observació d'aquestes espècies és
s'ha de prohibir totalment així com l'us de verí contra diverses aus	rapinyaires	. La lluita contra la processionària, una plaga relativament recent a
són cau de diverses colònies d'aus marines i zones de cria d'algunes aus	rapinyaires	. Les urbanitzacions, encara amb molts d'espais buits, que s'estenen des
diverses aus marines i, més cap a l'interior, un nombre important de	rapinyaires	com l'àguila peixatera (Pandion haliaetus), el soter o espolsa-mates
gran. A les roques hi nien nombroses espècies d'ocells marins i vàries	rapinyaires	i a les extenses zones d'aigües somes abunden les colònies d'ardeids i de
Vives i Sa Cala de Sa Torreta, és una zona de gran concentració d'aus	rapinyaires	com el milà i el soter o espolsa-mates i carronyaires com l'arpella o
de la mixomatosi, ha provocat un canvi en l'alimentació de les aus	rapinyaires	diurnes, les quals s'alimenten actualment de rèptils com les sargantanes
el gra emmagatzemat. També són enemics naturals d'aquests rosegadors les	rapinyaires	nocturnes com l'òliba (Tyto alba), el mussol (Athene noctua) i el xot
de 4 d'abril, juntament amb d'altres animals salvatges com	rapinyaires	diurnes —totes les que es fan a Menorca hi són— diverses aus —pel què fa
La fauna que habita les nostres muntanyes comprèn, principalment,	rapinyaires	i carronyaires pel que fa a les aus; micromamífers com el conill i la
i altres restes antigues i, a S'Enclusa, les runes de Sa Torre. Les aus	rapinyaires	i carronyaires que viuen a les nostres muntanyes, moltes vegades no crien
permet obtenir informació d'ocells migrants o estivals rars. En els	rapinyaires	, al trobar un posador, un niu on hi hagi restes de les preses, ofereix la
a tots els micromamífers són de gran valor l'anàlisi d'egagròpiles dels	rapinyaires	nocturns. L'observació directa dels altres mamífers es fa difícil i per
lligat als medis que han estat degradats. És una presa habitual de les	rapinyaires	, i es pot afirmar que d'alguna manera ha substituït el conill, del qual
asseguren. Falcó vesper Pernis apivorus (Linn·) Aquesta	rapinyaire	que és més aviat escassa com a nidificant al Principat, al massís de St.
En sabem d'un exemplar capturat a Mollet (Arxiu Centre Recuperació	Rapinyaires	. Zoo Barcelona). Milà negre Milvus migrans (Bodd·) Rar al
d'Astor repartides arreu del Massís indiquen que la població d'aquests	rapinyaires	es conserva força equilibrada, almenys fins fa poc. N'hem observat, a
Nom local: el mateix, però també Esparver petit i Astoret. És una	rapinyaire	petita que viu sobretot als alzinars i pinedes més espesses, tot i que
són més escasses. A la resta de la zona estudiada les poblacions de dues	rapinyaires	tan semblants (Astor i Esparver) semblen estar molt igualades i
Nom local: Àliga perdiguera, potser també de panxa blanca. És el	rapinyaire	més gran que cria actualment el Vallès. Nidifica a les parets rocoses,
Esparver cendrós Circus pygargus (Linn·) Aquesta	rapinyaire	ha estat observada comptades vegades, sempre en migració. També ha estat
la Falconera, però des de fa molts anys que no hi ha cap indici d'aquesta	rapinyaire	. En la parella coneguda des de fa més temps, hi hem trobat dos nius, un
Esparver roig, i també, però menys sovint, Xoriguer o Astoret. És un dels	rapinyaires	que a la zona ha decaigut més. Es pot dir que no s'estableix en una
més aviat rara, ja que és la presa més freqüent en la dieta d'aquesta	rapinyaire	. Xixella Columba oenas Linn· Nom local: Xixella. En el
Duc Bubo bubo (Linn·) Nom local: Gran Duc o Duc. És el	rapinyaire	nocturn més gros. És sedentari i cria en forats d'esquerdes a les parets
Xot Otus scops (Linn·) Nom local: Xot i Xut. És el	rapinyaire	nocturn més petit d'aquests indrets; el seu hàbitat és el bosc de ribera
exemplars que es van contestant. Com hem dit en la majoria dels	rapinyaires	nocturns, és difícil de veure a causa dels seus costums nocturns i
el Capsigrany, aquest petit depredador (a primera vista sembla un petit	rapinyaire	) s'estima més els conreus i bosquets circumdants, no menyspreant tampoc
espècie i, en general, de tots els còrvids, és l'animadversió davant els	rapinyaires	. Nosaltres l'hem vist molestar l'Aligot (Buteo buteo), el Xoriguer (Falco
implicat una alteració de les interrelacions tròfiques de moltes de les	rapinyaires	, les quals han hagut de substituir-lo per altres preses com el
i el gaig (Garrulus glandarius) són les preses més corrents de les	rapinyaires	forestals per causa de la seva abundància. Del grup dels insectívors
tant silvestres com cultivats, així com de tota mena d'invertebrats. Els	rapinyaires	que es troben en l'alzinar són: l'astor (Accipiter gentilis) i l'esparver
les voladores. Així doncs, hi trobem una gran proporció de depredadors (	rapinyaires	) que l'utilitzen per a nidificar. L'àliga perdiguera (Hieraaëtus
països europeus ha baixat dràsticament. El duc o gran duc (Bubo bubo), la	rapinyaire	nocturna més grossa, que en aquests últims anys ha sofert una gran
pirinenques per hivernar als espadats vallesans. L'Òliba (Tyto alba),	rapinyaire	nocturna que majoritàriament ocupa el medi antropogen, però que encara
duodecimcostatus) que confiadament hagi abandonat la talpera. Les	rapinyaires	nocturnes són els millors aliats que tenim en la lluita contra els
(obertura de vials sobretot) posa en perill la reproducció de les	rapinyaires	forestals. 6.2. Explotacions forestals Des de l'antigor
per aquesta causa. Cal tenir present que si la taxa de reproducció dels	rapinyaires	ja és baixa a causa de la manca d'aliment, amb això no es fa sinó fer

Pàgina 1 (de 3)

50 següents