Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
rata AI 5 oc.
rata F 2064 oc.
rata I 1 oc.
rata M 23 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb rata Freqüència total:  2093 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

solitud. Joguineja, a terra i a mar, encara que ja no és jove. Persegueix rates i sargantanes, i qualsevol cosa que es mou, ombres i fulles, l'entreté.
galeria el carreró encara és buit, només amb el cos immòbil i dues o tres rates grosses i negres que se li han atansat descaradament. —No serà massa alt?
"indeccions". —I la Rosa del Forn? Tots ho sabeu. La va mossegar una rata... perquè la mossegada de rata és mortal, és quasi la ràbia segura...
Forn? Tots ho sabeu. La va mossegar una rata... perquè la mossegada de rata és mortal, és quasi la ràbia segura... —Sí, però ella se'n va sortir... —
records vagaven confusos per l'atmosfera, amb el vol maldestre de les rates-pinyades. A poc a poc, en el seu esperit, va anar insinuant-se una altra
s'acaba mai. Hi ha els rebaixats, els desnerits, els que podríem dir-ne rates de ports, amb la galta senyalada i el tatuatge al puny. Contràriament a
d'avions. El Canal està vigilat i controlat, i aquí no respira una rata sense permís. És negra nit, però no ho noteu. Tota la maquinària del
bona gent —em refereixo a les dames hipopotàmiques o a les simples rates constipades de primera classe— es pensen que anar a Tahití és una cosa
milionaris misògins que mengen i dormen al yacht, o pobres com una rata. Aquesta gent volta pels hotels de Papeete, viuen rellogats i molts
del boy hi havia un xinès que, en sentir-me, s'esmunyí com una rata, es ficà per les cambres, endevinà la meva i la roba en qüestió i, sense
s'empassen un rom que els venen els xinesos i que tot és alcohol de matar rates, i, com que són dòcils i no tenen voluntat de cap mena, no es faran
l'oli del motor, barrejat amb la copra, amb el resclosit, els orins de rata i la misèria, dóna un producte infraclavegueril que els més acreditats
fusta cobert amb un sostre de fulles de cocoter, desgavellat, menjat de rates i d'insectes i sense gota de confort. Aquest edifici és tocant al
soroll d'un coco o d'una branca que cauen rosegats pels crancs i per les rates, ens acompanyen en aquestes nits monòtones i sense ambició. De vegades
per a tu. Veus? [(Assenyala l'interior de la taverna.)] Ni una rata. Sí, sí, no feu gasto entre tots. No hi perdo prou, encara? Ja ho
fatigosament. Na Remei Huguet introduïa dins la cambra el seu capet de rata domèstica. Però ja la malalta s'anava aquietant. Es veia ara en un
li roseguen un mal os dalt a les golfes del record. S'entalpen rates per espessos pans de record: són els meus versos,
la dona se'ns casa amb un güell amarg d'urgència: la rata que salta, quan veu que naufraga del vaixell de la
Heu dit un nebot seu; és cosa certa? Marcó Cerquen com a una rata el fugisser. Golferic [(retut:)] Ah, ma aventura inútil
és tot el que tenen. I el senyor, va dir la senyora, estava quiet com una rata, amb el canó a l'orella que no li deixava moure el cap, sense dir res i el
mena de gent és mal vist i que si vols viure sa se't tiren a sobre com rates emmetzinades, et fan agafar i et fan ficar a la presó. Li vaig parlar
hi havien d'anar tots. I tots s'hi anaven quedant com, a la ratera, les rates. No hi ha més remei. No hi ha més remei. Abans de vendre'm les dues
i del dormitori massa estona oberts, perquè per aquests balcons entraven rates. Rates petites, amb les potes molt fines i llargues. Rates geperudes.
dormitori massa estona oberts, perquè per aquests balcons entraven rates. Rates petites, amb les potes molt fines i llargues. Rates geperudes. Sortien
entraven rates. Rates petites, amb les potes molt fines i llargues. Rates geperudes. Sortien del forat de la claveguera que hi havia al peu de la
sense parar, feinejant, netejant, vigilant els sacs del dipòsit i que les rates no els roseguessin, perquè una vegada una rata li va fer niu a dintre
del dipòsit i que les rates no els roseguessin, perquè una vegada una rata li va fer niu a dintre d'un feix de fregalls i la rata s'havia embrutat
una vegada una rata li va fer niu a dintre d'un feix de fregalls i la rata s'havia embrutat en els fregalls i ell no se'n va adonar, tot i que va
en els fregalls i ell no se'n va adonar, tot i que va poder matar la rata i la cria, i va posar els fregalls a la venda. I una minyona, que li feia
de vendre fregalls, fregalls que havien de rentar plats, amb brutícia de rata entremig. I que això dels fregalls només era un detall per demostrar-me
només era un detall per demostrar-me si calia anar amb compte que les rates que sortien de la claveguera no vinguessin pel pati. Va dir que tenia una
res: ni la botiga, ni el passadís com un budell fosc, ni allò de les rates que venien de la claveguera. Al migdia ho vaig dir als nens. No
mirava amb més enamorament que si fos una cosa seva. Un dia vam caçar una rata molt petita. La vam trobar caçada un començament de tarda. Me'n vaig
barrejat amb sang i pel foradet de baix de tot li sortia el morret d'una rateta del néixer. Tot era molt fi: el color, els dits de les manetes i la
I l'Antoni quan va veure que estàvem tan encantats, va agafar trampa i rata d'una revolada i va sortir al carrer i ho va llençar tot plegat al forat
potser m'havia vist córrer amb en Quimet al darrera, quan vam sortir com rates boges venint de la Plaça del Diamant. I se'm va posar una nosa al coll,
tardes a fer el dimoni. Més de quatre històries podríem contar-los de les rates de sagristia: oi, Jaume? —fa Tomàs, sacsejant l'hereu Terra Negra, que
i gentil com el llangardaix, esverat, mancat de seny i precipitat com la rata, o bé tindrà un ventre gros que recordarà la forma d'una poma silvestre,
perquè provoca parts difícils (vegeu més amunt, cap. II); la rata està prohibida especialment a les noies perquè és desvergonyida, roba la
renta i les noies perillarien d'ésser, semblantment, "robades"; però la rata també està prohibida, en un pla més general, perquè viu prop de les
del fill adopta el quart /ewaw\ d'aquesta parenta, a saber, una rata, ocell o serpent. Aquestes regles complicades es funden, en el pensament
primera infància, al gos i al coiot; els mals d'estómac, a l'espermòfil o rata de les prades; les úlceres, a una varietat de llebre
no podía titubejar; la miseria qu' alló respirava era prou eloqüent. La rata havía caygut á la ratera. Y entrá decidit y s' aventurá á pujar escaleta
les vergues dels velers. Tot això em feia companyia. Àdhuc me'n feien les rates, que veia passar d'una pila de fusta a l'altra. Quan no venien, jo les
què fem? —Si aquest hostaler no ens hagués deixat pelats com una rata, hauríem pogut sopar i dormir en una mala fondota de suburbi, baldament
local. I juguen a aquells jocs innocents dels pilarets, del gat i la rata, de penyores... I ballen. Aquests balls de Pasqua han degenerat, és clar.
Vos aquí? Pep. Donchs ¿que vols ferhi? Lo gat guardant á la rata. Timb· Jo no sé si més precisa aixó, ó guardarlo dels altres.
Pep. ¡Y quin escandol ahí! Xich. Se 'ns escapaba la rata. Si no es en Carrió vos xafaban la guitarra. Pep. Á mi, no.
tot' una pega! S' ha desparat tota sola! Tant que la paro y may entra la rata que 'l ventre espera, quan crech qu' es á la ratera sento que 'm corra
a pensar, a encendre gelosies i despits... Què esperes? És l'hora de les rates; es senten lliures, comencen a furgar i rosegar. També és l'hora dels

  Pàgina 1 (de 42) 50 següents »