×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb rebentar |
Freqüència total: 1233 |
CTILC1 |
discurs, eh! Avui no serem capaços de descobrir, entre atapeir-nos fins a | rebentar | o esvanir-nos amb esclat, una tercera alternativa, o les que calguin, | sense atrevir-se a defensar-la: La mare s'està a la cuina que | rebenta | de plorar. I, de seguida, sense transició, sense pietat: El dia que es | Candaina bufava: —Ja el tenim aquí! Mal llamp el parteixi! Quan | rebentarà | ! Ell es dirigia a sa cunyada. —No em trobo bé, avui, cunyada. —Ja | Maria. L'únic que no ho sabia era ell. A la Germandat vam riure fins a | rebentar | ." "Però el més bo vingué després. Veuràs que, ja guarit, es presentà | EL cervell li cremava; la sang quasi li feia mal a les venes: li | rebentava | als polsos i als braços, i es sentia tot adolorit i masegat com després | no en falten. En certa ocasió "vaig sentir un soroll com si s'hagués | rebentat | una arma, i era que havia esclatat l'obús d'un morter. Un company nostre | el de l'uniforme li etzibi un objecte dolorós contra la closca que sembla | rebentar | , que l'home a qui acaba de partir el nas oblidi el seu dolor per | amb una mandíbula oberta que riu sardònicament, amb un nas agut que | rebenta | la pell, amb uns trets apergaminats que redueixen les faccions abans | esforç, se subjecta al travesser, fa una contracció que sembla a punt de | rebentar | -li els músculs i reposa amb tot el pit inclinat sobre la fusta. —Què és? — | ordre que pesa sobre el nostre ordre habitual els esclafa, i la pressió | rebenta | en formes inesperades i puerils. Ells ja hi deuen comptar. —Sí. Això, | La Pigada, després d'un silenci, tornà: —Quina vida, Déu! Valdria més | rebentar | d'una vegada i acabar-ho tot. —Estàs malhumorada. —Rabio. Et sembla que és | novament. La veïna, com amb por, parlà: —Ja saps que ta mare... —Ha | rebentat | ? —la tallà ràpida, mirant-la. —No hauries de parlar així de ta mare. | de desmenjament; per dintre, però, veient-la plorar i disculpar-se, | rebentava | de satisfacció, adonant-se clarament de com l'havia enamorada, de com la | Un entre tants com no dormen i guaiten. Un entre tants. Si l'amor | rebentava | les venes, si l'amor, si la por, si les penes, ja ni | l'oli de les llànties. La por en les cantoneres, la sang | rebentant | els cànters. Amor amunt, van i vénen llàgrimes, llàgrimes, | demana, aquell amor capaç de fondre tots els ploms, | rebentar | les perilles, deixar el món a fosques. Les coses /"Quan, | la majestat i la malícia. Henri és un poca-vergonya, m'ho pren tot i m'ho | rebenta | tot, i el més negre és que no hi ha manera de renyar-lo ni d'arrugar- | amb la dona i dos fills. Segons diu ella, el seu marit feia goig i | rebentava | de salut, però el clima de Makatea l'arruïnà. La primera impressió que em | flamarada, es fa possible la crítica humiliadora de la rebentada. | Rebentar | és girar-se d'esquena a tot allò que embaluma la nostra existència, | en dues valves, com un musclo, i cauen. Un nen que se li ha | rebentat | el globus llança un plor viperí. Tots ens mirem i | el sol d'hivern i rep la llum global i vaga, sense | rebentar | -la en figures i colors. Tu, mare dels oblits, no em sol·licites | /Anguila\ Veig que m'entens. /Maria\ I si l'hospici | rebenta | de tan ple... Anguila, ets una pinta espessa. /Anguila\ Però que | agraïment. Però per pietat no s'estima. S'estima perquè sí, encara que et | rebentis | , que et tornis orgullosa i el que t'estimes sigui un perdut, un lladre, | es mouria de la casella: el seu destí, tràgic com el d'un grec antic, era | rebentar | escrivint floretes i parlant del vestit de pagesa. No podent, doncs, | haver sortit després. Que era un defecte de la paret que se li havia | rebentat | alguna cosa per dintre. I en Quimet li va dir que aquella taca ja hi | dels peus com si fossin els dits de les mans i jo tenia por que no es | rebentés | . Que s'obrís pel melic. Perquè encara no li havia caigut però es veu que | d'aquelles que es disparen i l'havia trinxada ben bé pel mig. I l'havia | rebentada | i li sortia una mica de budell barrejat amb sang i pel foradet de baix de | que Dorotea guardava en el paquet de damunt de l'edredon. —El que em | rebenta | més, Dorotea, és aquest paperot de Frègoli que vostè em fa fer. —Si li | si te n'has adonat! —Doncs, mira, a mi ja m'és igual tot. Que | rebenti | tot! —Escolta, de quan és aquesta lletra? —De cinquanta mil pessetes. —I | Mates si tu no pagues? —No ho sé, però jugarà legalment. —Encara que tu | rebentis | ? —En fi, deixem-ho córrer. Si et vols divertir diverteix-te amb un altre | Déu, que fixar-se en aquests miserables... I mentrestant, el seu fill que | rebenti | . La religió l'entenen així..." És molt possible que la idea que Frederic | deixà estès al mig del carrer de Muntaner, amb els ulls oberts a punt de | rebentar | i amb un filet de sang als morros. Rosa va tenir un disgust terrible. | d'un roig de sang de bou, fent la il·lusió que d'un moment a l'altre se'ls | rebentaria | la pell; la camisa forta se'ls estovava i algú d'ells la tenia | a Montjuïc. Quan es tancava l'exposició, les Rambles i els cabarets | rebentaven | . L'esquadra americana engegava a darrera hora uns ninots agegantats, | reina, podien sentir la genuflexió de tots els murcians, aixecant rails i | rebentant | canyeries, sense perill de cap bala. Però la felicitat no durà gaire | temia que, d'un moment a l'altre, vindrien els monstres de l'anarquisme a | rebentar | -li el pis i a violar les dues monges, no sense haver passat abans per | Pat es passava la vida guanyant primers premis en festes nàutiques i | rebentant | -se el pulmó dintre el seu out-board d'un color d'entranya de peix. | anys després", i en el qual el cor del protagonista està a punt de | rebentar | , farcit de records i d'emocions. Rosa no mirava la possibilitat | el que a ell li semblava més humà i més comprensiu eren els clavells | rebentant | a les parades de les floristes, i les boles dels ventres dels pardals | en el primer curs universitari, uns quants cops de puny desaprensius li | rebentaren | la vanitat i el feren anar a peu. Era un xicot dúctil i comprensiu; va | L'insultador, solemnement convidat, es veu obligat a afartar-se fins a " | rebentar | ", diuen els informadors, fins que reconegui el poder del tòtem. | colzes al coixí, perque l' escándol comensá dematinet, parava orella y 'm | rebentava | de riure. Si fossis aquí, ab aquell geni de noy que Deu t' ha dat, ja | en l' Hospital de Santa Creu, als pares de la Toneta, á causa d' haver | rebentat | la caldera de la fábrica de D. Ramon, Deu l' haja perdonat! Venía ab lo | dents, la mirada desviada com la d' un boig, y 'l nen plorant, plorant á | rebentar | . La brega, la lluyta, lluny de parar creixía y arrastrava fins al desvari | anys que vejé morir de desgracia 'ls seus pares á son costat per haver | rebentat | , mentres esmorzavan, la caldera del vapor de que son pare era fogonista. | l'Aladern havia acceptat i imposat al nostre grup; Eugeni Fornells, que " | rebentava | " tota la pintura que no fos modernista; l'Aladern, del qual contaré dues | en un moment en home pitjor, en una miserable bufeta propensa a | rebentar | per excés de vent, amb la qual cosa vindrà a ésser un lleó mort, i | portar-me a l'encongiment, es convertia en excitant, i, com si haguessin | rebentat | una resclosa, em desfeia en una explosió d'entusiasme insensat o de joia | Però, quan estic sol, quin sac d'orgull! De vegades el sac, de tan ple, | rebenta | davant la gent i esclato com un explosiu. Engego a tort i a dret els | de tres dies trobarem feina... —Res d'això. Anem a fer un bon dinar. | Rebentem | -los d'una vegada. Demà tots dos descarregarem carbó al moll. A moments, |
|