Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ara una última brillantor d'onada, i encaminem-nos, a poc a poc, cap al	real	sopar d'avui, saborosament amanit amb la nostra ben guanyada gana."
una barreja de falsa ironia, que no aconseguia de velar l'angoixa massa	real	que bategava en el fons; a tal extrem, que l'ancià aixecà els ulls fins a
et semblava digne dels més grans sacrificis estava desproveït de valor	real	, que no era res, i que allò que menyspreaves per allò altre era el que en
tant en la persona que institucionalment l'exerceix com en les forces	reals	que aguanten aquesta institució i la persona que la tripula. Ni Cleopatra
greuges. I aleshores pensem en l'altre "infern", en un "infern"	real	i no literari, amb suplicis morbosos i duració indefinida. És la nostra
normalment, almenys. La "sordesa" en què es concerten no és una sordesa	real	. Tanmateix, el mal pot derivar en definitiu, endanyat en la pròpia
de l'adult. Decididament, sempre que voldrem tractar de l'entitat	real	dels personatges de novel·la, haurem d'acudir a la compendiosa afirmació
de l'adúltera provinciana i avorrida. Per molt que copiés d'un model	real	, per molt que aprofités, com Balzac, les confidències de dones
per molt que aprofités, com Balzac, les confidències de dones	reals	, la fibra íntima del personatge hauria estat, indefectiblement, una
ens explicaria, sovint, alguna nota reveladorament lligada a l'edat, no	real	, sinó psicològica, de l'autor. Ho aclariré amb un exemple de Stendhal,
facetes, diverses, no divergents, imaginades (o imaginàries) del Stendhal	real	, d'aquell Stendhal anacrònic. Si bé es mira, el problema de l'edat del
indiscutida. Entre un home de novel·la, fingit, i un home de carrer,	real	, no hi ha massa diferència, com a tipus. En el fons, l'home de la novel·la
la seva superioritat de cara als qui l'envolten. La superioritat aliena —	real	o fictícia— ens mortifica o ens empipa. Per contra, necessitem
Cremen amb furor les esglésies perquè creuen que allí resideix un poder	real	que els amenaça, i per això el volen destruir. No opina que, en conjunt,
per l'eficàcia. Durant llargs segles l'emperador no ha gaudit de poder	real	: ha estat un simple instrument del shogun, com els reis merovingis
donar la batalla als anarquistes (equivocant-se, penso, sobre el volum	real	de llur força a Espanya). A la tarda anem a la font de Vilarmau. Ovelles
que s'arribi a un acord sobre una retirada més "simbòlica" que	real	; o bé que tot continuï com fins ara: intervenció sota el vel de la
un esmalt que amagava tota matèria noble: fusta, pedra, rajola; una capa	real	sobre els mobles i les parets, una capa invisible i no menys real sobre
capa real sobre els mobles i les parets, una capa invisible i no menys	real	sobre actituds i gestos i paraules. Sabia que odiava el somriure satisfet
una invisible presència, una música, com un pinçat so de guitarra, tan	real	, tan bo, tan atraient com una cara bonica. En una de les cartes a
sinó que negà la seva existència, encara que el seu amor fos físicament	real	, fins en les seves conseqüències, perquè és molt probable, així la gent
i tota aquesta obra inútil havia de ser sempre més vàlida i molt més	real	que la lluita diària enmig d'un poderós corrent que l'ofegaria, d'on ell
impuls polèmic l'obliga a insistir en la idea de frustració, tan	real	com es vulgui, però deliberadament incompleta. En aquest temps, vulgues
Les escenes anaven sorgint a la seva ànima, de manera tan viva i	real	com en la veritat del dia que ho visqué. Era un matí clar. Marina havia
a la gent que ha llegit el seu llibre, com a testimoniatge d'uns fets	reals	. Tot i que a la meva edat i en la meva situació és absurd parlar de
vetllant dia i nit el seu record. I el record me la retorna palpable,	real	: apareix davant meu adolescent, bella com aleshores i puc mirar-la i puc
Eulàlia, encalçant una dama, s'imposava sobre aquella altra molt més	real	d'ermità i màrtir. Saps, Ramon Llull a cavall tenia la teva cara i el teu
hores de la matinada. Potser en una altra ocasió podré precisar la forma	real	d'aquesta ciutat mig portuguesa mig anglesa i podré veure els seus barris
Els actors i els dansaires s'eduquen per estrafer de la manera més	real	tota la coqueteria i tot l'histerisme de les femelles. Els millors
i d'un ull disposat a acceptar tots els misteris, davant del valor	real	de llurs paisatges, cercaven un origen sobrenatural i poètic a cada illa,
Poroi em deixà anar tot viu i raspós entre les meves mans, ¿era un peix	real	? Jo em pregunto si els meus records de Borabora no són res més que un
els textos legals. Al senyor, respecte i satisfacció dels censos i drets	reals	; per al camperol, la seguretat de l'esdevenidor en la terra dels seus
església més que mai catalana, portant testimoni d'una vocació religiosa	real	, trempada en el sacrifici, d'una preocupació social cada dia més
si aquesta actitud fou o no una errada, i si procedia d'una impotència	real	de maniobra o d'un encarcarament sentimental malaltís. Ara només cal
somni o mentida, la propaganda catalana mancà de traduir-se en fets	reals	. En canvi, fou Barcelona la que tingué la Ciutadella i Catalunya la que
jacobina i uniformista dels intel·lectuals castellans i andalusos, i la	real	, historicista i pluralista dels pensadors del Nord, des de Catalunya a la
l'evangeli de la redempció pel treball. No és una fórmula retòrica, sinó	real	i històrica; així s'esdevingué durant la campanya de 1869, quan
a resoldre el problema d'Espanya amb una contribució directa a l'estudi	real	de les seves peculiaritats geogràfiques i històriques. És evident que
que flamegen. Per això el seny no dóna una lògica d'acord amb el món	real	, que evidentment copsa, sinó una tendència al compromís, amb perill de
creixent, va ensulsiant els marges de la vida que vaig creure	real	. La terra pedregosa i fatigosa de caminar, i els
el que eren; i tot el que en el freu he comprès. Oh tresor, tan	real	que podria comptar-lo i triar-lo! Mentre però no seré rei de ma
Sí, però l'esperança meravellosa traspassa, crida, més	real	que la tenebra o l'estel (ossos decebuts i l'heroica pira en el
que comprenguis més és que les noies del meu temps	real	, eren també més llestes, i aquelles noies que dic meves
cor absurd, he oblidat (oi que ho comprens?) com ets	real	, com vius en tu. Plorar Neci, per què voldries
l'acotxi una mà de repòs. De lluny De lluny, no tan	real	com Helena Tindàrida, en qui s'emparren els noms i
Rosa Trènor; després, a Rosa Trènor, amb prou feines la veia, i la visió	real	de la lletra de cinquanta mil pessetes era una visió que —potser perquè
professional de la bretoleria. Ell, febrós, desvetllat, era l'assassí	real	d'un suposat suïcida. El cadàver monstruós jeia dintre del seu llit, amb
que, si més no, estrafeia les flamejants vestidures d'un amor patètic i	real	. De vegades, Guillem, davant de la infinita batalla, impotent per
que ell no podia assegurar si formava part d'un somni o si era una llum	real	. A ell li donà, però, la impressió física d'una llum real que havia
si era una llum real. A ell li donà, però, la impressió física d'una llum	real	que havia penetrat a la seva cambra. Amb aquesta llum, a Ferran li semblà

Pàgina 1 (de 233)

50 següents