×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb reaccionar |
Freqüència total: 2815 |
CTILC1 |
els rostres es reflectia el disgust i el mal humor. En va el pare vol | reaccionar | contra aquella humiliació amb un gest d'orgull extret de les seves | els qui ho sentiren després referir. I, en efecte: que Candi fos capaç de | reaccionar | davant una facècia, per dura que fos, com ho féu aquella nit, era una | secs. Tino Costa la mirava estúpid, ple d'atordiment, sense forces per a | reaccionar | , per a deturar-la, com amb tanta ardor desitjava. Els cops a la porta es | és una condició fora del nostre abast. Quan un s'indigna, no fa sinó | reaccionar | enfront de la "indignitat" d'altri: es tracta d'un arravatament | il·lusions sacerdotals. És ben comprensible que l'escriptor empordanès | reaccioni | així davant la qüestió del plagi: en la seva concepció de la literatura, | que les tropes italianes es van amotinar. Diu que no se sap encara com ha | reaccionat | Mussolini. Els alemanys, segons Langdon-Davies, han retirat gairebé tots | suportar dignament una malaltia o la mort d'un ésser pròxim". No hem de | reaccionar | -hi amb odi, sinó amb esperit d'expiació, de penitència. Els diaris | desfà, lenta. Sento una mena de tristesa, d'estranya lassitud. Però cal | reaccionar | . Il faut tenter de vivre... 15 setembre. | heu fet, oi? Altres vegades, ho heu fet... —Parleu per boca d'ase! — | reacciona | un dels tres homes. I, a intenció de la dona, afegeix—: Que no consti l' | tots dos, immòbils i penetrats. —Millor —diu ell—. No sé com poden | reaccionar | ... —Hi duu moltes estrelles, als mitjons —comenta ella. —És desfavorable, | La veritat és que ni Don Jeroni Campdepadrós, ni Don Josep Bacardí devien | reaccionar | amb tan clara violència com el baró de Maldà, perquè ells vivien de | a les illes despoblades del Pacífic, enmig d'una massa indígena que no | reacciona | ni treballa, el xinès encara hi és imprescindible. A Tahití hi ha una | vostre pensament és la mateixa que tenen els teixits de l'organisme per a | reaccionar | . A Europa us feu una ferida sense importància —un tall o una esgarrapada | la menestralia. Però si les coses van mal dades, llavors la menestralia | reacciona | . Quan després de la revolució del segle XV els afers | que costa molt d'ésser digerides per la societat que les comet i no hi | reacciona | amb llestesa, caritat i justícia. Tots els documents que avui posseïm | i el clericat indígena es traduí en una incapacitat gairebé total per a | reaccionar | davant els trasbalsos que comportava l'època: difusió d'un nou pensament, | Però no ens plau de reconèixer-ho. Els catalans som una mena de gent que | reacciona | davant del món amb una certa supèrbia localista i amb una total modèstia | social de les germanies de València i Mallorca. No creiem que la burgesia | reaccionés | ni poc ni gaire. Entrava en el terreny del més pur conformisme. | pel general Zapatero. Contra l'Estat advers i inassolible, els catalans | reaccionaren | o bé combatent-lo o bé negant-lo. Mai el constitucionalisme d'Isabel II | mateixos, sovint per circumstàncies esdevenimentals imprevistes, | reaccionem | de dues maneres diverses. Si el nou món ens plau, quedem captivats per la | Ara, vosaltres, no us deixeu atordir per la malastrugança... Cal | reaccionar | i començar una altra vegada. Adam. Quin cop! Quer· Sou | com què, senyor esbotzat? /Maurici\ Com una lluna plena. [( | Reaccionant | .)] Esbotzat, jo? Bé, ara sí. Però aquí on em veus, tan pelleringa | amb massa sal. Vivim a sota el món. Tu vols un fill... Jo vull... [( | Reacciona | entendrit.)] I, si vols, et comprenc i et compadeixo. Et comprenc, | anys. Això no obstant, en sentir les darreres paraules de la baronessa, | reaccionà | espontàniament. —Senyora —exclamà amb veu tremolosa—, jo no la puc | cosina, murmurà amb displicència: —Oh, Jesús... L'altra se sentí picada i | reaccionà | amb un discurs massa viu: —Filla meva, ten en compte que noltros, a Santa | les nostres privacions i de les nostres angoixes. Víctor. [( | Reaccionant | amb ira.)] Aquell home, Ernestina, estava baix la teva protecció, | ja se'n farà càrrec; si no... tant se val. Rosa. Hem de | reaccionar | , saps?, reaccionar. Són les paraules d'en Pepe. Ja veus si en té | càrrec; si no... tant se val. Rosa. Hem de reaccionar, saps?, | reaccionar | . Són les paraules d'en Pepe. Ja veus si en té de coneixement. Ai, | era una d'aquelles fisiologies insensibles i poc hospitalàries, que | reaccionen | amb una fredor de cementiri i provoquen la insatisfacció viril. Frederic | perquè la decadència que duien a la sang ja no tenia gens de força per | reaccionar | . Don Tomàs de Lloberola vivia en un pis del carrer de Mallorca. Les | "el senyor Baró" i "la senyora Baronessa", i tant ell com ella | reaccionaren | ; els rostres amb un esforç —potser aquell esforç era patent de l'amor | normal, un home fisiològicament com la majoria dels homes, potser hauria | reaccionat | d'una manera orangutanesca, saltant al coll d'aquesta criatura cínica, | de menestral; és un pobre senyor Tomàs i res més. Són gent incapaç de | reaccionar | , de viure la vida que sigui. I els fills del Marquès són pitjor que els | tret, de voler comprendre, si aquella criatura li feia por? Guillem | reaccionà | de seguit. Estava avergonyidíssim del que li acabava de passar. No | gent com el Comte de Sallés. A aquell home delicat, la República el féu | reaccionar | d'una manera que no hauria sospitat mai ningú. El Comte, que era amic | estat una criatura que jugava al joc de la perversitat. En el moment de | reaccionar | , va córrer un perill: el de desinflar-se en un remordiment grotesc, el de | Encara que la Baronessa fos molt original, Guillem no estava segur de com | reaccionaria | en veure que aquell Guillem de Lloberola era el mateix trinxeraire que li | directe contra la boca; els llavis es varen contraure adolorits, però | reaccionaren | immediatament amb un somriure feble, tendríssim, un somriure de beatitud | la seva llengua cremada de set. Maria Lluïsa va ésser la primera a | reaccionar | ; Pat tenia els ulls ben humits i ella amb el seu mocador li eixugà la | de l'egoisme i la covardia d'aquell xicot, va servir a Maria Lluïsa per | reaccionar | sense cap violència, perquè la seva sang adquirís unes quantes injeccions | lluny. A Ferran se li féu odiosa la vida al pis del carrer de Bailèn, | reaccionà | contra l'aire que es desprenia del pentinat de la seva mare i els | i la influència del P. Mainou. L'amic de Ferran, intentà fer-lo | reaccionar | ; era un xicot prou intel·ligent per veure que Ferran era víctima d'una | és la pròpia veu d'ella que insinua una queixa, molt tímida encara. —Ca! — | reacciona | Laura abocant-se de nou a la portella, feliç dins la roba perlada. Està | de mal de cap li estreny els polsos; la lucidesa torna a poc a poc. Cal | reaccionar | ; cal situar-se amb dissimulació a la defensiva o a l'ofensiva. El | de la Bruixa! Dos mesos ans de satisfer-se en l'espectacle de veure com | reaccionarà | Laura entre la parentela i les altres persones de bé, esgarrifades fins a | Després, uns planys d'infant malalt; la manca de resistència per a | reaccionar | ; el pas cap a l'entenebriment cerebral que no l'abandonarà fins a l'hora | vindrà d'un; prou que en trobaràs d'altres, d'homes! Mira, escolta'm —i | reacciona | en una aparença de serenor; li parla amb modulacions conciliadores. | gelats en honor meu. Crec que les he deixades contentes. La tia Pilar ha | reaccionat | i està bastant bé, però no pot fer cap esforç; després de quaranta anys | dura una breu estona, i desmoralitza, però és fàcil —tot és relatiu!— de | reaccionar | ; la incomunicació pertorba a fons i produeix la sensació de perdre el | novembre Al matí em quedo al llit. Cansat, però també neguitós. No sé | reaccionar | , i m'abandono, i repasso morbosament les causes del malestar. (Potser, a |
|