×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb rebaixar |
Freqüència total: 1437 |
CTILC1 |
escampen i dejecten, perquè la pèssima olor aconsegueix de sotragar i | rebaixar | l'ànim i la moral. Varen perseguir sense un èxit complet Fineu, el vell | i l'acusat, entre les víctimes i els victimaris. De primer ens humilieu, | rebaixeu | o tracteu de rebaixar la nostra qualitat humana... —Ni una paraula més! | víctimes i els victimaris. De primer ens humilieu, rebaixeu o tracteu de | rebaixar | la nostra qualitat humana... —Ni una paraula més! —crida la veu mascla—. | La noieta se'ls gira i, amb la forquilla a les mans, pregunta: —La hi puc | rebaixar | ? L'home assenteix, es treu un paquet de tabac, el convida i tots dos | de llast per al gènere frívol. En comprendre el seu fracàs, l'artista | rebaixava | el to. De Violeta de Parma passà a anunciar-se "de Palma". Volia | d'avançada ha ribotejat son si i d'anques l'ha | rebaixada | tot volent-la convertir en un sant d'anomenada. | tranquil·la, donya Claudina. —Ah! l'Isabel m'ha ensenyat allò. Si no m'ho | rebaixa | no farem res. —Però, si no podem, donya Claudina; ja sap que és per vostè | tan ben administrada, en el moment que Frederic de Lloberola s'havia de | rebaixar | i havia d'implorar clemència, de vegades per quantitats ridícules. La | que, si ells li demanaven ben demanat, els tornaria el monarca, els | rebaixaria | els salaris al preu d'abans de la guerra i que, les nits de digestió | Maria Lluïsa era una noia decidida, deixà estar Pat tranquil. Ella no es | rebaixaria | mai a demanar res. Per un moment —Maria Lluïsa era una criatura de dinou | estímuls —que es donen en tota pintura—, si fossen emprats exclusivament, | rebaixarien | la pintura al nivell de qualsevol excitant material: l'alcohol o la | compadida: —No ho estranyo. Cap persona de casa nostra no s'hauria | rebaixat | tant. —Teniu raó —observa Laura amb esforç. —Només podia rebaixar-me jo, | rebaixat tant. —Teniu raó —observa Laura amb esforç. —Només podia | rebaixar | -me jo, que no sóc ningú; una pobra que entén la tristesa dels altres | és "carnívora" com jo— i va refer l'optimisme, potser lleugerament | rebaixat | pel menjar de bistro. Ens vam arribar, després, a casa d'en Josep | entenia les coses a l'inrevés i que no faria res de bo de mi. En resum, em | rebaixà | , m'insultà, m'humilià com només sap fer-ho una francesa irritada. | princeses ell. En les seves paraules hi havia un afany de molestar-me, de | rebaixar | -me. Havia vist les mirades tendres d'ella i la curiositat de les meves. | i s'havia quedat al llit, confusa. A més, aquella farsa m'havia | rebaixat | als seus ulls. Tots dos estàvem com avergonyits, còmplices d'una | seva gran poesia, així mateix parlar de felibrigi a Mistral em semblaria | rebaixar | la seva glòria. Què se me'n dóna, a mi, dels felibres? De vegades em | de pagar ens comptà molt més car que nosaltres no esperàvem. Per fer-li | rebaixar | alguna cosa vàrem exagerar la nostra penúria i no li vàrem donar propina. | més és el vell, que no pot fer la seva voluntat. Ella el domina. El | rebaixa | davant dels seus fills. Com que, a més de no estimar-lo, el menysprea, | de Vilanova. Cadascú practica l'anarquia a la seva manera. —Jo mai no em | rebaixaré | a demanar un tros de pa. Me'l prendré, en tot cas. Que em donin treball. | No es vol confondre amb segons qui. Fa com aquelles dones. Quan jo em | rebaixo | , per gust, amb sadisme, a certs moments en què això esdevé per a mi un | Roch· Y donchs? Timb· [(Ab orgull)] Ja no 'm | rebaixo | á suplicarvos més. Impera 'l pare sobre 'l cor de sa filla: jo us prometo | i ja roncaves! Humbert es descoratja. Augusta troba sempre la manera de | rebaixar | els seus mèrits. Contempla decebut la seva dona: ha estat una forastera | enginyosa, però exagerada. Hertwig. —Doncs consti que jo us l'he | rebaixada | . Borel considera la Naturalesa fins a tal punt complexa i ordenada que | diferents de la mateixa formació. Alguns conquiliòlegs experimentats | rebaixen | ara al grau de varietats moltes de les espècies més inequívoques per a | qualsevol, podria fàcilment estendre'l per una àrea àmplia, tot elevant o | rebaixant | el valor dels grups en d'altres classes de manera arbitrària (i tota la | dos fets. Primer, que la realitat cultural i històrica de l'home no | rebaixa | d'un polze la seva realitat natural, perquè l'home és, "ben | hi ha dubte, i vista globalment, una economia "subdesenvolupada"—, cal | rebaixar | -ne el grau d'indicació depressiva. Al capdavall, el camp valencià, en | la ciència per posar-la al nivell de la dogmàtica enemiga la va | rebaixar | fins a les potes dels cavalls, perquè va coincidir amb el criteri | del subjectivisme] No hi ha res de més aliè a nostre propòsit que | rebaixar | la vàlua de la nostra època. Li devem enormes i inapreciables beneficis. | el seu secret. Efectuada aquesta primera tria, és fàcil (si no ràpid) de | rebaixar | a poc a poc cada un dels dos codis que l'autor ha posat al dia. El codi | econòmics. La feina de l'elaboració de l'Estatut queda considerablement | rebaixada | pels projectes i estudis anteriors, entre els quals citarem l'Estatut de | les monarquies; nosaltres hem de declinar la temptació sentimental de | rebaixar | dificultats, de fingir entusiasmes immotivats, de fer veure que la | borraran mai de aquells caps i dels esborancs no'n parlem, perquè no vull | rebaixar | -me an el concepte privat i públic. Mentres l'oncle, allí a la rebotiga, | Barcelona i hauria fet quebrar al municipi, però el que s'estima no es | rebaixa | an aquests canons de immundícia. Cobrava, és clar, però sols la comissió. | de Déu és pura gratuïtat, però justament tan pura que no humilia, ni | rebaixa | . I la vida cristiana es resumeix en l'adhesió de cor, profunda i agraïda, | per un cantó, cerca de compensar-ho per l'altre. La humiliació sembla que | rebaixi | la nostra imatge, la figura que ens hem fet de nosaltres mateixos; i la | de menysprear, que ens hem de desdenyar, i que la humilitat consisteix a | rebaixar | -nos. En nosaltres mateixos i en els qui ens envolten no trobem una mesura | la tècnica moderna, estimulat per la concurrència, per la necessitat de | rebaixar | el preu de cost i conquistar nous mercats, és incessant. Actualment, per | importants mantenint els salaris a un mateix nivell i fins i tot | rebaixant | -los. Aquests progressos indiscutibles del capitalisme tenen, però, els | ¡Vaya uns tipus! Pèndrem per un mestre-tites! Creure qu'haig de | rebaxar | me fins a donar llissons. Mirèu qu'es gran! Jo'm creya que no més eren | fet menos, si, com jo, pensessis que la proposició't convé y que no't | rebaxa | gens ni mica. —Tu'm dius axò? Donchs, no seràs may artista, noy! Si | a férleshi aquell favor. Es un favor que't demanen. Un favor no | rebaxa | a ningú, y d'aquestos crèu que'n voldríen ferne un per dia cada hú dels | dintre les potencies, dintre'ls governs. —Be, donchs, ni axís; jo no'm | rebaxo | a fer de mestre-tites. —Home, pènsathi. Vaja, anèm, anèm a veure a | al seu voltant, com a contrapès del meu volum? Però tant se val: no em | rebaixaré | a fer aquesta insinuació: si ell no és prou noble per a insinuar-ho ell | manca més d'una quinzena. És fer glatir massa la curiositat d'un home. | Rebaixem | -ho a una setmana. —No puc. Ja sabreu perquè, per peces menudes. Però | a poc a poc, amb una progressió descendent regular i aterradora, anà | rebaixant | les fórmules aritmètiques, fins un jorn nefast que sols dibuixà un zero, | sempre està exposat a escenes així; i que tot plegat, en lloc de | rebaixar | -lo, l'ennoblia. Però en Melrosada prou veia que Paulina era insincera, i | enviaría a la novella estudianta. La Carme, essent cosa de cada mes, ho | rebaixava | a dèu; la Tecla creia que potser enviaría una quantitat tota d'un cop, i |
|