×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb rebatre |
Freqüència total: 553 |
CTILC1 |
apuntar que els seus pensaments el turmenten. I li sobren motius", va | rebatre | , amable, Pulcre. "Pensaments? No entenc de què em parla. Jo, que a les | romania mesos i àdhuc anys sense treballar? ¿Per què tantes vegades havia | rebatut | contra terra la imatge començada, incapaç de portar-la a terme, turmentat | on hauria arribat. A la seva pròpia dona, que pretengué interposar-se, la | rebaté | d'un revés. Només en veure en terra Mila, tal volta amb la por d'haver-li | foc, i després fumava pegant furioses pipades, fins que acabava per | rebatre | la pipa contra terra. Un instant després tornava a plegar-la i a | va impedir, si més no, que el marit de Marina aixequés el puny i el | rebatés | contra la taula. El caràcter de Jaume era així. Costava una mica de | en què la seva paraula terrible, sonarà poderosa com la crida que | rebaté | front en terra la gent acampada entorn del Sinaí voltat de flames | no era capaç d'apreciar, va dir que en la seva darrera conferència havia | rebatut | les idees del senyor Mata amb tanta de fúria i de destresa, que l'havia | interlocutors imaginaris. Ells em retreien les meves febleses, i jo els | rebatia | amb l'exposició de les meves fortituds. Jo cridava més que ells, i amb | em va dir que havia llegit molt. Jo el trobava bastant ignorant. Havia de | rebatre | la ingenuïtat de les seves opinions. Vivia de ple dintre unes conviccions | cadascú es tanca dins la pròpia opinió personal i es passa la vida | rebatent | les dels altres amb el propòsit d'empetitir-les per tal de fer | enveges de provar el seu poder fins on arriba. I comença d'inflar-se i de | rebatre | 's damunt d'ella mateixa, com si vingués folla, i aixeca més onades que | que menen dretament a posseir-la. I li agafa una mena de follia i es | rebat | damunt del món, armat fins a les dents, decidit a passar-lo a sang i foc, | i en el cel, esblanqueït de tan clar, una amenaça. Mosques i tàbecs es | rebaten | enfollits damunt de tota pell a tret de fible, i a llargues corrues, | despullades de tot sentiment d'humanitat i armades fins a les dents, es | rebateren | damunt del món com una allau de mals esperits. Mai els homes no havien | absurda, que constitueix, en certa manera, una ofensa al lector haver de | rebatre | -la. El principi essencial de la política econòmica del bolxevisme és | costum de ferlo?" Devant d'aquest capítol de càrrechs que no podíem | rebatre | sense arrencar violentment de qui'ns els feya la consoladora bena que | l'havia vist de nit, molt ben acompanyat (com diuen les dames); i, dat i | rebatut | , era un minyó que no feia per a la casa. Tot això, veladament, es digué a | aspecte, repetim, "té il·lustres experiències i testimonis difícils de | rebatre | "... A última hora, obedients tal vegada a un plec professional, no ens | "un vers" i fins "una poesia". No ens entretinguem a justificar ni a | rebatre | una confusió que deriva i serveix una finalitat pràctica; en el fons | i per més que provi d'enfilar-se, tornarà a la seva humana condició, | rebatut | pels cops materials de la vida. Car el poeta era home ja abans que poeta, | mística, se movien atracallats per una tempestat d'esternuts, que els | rebatia | d'arrera a envant i d'avant a enrera, sense donar-los un punt de repòs. — | gaire estona aquell combat aclaparador. Horroritzat i fora de seny, | rebaté | per la cara de l'estranya fantasma, que l'escometia, el pesant sarró del | la, posseir-la!... Beure el plaer fins a la darrera gota i... ecs!... | rebatre | de fàstic la copa contra la paret! S'enfebrava, desvariejava. De sobte | tombarella sobre ell mateix. Si la força de la bala és suficient, el pot | rebatre | a terra, o fer-lo vacil·lar. He indicat abans el què vaig observar amb un | que veié el vedell i les danses, i s'abrandà la ira de Moisès, i | rebaté | de ses mans les taules, i les trossejà al peu de la muntanya. I prengué | contra son germà Abel. I vetaquí que, en essent ells al camp, se | rebaté | Caín contra son germà Abel i el matà. I digué Jahvè a Caín: —Ton germà | vol fer de jutge! Doncs ara més pitjor et farem a tu que a ells. I es | rebateren | amb furia damunt séu, damunt Lot, i anaven per esbotzar les portes, quan | entornat, l'altre camí, dins els nostres sacs, se'ns enduen. Se'ns volen | rebatre | al sobre; se'ns volen llençar al damunt i pendre'ns, amb els nostres | provada és dubtosa, amb raó es té per molt segura aquella fermesa que ha | rebatut | tots els assalts? Així sàpigues que el savi és de millor mena si cap | a aquell que és al darrer esglaó, car ¿què més gran i més coratjós que | rebatre | l'infortuni? Tanmateix, la magnanimitat té en la bona fortuna un camp més | una inclinació de l'ànima envers la rigor. Aquesta és la que la clemència | rebat | i manté lluny d'ella; amb la severitat, en canvi, troba harmonia. És | En Temme no en recordava d'altra: una casa baixa amb el frontis sense | rebatre | ni lliscar, la teulada bonyeguda i herbosa, una finestra als baixos, i | el monstre pit avall per sota les ganyes, i, samarrejant-lo, el baté i | rebaté | de cap contra la roca fins a esmortir-lo. Aleshores es llevà dempeus i | nou i li causava estranyesa. A sobre hi tenia un encanyissat sense | rebatre | , a l'entorn unes parets nues, lliscades grollerament, plenes d'esquerdes | dels turons més eixorcs i enlairats de la contrada. Les seves parets mal | rebatudes | , deixaven albirar la pedra negra, volcànica, de què eren fetes. La porta | humil i pacífica, i tot just si fas un pèlag pels pescadors de canya, | rebatent | -te contra els esperons o els espadats d'algun revolt. I pel juliol i | irònic, tu també! —cridà—. Si no valen res, si són la meva vergonya! | Rebaté | les carpetes contra la paret i fugí com un dimoni vençut. Joan Antoni el | de... Joan Antoni s'aturà. Anava a retrocedir amb el puny clos. Ella li | rebaté | la porta al nas. Els homes de la sala, que ja n'hi tornava haver | a la taula, i quan s'han begut el vi dels nostres afanys, aleshores | rebaten | el got contra terra i riuen. I encara els pallers que cremen per | inequívoc per a una vella tan entesa com ella era. Arandó, esbalaït, | rebaté | el porticó de l'espiell contra el nas que ja s'insinuava. Però el plor | i la massa dels gossos m'ho destorbaven, n'agafo dos pel clatell i els | rebato | com dues pilotes a fora del "fumoir". Les bestioles llançaren un | món fixe era i és inconscient, segons havia demostrat el nostre filàntrop | rebatent | les idees de Feuerbach, com sempre mig apreses; i dels altres dos, l'un | —República, Legalitat i Sobirania. —Aneu a fer p... —tempestejà el ferrer | rebatent | el finestró amb ràbia concentrada. Però el Guerxo no havia muntat a | o no? Gos, botxí, tu voldries escapolir-te? Els ulls se li envidrien; li | rebato | el cap contra la paret. —Bèstia! —I li dono una puntada de peu a les | desenllaç i augmentar la meva tortura i acabar d'una vegada, tal com ho | rebat | contra un arbre, passi el que passi, una mà la dolor de la qual es fa | "Deixeu la gerra a la porta"; i que ningú no cometi la impietat de | rebatre | 'l car és Aristòtil, el déu dels "Mestres nostres", qui el cita. ¿Hi ha | tot l'orbe. L'àuster empeny la pluja cap a Itàlia, l'aquiló la | rebat | cap a l'Àfrica, els etesis no permeten que els núvols es fixin en els | serà prou ferm per a protegir els altres i protegir-se a si mateix? jo | rebatré | un enemic des d'un mur, i castells bastits damunt d'una altura escarpada | són les mateixes: acumulació i de seguida erupció de la calor; el fred és | rebatut | i torna per esdevenir el més poderós. Així és que, anant i venint | banda i aquella massa del riu ha estat repel·lida sobre ella mateixa, és | rebatuda | contra la terra que l'enclou i la sacseja per aquella banda on està més |
|