Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Procuraré que no t'equivoquis ni t'hagis de penedir amb excés de les	rauxes	del teu tarannà. Però el corcó de Metis no et rosegarà més, t'ho
orgullosa, de geni irritable a la més petita observació i fins i tot amb	rauxes	d'ira que gairebé l'alienaven. Ell, Joan del Santo, era sever, no gens
de l'acció revolucionària i l'enterboliment messianista. Del seny a la	rauxa	, les variacions psicològiques catalanes d'aquell moment semblen ésser
infantívol de molta gent per la bullanga i el fàcil pas del seny a la	rauxa	de què més endavant tractarem. Catalunya, doncs, per la seva qualitat
funcionaren els reflexos del seny i es deixaren lliures els frens de la	rauxa	, a recer d'un misticisme messiànic, d'encuny celtibèric. Que aquest fet,
Tot pol positiu en comporta un altre de negatiu, i la	rauxa	s'oposa simultàniament al seny i a la mesura. En la parla popular és
exteriors —malgrat que la processó vagi per dintre—. Perquè la	rauxa	no és un atac de follia —hi ha rauxes de boig específiques—, sinó una
processó vagi per dintre—. Perquè la rauxa no és un atac de follia —hi ha	rauxes	de boig específiques—, sinó una claudicació de l'esperit de mesura davant
negació de l'ideal de compromís i pacte dictat pel seny col·lectiu. Les	rauxes	, però, són transitòries. Són com el vent de disbauxa maragallià, que
forces de resistència són superiors a les de disgregació. Del seny a la	rauxa	. Altres característiques individualitzades de la mentalitat catalana han
presidit gairebé sempre pel seny i en determinades ocasions per la	rauxa	, perquè no és fàcil d'entendre com podem passar, en hores (temps
i la rebentada porten cap al deseiximent, fase precursora de la	rauxa	. "Deseixir-se" era, en termes privats, desafiar-se; quant a definició
antídot contra l'embadaliment i la rebentada, fases precursores de la	rauxa	, o bé contra el pur sensualisme del seny. I en segon lloc, perquè tots
mateixa. Rosa. I bé: anima't. Ah, sí: deus animar-te... Són	rauxes	de la vida. Tot passa... Si ens fiessin a les botigues, creu que jo
fecunda. Perquè aquesta ironia refusa tant el joc de l'enteniment com la	rauxa	del cor, combat tant la complexitat bizantina com la simplicitat
amb uns ramaders. Divendres tenia angúnia perquè el cavall sofria una	rauxa	de mal de ventre, i se n'anà a veure el menescal. Dissabte, com a
alegrava son rostre y com més pujant anavan, més dalit prenía, més	rauixas	de satisfacció bufavan per son esperit enlluhernat. "Oh, tu 'm vols
hi ha feina. I ja saps que m'agrada tocar el piano: quan m'agafa la	rauxa	m'hi passo hores i hores... Intimaven precipitadament. Era d'urgència
aquell cel de novembre. És cert, també li havia reservat arravatadores	rauxes	d'exaltació amorosa, de semblar-li que se l'enduien en vertigen fins als
reprenien l'accent de les paraules de la carta. En una incontenible	rauxa	d'agraïment, Cosme es limità a acariciar els seus fills. En redreçar-se
se'ls veu mudar de pensament i fugen i tenen unes	rauxes	estranyíssimes, com un caprici de dansar. I, en canvi,
majors dificultats. Els seus pares no estan disposats a tolerar-los la	rauxa	, per poc que aquesta excedeixi les fronteres de la literatura oral o
en les seves pròpies forces. La "prudència" ni tan sols té un moment de	rauxa	. Després de les escalivades històriques a què hem fet referència
van mirar d'aconseguir que el moviment no s'esgotés en pura i descordada	rauxa	. Ells van fer útils les escasses reformes polítiques realitzades, van
sempre quelcom de brut: és una forma sense destinació, el producte d'una	rauxa	, no d'una intenció, és com una dimensió vertical i solitària del
funciona a la manera d'una Necessitat, com si, en aquesta espècie de	rauxa	floral, l'estil no fos sinó el terme d'una metamorfosi cega i obstinada,
Així, l'expedició dels almogàvers a Orient ja no ens apareix com la	rauxa	d'uns aventurers, sinó com un episodi coherent dins la història de
adalerat de vivificar totes les coses insignificants. Superador de la	rauxa	poemàtica dels castellans mig polítics mig poetes que embadalien els seus
de l'home, criant-lo aspre pel guany i tossut a la feina. Terra de	rauxa	i de contrapunt, que passa en una hora del fred a la calor, del sol a la
, i de la banda que li plau i de tots els cantons alhora, si li'n ve la	rauxa	. Ara ronca i xiscla en el cel com posseït, i en el carrer no es mou un
que diu, diu: "Míra, que, en havent dexat el pare, me va entrar la	rauxa	d'arribarme a la vila per encarregar que'l primer carro que passés ens
la cadira ab que se'l brindava, nó, sinó'l tamboret de sempre. "Quínes	rauxes	!" pensarem interiorment, tot rodant el cap ab tristesa. Però axís y tot
o s'asseia en un roc a fumar una cigarreta, o li agafava una sobtosa	rauxa	d'entendriment per la seva gossa Flora i es posava a acaronar-la i
amb el ronsal de l'euga. L'allargà al seu promès esclatant en una	rauxa	de llàgrimes i sanglots veritablement comprometedors. Les dones,
de cor i de sentits més desperts no n'hi havia d'altre. Però aquelles	rauxes	que el prenien la feien sofrir, perquè se l'enduien com un clap de boira
Si m'hauré compromès?... —va dir-se en Jeroni, penedint-se de la seva	rauxa	. S'acuità a recompondre l'alterada fesomia i, ombrejant la vista amb les
i l'enarborà com si fos una bandera! Fóra absurd de voler seguir la	rauxa	progressista d'aquell bon home: implantà un règim tan nou, tan arbitrari,
que el vent de la terra ha inflat com un cor. El vent ratllava el mar de	rauxes	negrenques i xiuxejava a la nostra orella. A l'horitzó, ple de soledat,
"E sobre aquestes paraules" —afegeix don Jaume en una	rauxa	d'ira—. "Nos som somoguts, per ço quan desloaven Mailorques e loaven
Joan Antoni ens rebés amb els braços oberts! Si li hagués passat aquella	rauxa	de mal humor! I si volgués apiadar-se de mi... La boca se li feia aigua,
roent dintre l'aigua; s'anà esblaimant, esvaint; Arandó, amb una súbita	rauxa	d'impaciència, acabà de ventar-la amb les mans, i dins la caldera
de les Monges. Finalment, hem preferit deixar la sort de la ruta a la	rauxa	de la mula, la qual, rabent i camallera, fila de dret cap a tramuntana
atuït. —Quin sol de glòria deu fer-hi ara, a Mallorca! —exclamava en una	rauxa	passional.— Aquest poble em desplau, em desfarina el cor. Massa gran,
sa bella presència, sos ulls apassionats, sa boca fantasiosa i sa bona	rauxa	en la carrera de les armes i en els combats de l'amor. El procés
la foguerada; conten que als sants a vegades els agafen aquesta mena de	rauxes	, de tercianes: vaig engrapar els rems com un boig amb la idea
el cafè; de la cuina a l'eixida amb els pollastres; les exaltades	rauxes	de l'Aureli, les seves depressions... Fins dissabte vinent, sentiu? To
tomàquets... No, gràcies, en sentir-me de nou al carrer m'han agafat unes	rauxes	de boig, m'ho he menjat tot, m'ho he begut tot, he quedat escurat com una
costat set o vuit mil duros de plata d'educació—, com es llançaven a la	rauxa	primitiva i anàrquica. —/¡Orden! ¡Orden!\ —cridava el
de la Rosa esclatà amb improperis contra En Vadó, i patint unes	rauxes	d'ira intercalades amb depressions d'esperit, passaren hores terribles de
pesars, en lloc d'experimentar el goig de sentir-se acaronat li venia una	rauxa	de ràbia que si hagués gosat, amb un cop de peu, les haguera allunyades

Pàgina 1 (de 6)

50 següents