×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb ras |
Freqüència total: 1450 |
CTILC1 |
| i una ombra d'angoixa se li retratà a la mirada. Hauria de passar al | ras | una nova nit? Aquesta es presentava freda, desapacible, i Mila sentí un | | i sentim, llunyà, apagat, el tro llarg de la guerra. Quina missa més | rasa | , més humil! Era en una casa rònega i mísera, amb escala de fusta corcada | | Una altra història, senyors. Una història vàlida, la que funda i fa taula | rasa | del passat ple d'errors i malentesos que només tindrem presents per a | | cap a una clapa d'arbres, llarga i estreta i que, després d'un espai | ras | , perllonga el bosquet de les barraques. Tots desapareixen entre les | | res, però res tampoc no és meu. Aquí som moltes compartint el mateix cel | ras | ... Me sent buida, només aquest nus omplint-me es forat de | | que em sàpiguen dar noves del Castell que cerc pels cims i per la terra | rasa | , que no coneix cap jove ni cap vell. Aquesta nit, lluint dins les | | Hem vist que els gipons podien ésser de domàs blanc, de setí carmesí i de | ras | , i que podien estar confeccionats amb dues o tres teles superposades. | | Per tal de distingir ambdues modalitats sovint és dita cervellera | rasa | quan s'emmotlla a la forma antiga. Joan Albertí (1457) divisa | | "una celada e una cervellera rasa", i la cervellera | rasa | apareix sovint enregistrada en documents dels arxius valencians (cfr. | | crani, cofa que es feia d'herba o de llana. La cervellera primitiva era " | rasa | ", o sia desproveïda de peces que protegissin el rostre. Però al segle | | amb la cervellera calada, que devia ésser una modalitat de la | rasa | , però no la mateixa cosa, perquè a l'inventari dels béns de Francesc | | meu llit; les he llançades al carrer i he fugit de casa per divagar al | ras | , excitat, una nit d'hivern. Així els meus cabells, que mantinc a | | nus i tu endevines que la nit, que ja comença, serà interminable al | ras | . El país t'és desconegut, has trucat inútilment a diverses masies, les | | també ens faran el llit". Així, doncs, vam decidir de passar les nits al | ras | , sota els arbres. Res, doncs, de fondes i hotels. Aniríem com dos | | converses per la carretera, això de menjar pa i formatge i dormir al | ras | . No és prou interessant? Quants periodistes en farien un gran plat... —Jo | | Lamanon, on baixarem, menjarem pa, pernil i formatge i passarem la nit al | ras | . Farem la tornada a Marsella per Miramàs i Rognac, la ruta més curta, que | | que et convindria serien cent pessetes per a pagar el pis. Primera nit al | ras | Travessem un poble i sortim a camp ras. La carretera és blanca de lluna. | | per a pagar el pis. Primera nit al ras Travessem un poble i sortim a camp | ras | . La carretera és blanca de lluna. Als camps uns arbres són més argentats | | a la matinada anem sota la lluna. La nit és massa fresca per a dormir al | ras | , i preferim caminar. Fa estona que allà al davant nostre, envers la | | amb despatxar-lo si portava companys a la seva cambra. Vàrem dormir al | ras | i això va augmentar la meva irritació contra França. L'endemà va | | un coratge inaudit. Què importava la fam? què significava dormir al | ras | ? El risc no m'espantava, jo l'havia cridat. Jo, que havia conegut les | | de resistir qualsevol privació, totes les dureses. Després d'una nit al | ras | , d'un sopar sumaríssim, em movia àgil. Disposat a tot. El meu cos, doncs, | | país estranger, sol, nodrint-me de les sobralles d'un hotel, dormint al | ras | , tenia la sensació d'una il·limitada llibertat. Podia anar on em semblés | | malalt, cauria en basca. Lluny, lluny d'aquí! La carretera, dormir al | ras | , sota un arbre, serà mil vegades millor que això. Aparició del bon | | si no fóssim uns proletaris que busquen feina! Haurem de passar la nit al | ras | . S'imposa l'incendi i l'assassinat. Aquesta nit estic per fer-ne una. Més | | celístia. No deuen ésser més de les nou. Que serà llarga aquesta nit al | ras | ! ¡Déu meu, com em sento sol! Tinc fred. Ja cau la rosada. Em palpo | | d'un refús, la possibilitat de no trobar un refugi, de passar la nit al | ras | . Per tant, en acostar-se el capvespre, passàvem uns moments de temença, | | a un vagabund fet a les hores penoses la perspectiva de passar una nit al | ras | no pot ésser una cosa tan angoixosa com jo suposo. No, en efecte, passar | | una cosa tan angoixosa com jo suposo. No, en efecte, passar una nit al | ras | no té cap importància, i algunes n'hi vàrem passar coratjosament i fins i | | Un estrany enyorament m'acorava. S'havien acabat les llargues jornades al | ras | , les lentes caminades sota els dies brillants, que jo feia amb tots els | | i el fred que ja hi comença a fer tinguis el gust de passar una nit al | ras | . —Però, i les masies? ¿Per què no fem com altres vegades? —Se'ns | | una visió oprobiosa de la qual jo anava a formar part. —Primer dormiré al | ras | que a l'asil, vaig protestar. I després, em fa estrany de tu que em | | , jo no vaig a l'asil! —Ja em diràs on vols dormir, doncs. Però al | ras | , aquesta nit no la hi passo, jo. —No t'haguessis jugat els diners!, vaig | | de buscar on dormir; amb el fred que fa m'espanta de passar la nit al | ras | . Ell havia rigut, enigmàticament; potser amb dolenteria. No havia fet un | | a dormir a la serena. I, sense això, ningú no es mor de passar una nit al | ras | . Apa, fugiu d'aquí! I no torneu més; si no, m'obligareu a disparar. | | al cos; l'ha passada més puta que nosaltres. —Això, vaig assentir. Nit al | ras | Fou la més horrible que vaig passar a França. I de totes les nits | | meu cos, com una "relíquia", que diu la gent, d'aquella horrible nit al | ras | . N'hi havia passades d'altres; a l'estiu, sota els arbres, àdhuc amb una | | la mare i tornaré a estar content, animat. Si ella sabés que em glaço al | ras | ! No li ho diré mai, mai, mai... Demà anirem a fer un bon sopar i dormirem | | un altar a l'església parroquial. I un pendó, una bandera blanca, de | ras | , altíssim, que s'escampa al vent en les processons i en les pujades a les | | -la i plegar-la i posar-la al forat del pany, s'hauria de quedar al | ras | , a la serena, on es refredaria i es quedaria gelat com un fardatxo. | | i de paper, i, en ser de nit, passar el rosari i cantar els goigs al | ras | , enmig de la il·luminació d'uns quants ciris i unes bombetes elèctriques. | | el té hasta trastornát de quilla. Que ventecha y no veu aire; que plóu y | rás | ensomía; que no mes pensa en el mal, y qu' es gran eixa manía. | | sota el coco de la sobreproducció. Però no arrela a casa nostra. | Ras | i curt: nosaltres entenem que la producció desenfrenada, per desenfrenada | | només aquí—, amb sabors deliciosos. Gespes i | rasos | entremig, ramades pasturant l'herba tendra, muntanyoles | | que talla, i ell no es movia; m'he engrescat, li he tallat el cabell | ras | ; li he tret mitja lliura de pèl. L'he deixat com un palet de riera. No em | | fes s'acatar l'herba amb el pes del cós, que allá dalt, al | ras | , aixís fa la guatlla. Regalen avui les pairals muntanyes un | | dels ocells canta dins la nit; la neu ha cobert dolçament els | rasos | . Ara vé Nadal, Nadal blanc-vestit, que dona alegría á | | que fos la companya d'un pastor, una bèstia acostumada al gebre del | ras | i als pellingots de la boirassa. Així, agermanats l'un i l'altra, eren la | | en el joc. Aquest i En Quimet se posaven de garripautis, parant orella a | ras | de terra. —És el meu, que brunz més! —afirmava l'un. —No, | | la tarda, quan fosquejava l'alt perfil de la serra, el camp apareixia tot | ras | amb un centenar de garbes. La lluna, encara mig difosa, accentuava aviat |
|