Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
rebatre V 456 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb rebatre Freqüència total:  456 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

apuntar que els seus pensaments el turmenten. I li sobren motius", va rebatre, amable, Pulcre. "Pensaments? No entenc de què em parla. Jo, que a les
romania mesos i àdhuc anys sense treballar? ¿Per què tantes vegades havia rebatut contra terra la imatge començada, incapaç de portar-la a terme, turmentat
on hauria arribat. A la seva pròpia dona, que pretengué interposar-se, la rebaté d'un revés. Només en veure en terra Mila, tal volta amb la por d'haver-li
foc, i després fumava pegant furioses pipades, fins que acabava per rebatre la pipa contra terra. Un instant després tornava a plegar-la i a
va impedir, si més no, que el marit de Marina aixequés el puny i el rebatés contra la taula. El caràcter de Jaume era així. Costava una mica de
en què la seva paraula terrible, sonarà poderosa com la crida que rebaté front en terra la gent acampada entorn del Sinaí voltat de flames
no era capaç d'apreciar, va dir que en la seva darrera conferència havia rebatut les idees del senyor Mata amb tanta de fúria i de destresa, que l'havia
interlocutors imaginaris. Ells em retreien les meves febleses, i jo els rebatia amb l'exposició de les meves fortituds. Jo cridava més que ells, i amb
em va dir que havia llegit molt. Jo el trobava bastant ignorant. Havia de rebatre la ingenuïtat de les seves opinions. Vivia de ple dintre unes conviccions
cadascú es tanca dins la pròpia opinió personal i es passa la vida rebatent les dels altres amb el propòsit d'empetitir-les per tal de fer
enveges de provar el seu poder fins on arriba. I comença d'inflar-se i de rebatre's damunt d'ella mateixa, com si vingués folla, i aixeca més onades que
que menen dretament a posseir-la. I li agafa una mena de follia i es rebat damunt del món, armat fins a les dents, decidit a passar-lo a sang i foc,
i en el cel, esblanqueït de tan clar, una amenaça. Mosques i tàbecs es rebaten enfollits damunt de tota pell a tret de fible, i a llargues corrues,
despullades de tot sentiment d'humanitat i armades fins a les dents, es rebateren damunt del món com una allau de mals esperits. Mai els homes no havien
absurda, que constitueix, en certa manera, una ofensa al lector haver de rebatre-la. El principi essencial de la política econòmica del bolxevisme és
costum de ferlo?" Devant d'aquest capítol de càrrechs que no podíem rebatre sense arrencar violentment de qui'ns els feya la consoladora bena que
l'havia vist de nit, molt ben acompanyat (com diuen les dames); i, dat i rebatut, era un minyó que no feia per a la casa. Tot això, veladament, es digué a
aspecte, repetim, "té il·lustres experiències i testimonis difícils de rebatre"... A última hora, obedients tal vegada a un plec professional, no ens
"un vers" i fins "una poesia". No ens entretinguem a justificar ni a rebatre una confusió que deriva i serveix una finalitat pràctica; en el fons
i per més que provi d'enfilar-se, tornarà a la seva humana condició, rebatut pels cops materials de la vida. Car el poeta era home ja abans que poeta,
mística, se movien atracallats per una tempestat d'esternuts, que els rebatia d'arrera a envant i d'avant a enrera, sense donar-los un punt de repòs. —
gaire estona aquell combat aclaparador. Horroritzat i fora de seny, rebaté per la cara de l'estranya fantasma, que l'escometia, el pesant sarró del
la, posseir-la!... Beure el plaer fins a la darrera gota i... ecs!... rebatre de fàstic la copa contra la paret! S'enfebrava, desvariejava. De sobte
tombarella sobre ell mateix. Si la força de la bala és suficient, el pot rebatre a terra, o fer-lo vacil·lar. He indicat abans el què vaig observar amb un
que veié el vedell i les danses, i s'abrandà la ira de Moisès, i rebaté de ses mans les taules, i les trossejà al peu de la muntanya. I prengué
contra son germà Abel. I vetaquí que, en essent ells al camp, se rebaté Caín contra son germà Abel i el matà. I digué Jahvè a Caín: —Ton germà
vol fer de jutge! Doncs ara més pitjor et farem a tu que a ells. I es rebateren amb furia damunt séu, damunt Lot, i anaven per esbotzar les portes, quan
entornat, l'altre camí, dins els nostres sacs, se'ns enduen. Se'ns volen rebatre al sobre; se'ns volen llençar al damunt i pendre'ns, amb els nostres
provada és dubtosa, amb raó es té per molt segura aquella fermesa que ha rebatut tots els assalts? Així sàpigues que el savi és de millor mena si cap
a aquell que és al darrer esglaó, car ¿què més gran i més coratjós que rebatre l'infortuni? Tanmateix, la magnanimitat té en la bona fortuna un camp més
una inclinació de l'ànima envers la rigor. Aquesta és la que la clemència rebat i manté lluny d'ella; amb la severitat, en canvi, troba harmonia. És
En Temme no en recordava d'altra: una casa baixa amb el frontis sense rebatre ni lliscar, la teulada bonyeguda i herbosa, una finestra als baixos, i
el monstre pit avall per sota les ganyes, i, samarrejant-lo, el baté i rebaté de cap contra la roca fins a esmortir-lo. Aleshores es llevà dempeus i
nou i li causava estranyesa. A sobre hi tenia un encanyissat sense rebatre, a l'entorn unes parets nues, lliscades grollerament, plenes d'esquerdes
dels turons més eixorcs i enlairats de la contrada. Les seves parets mal rebatudes, deixaven albirar la pedra negra, volcànica, de què eren fetes. La porta
humil i pacífica, i tot just si fas un pèlag pels pescadors de canya, rebatent-te contra els esperons o els espadats d'algun revolt. I pel juliol i
irònic, tu també! —cridà—. Si no valen res, si són la meva vergonya! Rebaté les carpetes contra la paret i fugí com un dimoni vençut. Joan Antoni el
de... Joan Antoni s'aturà. Anava a retrocedir amb el puny clos. Ella li rebaté la porta al nas. Els homes de la sala, que ja n'hi tornava haver
a la taula, i quan s'han begut el vi dels nostres afanys, aleshores rebaten el got contra terra i riuen. I encara els pallers que cremen per
inequívoc per a una vella tan entesa com ella era. Arandó, esbalaït, rebaté el porticó de l'espiell contra el nas que ja s'insinuava. Però el plor
i la massa dels gossos m'ho destorbaven, n'agafo dos pel clatell i els rebato com dues pilotes a fora del "fumoir". Les bestioles llançaren un
món fixe era i és inconscient, segons havia demostrat el nostre filàntrop rebatent les idees de Feuerbach, com sempre mig apreses; i dels altres dos, l'un
—República, Legalitat i Sobirania. —Aneu a fer p... —tempestejà el ferrer rebatent el finestró amb ràbia concentrada. Però el Guerxo no havia muntat a
o no? Gos, botxí, tu voldries escapolir-te? Els ulls se li envidrien; li rebato el cap contra la paret. —Bèstia! —I li dono una puntada de peu a les
desenllaç i augmentar la meva tortura i acabar d'una vegada, tal com ho rebat contra un arbre, passi el que passi, una mà la dolor de la qual es fa
"Deixeu la gerra a la porta"; i que ningú no cometi la impietat de rebatre'l car és Aristòtil, el déu dels "Mestres nostres", qui el cita. ¿Hi ha
tot l'orbe. L'àuster empeny la pluja cap a Itàlia, l'aquiló la rebat cap a l'Àfrica, els etesis no permeten que els núvols es fixin en els
serà prou ferm per a protegir els altres i protegir-se a si mateix? jo rebatré un enemic des d'un mur, i castells bastits damunt d'una altura escarpada
són les mateixes: acumulació i de seguida erupció de la calor; el fred és rebatut i torna per esdevenir el més poderós. Així és que, anant i venint
banda i aquella massa del riu ha estat repel·lida sobre ella mateixa, és rebatuda contra la terra que l'enclou i la sacseja per aquella banda on està més

  Pàgina 1 (de 10) 50 següents »