Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

discurs, eh! Avui no serem capaços de descobrir, entre atapeir-nos fins a	rebentar	o esvanir-nos amb esclat, una tercera alternativa, o les que calguin,
sense atrevir-se a defensar-la: La mare s'està a la cuina que	rebenta	de plorar. I, de seguida, sense transició, sense pietat: El dia que es
Candaina bufava: —Ja el tenim aquí! Mal llamp el parteixi! Quan	rebentarà	! Ell es dirigia a sa cunyada. —No em trobo bé, avui, cunyada. —Ja
Maria. L'únic que no ho sabia era ell. A la Germandat vam riure fins a	rebentar	." "Però el més bo vingué després. Veuràs que, ja guarit, es presentà
EL cervell li cremava; la sang quasi li feia mal a les venes: li	rebentava	als polsos i als braços, i es sentia tot adolorit i masegat com després
no en falten. En certa ocasió "vaig sentir un soroll com si s'hagués	rebentat	una arma, i era que havia esclatat l'obús d'un morter. Un company nostre
el de l'uniforme li etzibi un objecte dolorós contra la closca que sembla	rebentar	, que l'home a qui acaba de partir el nas oblidi el seu dolor per
amb una mandíbula oberta que riu sardònicament, amb un nas agut que	rebenta	la pell, amb uns trets apergaminats que redueixen les faccions abans
esforç, se subjecta al travesser, fa una contracció que sembla a punt de	rebentar	-li els músculs i reposa amb tot el pit inclinat sobre la fusta. —Què és? —
ordre que pesa sobre el nostre ordre habitual els esclafa, i la pressió	rebenta	en formes inesperades i puerils. Ells ja hi deuen comptar. —Sí. Això,
La Pigada, després d'un silenci, tornà: —Quina vida, Déu! Valdria més	rebentar	d'una vegada i acabar-ho tot. —Estàs malhumorada. —Rabio. Et sembla que és
novament. La veïna, com amb por, parlà: —Ja saps que ta mare... —Ha	rebentat	? —la tallà ràpida, mirant-la. —No hauries de parlar així de ta mare.
de desmenjament; per dintre, però, veient-la plorar i disculpar-se,	rebentava	de satisfacció, adonant-se clarament de com l'havia enamorada, de com la
Un entre tants com no dormen i guaiten. Un entre tants. Si l'amor	rebentava	les venes, si l'amor, si la por, si les penes, ja ni
l'oli de les llànties. La por en les cantoneres, la sang	rebentant	els cànters. Amor amunt, van i vénen llàgrimes, llàgrimes,
demana, aquell amor capaç de fondre tots els ploms,	rebentar	les perilles, deixar el món a fosques. Les coses /"Quan,
la majestat i la malícia. Henri és un poca-vergonya, m'ho pren tot i m'ho	rebenta	tot, i el més negre és que no hi ha manera de renyar-lo ni d'arrugar-
amb la dona i dos fills. Segons diu ella, el seu marit feia goig i	rebentava	de salut, però el clima de Makatea l'arruïnà. La primera impressió que em
flamarada, es fa possible la crítica humiliadora de la rebentada.	Rebentar	és girar-se d'esquena a tot allò que embaluma la nostra existència,
en dues valves, com un musclo, i cauen. Un nen que se li ha	rebentat	el globus llança un plor viperí. Tots ens mirem i
el sol d'hivern i rep la llum global i vaga, sense	rebentar	-la en figures i colors. Tu, mare dels oblits, no em sol·licites
/Anguila\ Veig que m'entens. /Maria\ I si l'hospici	rebenta	de tan ple... Anguila, ets una pinta espessa. /Anguila\ Però que
agraïment. Però per pietat no s'estima. S'estima perquè sí, encara que et	rebentis	, que et tornis orgullosa i el que t'estimes sigui un perdut, un lladre,
es mouria de la casella: el seu destí, tràgic com el d'un grec antic, era	rebentar	escrivint floretes i parlant del vestit de pagesa. No podent, doncs,
haver sortit després. Que era un defecte de la paret que se li havia	rebentat	alguna cosa per dintre. I en Quimet li va dir que aquella taca ja hi
dels peus com si fossin els dits de les mans i jo tenia por que no es	rebentés	. Que s'obrís pel melic. Perquè encara no li havia caigut però es veu que
d'aquelles que es disparen i l'havia trinxada ben bé pel mig. I l'havia	rebentada	i li sortia una mica de budell barrejat amb sang i pel foradet de baix de
que Dorotea guardava en el paquet de damunt de l'edredon. —El que em	rebenta	més, Dorotea, és aquest paperot de Frègoli que vostè em fa fer. —Si li
si te n'has adonat! —Doncs, mira, a mi ja m'és igual tot. Que	rebenti	tot! —Escolta, de quan és aquesta lletra? —De cinquanta mil pessetes. —I
Mates si tu no pagues? —No ho sé, però jugarà legalment. —Encara que tu	rebentis	? —En fi, deixem-ho córrer. Si et vols divertir diverteix-te amb un altre
Déu, que fixar-se en aquests miserables... I mentrestant, el seu fill que	rebenti	. La religió l'entenen així..." És molt possible que la idea que Frederic
deixà estès al mig del carrer de Muntaner, amb els ulls oberts a punt de	rebentar	i amb un filet de sang als morros. Rosa va tenir un disgust terrible.
d'un roig de sang de bou, fent la il·lusió que d'un moment a l'altre se'ls	rebentaria	la pell; la camisa forta se'ls estovava i algú d'ells la tenia
a Montjuïc. Quan es tancava l'exposició, les Rambles i els cabarets	rebentaven	. L'esquadra americana engegava a darrera hora uns ninots agegantats,
reina, podien sentir la genuflexió de tots els murcians, aixecant rails i	rebentant	canyeries, sense perill de cap bala. Però la felicitat no durà gaire
temia que, d'un moment a l'altre, vindrien els monstres de l'anarquisme a	rebentar	-li el pis i a violar les dues monges, no sense haver passat abans per
Pat es passava la vida guanyant primers premis en festes nàutiques i	rebentant	-se el pulmó dintre el seu out-board d'un color d'entranya de peix.
anys després", i en el qual el cor del protagonista està a punt de	rebentar	, farcit de records i d'emocions. Rosa no mirava la possibilitat
el que a ell li semblava més humà i més comprensiu eren els clavells	rebentant	a les parades de les floristes, i les boles dels ventres dels pardals
en el primer curs universitari, uns quants cops de puny desaprensius li	rebentaren	la vanitat i el feren anar a peu. Era un xicot dúctil i comprensiu; va
L'insultador, solemnement convidat, es veu obligat a afartar-se fins a "	rebentar	", diuen els informadors, fins que reconegui el poder del tòtem.
colzes al coixí, perque l' escándol comensá dematinet, parava orella y 'm	rebentava	de riure. Si fossis aquí, ab aquell geni de noy que Deu t' ha dat, ja
en l' Hospital de Santa Creu, als pares de la Toneta, á causa d' haver	rebentat	la caldera de la fábrica de D. Ramon, Deu l' haja perdonat! Venía ab lo
dents, la mirada desviada com la d' un boig, y 'l nen plorant, plorant á	rebentar	. La brega, la lluyta, lluny de parar creixía y arrastrava fins al desvari
anys que vejé morir de desgracia 'ls seus pares á son costat per haver	rebentat	, mentres esmorzavan, la caldera del vapor de que son pare era fogonista.
l'Aladern havia acceptat i imposat al nostre grup; Eugeni Fornells, que "	rebentava	" tota la pintura que no fos modernista; l'Aladern, del qual contaré dues
en un moment en home pitjor, en una miserable bufeta propensa a	rebentar	per excés de vent, amb la qual cosa vindrà a ésser un lleó mort, i
portar-me a l'encongiment, es convertia en excitant, i, com si haguessin	rebentat	una resclosa, em desfeia en una explosió d'entusiasme insensat o de joia
Però, quan estic sol, quin sac d'orgull! De vegades el sac, de tan ple,	rebenta	davant la gent i esclato com un explosiu. Engego a tort i a dret els
de tres dies trobarem feina... —Res d'això. Anem a fer un bon dinar.	Rebentem	-los d'una vegada. Demà tots dos descarregarem carbó al moll. A moments,

Pàgina 1 (de 25)

50 següents