Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en la qual s'incrusta una gran harmonia d'indigo, morat i verd de crom,	ratllada	per llampecs lluminosos d'ocres i taronges i per les serps diamantines de
però en definitiva és ella qui porta tot el pes de la casa. Tan aviat	ratlla	una nou de coco per fer el mitiari com pasta la farina i l'ou
món, i la guerra i el perill a prop, i es va alçar la lluna i tot ho	ratllava	de blanc per entre les ballestes de les persianes. Semblava la primera i
la punta del ganivet i amb lletres de diari vaig escriure Colometa, ben	ratllat	endintre, i, com d'esma, vaig posar-me a caminar i les parets em duien que
Frederic digué dues paraules dures a Rosa, i ella es va permetre	ratllar	-li una mica el cap amb el coll de l'ampolla, trencada prèviament, i anant
pescadors unes quantes ganivetades de luxúria tropical, mentre el canot	ratllava	la badia escampant una cua de serradures diamantines. A les cales
d'ençà que l'abandonàrem a la porta del "Grill Room", després d'haver	ratllat	la cara de Frederic i després d'haver-se embolicat amb la pell
que per entre el doll dels projectors travessat de fums de cigar,	ratllaven	els tutús de les ballarines angleses. A la claror dels fanals,
mal assentades, que ballaven en posar-hi els colzes. La superfície era	ratllada	, tallada profusament pels ganivets de moltes generacions escolars. Alguns
i dels joiosos; negava tot allò que no s'avenia amb el meu temperament i	ratllava	en una mena de frenesí indelicat i absurd, durant el qual deia, sense fre
animals percaçant crits i destriant les ordres dels renecs, i els ròssecs	ratllen	la carretera fent una remor de ventada o d'aigua que s'afua pel llit del
que en conserva l'ha deixat marcat per sempre: la cicatriu que li	ratlla	la galta. S'estima més el gos, que sap callar, jeure als seus peus i
les escales... Núvols d'encens; el sacerdot els beneïa; el cant del gall	ratllava	els sons grandiosos de l'orgue. "La meva rèplica és aquesta!" Mònica i
Amb el cantell d'una pedra collida a l'atzar, Nasi, enfurit, li va	ratllar	la cara. Josep s'enardí i es redreçà amb furor en tastar la seva pròpia
altres arrosseguen llur dilatada extensió i avancen	ratllant	el terra amb sinuosos passos. No són tots ells petits: alguns,
estretament el meu estel volador perquè no em fugís. Una gran estrella	ratllà	el cel i es va fondre. Zorbàs se sobresaltà, esbalandrà els ulls i se la
s'esvaneix ("Vaig caure rígid sobre la rajola"). Una vegada el sexe	ratllat	, la fisiologia esdevé luxuriant; dues activitats legals (perquè són
i sota, lívid, verdós, dels núvols fins a terra, el tall de l'aigua, que	ratlla	la rogenca fuetada dels llamps. Rodolen els trons pels estimballs del
és pas, tot el que sona, fressa del ruixat i rodolar dels trons. Quelcom	ratlla	, blancor sospitosa, la grisa verdor que aboquen els núvols
els avions arriben. Les explosions s'apropen, acompassades. Les bombes	ratllen	l'espai amb grinyol estrident, com si l'aire s'hagués tornat de vidre.
surt de la gola: allà entre els pals negres d'una bastida gegantina que	ratllen	el crepuscle ha descobert l'estrella de la tarda. Ella que tantes vegades
de la gola. Sobre les hortes de la llunyania un vol de colomes blanques	ratlla	l'espai il·luminat. Als arravals, una casa humil A Eudald Duran
tenia un verdanc de l'amplària d'un duro, i una esgarrinxada fenomenal li	ratllava	la galta. Més enllà s'albirava el "Barber", encorbat i melangiós, un
pas, i faríen bé. Despertar-los, pobres animalons! Fóra un egoïsme que	ratllaría	en crudeltat. A més, ja és hora que ens entornem. I per cert, que pel
silenciosa mullava la ciutat. Allà dalt, més amunt de les teulades, quasi	ratllat	per les puntes agudes dels parallamps, el cel del carrer semblava un
glop de fum per la boca. Després la ploma se li engegà rabent i es posà a	ratllar	, marcar, canviar. "Les santes potes alçà el ruc de Sant Patllari (quan
donava al seu front, vast i bonyegut, l'aspecte d'un greny de roques	ratllat	per un llamp. Tota la seva persona respirava majestat salvatge, i tenia
No vaig pas arribar mai a la violència, ben entès, però vaig viure	ratllant	el codi moltes setmanes. Si hagués tingut mala sort, de tot plegat me
hem hissat la vela que el vent de la terra ha inflat com un cor. El vent	ratllava	el mar de rauxes negrenques i xiuxejava a la nostra orella. A l'horitzó,
més definitivament absent. El bo, per contra, viu i penetrant, semblava	ratllar	el cos de Maria. Picà un timbre. Maria, en sentir-lo, se n'anà.
Els seus ulls, negres i brillants —llavors no estava gras com ara—	ratllaven	la fosca. Recitava els versos més apropiats a la nit, cantava els trossos
un riell d'aigua que baixa pel pendent, s'esberla irisada per les roques,	ratlla	la pineda i esdevé, a la vall, un torrent impetuós. El tren us permet
els sospirs inútils i aquell posat de distreta i amoïnada a l'ensems que	ratllava	a la paràlisi mental i que a estones, exasperava àdhuc a ell, més que
mateix i contra les persones que més estimava. Era una fúria dolorosa que	ratllava	a la demència. En un moment d'aquests havia esquinsat els seus manuscrits
de foc, del caixal a l'orella, de l'orella a l'ull dret, ja se li	ratllava	la cara, per unes ratlles invisibles i es presentaven les visions, les
les espatlles. Vora nostre mateix peten tres canonades. La flamarada	ratlla	la boira de biaix, els canons grunyen i fan un rum-rum sord. Tenim un
les darreres posicions de reserva. Arrisquem una ullada. Coets rojos	ratllen	el cel. Probablement hi haurà un atac. Ací la cosa està tranquil·la.
Tres homes es calcen guants gruixuts per protegir-se les mans, i	ratllen	les patates. Altres dos els les van donant pelades, i així en passem
—Fixeu-vos: són ocells! Tres, quatre, cinc ocells travessaven i	ratllaven	el cel rabents com orenetes. Ocells i, a una escassa mitja llegua, al
inguarible ressentiment? Potser la mateixa sirena de la fragata que	ratllava	l'aire del vostre 26 de març de 1848, ratlla l'aire
que ratllava l'aire del vostre 26 de març de 1848,	ratlla	l'aire d'avui: 19 de gener de 1849. Sempre, sempre es
parent, un triangle que circumscrivia un ull humà d'una torbadora fixesa,	ratllat	verticalment pel fil d'una plomada, hi llegiren una frase que jo trobo
hem hissat la vela, que el vent de la terra ha inflat com un cor. El vent	ratllava	l'aigua de ratxes negrenques, xiuxejava en els bossells, a les drisses. A
més corrents, més persistents. Es pot dir que l'única cosa que m'havia	ratllat	havien estat els prejudicis del carrer: el fetitxisme de la riquesa i de
Una ràbia, ganes de castigar els altres amb la meva conducta em varen	ratllar	zis-zas. Ho vaig pensar així des del bloc on ara escric a Ginebra. Al
teus per eixamplar el meu, car no és pas la teua mà ni la meua la que els	ratlla	en la consciència" "Fill meu —¡ja únic meu del meu ésser!—, ¡quin
el general esmicolà el que restava de la botella; un tros de vidre va	ratllar	la cara del bevedor, repetint una escena semblant esdevinguda temps
maguei a l'abast de la mà! O bé —i això, pensà, seria millor encara—	ratllar	-li tot el cos amb la punta d'un matxet, untar-lo amb mel i deixar-
sòlid semblant a la terra, una terra blanca que netejava l'alumini sense	ratllar	-lo. El savi de Seroles em suplicava que em presentés al seu laboratori i
la campaneta, li deixava el tauló apuntalat a l'entrada de la gola i li	ratllava	la llengua a ganivetades. Creus i més creus, dies i més dies. De vegades

Pàgina 1 (de 9)

50 següents