×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb rascar |
Freqüència total: 456 |
CTILC1 |
amb un entrellaçament de delicades fulles de pàmpol, de palmera. Em cal | rascar | el vidre per a veure-m'hi. Poso el termòmetre a la finestra meva, que | Manuel tenia el domicili al portal de l'església, on el podíeu veure | rascant | -se amb els colzes els costats, com si ballés, contínuament, car anava | blat, els ramats de bens, florien amb el cant gregorià i les plomes que | rascaven | els pergamins, tant a Sant Benet de Bages com a Sant Cugat, a Santa Maria | i la lepra se'l menja: amb un test es | rasca | el crostisser. Però li resta un bon consol: la penya | Cintet vam començar a mullar les parets del menjador, i amb una rasqueta | rascàvem | paper. Al cap d'una estona de treballar ens vam adonar que en Quimet no | suor i picava sense parar amb el martell contra l'escarpra. Vaig tornar a | rascar | paper. I en Cintet em va dir que en Quimet quan tornaria faria el distret | de mi, no havia vist d'ençà que havíem renyit. El diumenge vaig anar a | rascar | paper. En Quimet no va venir fins a l'hora de plegar perquè havia hagut | tres ja érem al carrer amb un sol que tot ho negava. Vam anar al pis a | rascar | paper. Ja hi vam trobar en Cintet que havia dut dos rotllos i se'ls | em feia tots aquells obsequis en record dels tips que ens havíem fet de | rascar | paper junts. Mentre escalfava l'aigua pel cafè, va dir que era molt trist | nen estava ficat a dintre del safareig, que era buit, i amb una rasqueta | rascava | bromera de sabó verda. No em va conèixer. Vaig dir a la senyora que | van tocar les campanes, a morts. Després, una espera; només se sentia el | rascar | de la paleta a la gaveta. Un caputxí va resar un parenostre pel difunt: | passat tot fent visible el present. París canvia de color amb la moda de | rascar | les velles parets negres dels monuments importants. A la Concorde, els | la devien haver pintada moltes vegades i de diversos colors, sense | rascar | les capes velles, perquè tenia la superfície tova i agafadissa, i quan | ja descriurem en un altre capítol. L'acapte. Ja hem dit abans que els qui | rasquen | la terra tenen a Benassal una antiquada i mínima organització en la Junta | saben manejar el bastó que fa la prima, la pasta i la creixidera que | rasca | les molles del taulell. Ja en el forn totes les primes, a mitjan vesprada | El testament Josep es | rasca | la galta. Un mosquit l'acaba de picar. Mig obre un ull: la taca roja i | sexuals amb altres persones pertanyen als adaptadors interpersonals). | Rascar | -se el cap, furgar-se el nas, fregar-se els ulls, ficar-se | propi cos, sobretot al rostre: tocar-se la cara, mossegar-se els llavis, | rascar | -se el cap, etc.. Quant als adaptadors interpersonals, són adaptadors que | i aixís que no veien el perill, començava amb la navaja amunt i avall, i | rasca | que rasca an aquelles galtes resignades, d'una manera tan ferèstega que | no veien el perill, començava amb la navaja amunt i avall, i rasca que | rasca | an aquelles galtes resignades, d'una manera tan ferèstega que havia de | Molts cops, sens dubte, quan ella em parlava ensenyant-me els punys i | rascant | les dents i els ullals com si els estés esmolant, em devia parlar d'ell, | dir que'l portin.— L'endemà-passat, el Regira ja era mort. El Metes, | rasca | que rasca ab les ungles, s'havía passat la nit següent a la meva | 'l portin.— L'endemà-passat, el Regira ja era mort. El Metes, rasca que | rasca | ab les ungles, s'havía passat la nit següent a la meva conversa, | el meu cansament una resquícia de tabac sense consumir. Molt seria!... | Rasco | amb el trempaplomes i jo no sé pas si és carrall o cendra, però tira... | i es quedava al carrer fins que jo sortía al balcó a cridar-lo. Allavors | rascava | amb la pota la portella de câl Joan cridant fins que sortía a obrir-lo i | pels cotxes llisquents, i que els xiscles dels rails i les rodes li | rasquessin | les orelles. Xuclava una porra encertada, amb una voluptat sumptuosa. El | la mà, d'extreure'n una i portar-la a la boca, d'encendre l'encenedor o | rascar | el llumí, de xuclar el filtre per atreure la flama, de col·locar | Tota la nit que tinc picor al nas i no he pogut gratar-me només que | rascant | -me'l per terra. —Del bon tracte que tindríeu, no en podeu dubtar —explicà | per la riera fins Martorell, es trobava el cementiri, amb la paret on | rascava | el botó de la roda de la tartana. Ja se sabia: en passant prop d'aquell | per privar que la pilota passés, allargava tota la cama, i la sabata, | rascant | a terra, descrivia un semicercle. La sabata retrunyia sobre l'asfaltat. | em deia amb una cara de remordiment, mentre amb l'ungla del dit petit es | rascava | l'orella: —Aquest senyor té raó. A Arenys de Munt, el cunyat de | s'encenen i s'apaguen. Al cafè han deixat anar el fonògraf i se sent | rascar | la veu borratxa. Al port adormit hi ha un clap de llum verda, el riell | pampalluguegen damunt d'un bassiol que sembla un embruixat, sovint ens | rasca | la cara el brunziment de les ales d'un borinot enorme que nosaltres | i consirós. Ho torno a dir: no la sentia l'atracció de l'altre sexe, no em | rascaven | la pell els dards amb que les dones m'escometien furiosament. El meu pas | barrots de la barana... —Ja ho saps, hem de fer veure que conversem (es | rasca | , nerviós, el pit, es refrega la cara), que no ens adonem de qui passa, | —Ah! L'astut puta-manyac de la Peters explora el cel, parpelleja, es | rasca | la barbeta de boc amb l'ungla guerxada de l'índex. —I si una temporalada | haig de fer! —i agafà la barca de mitjana en miniatura socarrimada i la | rascà | amb el ganivet per restaurar-la per si un dia les imatges foragitades | rera dia suprimeix parts d'aquella substància a la qual està lligada, i | rasca | , si lleu de dir-ho així, la pell que la sosté. Per fi, aquesta minva | resultats és obrir l'òrgan, estómac o intestí amb gran cura, procurant no | rascar | amb cap instrument la mucosa que es vol estudiar. Un cop obert, s'estén a | ús del cantell d'una agulla triangular de les usades pels cirurgians; i | rascant | la superfície interna de l'òrgan s'obté una membrana molt prima i | el fan un temple recollit. Bastaria restaurar algunes estàtues i relleus, | rascats | pels monjos coptes que estigueren aquí, repassar els seus paviments i | dels nervis medians. A més, la fusta del tronc de la creu és rugosa i | rasca | les ferides de l'esquena. La corona d'espines, en abaixar-se el cos, topa | a que siguen ben grosses... ¿De què et queixes desllenguà?... Bé fore que | rascareu | bé l'"enramà"..., que put a set carrers... Del ram ¿què més vols si | Puix i quan va picar-li l'esquena! Com no es podia gratar, la criada va | rascar | -li... Home, açò dels guants. ¡Quina migranya! ¡I veges per a què! | pescar anguiles, o al mussol. Desespera a les parroquianes per que apenes | rasca | en lo rastoll mig pany, se'ls en fuig a dur pelletes o trepes —mai li | dins d'aquella mar de lletra menuda, mentrimentres mira que te mires, | rasca | que te rasques aquelles polseres estopenques; a la fi, pega dos xupons a | mar de lletra menuda, mentrimentres mira que te mires, rasca que te | rasques | aquelles polseres estopenques; a la fi, pega dos xupons a la tagarnina, | la pardaleria raca a una, els seus bonics i variats cants; i els grills | rasquen | sense parar, disonant son grinyolar d'aquella harmonia matinera a la que | ¡La devoció que augmenta lo ditjós tufet! Els emblanquinadors xulen, | rasquen | i embruten més que pinten, per tota la casa del clavari. —¡Xe, Rullo, a | de Lluïsa la Vada, el de Manuelet del carrer Nou, i el de Josep el Sort, | rasca | que te rascaràs a les bandúrries, tocaven de ferm abans de córrer la |
|